| dbo:abstract
|
- L'apropiació indeguda és un delicte contra el patrimoni (a certs països, delicte contra la propietat) que consisteix en l'apoderament de béns aliens amb intenció de lucrar-se quan aquests béns es trobaven legalment en la seva possessió mitjançant altres títols possessoris diferents de la propietat privada, com poden ser el dipòsit, la comissió o l'administració. En algunes legislacions també comet apropiació indeguda qui s'apropia d'una cosa perduda o de propietari desconegut, tot i que se sol requerir en aquest cas que el valor de l'apropiat superi una certa quantitat (ha de tenir un valor econòmic important, que demostri que no es tracta d'una cosa abandonada, sinó simplement extraviada). També entra en aquesta classificació la persona que rep alguna cosa per error del tramitant i posteriorment negui la seva recepció o no procedeixi a la seva devolució. (ca)
- Die Gebrauchsanmaßung (lateinisch furtum usus, von furtum ‚Diebstahl‘ und usus ‚Gebrauch‘) bezeichnet eine vorübergehende eigenmächtige (und damit unberechtigte) Nutzung von beweglichen Sachen unter zeitweiliger Brechung fremden Gewahrsams. Gemeint ist, dass die Sache zwar unberechtigt benutzt, dem Berechtigten später aber zurückgebracht wird. Der Täter beabsichtigt nicht, sich die Sache zuzueignen, sonst lägen Diebstahl oder Unterschlagung vor, sondern nach Gebrauch in die Hände des Eigentümers beziehungsweise des rechtmäßigen Besitzers zurückzuspielen. Bereits zum Zeitpunkt der Wegnahme liegt subjektiv mithin der Rückgabewille vor. Da die Enteignungskomponente fehlt, die den Diebstahl und die Unterschlagung kennzeichnen, ist die Gebrauchsanmaßung grundsätzlich straflos, fällt jedoch unter verbotene Eigenmacht i. S. d. § 858 BGB. Aufgrund des entgegenstehenden Willens des Berechtigten ist die Gebrauchsanmaßung zivilrechtlich stets als rechtswidrige Eigentumsverletzung gemäß den §§ 903, 823 Abs. 1 BGB zu betrachten und führt entsprechend zu Herausgabe-, gegebenenfalls zu Schadenersatzansprüchen. (de)
- Criminal conversion is a crime, limited to parts of common law systems outside England and Wales, of exerting unauthorized use or control of someone else's property, at a minimum personal property, but in some jurisdictions also applying to types of real property, such as land (to squatting or holding over) or to patents, design rights and trademarks. It differs from theft in that it does not include the element of intending to deprive the owner of permanent possession of that property. As such, it is a lesser offense than the crime of theft. Criminal conversion specifies a type of conversion in that it involves criminal law, not civil law. An example might be tapping someone's secured wireless LAN or public utility line (which could also amount to theft of services). Another example might be taking a joy ride in a car, never intending to keep it from the owner. Some have redefined such conduct as a specific type of theft, or another offence such as taking without owner's consent. Note that the "unauthorized" use may begin after a period of authorized use, where, for example, a person rents a car then keeps it for an extra week without permission from the rental company. Another common example occurs when a person fails to report finding lost goods (including animals), intending only to keep them until someone asks for their return. When the intent becomes one of keeping the property, it is a theft. (en)
- Zuzenbidean, bidegabeko jabetzea ondarearen aurkako delitua da. Bidegabeko jabetzea inoren ondasunak jabetzean datza, ondasun horiek legez (adibidez, gordailu-kontratu baten bidez) edukitzapean zeudenean jabetza ez den beste edukitza-titulu batzuen bidez irabaziak lortzeko asmoarekin. Bidegabeko jabetzea lapurretatik eta ebasketatik bereizten da delitua egiten duenak ondasunak jabetzan hartzeko duen moduagatik. (eu)
- La apropiación indebida es un delito contra el patrimonio (en ciertos países, delito contra la propiedad) consistente en el apoderamiento de bienes ajenos, con intención de lucrarse cuando esos bienes se encontraban legalmente en su posesión a través de otros títulos posesorios distintos de la propiedad. El sujeto debe poseer los bienes ajenos, como pueden ser el depósito, la comisión o la administración, con la obligación de entregarlos o devolverlos a otra persona. En algunas legislaciones, también comete apropiación indebida quien se apropia de una cosa perdida o de dueño desconocido. Si bien se suele requerir en este caso que el valor de lo apropiado supere una cierta cantidad (debe tener un valor económico importante, que demuestre que no se trata de algo abandonado, sino extraviado, simplemente). También incluye esta apreciación la persona que recibe algo por error del transmitente y posteriormente niega su recepción o no procede a su devolución. (es)
- Egenmäktigt förfarande är i svensk rätt ett tillgreppsbrott enligt 8 kap 8 § Brottsbalken. Påföljden är böter eller fängelse i högst ett år. Grovt brott kan rendera fängelse i lägst sex månader och högst fyra år. I Brottsbalkens 8 kapitel regleras stöld, rån och andra tillgreppsbrott. De tillgreppsbrott som inte särskilt regleras i 8 kapitlet har samlats under beteckningen egenmäktigt förfarande. Det finns tre situationer då ett brott utgör egenmäktigt förfarande 1.
* då gärningsmannen olovligen har tillgripit något men inte har någon avsikt att behålla det tillgripna. 2.
* då annans besittning olovligen rubbas på så vis att den rättmätige ägaren hindras att använda föremålet som det är tänkt. 3.
* då gärningsmannen med våld motsätter sig laga självtäkt. Utövningen av våld omfattar inte bara personvåld utan kan även vara oriktat våld där gärningsmannen sliter i en sak. Undantag gäller dock för tillgrepp av fortskaffningsmedel som är ett eget brott. Den som sätter lås på annans cykel och på så sätt hindrar ägaren att nyttja den liksom den som parkerar på annans parkeringsplats eller den som gör en nyckel oåtkomlig kan dömas för egenmäktigt förfarande. En , där någon hindrar fordon eller människor att nå fram till en fastighet eller byggnad, kan också vara egenmäktigt förfarande. (sv)
|
| rdfs:comment
|
- Zuzenbidean, bidegabeko jabetzea ondarearen aurkako delitua da. Bidegabeko jabetzea inoren ondasunak jabetzean datza, ondasun horiek legez (adibidez, gordailu-kontratu baten bidez) edukitzapean zeudenean jabetza ez den beste edukitza-titulu batzuen bidez irabaziak lortzeko asmoarekin. Bidegabeko jabetzea lapurretatik eta ebasketatik bereizten da delitua egiten duenak ondasunak jabetzan hartzeko duen moduagatik. (eu)
- L'apropiació indeguda és un delicte contra el patrimoni (a certs països, delicte contra la propietat) que consisteix en l'apoderament de béns aliens amb intenció de lucrar-se quan aquests béns es trobaven legalment en la seva possessió mitjançant altres títols possessoris diferents de la propietat privada, com poden ser el dipòsit, la comissió o l'administració. (ca)
- Die Gebrauchsanmaßung (lateinisch furtum usus, von furtum ‚Diebstahl‘ und usus ‚Gebrauch‘) bezeichnet eine vorübergehende eigenmächtige (und damit unberechtigte) Nutzung von beweglichen Sachen unter zeitweiliger Brechung fremden Gewahrsams. (de)
- Criminal conversion is a crime, limited to parts of common law systems outside England and Wales, of exerting unauthorized use or control of someone else's property, at a minimum personal property, but in some jurisdictions also applying to types of real property, such as land (to squatting or holding over) or to patents, design rights and trademarks. It differs from theft in that it does not include the element of intending to deprive the owner of permanent possession of that property. As such, it is a lesser offense than the crime of theft. Criminal conversion specifies a type of conversion in that it involves criminal law, not civil law. (en)
- La apropiación indebida es un delito contra el patrimonio (en ciertos países, delito contra la propiedad) consistente en el apoderamiento de bienes ajenos, con intención de lucrarse cuando esos bienes se encontraban legalmente en su posesión a través de otros títulos posesorios distintos de la propiedad. El sujeto debe poseer los bienes ajenos, como pueden ser el depósito, la comisión o la administración, con la obligación de entregarlos o devolverlos a otra persona. (es)
- Egenmäktigt förfarande är i svensk rätt ett tillgreppsbrott enligt 8 kap 8 § Brottsbalken. Påföljden är böter eller fängelse i högst ett år. Grovt brott kan rendera fängelse i lägst sex månader och högst fyra år. I Brottsbalkens 8 kapitel regleras stöld, rån och andra tillgreppsbrott. De tillgreppsbrott som inte särskilt regleras i 8 kapitlet har samlats under beteckningen egenmäktigt förfarande. Det finns tre situationer då ett brott utgör egenmäktigt förfarande Undantag gäller dock för tillgrepp av fortskaffningsmedel som är ett eget brott. (sv)
|
