| dbo:abstract
|
- La mort i la donzella és un motiu, especialment comú a la pintura i la música renaixentistes i posteriorment també al romanticisme. Es basa en la contraposició de dues figures de significats antitètics: d'una banda una personificació de la mort, associada al pas del temps i la foscor, i de l'altra una dona jove amb els valors positius que té associats. De subtext eminentment eròtic, sembla que el tema podria estar inspirat en les diverses danses macabres i representacions de la mort que van aparéixer fractalment arreu d'Europa i es van fer molt populars a l'edat mitjana. Un exemple seria l'obra La mort i la donzella (Schubert) (ca)
- Der Tod und das Mädchen ist ein sowohl schauriges als auch erotisches Motiv, das seit dem 16. Jahrhundert in verschiedenen Kunstgattungen verarbeitet wurde, beispielsweise in der Malerei, der Literatur und der Musik, neuerdings auch im Film. Der personifizierte Tod tritt als Verführer oder gar als Liebhaber einer jungen Frau auf. Beispiele für die Verwendung sind (geordnet nach Entstehungsjahr): (de)
- La Morto kaj la knabino estas subjekto de la vidaj artoj, de la literaturo kaj de la muziko, kiu troviĝas jam en la renesanco ĉe Niklaus Manuel (1484–1530) kaj Hans Baldung Grien (1484–1545) kaj estis reekprenata ĉefe en la 19-a jarcento. En la tradicio de la motivo Morto aperas kiel deloganto aŭ eĉ amanto de la junulino. (eo)
- Death and the Maiden (Der Tod und das Mädchen in German) was a common motif in Renaissance art, especially painting and prints in Germany. The usual form shows just two figures, with a young woman being seized by a personification of Death, often shown as a skeleton. Variants may include other figures. It developed from the Danse Macabre with an added erotic subtext. The German artist Hans Baldung depicted it several times. The motif was revived during the romantic era in the arts, a notable example being Franz Schubert's song "Der Tod und das Mädchen", setting a poem by the German poet Matthias Claudius. Part of the piano part was re-used in Schubert's famous String Quartet No. 14, which is therefore also known by this title, in either English or German.
* Hans Baldung Grien, 1509–11, Vienna
* Hans Burgkmair, Lovers Surprised by Death, 1510
* Chiaroscuro woodcut by Niklaus Manuel Deutsch I, 1517
* Boxwood carving by Hans Schwarz, c. 1520
* Small engraving by Barthel Beham, 1547
* Edvard Munch, Death and Life, 1894
* La jeune fille et la mort by Henri-Léopold Lévy, 1900
* Elna Borch, 1905, Ny Carlsberg Glyptotek, Copenhagen
* Heinrich Hoerle, c. 1919 (en)
- A Morte e a Donzela é um motivo comum na Arte da Renascença, especialmente na pintura, e música. Se desenvolveu da dança macabra. Um proeminente representante é Hans Baldung Grien. O motivo foi usado novamente durante o Romantismo, um exemplo é o lied A morte e a Donzela de Franz Schubert. (pt)
- Der Tod und das Mädchen (svenska: Döden och flickan) är ett motiv inom bildkonsten och musiken som man finner redan under renässansen hos Hans Baldung Grien och som konstnärer framför allt under 1800-talet, åter tog fasta på. Ett känt exempel inom 1800-talets musik är stråkkvartetten nr. 14 i d-moll, D.810, Der Tod und das Mädchen, av Franz Schubert. Sitt namn har den 1824 komponerade stråkkvartetten fått av andra satsens tema som i sin tur har lånat sitt motiv från Schuberts sång Der Tod und das Mädchen, komponerad 1817 till en text av diktaren Matthias Claudius. (sv)
- Смерть і дівчина (нім. Der Tod und das Mädchen) — поширений мотив у мистецтві Північного Відродження, особливо в живописі та графіці Німеччини. (uk)
|
| rdfs:comment
|
- Der Tod und das Mädchen ist ein sowohl schauriges als auch erotisches Motiv, das seit dem 16. Jahrhundert in verschiedenen Kunstgattungen verarbeitet wurde, beispielsweise in der Malerei, der Literatur und der Musik, neuerdings auch im Film. Der personifizierte Tod tritt als Verführer oder gar als Liebhaber einer jungen Frau auf. Beispiele für die Verwendung sind (geordnet nach Entstehungsjahr): (de)
- La Morto kaj la knabino estas subjekto de la vidaj artoj, de la literaturo kaj de la muziko, kiu troviĝas jam en la renesanco ĉe Niklaus Manuel (1484–1530) kaj Hans Baldung Grien (1484–1545) kaj estis reekprenata ĉefe en la 19-a jarcento. En la tradicio de la motivo Morto aperas kiel deloganto aŭ eĉ amanto de la junulino. (eo)
- A Morte e a Donzela é um motivo comum na Arte da Renascença, especialmente na pintura, e música. Se desenvolveu da dança macabra. Um proeminente representante é Hans Baldung Grien. O motivo foi usado novamente durante o Romantismo, um exemplo é o lied A morte e a Donzela de Franz Schubert. (pt)
- Der Tod und das Mädchen (svenska: Döden och flickan) är ett motiv inom bildkonsten och musiken som man finner redan under renässansen hos Hans Baldung Grien och som konstnärer framför allt under 1800-talet, åter tog fasta på. Ett känt exempel inom 1800-talets musik är stråkkvartetten nr. 14 i d-moll, D.810, Der Tod und das Mädchen, av Franz Schubert. Sitt namn har den 1824 komponerade stråkkvartetten fått av andra satsens tema som i sin tur har lånat sitt motiv från Schuberts sång Der Tod und das Mädchen, komponerad 1817 till en text av diktaren Matthias Claudius. (sv)
- Смерть і дівчина (нім. Der Tod und das Mädchen) — поширений мотив у мистецтві Північного Відродження, особливо в живописі та графіці Німеччини. (uk)
- La mort i la donzella és un motiu, especialment comú a la pintura i la música renaixentistes i posteriorment també al romanticisme. Es basa en la contraposició de dues figures de significats antitètics: d'una banda una personificació de la mort, associada al pas del temps i la foscor, i de l'altra una dona jove amb els valors positius que té associats. De subtext eminentment eròtic, sembla que el tema podria estar inspirat en les diverses danses macabres i representacions de la mort que van aparéixer fractalment arreu d'Europa i es van fer molt populars a l'edat mitjana. (ca)
- Death and the Maiden (Der Tod und das Mädchen in German) was a common motif in Renaissance art, especially painting and prints in Germany. The usual form shows just two figures, with a young woman being seized by a personification of Death, often shown as a skeleton. Variants may include other figures. It developed from the Danse Macabre with an added erotic subtext. The German artist Hans Baldung depicted it several times.
* Hans Baldung Grien, 1509–11, Vienna
* Hans Burgkmair, Lovers Surprised by Death, 1510
* Chiaroscuro woodcut by Niklaus Manuel Deutsch I, 1517
*
*
*
*
*
* (en)
|
