| dbo:abstract
|
- Ciné Film o cine film és el terme que s'utilitza habitualment al Regne Unit per a referir-se als formats de pel·lícules de 8 mm, Super 8, 9.5 mm, i 16 mm que s'utilitzen per a pel·lícules casolanes. Normalment no s'utilitza per referir-se a formats professionals com pel·lícules de 35 mm o 70 mm , i és incorrecte si s'aplica a qualsevol format de vídeo. Als EUA, "movie film" és el terme informal comú per a tots els formats i "pel·lícula cinematogràfica" el formal. Cine film significa literalment pel·lícula "en moviment"; que deriva del grec "kine" per al moviment; també té arrels en la paraula anglo-francesa cinematograph, que significa imatge en moviment. Tot i que hi havia hagut intents anteriors, que normalment feien servir formats més grans, la introducció dels formats de 9,5 mm i 16 mm a principis de la dècada de 1920 finalment va aconseguir introduir la pràctica de mostrar còpies "play-in-home" llogades de pel·lícules realitzades professionalment, que, en el cas dels llargmetratges, generalment s'escurçaven molt dels originals. Més significativament, aquests nous indicadors de cinema van ser els primers formats realment pràctics per fer "pel·lícules casolanes" d'aficionats ocasionals de viatges de vacances, reunions familiars i esdeveniments importants com ara casaments. De vegades es rodaven drames i comèdies amateur, generalment només per diversió i sense cap aspiració al mèrit artístic. De vegades, els cineastes professionals utilitzaven cinema per motius d'estalvi de costos o per evocar un efecte estètic particular. La producció de pel·lícules amateur de 16 mm era una afició cara i limitada als benestants. El format de 9,5 mm va fer un ús més eficient de la pel·lícula i no va ser tan costós. El format de 8 mm, introduït el 1932, consumia només la quarta part de pel·lícula de 16 mm i, finalment, convertia les pel·lícules casolanes en un luxe raonablement assequible per a molts. Finalment, el format de 16 mm es va utilitzar principalment amb finalitats comercials, educatives i industrials com una alternativa compacta i reduïda de costos a la pel·lícula de 35 mm que produïa una imatge nítida i brillant en pantalles més petites. Cine film, sent generalment disponible, era també utilitzat per enregistrar dada científica, ambé s'utilitzaven per registrar dades científiques, com ara observacions del comportament dels animals i de la marxa humana. En alguns casos, com ara estudis de dinàmica de fluids, la gravació es feia a la pel·lícula de cinema a velocitats més altes que les que s'utilitzen a les pel·lícules domèstiques. A mitjan anys setanta,es van introduir els gravadors de videocasetes domèstics Betamax i VHS videocassets de casa. Les càmeres de vídeo en color, anteriorment fora de l'abast financer de tots, excepte dels aficionats més rics, [es necessita una cita] es van anar fent més i més petites. Les càmeres de vídeo amb bateria ( camcorders ) combinaven la gravadora i la càmera en una unitat portàtil i cada vegada més compacta i assequible. A principis dels anys vuitanta, una hora de cinta de vídeo en blanc no costava més d'un rotlle de tres minuts de 50 peus de pel·lícula de 8 mm, en part substancial a causa dels costos associats al processament químic d'aquesta última. L'escriptura estava a la paret per a la pel·lícula cinematogràfica com a article del mercat massiu, tot i que fins i tot a principis de la dècada de 2010 tots els formats de pel·lícula esmentats encara es basen en material i processament de pel·lícules nous, encara que només d'uns pocs proveïdors especialitzats. Com que el cinema cinematogràfic és ara un format obsolet, algunes empreses ofereixen un servei pel qual aquestes pel·lícules es converteixen en formats moderns com el DVD, i els aficionats han ideat maneres de realitzar la transferència amb equips de bricolatge. (ca)
- Ciné film or cine film is the term commonly used in the UK and historically in the US to refer to the 8 mm, Super 8, 9.5 mm, and 16 mm motion picture film formats used for home movies. It is not normally used to refer to professional formats such as 35 mm or 70 mm film, and is incorrect if applied to any video format. In the US, "movie film" is the common informal term for all formats and "motion picture film" the formal one. Cine film literally means "moving" film, deriving from the Greek "kine" for motion; it also has roots in the Anglo-French word cinematograph, meaning moving picture. Although there had been earlier attempts, typically employing larger formats, the introduction of the 9.5 mm and 16 mm formats in the early 1920s finally succeeded in introducing the practice of showing rented "play-at-home" copies of professionally made films, which, in the case of feature-length films, were usually much shortened from the originals. More significantly, these new cine film gauges were the first truly practical formats for making casual amateur "home movies" of vacation trips, family gatherings, and important events such as weddings. Amateur dramas and comedies were sometimes filmed, usually just for fun and without any aspiration to artistic merit. On occasion, professional filmmakers employed cine film for cost-saving reasons, or to evoke a particular aesthetic effect. Amateur 16 mm film-making was an expensive hobby limited to the affluent. The 9.5 mm format made more efficient use of film and was not quite so costly. The 8 mm format, introduced in 1932, consumed only one-quarter as much film as 16 mm and finally made home movies a reasonably affordable luxury for the many. Eventually, the 16 mm format came to be used mostly for commercial, educational and industrial purposes as a cost-cutting, compact alternative to 35 mm film that produced an acceptably sharp and bright image on smaller screens. Cine film, being commonly available, was also used to record scientific data, such as observations of animal behaviour and human gait. In some cases, such as studies of fluid dynamics, recording was done onto cine film at higher speeds than those used in home movies. In the mid-1970s, Betamax and VHS home videocassette recorders were introduced. Color video cameras, previously beyond the financial reach of all but the richest amateurs, gradually became cheaper and smaller. Battery-powered camcorders combined the recorder and the camera into one portable and increasingly compact and affordable unit. By the early 1980s an hour of blank videotape cost no more than a three-minute 50-foot roll of 8 mm film, in substantial part because of costs associated with the latter's chemical processing. The writing was on the wall for cine film as a mass market item, though even in the early 2010s all the film formats mentioned above are still supported with new film stock and processing, albeit only from a very few specialist suppliers. Since cine film is now an obsolete format, some companies offer a service whereby these films are converted to modern formats such as DVD, and hobbyists have devised ways of performing the transfer with do-it-yourself equipment. (en)
- Als Schmalfilm werden alle Filmformate bezeichnet, die schmaler sind als der 35 mm breite Normalfilm. Das fotografische Aufnahmematerial wird in Laufbildkameras sowie einigen Fotoapparaten mit speziellen Aufnahmeformaten verwendet. (de)
- La Sociedad de Ingenieros de Cine y Televisión (Society of Motion Picture and Television Engineers o SMPTE) fue fundada en 1916 en Nueva York, como Sociedad de Ingenieros Cinematográficos o SMPE, se encarga de crear los estándares de la industria audiovisual. Para ello crea comisiones que dictaminan los estándares más adecuados. Esta es una asociación profesional, a nivel global, de ingenieros, tecnólogos y ejecutivos que trabajan en la industria de los medios de comunicación y el entretenimiento. Y también se encarga de publicarlos y de difundirlos. La SMPTE, es una organización de regulación reconocida internacionalmente, ha publicado más de 800 normas técnicas y documentos relacionados con la radiodifusión, la cinematografía, el cine digital, la grabación de audio, la tecnología de la información y la imagen médica. La SMPTE también publica la revista SMPTE Motion Imaging Journal, produce conferencias y exposiciones académicas y realiza otras funciones relacionadas con la industria. El formato cinematográfico de Super-8 es definido por la SMPTE como formato "8-mm Type S". La letra "S" hace referencia al tipo de perforación, por contraposición a la letra "R" que haría referencia a la perforación del formato del Doble 8 u 8 normal. (es)
- 小型映画（こがたえいが）は、35mmフィルムよりもフィルム幅の小さいフィルムによる映画のフォーマットであり、アマチュア映画あるいはといった映画のジャンルのことである。具体的なフォーマットとしては、8mmフィルム、9.5mmフィルム、16mmフィルムがメインであり、ジャンルとしての「アマチュア映画」のカテゴリには1970年代以降、民生用ビデオによる映画が含まれるが、「小型映画」はフィルムのみを指す。英語では small gauge film, ドイツ語では Schmalfilm と呼ばれ、いずれも「小型の映画」を意味する。 (ja)
- Ciné filme (às vezes, Cine, sem acento agudo) é o termo comumente usado no Reino Unido para se referir a 9.5 mm, 16 mm, 8 mm e Super 8 motion picture filme, formatos utilizados para home movies. Não é normalmente usado para se referir a formatos profissionais, tais como filme de 35 mm ou 70 mm, e é incorreto, se aplicado à qualquer formato de vídeo. Nos EUA, "movie film" é o termo informal para todos os formatos e "motion picture film" o termo formal. Cine film , literalmente, significa filme em "movimento"; que deriva do grego "kine" para movimento; também tem raízes na palavra Anglo-Francesa cinematógrafo, que significa fotografia em movimento. Embora houvesse tentativas anteriores, normalmente empregando grandes formatos, a introdução dos formatos de 9,5 mm e 16 mm no início da década de 1920, finalmente conseguiu introduzir a prática de apresentar copias de filmes profissionais alugados para se "assistir em casa", que no caso dos longa-metragens, eram geralmente mais curtos que os originais. Mais significativamente, estes novos formatos de filme foram os primeiros formatos verdadeiramente práticos para se fazer filmes amadores "caseiros" de viagens de férias, reuniões de família e eventos importantes como casamentos. Dramas amadores e comédias, eram por vezes, filmados apenas por diversão e sem qualquer aspiração de mérito artístico. Na ocasião, cineastas profissionais usavam filme para justificar redução de custos ou para gerar um determinado efeito estético. Fazer um filme amador de 16 mm era um hobby caro, limitado aos ricos. O formato de 9.5 mm tornou mais eficiente o uso de filme e não era tão caro. O formato 8 mm, introduzido em 1932, consumido apenas por 25% das pessoas, assim como o filme de 16 mm, finalmente tornou os filmes caseiros um luxo razoavelmente acessível a muitos. Por fim, o formato 16 mm veio para ser utilizado principalmente para fins comerciais, educacionais e industriais, meramente como uma alternativa barata ao filme de 35 mm, que produzia uma imagem de forma razoavelmente nítida e brilhante em telas menores. Quando tornou-se comumente disponível, cine film, foi usado para gravar dados científicos, tais como observações do comportamento animal e o movimento humano. Em alguns casos, tais como estudos de dinâmica dos fluidos, a gravação era feita em velocidades mais altas do que aquelas usadas em filmes caseiros. Em meados da década de 1970, Betamax e gravadores VHS home vídeo - foram introduzidos. Câmeras de vídeo em cores, anteriormente além do alcance financeiro de todos, a não ser dos amadores mais ricos, gradualmente tornaram-se mais baratas e menores. Cameras de vídeo, à bateria combinando o gravador e a camera em formato único, portátil, compacto e cada vez mais baratos. No início da década de 1980, uma hora de fita virgem de videocassete não custava mais que três minutos de um rolo de filme 8 mm com 15 metros de comprimento já processados. Havia um claro mercado para o cinema como item de massa, embora ainda no início de 2010 todos os formatos de filme mencionados acima ainda são usados para gravar novos filmes e processos, mesmo que só por poucos fornecedores especializados. Desde que o filme tornou-se um formato obsoleto, algumas empresas ofereceram um serviço pelo qual estes filmes são convertidos para os formatos modernos como o DVD, e amadores inventaram maneiras de realizar essa transferência com equipamentos pessoais. (pt)
- Smalfilm är ett samlingsnamn för filmformat smalare än 16, alternativt 32 mm. (sv)
|
| rdfs:comment
|
- Als Schmalfilm werden alle Filmformate bezeichnet, die schmaler sind als der 35 mm breite Normalfilm. Das fotografische Aufnahmematerial wird in Laufbildkameras sowie einigen Fotoapparaten mit speziellen Aufnahmeformaten verwendet. (de)
- 小型映画（こがたえいが）は、35mmフィルムよりもフィルム幅の小さいフィルムによる映画のフォーマットであり、アマチュア映画あるいはといった映画のジャンルのことである。具体的なフォーマットとしては、8mmフィルム、9.5mmフィルム、16mmフィルムがメインであり、ジャンルとしての「アマチュア映画」のカテゴリには1970年代以降、民生用ビデオによる映画が含まれるが、「小型映画」はフィルムのみを指す。英語では small gauge film, ドイツ語では Schmalfilm と呼ばれ、いずれも「小型の映画」を意味する。 (ja)
- Smalfilm är ett samlingsnamn för filmformat smalare än 16, alternativt 32 mm. (sv)
- Ciné Film o cine film és el terme que s'utilitza habitualment al Regne Unit per a referir-se als formats de pel·lícules de 8 mm, Super 8, 9.5 mm, i 16 mm que s'utilitzen per a pel·lícules casolanes. Normalment no s'utilitza per referir-se a formats professionals com pel·lícules de 35 mm o 70 mm , i és incorrecte si s'aplica a qualsevol format de vídeo. Als EUA, "movie film" és el terme informal comú per a tots els formats i "pel·lícula cinematogràfica" el formal. (ca)
- Ciné film or cine film is the term commonly used in the UK and historically in the US to refer to the 8 mm, Super 8, 9.5 mm, and 16 mm motion picture film formats used for home movies. It is not normally used to refer to professional formats such as 35 mm or 70 mm film, and is incorrect if applied to any video format. In the US, "movie film" is the common informal term for all formats and "motion picture film" the formal one. Cine film literally means "moving" film, deriving from the Greek "kine" for motion; it also has roots in the Anglo-French word cinematograph, meaning moving picture. (en)
- La Sociedad de Ingenieros de Cine y Televisión (Society of Motion Picture and Television Engineers o SMPTE) fue fundada en 1916 en Nueva York, como Sociedad de Ingenieros Cinematográficos o SMPE, se encarga de crear los estándares de la industria audiovisual. Para ello crea comisiones que dictaminan los estándares más adecuados. Esta es una asociación profesional, a nivel global, de ingenieros, tecnólogos y ejecutivos que trabajan en la industria de los medios de comunicación y el entretenimiento. Y también se encarga de publicarlos y de difundirlos. (es)
- Ciné filme (às vezes, Cine, sem acento agudo) é o termo comumente usado no Reino Unido para se referir a 9.5 mm, 16 mm, 8 mm e Super 8 motion picture filme, formatos utilizados para home movies. Não é normalmente usado para se referir a formatos profissionais, tais como filme de 35 mm ou 70 mm, e é incorreto, se aplicado à qualquer formato de vídeo. Nos EUA, "movie film" é o termo informal para todos os formatos e "motion picture film" o termo formal. (pt)
|
.jpg?width=300)
.jpg?width=300){kind=link}
.jpg){kind=link}
.jpg){kind=link}