An Entity of Type: Thing, from Named Graph: http://dbpedia.org, within Data Space: dbpedia.org

In the 11th and 12th centuries the Countship of Penthièvre (Breton: Penteur) in Brittany (now in the department of Côtes-d'Armor) belonged to a branch of the sovereign House of Brittany. It initially belonged to the House of Rennes. Alan III, Duke of Brittany, gave it to his brother Eudes in 1035, and his descendants formed a cadet branch of the ducal house. The geographical region of Brittany that constituted the holdings of Penthièvre correlate closely with the territories that constituted the early Breton kingdom of Domnonée.

Property Value
dbo:abstract
  • El comtat de Penthièvre -en bretó Penteür [pεnteyr] - fou una jurisdicció feudal de Bretanya, situat a l'est i sud de Saint-Brieuc a l'est del modern departament de Côtes-d'Armor. Formava amb el comtat de Goëlo un dels dos arxidiaconats de la diòcesi de Saint Brieuc. Les capitals històriques són Saint-Brieuc i Lamballe. Limitava amb el baix , el riu , l'alt al sud fins a La Chèze on tocava al territori del vescomtat de Porhoët (diòcesi de Saint Malo) i al vescomtat de Rohan al país anomenat Vannetais (Vannes). Els comtes de Penthièvre, cadets dels ducs de Bretanya, dominaven a més del Penthièvre, el comtat de Goëlo i el comtat de Guingamp, necròpolis familiar; al final de l'edat mitjana el comtat s'estenia per la major part del que avua dia és el departament de Côtes d'Armor. (ca)
  • In the 11th and 12th centuries the Countship of Penthièvre (Breton: Penteur) in Brittany (now in the department of Côtes-d'Armor) belonged to a branch of the sovereign House of Brittany. It initially belonged to the House of Rennes. Alan III, Duke of Brittany, gave it to his brother Eudes in 1035, and his descendants formed a cadet branch of the ducal house. The geographical region of Brittany that constituted the holdings of Penthièvre correlate closely with the territories that constituted the early Breton kingdom of Domnonée. The history of the title Count of Penthièvre included frequent dispossessions and restorations. Henri d'Avaugour, heir of this family, was dispossessed of the countship in 1235. The Duke of Brittany, Pierre Mauclerc, founder of the Breton House of Dreux, gave it as dowry to his daughter, Yolande, on her marriage in 1238 to Hugh XI of Lusignan, Count of La Marche. John I, Duke of Brittany, Yolande's brother, seized the countship on her death in 1272. After the Breton War of Succession the title was dispossessed twice by the reigning Dukes of Brittany, once by John V and another time by Francis II. (en)
  • Die Grafschaft Penthièvre lag im Nordosten der Bretagne und entsprach weitgehend dem heutigen Département Côtes-d’Armor; sie wurde 1034 geschaffen, als Herzog Alain III. für seinen Bruder Odo eine Herrschaft suchte, und diente in der Folge als Paragium der jüngeren Söhne der Herzöge der Bretagne. Die Bedeutung der Grafschaft Penthièvre wuchs aufgrund der Wirtschaftskraft des Gebietes bald so stark an, dass die Grafen für die Herzöge der Bretagne zur Konkurrenz wurden – was Herzog Peter um 1216 dazu veranlasste, die Minderjährigkeit des Amtsinhabers auszunutzen, und sich dessen Besitz zum größten Teil zurückzuholen. Hundert Jahre später, 1317 wurde die Grafschaft Penthièvre erneut an ein jüngeres Familienmitglied vergeben, geriet dann aber schnell in die Hand der Grafen von Blois, nachdem Johanna, Gräfin von Penthièvre, Tochter Guys von Bretagne, sie 1337 dem Grafen Karl von Blois als Heiratsgut zugebracht hatte. Die Grafen von Blois nutzten Penthièvre im Bretonischen Erbfolgekrieg als ihre Bastion in der Bretagne; nach ihrer Niederlage in dieser Auseinandersetzung (1364) verkaufte die Familie Blois-Penthièvre den bretonischen Besitz an König Ludwig XI. († 1483), nicht aber den Titel selbst, der in der Familie noch bis 1727 in Gebrauch war, seit dem 16. Jahrhundert als „Herzog von Penthièvre“. Penthièvre kam ebenfalls durch Heirat an die Häuser Brosse und Luxembourg und wurde von König Karl IX. 1569 zum Herzogtum erhoben, das aber in der Folge an die Krone fiel. Nach dem Aussterben der Herzöge von Penthièvre stellte König Ludwig XIV. 1697 das Herzogtum wieder her und gab es einem seiner Söhne von Madame de Montespan, dem Grafen von Toulouse, Louis Alexandre, der 1737 starb. Dessen Sohn war Louis Jean Marie de Bourbon, Herzog von Penthièvre, geboren am 16. November 1725 in Rambouillet. Durch die Vermählung seiner Tochter Marie Louise Adélaide de Bourbon mit dem als „Bürger Egalité“ bekannten Herzog von Orléans kamen die reichen Güter des Hauses Penthièvre an die Familie Orléans. In dieser erhielt den Titel eines Herzogs von Penthièvre der Sohn des Prinzen von Joinville, Prinz , geboren am 4. November 1845 in Saint-Cloud. (de)
  • El Ducado de Penthiévre fue la capital del territorio de los condes de Penthièvre, quienes en 1569 fueron hechos duques. En los siglos XI y XII el condado de Penthièvre situado en la región francesa de Bretaña (actualmente en el departamento de Côtes-d'Armor) pertenecía a una rama de la casa soberana de Bretaña. (es)
  • Le comté de Penthièvre est le nom d'un fief breton situé au nord du duché, entre Saint-Malo et Saint-Brieuc. Le duc Alain III de Bretagne donna le comté en apanage à son frère Eudes en 1035, qui forma ainsi une branche cadette de la maison de Bretagne. En 1569, lors de son érection en duché-pairie, le comté de Penthièvre comprenait les villes de Lamballe, Moncontour, Guingamp et Bourbriac, le comté de Plourhan dit La Rochesuart, l'île de Bréhat, les terres et châtellenies de Minibriac, Belle-Isle-en-Terre et , , les ports et havres de Couesnon et d'Arguenon et les seigneuries de Cornouaille, avec leurs dépendances. En 1657, Lamballe, Moncontour, Guingamp, Bourbriac et le Minibriac, avec leurs dépendances, furent vendus et séparés du duché, pour y être réintégrés en 1666. (fr)
  • Fra l'XI e il XII secolo il titolo di Conte di Penthièvre, poi elevato allo status ducale, legato al feudo in Bretagna, attualmente localizzato nella Côtes-d'Armor, appartenne a un ramo della casa regnante di Bretagna. Goffredo I, duca di Bretagna lo cedette al fratello Odo, conte di Penthièvre (999-1079) nel 1035 ed i suoi discendenti formarono una linea cadetta della casata. Nel 1235 il Duca di Bretagna Pietro I di Bretagna requisì il contado all'erede Henry d'Avaugour per darlo in dote alla figlia Yolanda che nel 1238 sposò Hugues XI di Lusignano (1221-6 aprile 1250) , quando Yolanda morì nel 1272 suo fratello Giovanni I di Bretagna cinse d'assedio il contado riportandolo in seno alla linea madre della casata. Nel 1337 Giovanna di Penthièvre portò il contado in dote al marito Charles, I duca di Bretagna (1319-29 settembre 1364), i due combatterono a lungo nella Guerra di successione bretone ed alla fine lei e Charles furono ricompensati perché nel 1341 ricevettero il titolo di Duca e Duchessa di Bretagna, tuttavia avevano vinto la battaglia e non la guerra tanto che nel 1364 Charles venne ucciso mentre combatteva contro gli inglesi che supportavano il loro avversario Jean V, duca di Bretagna(1339-1º novembre 1399) che poté prendere il titolo ducale e cacciare Giovanna. Tuttavia nemmeno il suo regno fu facile, solo pochi anni dopo, nel 1374, conflitti interni con i baroni lo spinsero a cercare rifugio in Inghilterra, Carlo V di Francia nominò un luogotenente che comandasse il contado e scelse Luigi I d'Angiò che di Giovanna era genero avendone sposato la figlia Marie nel 1360. Nel 1420 Jean VI, duca di Bretagna (24 dicembre 1389-29 agosto 1442) venne rapito dal conte Olivier di Penthièvre, sua moglie Giovanna di Valois (1391-1433) mise d'assedio i ribelli, liberò il marito e i beni dei Penthièvre vennero confiscati. Nel 1465 la contessa in carica era Nicole de Blois ed in quell'anno venne deprivata del titolo dal duca di Bretagna Francesco II di Bretagna indebolendo ulteriormente la posizione della famiglia nel paese. Nel 1488 l'ultimo erede maschio di Francesco morì, così che il diritto alla successione per il ducato venne reclamato da Jean de Brosse (morto 1502), nipote di Nicole, tuttavia le sue aspirazioni vennero frustrate giacché il titolo andò ad una delle figlie di Francesco, Anna di Bretagna. Nel 1569 il conte era Sébastien, duca di Penthièvre (1530-1569), ultimo erede dei de Brosse per parte di madre, che vide innalzato il proprio rango fra i Parìa di Francia, pochi anni dopo, nel 1582, Enrico III di Francia era l'ultimo erede vivente di Claudia di Francia e scelse di nominare come governatore della Bretagna il cognato Filippo Emanuele di Lorena che era anche a capo della Lega cattolica (Francia). Filippo scelse di invocare i diritti ereditari della moglie Marie del Lussemburgo per rendere autonoma la propria provincia, nel 1589 scelse Nantes come capitale e nominò il figlio Filippo Luigi di Lorena "principe e duca di Bretagna". Per non soccombere si alleò con la Spagna e sconfisse Enrico IV di Francia quando questi provò a sottometterlo, il suo dominio durò fino al 20 marzo 1598 quando infine fu costretto ad arrendersi e ad andar in esilio in Ungheria. Nel 1669 Penthièvre andò in eredità a Luigi Giuseppe di Borbone-Vendôme, ma un decreto glielo tolse nel 1687 per donarlo ad Anna Maria Vittoria di Borbone-Condé, nel 1696 esso venne venduto a Luigi Alessandro di Borbone, conte di Tolosa, il cui figlio Luigi Giovanni Maria di Borbone-Penthièvre ereditò il ducato. (it)
  • Графство Пентьевр (фр. Penthièvre) — бретонское владение, расположенное на севере герцогства, между Сен-Мало и графством Леон. Герцог Ален III Бретанский отдал графство во владение своему брату Эду в 1035 году, которое таким образом образовало младшую линию Бретанского владетельного дома. (ru)
dbo:thumbnail
dbo:wikiPageID
  • 2862257 (xsd:integer)
dbo:wikiPageLength
  • 10881 (xsd:nonNegativeInteger)
dbo:wikiPageRevisionID
  • 1094352446 (xsd:integer)
dbo:wikiPageWikiLink
dbp:wikiPageUsesTemplate
dcterms:subject
rdfs:comment
  • El comtat de Penthièvre -en bretó Penteür [pεnteyr] - fou una jurisdicció feudal de Bretanya, situat a l'est i sud de Saint-Brieuc a l'est del modern departament de Côtes-d'Armor. Formava amb el comtat de Goëlo un dels dos arxidiaconats de la diòcesi de Saint Brieuc. Les capitals històriques són Saint-Brieuc i Lamballe. Limitava amb el baix , el riu , l'alt al sud fins a La Chèze on tocava al territori del vescomtat de Porhoët (diòcesi de Saint Malo) i al vescomtat de Rohan al país anomenat Vannetais (Vannes). Els comtes de Penthièvre, cadets dels ducs de Bretanya, dominaven a més del Penthièvre, el comtat de Goëlo i el comtat de Guingamp, necròpolis familiar; al final de l'edat mitjana el comtat s'estenia per la major part del que avua dia és el departament de Côtes d'Armor. (ca)
  • El Ducado de Penthiévre fue la capital del territorio de los condes de Penthièvre, quienes en 1569 fueron hechos duques. En los siglos XI y XII el condado de Penthièvre situado en la región francesa de Bretaña (actualmente en el departamento de Côtes-d'Armor) pertenecía a una rama de la casa soberana de Bretaña. (es)
  • Графство Пентьевр (фр. Penthièvre) — бретонское владение, расположенное на севере герцогства, между Сен-Мало и графством Леон. Герцог Ален III Бретанский отдал графство во владение своему брату Эду в 1035 году, которое таким образом образовало младшую линию Бретанского владетельного дома. (ru)
  • Die Grafschaft Penthièvre lag im Nordosten der Bretagne und entsprach weitgehend dem heutigen Département Côtes-d’Armor; sie wurde 1034 geschaffen, als Herzog Alain III. für seinen Bruder Odo eine Herrschaft suchte, und diente in der Folge als Paragium der jüngeren Söhne der Herzöge der Bretagne. Penthièvre kam ebenfalls durch Heirat an die Häuser Brosse und Luxembourg und wurde von König Karl IX. 1569 zum Herzogtum erhoben, das aber in der Folge an die Krone fiel. (de)
  • In the 11th and 12th centuries the Countship of Penthièvre (Breton: Penteur) in Brittany (now in the department of Côtes-d'Armor) belonged to a branch of the sovereign House of Brittany. It initially belonged to the House of Rennes. Alan III, Duke of Brittany, gave it to his brother Eudes in 1035, and his descendants formed a cadet branch of the ducal house. The geographical region of Brittany that constituted the holdings of Penthièvre correlate closely with the territories that constituted the early Breton kingdom of Domnonée. (en)
  • Le comté de Penthièvre est le nom d'un fief breton situé au nord du duché, entre Saint-Malo et Saint-Brieuc. Le duc Alain III de Bretagne donna le comté en apanage à son frère Eudes en 1035, qui forma ainsi une branche cadette de la maison de Bretagne. (fr)
  • Fra l'XI e il XII secolo il titolo di Conte di Penthièvre, poi elevato allo status ducale, legato al feudo in Bretagna, attualmente localizzato nella Côtes-d'Armor, appartenne a un ramo della casa regnante di Bretagna. Nel 1669 Penthièvre andò in eredità a Luigi Giuseppe di Borbone-Vendôme, ma un decreto glielo tolse nel 1687 per donarlo ad Anna Maria Vittoria di Borbone-Condé, nel 1696 esso venne venduto a Luigi Alessandro di Borbone, conte di Tolosa, il cui figlio Luigi Giovanni Maria di Borbone-Penthièvre ereditò il ducato. (it)
rdfs:label
  • Comtat de Penthièvre (ca)
  • Herzogtum Penthièvre (de)
  • Counts and dukes of Penthièvre (en)
  • Ducado de Penthièvre (es)
  • Liste des comtes et ducs de Penthièvre (fr)
  • Conti e duchi di Penthièvre (it)
  • Władcy Penthievre (pl)
  • Список графов и герцогов Пентьевр (ru)
owl:sameAs
prov:wasDerivedFrom
foaf:depiction
foaf:isPrimaryTopicOf
is dbo:wikiPageRedirects of
is dbo:wikiPageWikiLink of
is dbp:house of
is dbp:title of
is foaf:primaryTopic of
Powered by OpenLink Virtuoso    This material is Open Knowledge     W3C Semantic Web Technology     This material is Open Knowledge    Valid XHTML + RDFa
This content was extracted from Wikipedia and is licensed under the Creative Commons Attribution-ShareAlike 3.0 Unported License