An Entity of Type: animal, from Named Graph: http://dbpedia.org, within Data Space: dbpedia.org

Ashot III (Armenian: Աշոտ Գ) was a king of Armenia, ruling the medieval kingdom of Armenia from 952/53–77. Known as Ashot III the Merciful (Աշոտ Գ Ողորմած) and acknowledged by foreign rulers as the Shahanshah (king of kings) of Mets Hayk' (Greater Armenia), he moved his royal seat of residence to Ani and oversaw its development and of the kingdom as a whole. Armenia reached the height of its golden era during his reign and that of his sons and successors, Smbat II (977–89) and Gagik I (990–1020).

Property Value
dbo:abstract
  • Aixot III Olormadz (armeni: Աշոտ Գ Ողորմած 'Aixot el Misericordiós') va ser rei d'Armènia de l'any 953 al 977. Formava part de la família dels Bagràtides. En iniciar el seu regne l'Imperi Romà d'Orient estava en expansió a la zona del Tigris. La frontera al 960 passava per Arsamosata, (a l'altre costat de Melitene), , Samòsata , Behesni, (Goksun), Comana i Podandos (Bozanti) i s'havien creat temes als territoris reconquerits de Mesopotàmia, Anzitene, Càldia, Likandos, Melitene, Samosata i Cilícia occidental (Selefke). El 958 es va acabar la dissidència de les esglésies de Siunia i Aghuània. Es va reunir un Sínode a Kapan a la Siunia. Vahan o Vahanik de Vahanuvanq, fill del príncep Djevansher de Balk (que el 967 serà patriarca d'Armènia), va ser nomenat bisbe i cap de l'església de Siunia, amb seu a Tathev. A Aghuània, Ananià va nomenar Catolicós a David de Khotakerats, també lleial a l'Església Armènia. La reina Khosrovanush va fundar alguns monestirs (Sanahin i Halbat) en territori dels Sevordiq els anys 961 i 967. Aixot es va fer consagrar rei a Ani l'any 961 i va donar a son germà Muixel la regió de Kars (Vanand) que havia estat la capital del seu pare, com a feu, amb el títol de rei (961 o 962). Segurament aquesta partició del regne va marcar l'inic i de la decadència d'Armènia. El 962 les fonts armènies diuen que un tal Hamdan, un antic general del califa Moti es va revoltar contra aquest, i amb les seves forces es va apoderar del Altzniq però el rei d'Armènia el va vèncer i matar. El 973 encara dominava a Amida o Diyar Bakr. És possible que sigui una confusió amb l'emir Hamdànida de Mosul Nasir al-Dawla (929-968) o d'Alep, Saif al-Dawla (947-967), si bé cap d'ells va morir en lluita contra els armenis. En aquest any 962 el general romà d'Orient Nicèfor Focas (després emperador) va conquerir Anazarbe i Sis i els passos de l'Amanos, a Cilícia, que eren de l'emir Hamdànida d'Alep, i després (963) van seguir Marash, Duluk, Aintab i Menbidj i van arribar fins als afores d'Alep. Ja emperador, Nicèfor va conquerir Adana, Mopsuestia o Mamistra (965) i Tarse (16 d'agost del 965). Tanmateix, Amida, Dara, Nisibe i Mayyafariquin van ser amenaçades en els següents anys. Cilícia va ser repoblada amb molts armenis. Cap a l'any 965 va morir el patriarca Ananià. Es va reunir un concili a Shirakavan presidit per Hovhannes, patriarca d'Aghuània i pel bisbe de Siunia Vahanik (el petit Vahan) que finalment va resultar elegit patriarca. Aquest tenia certes simpaties per les tesis calcedonianes i per posar-hi fi el rei va convocar un concili a Ani. El patriarca es va refugiar a Vaspurakan i el concili va elegir al seu lloc a Esteve de Sevan (Esteve III) a qui va consagrar el patriarca d'Aghuània Hovhannes el 969. El patriarca va anar a Vaspurakan a demanar l'adhesió de Vahanik, però protegir pel rei d'aquest país va ser empresonat i va morir el 971. Al seu lloc es va elegir Khatshik I d'Arsharuniq, nebot d'Ananià. Vahanik va morir algun temps després a Vaspurakan, quan ja Khatshik havia estat generalment reconegut. El 968 els romans d'Orient van arribar a Manazkert sota la direcció del general Bardas Focas (nebot de l'emperador Nicèfor Focas) i encara el 969 (29 d'octubre del 969) van conquerir Antioquia. Cap a l'any 969 el príncep de Siunia Oriental, Sembat (963-997), volia ser rei. Estava casat amb Shahandkht, filla del rei d'Aghuània, Sevada. Va aliar-se als emirs de Tauris (Azerbaidjan) i d'Arran i el 970 va prendre el títol reial. Aixot III no va tenir cap reacció. El 972 els romans d'Orient va reprendre l'ofensiva contra els hamdànides sota la direcció del general d'origen armeni Mleh. Aquest general va ser capturat prop d'Amida el 4 de juliol del 973 i l'emperador Joan Tsimiscés va anar personalment a la zona amb un gran exèrcit. Els prínceps armenis van témer per la seva sort i es van agrupar entorn d'Aixot III, començant per Gurguèn, el seu fill, que havia rebut el feu de Taixir al Gugarq, amb capital a Lori, i seguit pel rei de Kars, el de Siunia, el de Vaspurakan i altres. Van reunir un exèrcit que es va concentrar a Harq entre Manazkert i Zernaq. Es va enviar una ambaixada a l'emperador que de seguida va assegurar les seves intencions favorables a Armènia i es va establir una aliança formal. L'emperador va entrar a Much, capital del Taron, recentment incorporat. Allí els muntanyesos de Sassun, hostils a l'annexió, el van atacar. L'acord amb els armenis es va mantenir després de complicades negociacions. Finalment l'emperador va baixar cap a Mesopotàmia, va incendiar Mayyafarikin, i va ocupar Diyar Bakr i Nisibe. Després va retornar a Constantinoble per celebrar el triomf. Va tornar l'any següent (975) i se li va sotmetre Homs, ocupant Baalbek el 20 de maig del 975. L'emir de Damasc li va fer submissió. Els romans d'Orient van arribar fins a Galilea. Aixot III va morir el 977. El va succeir el seu fill gran Sembat II Tiezerakal. (ca)
  • Aschot III. (armenisch Աշոտ Գ, auch: Aschot III., der Gnädige, Աշոտ Գ. Ողորմած, A. III. Oghormats) war ein König Armeniens aus der Dynastie der Bagratiden. Er regierte von 952/53 bis 977. Von einigen ausländischen Königen wurde er als „Schahanschah“ (König der Könige) von „Mets Hayk“ (Großarmenien) bezeichnet. Er verlegte seinen Regierungssitz nach Ani, von wo aus er viele Entwicklungen im ganzen Königreich anregte. Armenien erlebte während seiner Regierung eine goldene Ära, die sich auch während der Regierung seiner Söhne und Nachfolger (977–89) und (990–1020) fortsetzte. (de)
  • Ο Ασότ/Ασώτ(ιος) Γ΄, αρμενικά: Աշոտ Գ‎ Ashot I, (άκμασε 952/53-77) από τον Οίκο των Βαγρατιδών ήταν , που κυβέρνησε το μεσαιωνικό από το 952/53–77. Ήταν γνωστός ως Ασότ Γ΄ ο Ελεήμων (Աշոտ Գ. Ողորմած) και αναγνωρίστηκε από ξένους ηγεμόνες ως βασιλιάς των βασιλέων (shahanshah) της Μεγάλης Αρμενίας (Mets Hayk). Μετακόμισε τη βασιλική έδρα του στο Ανί και επέβλεψε την ανάπτυξη της πόλης και τού βασιλείου ως σύνολο. Η Αρμενία έφτασε στο απόγειο της χρυσής της εποχής κατά τη διάρκεια της βασιλείας του και των γιων και διαδόχων του Σμπατ Β΄ (977–89) και Γκαγκίκ Α΄ (990–1020). (el)
  • Ashot III (Armenian: Աշոտ Գ) was a king of Armenia, ruling the medieval kingdom of Armenia from 952/53–77. Known as Ashot III the Merciful (Աշոտ Գ Ողորմած) and acknowledged by foreign rulers as the Shahanshah (king of kings) of Mets Hayk' (Greater Armenia), he moved his royal seat of residence to Ani and oversaw its development and of the kingdom as a whole. Armenia reached the height of its golden era during his reign and that of his sons and successors, Smbat II (977–89) and Gagik I (990–1020). (en)
  • Aŝoto la 3-a (armene: Աշոտ Գ) estis reĝo de Armenio, regante la mezepokan reĝlandon de Armenio de 952/53-77. Konita kiel Aŝoto la 3-a la kompatema (Աշոտ Գ. Ողորմած) kaj agnoskita de eksterlandaj regantoj kiel la ŝahanŝaho (reĝo el reĝoj) de Granda Armenio, li movis sian reĝan sidejon al Ani kaj kontrolis ĝian evoluon kaj de la regno ĝenerale. Armenio atingis la altecon de sia ora epoko dum lia regado kaj tiu de liaj filoj kaj posteuloj, Smbato la 2-a (977-89) kaj Gagiko la 1-a (990-1020). Dum la unua jaro de la regado, Aŝoto lanĉis militan atakon por liberigi la urbon Dvin de islama regado, entrepreno finfine malsukcesa. Malgraŭ ĉi tiu malsukceso, li faris paŝojn por centralizi la potencon en la regno, patronante la armenan eklezion kontraŭ ĝia subteno. Dum lia regado Katolikoso Anania Mokaci movis sian patriarkan sidlokon al Argina, proksime al la urbo Anio. En 961 Anio estis proklamita la ĉefurbo de la regno, kaj Aŝoto ekregis kaj vastigis la urbon. Li konstruis muron enfermanta Anion kaj kiu poste prenus sian nomon post li, kaj sponsoris la konstruadon de monaĥejoj, hospitaloj, lernejoj kaj domoj. Lia edzino, la reĝino Ĥosrovanujŝ, dume sponsoris la konstruadon de la preĝejoj en Sanahin kaj Haghpat. En la milito inter la bizanca imperiestro Johano Tzimisko kaj la araboj, Armenio faris sian eblon por resti neŭtrala kaj devigis la du batalpartiojn respekti la limojn de la lando. La bizanca armeo komencis marŝi trans la ebenaĵon de Muŝ, por decide frapila arabojn de Armenio, sed kiam ili renkontiĝis kun la 30.000-forta armeo de Aŝoto la 3-a, ili ŝanĝis sian planon kaj forlasis Armenion. Aŝoto anstataŭe donis al Tzimisko 10.000 soldatojn, kiuj akompanis lin en la militkampanjo en Mezopotamio. Akademiuloj sugestis, ke li estas entombigita en Anio aŭ ĉe la proksima monaĥejo de . (eo)
  • Ashot III Olormadz fue rey de Armenia del 953 al 977. Al iniciar su reinado los bizantinos estaban en expansión en la zona del Tigris. La frontera en el 960 pasaba por Arsamosata o , Romanópolis (al otra lado de Melitene), , Samosata , , (Goksun), y Podandos (Bozanti) y se habían creado themes en los territorios reconquistados de Mesopotamia, , , Melitene, Samosata y Cilicia occidental (Selefke). A partir del 958 se acabó la disidencia de las iglesias de Siunia y . Se reunió un Sínodo en Kapan (Siunia). Vahan o Vahanik de Vahanuvanq, hijo del príncipe Djevansher de Balk (que en 967 sería el patriarca de Armenia), fue nombrado obispo de la iglesia de Siunia, con sede en Tatev. En Aghuania Ananian nombró Catholicos a David de Khotakerats, también fiel a la iglesia armenia. La reina Khosrovanush fundó algunos monasterios (Sanahin y Halbat) en territorio de los (961 y 967). Ashot se hizo coronar en la ciudad de Ani el año 961 y concedió a su hermano, Mushel, la región de Kars (Vanand) que había sido la capital de su padre, como feudo, con el título de rey (961 o 962). En 962, según las fuentes armenias un tal Hamdan, un antiguo general del califa Moti se sublevó contra este, y con sus fuerzas se apoderó de pero murió a manos del rey de Armenia. En el 973 todavía dominaba en Amida o Diyarbakir. Es posible que sea una confusión con el emir de Mosul Nasir al-Dawla (929-968) o de Alepo, Saif al-Dawla (947-967), si bien ninguno de ellos murió en lucha contra los armenios. Fue en este año 962 cuanto el general bizantino Nicéforo Focas (después emperador) conquistó Anazarba y Sis y el , en Cilicia, que eran del emir Hamdanida de Alepo, y después (963) siguieron Marash, , Aintab y y llegaron hasta las afueras de Alepo.Ya emperador Nicéforo conquistó Adana, Mopsuestia o Mamistra (965) y Tarso (16 de agosto de 965). Aun así Amida, Dara, Nisive y fueron amenazadas en los siguientes años. Cilicia fue repoblada con muchos armenios. Hacia 965 murió el patriarca Ananin. Se reunió un concilio en Shirakavan presidido por Hovhannes, patriarca de Aghuania y por el obispo de Siunia Vahanik (el pequeño Vahan) que finalmente fue elegido patriarca. Este tenía ciertas simpatías por las tesis calcedonianas y para ponerle fin el rey convocó un concilio en Ani. El patriarca se refugió en Vaspurakan y el concilio eligió a su lugar a Esteban de Sevan (Esteban III) que fue consagrado por el patriarca de Aghuania Hovhannes en el 969. El patriarca fue a Vaspurakan a pedir la adhesión de Vahanik, pero protegido por el rey de este país fue encarcelado y murió en el 971. En su lugar fue elegido Khatshik I de Arsharuniq, sobrino de Ananian. Vahanik murió algún tiempo después en Vaspurakan, cuanto ya Khatshik había sido generalmente reconocido. En el 968 los bizantinos llegaron a bajo la dirección del general Bardas Focas (sobrino del emperador Nicéforo Focas) y todavía en el 969 (29 de octubre de 969) conquistaron Antioquía. Hacia 969 el príncipe de Siunia Oriental, Sembat (963-997), quería ser rey. Estaba casado con Shahandkht, hija del rey de Aghuania, Sevada. Se alió con los emires de Tauris (Azerbaiyán) y de Arran y en 970 tomó el título real. Ashot III no tuvo ninguna reacción. En el 972 los bizantinos retomaron la ofensiva contra los Hamdánidas bajo la dirección del general de origen armenio Mleh. Este fue capturado cerca de Amida el 4 de julio del 973 y el emperador Juan Tzimisces fue personalmente a la zona. Los príncipes armenios temieron por su suerte y se agruparon en torno a Ashot III, empezando por Gurgen, su hijo, que había recibido el feudo de Tashir en , con capital en Lori, y seguido por el rey de Kars, el de Siunia, el de Vaspurakan y otros. Reunieron un ejercido que se concentró en Harq entre Manazkert y Zernaq. Se envió una embajada al emperador que enseguida aseguró sus intenciones favorables a Armenia y se estableció una alianza formal. El emperador entró en Muş, capital del Taron, recientemente incorporada. Allí fue asediado por los montañeses de Sasun, hostiles a la anexión. El acuerdo con los armenios se mantuvo tras complicadas negociaciones. Finalmente el emperador bajó hacia Mesopotamia, incendió Mayyafarikin, y ocupó Diyarbakir y Nisive. Después regresó a Constantinopla para celebrar el triunfo. Volvió el año siguiente, y sometió Homs, ocupando Baalbek el 20 de mayo del 975.El emir de Damasco se rindió y el ejército llegó hasta Galilea. Ashot III murió en el 977. Le sucedió su hijo mayor Sembat II Tierezakal. (es)
  • Achot III (en arménien Աշոտ Գ) ou Achot Voghormadz (Աշոտ Ողորմած, « Achot le Miséricordieux » ; mort en 977) est un membre de la famille arménienne des Bagratides, qui est roi d'Arménie de 951 à 977. (fr)
  • Ashot III, il Misericordioso (armeno: Աշոտ Գ. Ողորմած), noto anche come Ashot il Grazioso, (... – 977), è stato un sovrano armeno del Regno di Armenia e governò dalla capitale Ani. (it)
  • Ашо́т III Вогормац (Милостивый) (ум. 977), (арм. Աշոտ Գ. Ողորմած) — царь (шахиншах) Армении в 952—977 гг. (ru)
  • Ашот III Милостивий (*д/н — †977) — цар царів Вірменії у 952–977 роках. (uk)
dbo:activeYearsStartYear
  • 0953-01-01 (xsd:gYear)
dbo:child
dbo:parent
dbo:predecessor
dbo:successor
dbo:thumbnail
dbo:wikiPageID
  • 18098633 (xsd:integer)
dbo:wikiPageLength
  • 6150 (xsd:nonNegativeInteger)
dbo:wikiPageRevisionID
  • 1080862187 (xsd:integer)
dbo:wikiPageWikiLink
dbp:after
dbp:before
dbp:caption
  • A statue of Ashot III in Gyumri. (en)
dbp:deathDate
  • 0001-01-03 (xsd:gMonthDay)
dbp:father
dbp:house
dbp:houseType
  • Dynasty (en)
dbp:issue
dbp:name
  • Ashot III Bagratuni (en)
dbp:placeOfBurial
dbp:predecessor
dbp:reign
  • 953 (xsd:integer)
dbp:religion
dbp:spouse
  • Khosrovanuysh (en)
dbp:succession
dbp:successor
dbp:title
dbp:wikiPageUsesTemplate
dbp:years
  • 953 (xsd:integer)
dcterms:subject
gold:hypernym
schema:sameAs
rdf:type
rdfs:comment
  • Aschot III. (armenisch Աշոտ Գ, auch: Aschot III., der Gnädige, Աշոտ Գ. Ողորմած, A. III. Oghormats) war ein König Armeniens aus der Dynastie der Bagratiden. Er regierte von 952/53 bis 977. Von einigen ausländischen Königen wurde er als „Schahanschah“ (König der Könige) von „Mets Hayk“ (Großarmenien) bezeichnet. Er verlegte seinen Regierungssitz nach Ani, von wo aus er viele Entwicklungen im ganzen Königreich anregte. Armenien erlebte während seiner Regierung eine goldene Ära, die sich auch während der Regierung seiner Söhne und Nachfolger (977–89) und (990–1020) fortsetzte. (de)
  • Ο Ασότ/Ασώτ(ιος) Γ΄, αρμενικά: Աշոտ Գ‎ Ashot I, (άκμασε 952/53-77) από τον Οίκο των Βαγρατιδών ήταν , που κυβέρνησε το μεσαιωνικό από το 952/53–77. Ήταν γνωστός ως Ασότ Γ΄ ο Ελεήμων (Աշոտ Գ. Ողորմած) και αναγνωρίστηκε από ξένους ηγεμόνες ως βασιλιάς των βασιλέων (shahanshah) της Μεγάλης Αρμενίας (Mets Hayk). Μετακόμισε τη βασιλική έδρα του στο Ανί και επέβλεψε την ανάπτυξη της πόλης και τού βασιλείου ως σύνολο. Η Αρμενία έφτασε στο απόγειο της χρυσής της εποχής κατά τη διάρκεια της βασιλείας του και των γιων και διαδόχων του Σμπατ Β΄ (977–89) και Γκαγκίκ Α΄ (990–1020). (el)
  • Ashot III (Armenian: Աշոտ Գ) was a king of Armenia, ruling the medieval kingdom of Armenia from 952/53–77. Known as Ashot III the Merciful (Աշոտ Գ Ողորմած) and acknowledged by foreign rulers as the Shahanshah (king of kings) of Mets Hayk' (Greater Armenia), he moved his royal seat of residence to Ani and oversaw its development and of the kingdom as a whole. Armenia reached the height of its golden era during his reign and that of his sons and successors, Smbat II (977–89) and Gagik I (990–1020). (en)
  • Achot III (en arménien Աշոտ Գ) ou Achot Voghormadz (Աշոտ Ողորմած, « Achot le Miséricordieux » ; mort en 977) est un membre de la famille arménienne des Bagratides, qui est roi d'Arménie de 951 à 977. (fr)
  • Ashot III, il Misericordioso (armeno: Աշոտ Գ. Ողորմած), noto anche come Ashot il Grazioso, (... – 977), è stato un sovrano armeno del Regno di Armenia e governò dalla capitale Ani. (it)
  • Ашо́т III Вогормац (Милостивый) (ум. 977), (арм. Աշոտ Գ. Ողորմած) — царь (шахиншах) Армении в 952—977 гг. (ru)
  • Ашот III Милостивий (*д/н — †977) — цар царів Вірменії у 952–977 роках. (uk)
  • Aixot III Olormadz (armeni: Աշոտ Գ Ողորմած 'Aixot el Misericordiós') va ser rei d'Armènia de l'any 953 al 977. Formava part de la família dels Bagràtides. En iniciar el seu regne l'Imperi Romà d'Orient estava en expansió a la zona del Tigris. La frontera al 960 passava per Arsamosata, (a l'altre costat de Melitene), , Samòsata , Behesni, (Goksun), Comana i Podandos (Bozanti) i s'havien creat temes als territoris reconquerits de Mesopotàmia, Anzitene, Càldia, Likandos, Melitene, Samosata i Cilícia occidental (Selefke). (ca)
  • Aŝoto la 3-a (armene: Աշոտ Գ) estis reĝo de Armenio, regante la mezepokan reĝlandon de Armenio de 952/53-77. Konita kiel Aŝoto la 3-a la kompatema (Աշոտ Գ. Ողորմած) kaj agnoskita de eksterlandaj regantoj kiel la ŝahanŝaho (reĝo el reĝoj) de Granda Armenio, li movis sian reĝan sidejon al Ani kaj kontrolis ĝian evoluon kaj de la regno ĝenerale. Armenio atingis la altecon de sia ora epoko dum lia regado kaj tiu de liaj filoj kaj posteuloj, Smbato la 2-a (977-89) kaj Gagiko la 1-a (990-1020). Akademiuloj sugestis, ke li estas entombigita en Anio aŭ ĉe la proksima monaĥejo de . (eo)
  • Ashot III Olormadz fue rey de Armenia del 953 al 977. Al iniciar su reinado los bizantinos estaban en expansión en la zona del Tigris. La frontera en el 960 pasaba por Arsamosata o , Romanópolis (al otra lado de Melitene), , Samosata , , (Goksun), y Podandos (Bozanti) y se habían creado themes en los territorios reconquistados de Mesopotamia, , , Melitene, Samosata y Cilicia occidental (Selefke). La reina Khosrovanush fundó algunos monasterios (Sanahin y Halbat) en territorio de los (961 y 967). (es)
rdfs:label
  • Aixot III Olormadz (ca)
  • Aschot III. (de)
  • Ασότ Γ΄ της Αρμενίας (el)
  • Aŝoto la 3-a (eo)
  • Ashot III de Armenia (es)
  • Ashot III of Armenia (en)
  • Ashot III (it)
  • Achot III d'Arménie (fr)
  • Asócio III da Arménia (pt)
  • Ашот III (ru)
  • Ашот III Милостивий (uk)
owl:sameAs
prov:wasDerivedFrom
foaf:depiction
foaf:isPrimaryTopicOf
foaf:name
  • Ashot III Bagratuni (en)
is dbo:child of
is dbo:parent of
is dbo:wikiPageRedirects of
is dbo:wikiPageWikiLink of
is dbp:after of
is dbp:before of
is dbp:father of
is dbp:issue of
is dbp:leader of
is owl:differentFrom of
is foaf:primaryTopic of
Powered by OpenLink Virtuoso    This material is Open Knowledge     W3C Semantic Web Technology     This material is Open Knowledge    Valid XHTML + RDFa
This content was extracted from Wikipedia and is licensed under the Creative Commons Attribution-ShareAlike 3.0 Unported License