| dbo:abstract
|
- Aixot IV el Valent (en armeni Աշոտ Քաջ) va ser rei d'Armènia al Gugarq del 1021 al 1039 o 1040. Formava part de la dinastia dels Bagràtides. El seu germà gran Joan-Sembat va succeir al seu pare Gagik I a Ani i Shirak, Aixotzq o Aixotseq, Anberd, Kaian, Kaiozn, Tavush, i el país dels Sevordiq i la resta es va dividir entre els seus germans Aixot IV el Valent i Abas. Abas va morir o va ser eliminat ràpidament doncs ja no torna a aparèixer, de manera que cal considerar només l'existència de dos regnes. Aixot immediatament va protestar del repartiment, i va demanar una mediació. Jordi I de Geòrgia va ser nomenat mediador per consens. La mediació degué ser efectiva perquè de moment es va arribar un acord amb Joan-Sembat posseint la regió d'Ani (Shirak), i Aixot les regions més properes a Pèrsia i Geòrgia (Gugarq). Però aviat van esclatar noves discòrdies i Aixot va amenaçar Ani i va demanar l'aliança del rei de Vaspurakan, Senekerim-Joan. Va obtenir soldats de Vaspurakan i diners del Califat i va assetjar Ani però el rei, immobilitzat pel seu pes, va ordenar una lleva general i tot el país es va mobilitzar contra el pretendent. Aixot va guanyar la batalla però no va poder prendre la ciutat. Amb una nova mediació, aquesta vegada del patriarca Pere, es va tornar a establir la pau, però Aixot tindria en endavant també el títol de rei i governaria sobre tota Armènia, menys Ani, d'on n'era rei Joan-Sembat. Per una discussió sobre la possessió de Shatik al Djakatq, que Joan es va apropiar i que sembla que segons la primera mediació de Jordi I havia estat atribuït a Aixot, el rei de Geòrgia, per fer valdre la seva actuació, va atacar al rei d'Ani cap a l'any 1021. El rei va caure presoner i es van saquejar les esglésies armènies d'Ani. Per ser alliberat Joan-Sembat va haver de cedir tres districtes fronterers a Geòrgia. Aviat els nobles es van revoltar contra Aixot que va haver de fugir a Constantinoble. L'emperador Roman d'Orient Basili II Bulgaròctonos li va deixar soldats a canvi de concessions territorials, amb els quals va tornar, va recuperar el Gugarq i va expropiar a tots els nakharark hostils. Va regnar en endavant sense oposició. Aixot va preparar un atemptat contra son germà el rei Joan-Sembat d'Ani, però el seu lloctinent Apirat Pahlavuni, quan anava a portar-lo a terme, va tenir pietat del rei, caigut en un parany, i el va alliberar. Apirat, assassí frustrat per la gent d'Ani, i home que havia traït la confiança per la gent d'Aixot el Valent, es va haver de retirar a Dvin amb l'emir xaddàdida Abul Uswar de Dvin i Gandja, que algun temps després el va fer matar. Els seus fills Abdeljahap i Vasak van ser salvats pel lloctinent Sari i portats a Ani on el rei els hi va tornar els feus hereditaris del pare al districte de Nig. Va conservar el regne i va mantenir la disciplina de l'exèrcit, on era molt popular per la seva valentia, fins a la seva mort potser l'any 1039 o el 1040. El va succeir el seu fill Gagik II. Segons l'historiador armeni Aristakès de Lastiver va tenir també una filla que es va casar amb Abul Aswar Shawur I de la dinastia dels Xaddàdides. (ca)
- Ο Ασότ/Ασώτιος Δ΄, αρμενικά: Աշոտ Դ Ashot IV, (απεβ. 1040–41) από τον Οίκο των Βαγρατιδών, με το επώνυμο Kaj, δηλ. Γενναίος, ανδρείος, ήταν βασιλιάς της Αρμενίας. (el)
- Ashot IV (Armenian: Աշոտ Դ, died c. 1040–41), surnamed Kaj, i.e. "the Brave, the Valiant", was the younger son of King Gagik I of Armenia. (en)
- Aŝoto la 4-a (armene: Աշոտ Դ, mortis ĉ. 1040–41), alnomita "la kuraĝa", estis la plej juna filo de Reĝo Gagiko la 1-a de Bagratida Armenio. Kiam lia plej aĝa frato Hovhannes-Smbat (konata ankaŭ kiel ) estis kronita kiel Reĝo de Armenio kiel la laŭleĝa heredanto de la bagratida dinastio, Aŝoto estis tre malkontenta ĉar li havis aspirojn al la trono. Do li organizis militan kampanjon per sieĝado kaj posta konkerado de la armena ĉefurbo Anio, uzurpante la potencon kaj detronigante la reĝon Hovhannes-Smbat en 1021. Sed poste interkonsento estis atingita inter la du feŭdaj fratoj kaj la forpelita frato ricevis malgrandan teritorion en provincoj proksime al la ĉefurbo, dum Aŝoto fariĝis reĝo en provincoj pli proksimaj al Persio kaj Kartvelio. La samtempa regado de la du fratoj daŭris kun la regado de Hovhannes-Smbat (1020-1040) kaj tiu de Aŝoto la 4-a (1021-1039). Tamen malgraŭ la kompromiso-interkonsento, milito daŭris inter la du fratoj dum ilia samtempa regado tiel malfortigante la unuecon de la bagratida dinastio. (eo)
- Ashot IV (en armenio, Աշոտ Դ: , muerto c. 1040–41), apodado Kaj, i.e. "el Valiente, el Bravo", era el hijo más joven del rey Gagik I de Armenia. (es)
- Achot IV (en arménien Աշոտ Դ ; mort en 1041) ou Achot Qatj (Աշոտ Քաջ, « Achot le Vaillant ») est un membre de la famille arménienne des Bagratides, roi d'Arménie de 1021 à c. 1040 et second fils de Gagik Ier, roi d'Arménie. (fr)
- Ashot IV Qadj, in armeno: Աշոտ Դ, detto il Coraggioso e il Valoroso (... – 1039 (o 1040?)), è stato un sovrano armeno del Regno di Armenia. Era un membro della famiglia armena dei Bagratidi. Era fratello di Hovhannes-Smbat (il maggiore dei figli di Gagik I) e di Abas. (it)
- Ашот IV Храбрый (арм. Աշոտ Դ Քաջ, ум. в 1040) — царь Армении в 1021—1040 гг. Сын Гагика I (989—1020). После смерти отца законным наследником престола стал его брат — Ованес-Смбат. В стремлении завладеть троном в 1020 году начал восстание против брата. Получив вспомогательные войска от царя Васпуракана Сенекерима осадил столицу Армении — Ани. Проиграв войну Ованес-Смбат был вынужден пойти на уступки и в 1022 году был подписан мирный договор по которому Смбат должен был править в Ани и близлежащих гаварах (областях) а Ашот в приграничных с Персией и Грузией территориях. Даже после подписания мира между братьями продолжилось соперничество. Ашот IV также поддерживался и получал помощь от византийского императора Василия II (армянина по происхождению). (ru)
- Ашот IV Хоробрий (вірм. Աշոտ Դ Քաջ, помер 1040) — цар Вірменії у 1021–1040 роках. Син Гагіка I (989–1020). (uk)
|
| rdfs:comment
|
- Ο Ασότ/Ασώτιος Δ΄, αρμενικά: Աշոտ Դ Ashot IV, (απεβ. 1040–41) από τον Οίκο των Βαγρατιδών, με το επώνυμο Kaj, δηλ. Γενναίος, ανδρείος, ήταν βασιλιάς της Αρμενίας. (el)
- Ashot IV (Armenian: Աշոտ Դ, died c. 1040–41), surnamed Kaj, i.e. "the Brave, the Valiant", was the younger son of King Gagik I of Armenia. (en)
- Ashot IV (en armenio, Աշոտ Դ: , muerto c. 1040–41), apodado Kaj, i.e. "el Valiente, el Bravo", era el hijo más joven del rey Gagik I de Armenia. (es)
- Achot IV (en arménien Աշոտ Դ ; mort en 1041) ou Achot Qatj (Աշոտ Քաջ, « Achot le Vaillant ») est un membre de la famille arménienne des Bagratides, roi d'Arménie de 1021 à c. 1040 et second fils de Gagik Ier, roi d'Arménie. (fr)
- Ashot IV Qadj, in armeno: Աշոտ Դ, detto il Coraggioso e il Valoroso (... – 1039 (o 1040?)), è stato un sovrano armeno del Regno di Armenia. Era un membro della famiglia armena dei Bagratidi. Era fratello di Hovhannes-Smbat (il maggiore dei figli di Gagik I) e di Abas. (it)
- Ашот IV Хоробрий (вірм. Աշոտ Դ Քաջ, помер 1040) — цар Вірменії у 1021–1040 роках. Син Гагіка I (989–1020). (uk)
- Aixot IV el Valent (en armeni Աշոտ Քաջ) va ser rei d'Armènia al Gugarq del 1021 al 1039 o 1040. Formava part de la dinastia dels Bagràtides. El seu germà gran Joan-Sembat va succeir al seu pare Gagik I a Ani i Shirak, Aixotzq o Aixotseq, Anberd, Kaian, Kaiozn, Tavush, i el país dels Sevordiq i la resta es va dividir entre els seus germans Aixot IV el Valent i Abas. Abas va morir o va ser eliminat ràpidament doncs ja no torna a aparèixer, de manera que cal considerar només l'existència de dos regnes. Aixot immediatament va protestar del repartiment, i va demanar una mediació. Jordi I de Geòrgia va ser nomenat mediador per consens. La mediació degué ser efectiva perquè de moment es va arribar un acord amb Joan-Sembat posseint la regió d'Ani (Shirak), i Aixot les regions més properes a Pèrsia (ca)
- Aŝoto la 4-a (armene: Աշոտ Դ, mortis ĉ. 1040–41), alnomita "la kuraĝa", estis la plej juna filo de Reĝo Gagiko la 1-a de Bagratida Armenio. Kiam lia plej aĝa frato Hovhannes-Smbat (konata ankaŭ kiel ) estis kronita kiel Reĝo de Armenio kiel la laŭleĝa heredanto de la bagratida dinastio, Aŝoto estis tre malkontenta ĉar li havis aspirojn al la trono. Do li organizis militan kampanjon per sieĝado kaj posta konkerado de la armena ĉefurbo Anio, uzurpante la potencon kaj detronigante la reĝon Hovhannes-Smbat en 1021. (eo)
- Ашот IV Храбрый (арм. Աշոտ Դ Քաջ, ум. в 1040) — царь Армении в 1021—1040 гг. Сын Гагика I (989—1020). После смерти отца законным наследником престола стал его брат — Ованес-Смбат. В стремлении завладеть троном в 1020 году начал восстание против брата. Получив вспомогательные войска от царя Васпуракана Сенекерима осадил столицу Армении — Ани. (ru)
|
