| dbo:abstract
|
- Eduardo Úrculo és un pintor, escultor espanyol, nascut el 21 de setembre de 1938 a Santurtzi, Biscaia i mort per un atac al cor el 31 de març del 2003 a Madrid. En 1941, els problemes econòmics que patia la família fan necessari el seu trasllat a la localitat asturiana de Sama, que oferia oportunitats gràcies a la conca minera asturiana.Després d'uns curts estudis mitjans iniciats a 1948 i abandonats quatre anys més tard, es veu obligat per les circumstàncies familiars a posar-se a treballar com a ajudant de topografia en una empresa minera. Aquests anys van néixer a Eduardo l'interès pel dibuix i li van permetre conèixer l'obra de pintors com Henri de Toulouse-Lautrec, Vincent Van Gogh o Amedeo Modigliani. En 1954, cau malalt d'hepatitis, cosa que l'obliga a romandre al llit molt de temps, el qual empra l'estudi del dibuix i la pintura. Quan recanvi s'incorpora al seu treball, comença també una nova faceta com a pintor, utilitzant les cases, els racons i els carrers de la seva vila adoptiva. Tota l'experiència acumulada i els treballs realitzats van portar a la seva primera exposició individual, que va tenir lloc a 1957 al veí poble de La Felguera (Astúries). És a partir d'aquesta exposició i de començar a dibuixar còmics per al suplement dominical del diari asturià "La Nueva España" en 1957, que aconsegueix, l'Ajuntament de Llangréu, una beca que li permet traslladar-se a Madrid, per assistir a classes al Cercle de Belles Arts ia l'. Aquest temps de residència a Madrid el fa servir a pintar el pobre ambient de les fàbriques i els suburbis amb una clara intenció de denúncia. Els crítics han considerat que aquesta etapa en l'obra artística d'Úrculo és una etapa de "pintura social” o «expressionisme social». En 1959 Eduardo aconsegueix un dels seus somnis, viatjar a París, on a més de rebre classes en de Montparnasse, va poder visitar els grans museus i exposicions d'art de la capital francesa. És en aquest moment quan exposa la seva obra "Mineros de Asturias" a París. De tornada a Oviedo, en el mateix any 1959, coneix a Jesús Díaz Zuco, amb qui comparteix un estudi a Oviedo i treballen junts en obres com ara el mosaic en gresitte de 35 metres quadrats per a l'empresa Alsa. També en 1959, participa en una exposició col·lectiva a l'aire lliure, celebrada a La Escandalera d'Oviedo pel grup La Estrada en què participen també Maria Antònia Salomé, Merche Gómez Morán, Jesús Díaz i Adolfo Bartholomé. En 1960 ha de fer el llavors obligatori servei militar, la qual cosa li suposa conèixer primer el Sàhara Occidental i després les Illes Canàries, on va conèixer i va fer amistat amb l'artista surrealista , que a més li va influir a l'hora de pintar una sèrie d'obres abstractes que constituiran les úniques de la seva carrera. En 1961 exposa a Marbella i coneix a Jean Cocteau, i també participa en la mostra Testimonis de l'art abstracte que organitzava Eduardo Westerdahl al Cercle de Belles Arts de Tenerife. Aquest mateix any torna a Madrid on treballa a la secció de fimlets dels estudis Moro. També viatja novament a París on coincideix amb Maud i Westerdahl, coneixent Alberto Giacometti, Man Ray i Max Ernst en una exposició de Tal Coat a la galeria Maeggth. En 1963 exposa a la Galeria Quixote i torna a Madriddonde es dedica a il·lustrar contes que es publiquen a la Revista Triunfo i a realitzar escenografia de l'obra teatral de , "" que es va estrenar Gijón interpretada pel grup de cambra La Màscara. Al febrer de 1962 va tornar de nou a París, on va tornar l'expressionisme figuratiu i als temes de fons social que li havien caracteritzat en els seus inicis. Es va casar en primeres núpcies amb la francesa Annie Chanvallon, amb qui va tenir un fill, Yoann. En 1966, després d'una crisi creativa que li suposa l'abandonament de la «pintura social», s'instal·la a Eivissa. Aquesta fase crítica acaba quan en un viatge que realitza a 1967 pel nord d'Europa, quan exposa a Copenhaguen, viatja a Alemanya, Dinamarca i Suècia. És llavors quan descobreix l'obra de Andy Warhol, Roy Lichtenstein i Robert Rauschenberg entre d'altres, de manera que el nou llenguatge creatiu que va buscar a Eivissa el va trobar a Suècia i té també els seus primers contactes amb el pop-art americà, exposant en San Francisco (Califòrnia) i més tard a Oviedo (a la galeria Benedet). En 1968, participa en la Primera Biennal de la pintura asturiana celebrada a Gijón. Torna a Madrid en el mateix any, mentre que en 1969 exposa a Frankfurt i a la galeria Altamira de Gijón; participa també en la mostra col·lectiva Figurative painters in Spain Today que recorre els Estats Units. En 1970, realitza una col·lectiva amb els seus amics Eduardo Sanz i Alberto Gómez, a la Galeria Ivan Spence. També participa en la Biennal Hispanoamericana d'art, però la seva obra és retirada a Medellín-Colòmbia per considerar-la un atemptat contra la moral i els bons costums. Entra a partir d'aquest moment a seguir les pautes del pop art, abandonant per això l'oli per l'acrílic i començant a utilitzar una paleta de colors molt més càlida, aproximant-se al món de la publicitat i el còmic. Temàticament es produeix una evolució; el cos femení esdevé el centre, tant sencer com fragmentat i representant suggerents posicions, la qual cosa va fer que es considerés aquesta etapa de la seva creació artística com l'"època eròtica". En 1975 i al mateix temps que la seva dona està embarassada, Eduardo va ampliar i enriquir el seu repertori iconogràfic amb un nou element, la vaca, que serà símbol de fertilitat i maternitat. En la dècada dels 80 la temàtica canvia, la solitud de l'home modern, la figura del viatger errabund o la relació de l'artista amb la seva obra, són ara plasmades en el llenç utilitzant inquietants personatges, que són representacions del mateix artista, encara que amb indumentàries curioses (amb barret) i posicions sempre d'esquena a l'espectador. En 1984 comença a treballar el bronze per realitzar les seves primer passos en l'escultura, i que va exposar a 1985 a la fira d'art contemporani . D'aquesta manera i amb el començament de la dècada dels 90, Eduardo Úrculo, va treballant amb més rellevància l'escultura que la pintura (la qual, per altra banda, no abandona mai). Per treballar utilitza normalment com a material el bronze fos, i el seu repertori s'omple de certes imatges molt representatives de la seva obra: cadires buides, maletes, paraigües, barrets, etc. De les seves obres escultòriques, les més conegudes són les que passen a ser "escultures urbanes" de les ciutats que les encarreguen, com passa per exemple amb: "El viajero" (1991), a l'Estació d'Atocha de Madrid; "Homenaje a Santiago Roldán" (1993), al Parc de Carles I de la Vila Olímpica de Barcelona; "El regreso de Williams B. Arrensberg" (1993), a Oviedo, o "Exaltación de la manzana" (1996), al parc Ballina de Villaviciosa. També en els seus últims anys de creació artística es va inclinar per la temàtica oriental, centrant el protagonisme la figura de la geisha, la qual no és representada nua, com en la seva època eròtica, sinó vestida del tradicional quimono, el qual s'utilitza com a pretext per projectar jocs compositius geomètrics i rítmics. El 31 de març del 2003 pateix un atac de cor mortal, quan en companyia de la seva segona esposa, Victòria Hidalgo, assistia a un dinar a la Residència d'Estudiants de Madrid. La crítica considera Eduardo Úrculo com l'impulsor del pop art a Espanya i un dels seus màxims representants, juntament amb el desaparegut Equip Crònica. (ca)
- Eduardo Úrculo (21 September 1938 – 31 March 2003), was a Spanish pop artist who also worked in other art movements, including Expressionism and Neo-Cubism. Both painter and sculptor, he is notable for his portrayals of luggage, the gentleman's hat, and the female bottom. With El Equipo Crónica (“Chronicle Team”), formed by the artists Manolo Valdés and Rafael Solbes, Úrculo is considered one of the drivers of pop art in Spain. (en)
- Eduardo Urkulo Fernández (Santurtzi, 1938ko irailaren 21a - Madril, 2003ko martxoaren 31) euskal herritar margolari eta eskultorea izan zen. (eu)
- Eduardo Úrculo (Santurce, Vizcaya, 21 de septiembre de 1938 - Madrid, 31 de marzo de 2003) fue un pintor y escultor español. Fue uno de los mejores exponentes del arte pop en España. (es)
- Eduardo Úrculo, né le 21 septembre 1938 à Santurtzi et mort le 31 mars 2003 à Madrid, est un peintre et sculpteur espagnol qui a travaillé dans plusieurs mouvements artistiques comme l'expressionnisme, le néo-cubisme et le pop art. (fr)
- Едуардо У́ркуло (ісп. Eduardo Úrculo; 21 вересня 1938, Сантурці, Країна Басків — 31 березня 2003, Мадрид) — іспанський (баскський) художник і скульптор. Почав кар'єру як художник-ілюстратор у журналі La Nueva España в Ов'єдо. Пізніше працював художником, дизайнером плакатів, ілюстратором книг і скульптором. Його роботам притаманні риси поп-арту. Серед найпоширеніших мотивів творчості — валізи, капелюхи, сідниці (каламбур власного імені, «culo» іспанською мовою — зад), вже у пізній період працював у жанрі натюрморту. У Пекіні пройшла виставка-антологія його робіт за підтримки . Також була організована виставка у Нью-Йорку. Його роботи знаходяться у громадських місцях і музеях Іспанії, Колумбії, Італії, Чилі та інших країн. У 2007 році відкрито Пінакотеку Едуардо Уркуло в Лангрео (Астурія). Нагороджений Золотою медаллю з образотворчого мистецтва. (uk)
|
| rdfs:comment
|
- Eduardo Úrculo (21 September 1938 – 31 March 2003), was a Spanish pop artist who also worked in other art movements, including Expressionism and Neo-Cubism. Both painter and sculptor, he is notable for his portrayals of luggage, the gentleman's hat, and the female bottom. With El Equipo Crónica (“Chronicle Team”), formed by the artists Manolo Valdés and Rafael Solbes, Úrculo is considered one of the drivers of pop art in Spain. (en)
- Eduardo Urkulo Fernández (Santurtzi, 1938ko irailaren 21a - Madril, 2003ko martxoaren 31) euskal herritar margolari eta eskultorea izan zen. (eu)
- Eduardo Úrculo (Santurce, Vizcaya, 21 de septiembre de 1938 - Madrid, 31 de marzo de 2003) fue un pintor y escultor español. Fue uno de los mejores exponentes del arte pop en España. (es)
- Eduardo Úrculo, né le 21 septembre 1938 à Santurtzi et mort le 31 mars 2003 à Madrid, est un peintre et sculpteur espagnol qui a travaillé dans plusieurs mouvements artistiques comme l'expressionnisme, le néo-cubisme et le pop art. (fr)
- Eduardo Úrculo és un pintor, escultor espanyol, nascut el 21 de setembre de 1938 a Santurtzi, Biscaia i mort per un atac al cor el 31 de març del 2003 a Madrid. En 1941, els problemes econòmics que patia la família fan necessari el seu trasllat a la localitat asturiana de Sama, que oferia oportunitats gràcies a la conca minera asturiana.Després d'uns curts estudis mitjans iniciats a 1948 i abandonats quatre anys més tard, es veu obligat per les circumstàncies familiars a posar-se a treballar com a ajudant de topografia en una empresa minera. Aquests anys van néixer a Eduardo l'interès pel dibuix i li van permetre conèixer l'obra de pintors com Henri de Toulouse-Lautrec, Vincent Van Gogh o Amedeo Modigliani. (ca)
- Едуардо У́ркуло (ісп. Eduardo Úrculo; 21 вересня 1938, Сантурці, Країна Басків — 31 березня 2003, Мадрид) — іспанський (баскський) художник і скульптор. Почав кар'єру як художник-ілюстратор у журналі La Nueva España в Ов'єдо. Пізніше працював художником, дизайнером плакатів, ілюстратором книг і скульптором. Його роботам притаманні риси поп-арту. Серед найпоширеніших мотивів творчості — валізи, капелюхи, сідниці (каламбур власного імені, «culo» іспанською мовою — зад), вже у пізній період працював у жанрі натюрморту. Нагороджений Золотою медаллю з образотворчого мистецтва. (uk)
|
