| dbo:abstract
|
- Étienne Baluze (nascut el 24 de novembre del 1630 a Tula, Llemosí - mort a París el 28 de juliol del 1718) fou un historiador, bibliotecari i editor de documents i manuscrits de França. Va ser un dels majors experts de la seva època en les seves especialitats (història de l'església, patrística i ). De 1640 a 1652, durant la Guerra dels Segadors, fou visitador general del Principat de Catalunya. Va publicar més de seixanta llibres, dels quals l'edició pòstuma de la Marca Hispanica sive limes hispanicus (1688), de Pèire de Marca, va ser fonamental per a la història catalana. Va estudiar dret i història a Tolosa. En graduar-se va esdevenir secretari de l'arquebisbe Pèire de Marca; en aquest càrrec fou present a la Conferència de Ceret i en redactà les actes. El 1665 va defensar les tesis per obtenir el títol de doctor en dret canònic. El 1667 va esdevenir bibliotecari de Jean-Baptiste Colbert per més de treinta-tres anys i, el 1689, catedràtic de dret canònic del Col·legi Reial de Paris (avui Collège de France), del qual el 1707 va esdevenir director. Al seu llibre Histoire générale de la maison d'Auvergne (Història general de la casa d'Alvèrnia; 1708) va defensar el dret d'Emanuel Teodosi de la Tour d'Alvèrnia (dit Cardenal de Bouillon) sobre aquestes terres; en utilitzar aparentment documents falsificats, va caure en desgràcia i el rei Lluís XIV el va demetre el 1710 i el 1711 va ser bandejat de París. Després de la mort de Lluís XIV, el 1715, hi va tornar però no va ser rehabilitat. Va morir tres anys després, el 1718. Al llarg de la seva vida, Baluze va publicar més de seixanta llibres, d'història de França, d'història de l'Església, etc. que, sovint, contenien la publicació de documents històrics d'arxiu (vegeu: Obres destacades). També redactà una història de la seva ciutat natal, Tula: Historiae Tutelensis libri tres (1717). La Biblioteca Reial, antecessora de la Biblioteca Nacional de França va adquirir després de la seva mort els manuscrits que havia heretat de Pèire de Marca i els seus propis, on són catalogats com Collection Baluze. Obres destacades
* Capitularia regum Francorum (1677)
* Marca Hispanica sive limes hispanicus, hoc est, geographica & historica descriptio Cataloniæ, Ruscinonis, & circumjacentium populorum (1688) (editor)
* Nova Collectio Conciliorum seu Supplementua ad collectionems Phil. Labbei (en llatí). París: François Muguet, 1683.
* Historia Paparum Avenionensium (1693)
* Miscellaneorum libri VII, s. collectio veterum monumentorum, quae hactenus latuerunt (1678–1715) (ca)
- Étienne Baluze (* 24. November 1630 in Tulle, Limousin; † 28. Juli 1718 in Paris) war ein französischer Historiker. Auf seinen Gebieten (Kirchengeschichte, Patristik, mittelalterliches Kirchenrecht, Textkritik) war er einer der bedeutendsten Gelehrten seiner Zeit. (de)
- Étienne Baluze, né à Tulle le 24 novembre 1630 et mort à Paris le 20 juillet 1718, est un patristicien, historiographe, bibliothécaire et juriste français. (fr)
- Étienne Baluze (24 November 1630 – 28 Juli 1718)adalah seorang cendekiawan dan asal Prancis. Ia juga dikenal sebagai Stephanus Baluzius. (in)
- Étienne Baluze (24 November 1630 – 28 July 1718) was a French scholar and historiographer, also known as Stephanus Baluzius. (en)
- Étienne Baluze, talvolta anche Stefano Baluzio (Tulle, 24 novembre 1630 – Parigi, 28 luglio 1718), è stato uno storico, chierico, canonista e bibliotecario francese. (it)
- Étienne Baluze (ur. 24 listopada 1630 w Tulle, zm. 20 lipca 1718 w Paryżu) – francuski jezuita, kanonista, historyk, prawnik, wydawca i bibliotekarz. Pochodził z prawniczej rodziny. Zajmował się historią kościoła, patrystyką i prawem średniowiecznym. Studiował prawo i historię w Tuluzie. W 1656 został tam sekretarzem arcybiskupa Pierre’a de Marca. W 1667 został bibliotekarzem Colberta i zarządzał biblioteką przez 33 lata. Dzięki temu miał okazję zgromadzić, opracować i publikować wiele różnorodnych źródeł z dziejów Francji. Trzy lata później otrzymał stanowisko profesora prawa kanonicznego na Collège Royal, a w 1707 został kierownikiem tej placówki. Zwolniony przez Ludwika XIV po opublikowaniu w 1708 kontrowersyjnej Histoire généalogique de la Maison d'Auvergne, musiał wyjechać z Paryża po otrzymaniu listu opieczętowanego. Powrócił do stolicy już po śmierci króla. Wydawał i publikował dzieła ważne dla poznania francuskiej historii, np. Capitularia regum Francorum (1677), Epistolae Innocentii Papae III (1682), Historia Paparum Avenionensium (1693) czy Historia Tutelensis (1717). (pl)
- Étienne Baluze, também conhecido como Stephanus Baluzius (Tulle, 24 de novembro de 1630 – Paris, 28 de julho de 1718) foi um bibliotecário e historiógrafo francês. (pt)
- Étienne Baluze, född den 24 november 1630 i Tulle, Corrèze, död den 28 juli 1718 i Paris, var en fransk historieskrivare. Baluze blev efter att några år ha varit privatsekreterare åt flera för sin lärdom framstående franska prelater 1667 Colberts bibliotekarie och 1670 professor i kanonisk rätt vid Collège Royal, vars direktör han var 1707–10. Han ådrog sig Ludvig XIV:s onåd genom sitt verk Histoire généalogique de la maison d'Auvergne (1708), vari han med stöd av gamla dokument sökte hävda ätten arvsanspråk på grevskapet Auvergne, samt avsattes 1710 och förvisades från Paris. År 1713 erhöll han tillåtelse att återvända, men fick inte sin förra plats tillbaka. Baluze var en av sin tids lärdaste och noggrannaste forskare, umgicks förtroligt med de berömda lärde Mabillon och Du Cange samt inlade stora förtjänster som samlare och utgivare av urkunder, främst genom Capitularia regum francorum. (sv)
- Этьен Балюз (фр. Étienne Baluze; 24 ноября 1630, Тюль, Франция — 20 июля 1718, Париж) — французский историк, иезуит, юрист, издатель, библиотекарь, педагог, профессор канонического права в Королевской коллегии. (ru)
|
| rdfs:comment
|
- Étienne Baluze (* 24. November 1630 in Tulle, Limousin; † 28. Juli 1718 in Paris) war ein französischer Historiker. Auf seinen Gebieten (Kirchengeschichte, Patristik, mittelalterliches Kirchenrecht, Textkritik) war er einer der bedeutendsten Gelehrten seiner Zeit. (de)
- Étienne Baluze, né à Tulle le 24 novembre 1630 et mort à Paris le 20 juillet 1718, est un patristicien, historiographe, bibliothécaire et juriste français. (fr)
- Étienne Baluze (24 November 1630 – 28 Juli 1718)adalah seorang cendekiawan dan asal Prancis. Ia juga dikenal sebagai Stephanus Baluzius. (in)
- Étienne Baluze (24 November 1630 – 28 July 1718) was a French scholar and historiographer, also known as Stephanus Baluzius. (en)
- Étienne Baluze, talvolta anche Stefano Baluzio (Tulle, 24 novembre 1630 – Parigi, 28 luglio 1718), è stato uno storico, chierico, canonista e bibliotecario francese. (it)
- Étienne Baluze, também conhecido como Stephanus Baluzius (Tulle, 24 de novembro de 1630 – Paris, 28 de julho de 1718) foi um bibliotecário e historiógrafo francês. (pt)
- Этьен Балюз (фр. Étienne Baluze; 24 ноября 1630, Тюль, Франция — 20 июля 1718, Париж) — французский историк, иезуит, юрист, издатель, библиотекарь, педагог, профессор канонического права в Королевской коллегии. (ru)
- Étienne Baluze (nascut el 24 de novembre del 1630 a Tula, Llemosí - mort a París el 28 de juliol del 1718) fou un historiador, bibliotecari i editor de documents i manuscrits de França. Va ser un dels majors experts de la seva època en les seves especialitats (història de l'església, patrística i ). De 1640 a 1652, durant la Guerra dels Segadors, fou visitador general del Principat de Catalunya. Va publicar més de seixanta llibres, dels quals l'edició pòstuma de la Marca Hispanica sive limes hispanicus (1688), de Pèire de Marca, va ser fonamental per a la història catalana. (ca)
- Étienne Baluze (ur. 24 listopada 1630 w Tulle, zm. 20 lipca 1718 w Paryżu) – francuski jezuita, kanonista, historyk, prawnik, wydawca i bibliotekarz. Pochodził z prawniczej rodziny. Zajmował się historią kościoła, patrystyką i prawem średniowiecznym. Studiował prawo i historię w Tuluzie. W 1656 został tam sekretarzem arcybiskupa Pierre’a de Marca. W 1667 został bibliotekarzem Colberta i zarządzał biblioteką przez 33 lata. Dzięki temu miał okazję zgromadzić, opracować i publikować wiele różnorodnych źródeł z dziejów Francji. Trzy lata później otrzymał stanowisko profesora prawa kanonicznego na Collège Royal, a w 1707 został kierownikiem tej placówki. Zwolniony przez Ludwika XIV po opublikowaniu w 1708 kontrowersyjnej Histoire généalogique de la Maison d'Auvergne, musiał wyjechać z Paryża po (pl)
- Étienne Baluze, född den 24 november 1630 i Tulle, Corrèze, död den 28 juli 1718 i Paris, var en fransk historieskrivare. Baluze blev efter att några år ha varit privatsekreterare åt flera för sin lärdom framstående franska prelater 1667 Colberts bibliotekarie och 1670 professor i kanonisk rätt vid Collège Royal, vars direktör han var 1707–10. Han ådrog sig Ludvig XIV:s onåd genom sitt verk Histoire généalogique de la maison d'Auvergne (1708), vari han med stöd av gamla dokument sökte hävda ätten arvsanspråk på grevskapet Auvergne, samt avsattes 1710 och förvisades från Paris. År 1713 erhöll han tillåtelse att återvända, men fick inte sin förra plats tillbaka. Baluze var en av sin tids lärdaste och noggrannaste forskare, umgicks förtroligt med de berömda lärde Mabillon och Du Cange samt i (sv)
|
