| dbo:abstract
|
- Boulevard Solitude és una òpera en un acte i set escenes que va ser composta l'any 1951 per Hans Werner Henze a partir d'un llibret alemany de , basat en el guió dramàtic escrit per , al seu torn una adaptació moderna de la coneguda novel·la Manon Lescaut de l'Abat Prévost. Henze es va interessar per la història després de veure la pel·lícula (1949) d'Henri-Georges Clouzot, guanyadora del Lleó d'Or del Festival de Venècia de 1949. L'estrena va tenir lloc el 17 de febrer de 1952 al Landestheater de la ciutat alemanya de Hannover. Es tracta de la primera obra de Henze que va tenir un autèntic impacte. L'òpera destaca per la punyent influència del jazz i de la música popular parisenca, el que va constituir una novetat, en haver estat Henze associat fins llavors amb el dodecafonisme. L'obra evoca de forma contemporània, l'arxiconeguda història de Manon Lescaut, que anteriorment ja havia estat adaptada a l'òpera almenys en tres ocasions: per Auber, per Massenet i per Puccini. Tot i que no pot considerar-se que forma part del repertori habitual, Boulevard Solitude continua representant-se i és popular entre el públic. (ca)
- Boulevard Solitude is a Lyrisches Drama (lyric drama) or opera in one act by Hans Werner Henze to a German libretto by Grete Weil after the play by Walter Jockisch, in its turn a modern retelling of Abbé Prévost's 1731 novel Manon Lescaut. The piece is a reworking of the Manon Lescaut story, already adapted operatically by Auber, Massenet and Puccini, and here relocated to Paris after World War II where, as is noted in Grove, the focus of the story moves away from Manon and towards Armand des Grieux. It became Henze's first fully-fledged opera. The work stands out for its strong jazz influences, from a composer who had hitherto been associated with twelve-tone technique. The premiere was given on 17 February 1952, at the Landestheater Hannover. (en)
- Boulevard Solitude ist eine Oper (Originalbezeichnung: „Lyrisches Drama“) in sieben Bildern von Hans Werner Henze (Musik) mit einem Libretto von Grete Weil und Walter Jockisch nach der Histoire du Chevalier Des Grieux et de Manon Lescaut von Antoine-François Prévost. Sie wurde am 17. Februar 1952 am Landestheater Hannover uraufgeführt. (de)
- Boulevard Solitude es una ópera en un acto con siete escenas con música de Hans Werner Henze y libreto en alemán de , basado en el guion dramático escrito por , a su vez una adaptación moderna de la conocida novela Manon Lescaut de l'Abate Prévost. Henze se interesó por la historia después de ver la película (1949) de Henri-Georges Clouzot, ganadora del León de Oro del Festival de Venecia de 1949. El estreno tuvo lugar el 17 de febrero de 1952 en el Landestheater de la ciudad alemana de Hannover. Se trata de la primera obra de Henze que tuvo auténtico impacto. La opera destaca por la fuerte influencia del jazz y de la música popular parisina, lo que resultó novedoso habiendo sido asociado Henze hasta entonces con el dodecafonismo. La obra evoca de forma contemporánea, la conocidísima historia de Manon Lescaut, ya fue adaptada en dos ocasiones distintas por Massenet y también por Puccini y por el compositor francés Auber. Esta ópera rara vez se representa en la actualidad; en las estadísticas de Operabase Archivado el 14 de mayo de 2017 en Wayback Machine. aparece con sólo 2 representaciones en el período 2005-2010. (es)
- Boulevard Solitude est un opéra en sept tableaux de Hans Werner Henze sur un livret du compositeur et de Grete Weil d'après la pièce de Walter Jockisch librement inspiré de Manon Lescaut de l'abbé Prévost. Il est créé au Landestheater de Hanovre le 17 février 1952 sous la direction de Johannes Schüler. (fr)
- Boulevard Solitude è un Lyrisches Drama (dramma lirico) o opera in un atto di Hans Werner Henze su libretto tedesco di Grete Weil dall'opera di Walter Jockisch, a sua volta una rivisitazione moderna del romanzo Manon Lescaut dell'Abbé Prévost del 1731. (it)
- Boulevard Solitude är en opera (Lyrisches Drama) i sju scener med musik av Hans Werner Henze och libretto av efter pjäs, vilken i sin tur var en modern återberättelse av Antoine François Prévosts roman Manon Lescaut. Stycket är en bearbetning av historen om Manon Lescaut, vilken redan hade gjorts till opera av Auber, Massenet och Puccini. I Henzes version är historien förlagd till Paris efter Andra världskriget och fokus lades på Armand des Grieux istället för på Manon. Stycket sticker ut med sina starka jazzinfluenser och det från en kompositör som dittills mest varit associerad med tolvtonsmusik. Operan uruppfördes 17 februari 1952 på Landestheater i Hannover. (sv)
|
| dbo:thumbnail
| |
| dbo:wikiPageExternalLink
| |
| dbo:wikiPageID
| |
| dbo:wikiPageLength
|
- 7283 (xsd:nonNegativeInteger)
|
| dbo:wikiPageRevisionID
| |
| dbo:wikiPageWikiLink
| |
| dbp:basedOn
|
- Abbé Prévost's Manon Lescaut (en)
|
| dbp:caption
|
- The composer in 1960 (en)
|
| dbp:composer
| |
| dbp:language
| |
| dbp:librettist
| |
| dbp:name
| |
| dbp:premiereDate
| |
| dbp:premiereLocation
| |
| dbp:type
| |
| dbp:wikiPageUsesTemplate
| |
| dcterms:subject
| |
| gold:hypernym
| |
| rdf:type
| |
| rdfs:comment
|
- Boulevard Solitude ist eine Oper (Originalbezeichnung: „Lyrisches Drama“) in sieben Bildern von Hans Werner Henze (Musik) mit einem Libretto von Grete Weil und Walter Jockisch nach der Histoire du Chevalier Des Grieux et de Manon Lescaut von Antoine-François Prévost. Sie wurde am 17. Februar 1952 am Landestheater Hannover uraufgeführt. (de)
- Boulevard Solitude est un opéra en sept tableaux de Hans Werner Henze sur un livret du compositeur et de Grete Weil d'après la pièce de Walter Jockisch librement inspiré de Manon Lescaut de l'abbé Prévost. Il est créé au Landestheater de Hanovre le 17 février 1952 sous la direction de Johannes Schüler. (fr)
- Boulevard Solitude è un Lyrisches Drama (dramma lirico) o opera in un atto di Hans Werner Henze su libretto tedesco di Grete Weil dall'opera di Walter Jockisch, a sua volta una rivisitazione moderna del romanzo Manon Lescaut dell'Abbé Prévost del 1731. (it)
- Boulevard Solitude és una òpera en un acte i set escenes que va ser composta l'any 1951 per Hans Werner Henze a partir d'un llibret alemany de , basat en el guió dramàtic escrit per , al seu torn una adaptació moderna de la coneguda novel·la Manon Lescaut de l'Abat Prévost. Henze es va interessar per la història després de veure la pel·lícula (1949) d'Henri-Georges Clouzot, guanyadora del Lleó d'Or del Festival de Venècia de 1949. L'estrena va tenir lloc el 17 de febrer de 1952 al Landestheater de la ciutat alemanya de Hannover. (ca)
- Boulevard Solitude is a Lyrisches Drama (lyric drama) or opera in one act by Hans Werner Henze to a German libretto by Grete Weil after the play by Walter Jockisch, in its turn a modern retelling of Abbé Prévost's 1731 novel Manon Lescaut. The piece is a reworking of the Manon Lescaut story, already adapted operatically by Auber, Massenet and Puccini, and here relocated to Paris after World War II where, as is noted in Grove, the focus of the story moves away from Manon and towards Armand des Grieux. It became Henze's first fully-fledged opera. The work stands out for its strong jazz influences, from a composer who had hitherto been associated with twelve-tone technique. (en)
- Boulevard Solitude es una ópera en un acto con siete escenas con música de Hans Werner Henze y libreto en alemán de , basado en el guion dramático escrito por , a su vez una adaptación moderna de la conocida novela Manon Lescaut de l'Abate Prévost. Henze se interesó por la historia después de ver la película (1949) de Henri-Georges Clouzot, ganadora del León de Oro del Festival de Venecia de 1949. El estreno tuvo lugar el 17 de febrero de 1952 en el Landestheater de la ciudad alemana de Hannover. (es)
- Boulevard Solitude är en opera (Lyrisches Drama) i sju scener med musik av Hans Werner Henze och libretto av efter pjäs, vilken i sin tur var en modern återberättelse av Antoine François Prévosts roman Manon Lescaut. Stycket är en bearbetning av historen om Manon Lescaut, vilken redan hade gjorts till opera av Auber, Massenet och Puccini. I Henzes version är historien förlagd till Paris efter Andra världskriget och fokus lades på Armand des Grieux istället för på Manon. Stycket sticker ut med sina starka jazzinfluenser och det från en kompositör som dittills mest varit associerad med tolvtonsmusik. (sv)
|
| rdfs:label
|
- Boulevard Solitude (ca)
- Boulevard Solitude (de)
- Boulevard Solitude (en)
- Boulevard Solitude (es)
- Boulevard Solitude (fr)
- Boulevard Solitude (it)
- Boulevard Solitude (sv)
|
| owl:sameAs
| |
| prov:wasDerivedFrom
| |
| foaf:depiction
| |
| foaf:isPrimaryTopicOf
| |
| is dbo:wikiPageRedirects
of | |
| is dbo:wikiPageWikiLink
of | |
| is foaf:primaryTopic
of | |
