About: Aoidos

An Entity of Type: Person100007846, from Named Graph: http://dbpedia.org, within Data Space: dbpedia.org

The Greek word aoidos (ἀοιδός; plural: aoidoi / ἀοιδοί) referred to a classical Greek singer. In modern Homeric scholarship aoidos is used by some as the technical term for a skilled oral epic poet in the tradition to which the Iliad and Odyssey are believed to belong (compare rhapsode).

Property Value
dbo:abstract
  • Aede és aquell terme que dona nom als poetes i cantants cortesans de l'antiga Grècia. Componia poemes èpics i lloances així com les melodies que els acompanyaven, i escampava la fama dels herois grecs mitològics. Vivia a les corts dels basileus, els quals a més de l'allotjament a la cort li pagaven uns honoraris. Acostumava a cantar juntament amb un instrument de corda davant la taula del senyor i els seus convidats. Va néixer com a professió per substituir qualitativament els nobles aficionats. La seva obra no era de caràcter popular perquè estava ben elaborada i descrivia enormes lluites, gestes èpiques, les interferències dels déus en la vida de les persones... Satisfeia el constant desig dels grecs d'assolir la glòria immortal i eterna, ja que havia de servir perquè el record dels herois romangués en la societat. Sovint se'l cita com a contraposició del rapsode, el qual no componia els seus propis versos. Alguns experts han especulat amb la possibilitat que Homer hagués estat un aede. En tot cas, és clar que la tradició oral de la que provenen tant la Ilíada com la Odissea és la pròpia dels aede, igual que la de Hesíode. (ca)
  • Ο αοιδός (< ᾄδω/ἀείδω > ἀοιδή, ᾠδὴ = τραγουδώ, τραγούδι)στην Αρχαία Ελλάδα ήταν επικός ποιητής που αυτοσχεδίαζε,συνέθετε αλλά και τραγουδούσε επικά ποιήματα. Αυτοσχεδίαζαν προφορικά βοηθούμενοι από τη Μούσα, που υποτίθεται πως αυτή τους απάγγελε τα θέματα που επέλεγαν να τραγουδήσουν. Στο έπος Οδύσσεια του Ομήρου ο αοιδός εμφανίζεται σαν πρόσωπο σεβαστό, στο παλάτι του βασιλιά Μενέλαου να τραγουδάει με τη συνοδεία κιθάρας/φόρμιγγας και στην Ιλιάδα σαν μοιρολογητής. Επώνυμοι αοιδοί της Οδύσσειας ήταν ο Φήμιος και ο Δημόδοκος. Συμμετείχαν σε λαϊκά πανηγύρια, συμπόσια αρχόντων, εορταστικές εκδηλώσεις της κοινότητας, δημόσιους αγώνες κλπ και έτερπαν τους ακροατές ψάλλοντας ή απαγγέλοντας τα επικά αυτά ποιήματα. Σύντομα έγιναν επαγγελματίες περιζήτητοι και το κάθε ανάκτορο ήθελε να έχει τον αοιδό του. Η αλήθεια είναι ότι οι αοιδοί μπορούσαν να αυτοσχεδιάζουν γιατί, εκτός από το ταλέντο που σίγουρα διέθεταν, εκπαιδεύονταν για το έργο τους, οι νεότεροι από τους παλαιότερους, γονείς ή δασκάλους. Είχαν στη διάθεσή τους ένα «ρεπερτόριο» θρύλων και μοτίβων, μεταβιβασμένα από γενιά σε γενιά, το οποίο μπορούσαν να προσαρμόσουν με παραλλαγές και αυτοσχεδιασμούς κατά περίπτωση. (el)
  • Aöde, auch Aoide oder Aoede (von altgriechisch ἀοιδός aoidós ‚Sänger‘, ‚Dichter‘, ‚Beschwörer‘, zu ἀείδειν aeidein, später ᾄδειν adein ‚singen‘) war eine Bezeichnung für einen künstlerischen Berufsstand der vorhomerischen und homerischen Zeit. Aoiden waren zum Teil einfache Dichter, im Idealfall jedoch idealtypische Intellektuelle. Aus den Werken Homers kann man ein Bild des Standes, ihrer Stellung, Selbstauffassung und Wirkung erschließen. In der Odyssee kommen neben namenlosen Aoiden zwei namentlich bekannte Dichter vor: Demodokos und . Die besten Aoiden waren in fester Anstellung bei bedeutenden Herrschern wie Agamemnon oder Menelaos, aber auch bei ausländischen Herrschern beschäftigt. So beschäftigte Alkinoos, König der Phaiaken, Demodokos, Odysseus den Phemios. Aoiden gaben ihre Kunst vor allem bei Gastmählern und Gelagen zum besten. Weniger gute Vertreter des Berufsstandes waren als Wandersänger unterwegs und galten als Gemeindewerker. Mit ihren Liedern und Texten waren die Aoiden Bewahrer des kulturellen Gedächtnisses. Zudem waren ihre Darstellungen von großen Taten gemeinschaftsbildende Elemente. Sie wurden als gottbegnadet angesehen und von den Göttern, insbesondere Zeus, Apollon und den Musen umgeben. Vor allem blinde Sänger galten als besonders begabt: Man glaubte, die Gabe des Singens werde um den Preis des Augenlichts erlangt. Mit der Einführung der Schrift um 800 v. Chr. verloren die Aoiden zunehmend an Bedeutung. An ihre Stelle traten die Rhapsoden, die nicht selbst produktiv tätig waren, sondern auswendig Gelerntes vortrugen. Dieser Übergang war gegen 700 v. Chr. abgeschlossen. Daneben entstand zu dieser Zeit auch die Gruppe der Kitharöden, die lyrischen Sologesang darboten. Während der Dunklen Jahrhunderte wurden durch die Aöden Sagen und Mythen mündlich weitergegeben. Sie dienten zum Beispiel als Quellen für die Ilias und die Odyssee. Der Name der Dichtersänger stammt von der Muse der Musik und des Gesangs, Aoide, ab. Nach dieser Muse ist auch ein Jupitermond benannt, siehe Aoede (Mond). Friedrich Gottlieb Welcker hat das Wirken und die Werke der Aoiden rekonstruiert, Joachim Latacz erforschte den Transformationsprozess zu den Rhapsoden. Die Vortragstechnik der Rhapsoden untersuchte Milman Parry. (de)
  • The Greek word aoidos (ἀοιδός; plural: aoidoi / ἀοιδοί) referred to a classical Greek singer. In modern Homeric scholarship aoidos is used by some as the technical term for a skilled oral epic poet in the tradition to which the Iliad and Odyssey are believed to belong (compare rhapsode). (en)
  • Aedo (greke aoidos = kanti) estis helena pratempa poeto, kiu kantis, akompane de liro, la glorajn agojn de dioj kaj herooj. Li kantis parkere proprajn tekstojn, ne havante ilin en skriba formo. La plej fama aedo estas Homero. Parencaj esprimoj estas bardo, rapsodo, skaldo, menestrelo, liriko. (eo)
  • Los aedos (en griego antiguo, ἀοιδός, aoidós, «cantor», que a su vez proviene del verbo ἀείδω, aeidoo, «cantar») eran, en la Antigua Grecia, artistas que cantaban epopeyas acompañándose de un instrumento musical, la cítara (u otros instrumentos de cuerda típicos). Se distinguían de los rapsodas, más tardíos, en que componían sus propias obras; además los rapsodas no tañen la citara, sino que sostienen un bastón en la mano para marcar el ritmo del poema y no recitan cantando sino levantando la voz a intervalos. Los aedos fueron más o menos el equivalente de los bardos celtas. Según los especialistas homéricos modernos, el término «aedo» es usado también como una de las denominaciones técnicas para una poética épica oral en la tradición a la que pertenecen la Ilíada y la Odisea. El nominativo y el verbo aparecen en varias ocasiones en esas dos obras, en relación con la poesía. El más célebre de los aedos es Homero. La Odisea presenta dos figuras de aedo: el más conocido, Demódoco, que canta en la corte de Alcínoo, y Femio, de la corte de Ítaca. Estos dos personajes aportan información sobre el oficio del aedo, que cantaba ante una asamblea de aristócratas reunidos en un banquete. Elegía entre una amplia colección de temas muy conocidos, como la Guerra de Troya. Elegía un episodio, pero el público le reclamaba a menudo tal o cual tema. A menudo, el aedo empezaban su canto con un proemio, es decir un canto corto que servía de preludio a la epopeya principal. Los Himnos homéricos constituyen una colección de tales poemas. (es)
  • Aedoak (antzinako grekeraz, ἀοιδός, aoidós «kantore») antzinako Grezian, epopeiak musika-tresna batekin (zitara edo beste hari-tresna tipiko batzuekin) abesten zituzten artistak ziren. Rapsoda berantiarragoetatik bereizten ziren, beren obrak konposatzen zituztelako; gainera, rapsodek ez dute zitara jotzen, baizik eta makila bat eskuan dutela poemaren erritmoa markatzen dute, eta ez dute kantuan errezitatzen, tarteka ahotsa altxatuz baizik. Aedoak zeltar bardoen parekoak izan ziren gutxi gorabehera. Aedo guztietan ospetsuena Homero da. Odisean bi aedo agertzen dira: ezagunena , Altzinooren gortean abesten duena, eta , Itakako gortekoa. Bi pertsonaia horiek informazioa ematen dute aedoaren lanbideari buruz, oturuntza batean bildutako aristokraten bilkura baten aurrean abesten baitzuen. Oso gai ezagunen bilduma zabal baten artean aukeratzen zuen, Troiako Gerra kasu. Pasarte bat aukeratzen zuen, baina jendeak maiz eskatzen zion gai bat edo beste. Sarritan, aedoak bere kantua batekin hasten zuen, hau da, epopeia nagusiaren preludio gisa balio zuen kantu labur batekin. Himno homerikoak poema horien bilduma bat dira. (eu)
  • Un aède (en grec ancien ἀοιδός / aoidós, du verbe ᾄδω / áidô, « chanter ») est, en Grèce antique, un artiste qui chante des épopées en s'accompagnant d'un instrument de musique, la phorminx, s'apparentant à la cithare. Il se distingue du rhapsode, plus tardif, en ce qu'il compose ses propres œuvres. De ce fait, il est l'équivalent d'un barde celte ou encore des troubadours et des trouvères de la France médiévale, des Minnesänger germaniques, etc... Le plus célèbre des aèdes est Homère. L’Odyssée en présente également deux figures : le plus connu, Démodocos, qui chante à la cour d'Alcinoos, mais aussi Phémios, aède de la cour d'Ithaque et Orphée. Ces trois personnages nous renseignent sur le métier d'aède : le barde chante devant une assemblée d'aristocrates réunis en banquet. Il puise parmi une large collection de thèmes bien connus, comme la guerre de Troie. Il choisit un épisode lui-même, mais le public lui réclame souvent tel ou tel thème favori. Souvent, il commence son chant par un proême, c'est-à-dire un chant court servant de prélude à l'épopée principale. Les Hymnes homériques constituent une collection de tels proêmes. (fr)
  • L'aedo, nell'antica Grecia, era il cantore professionista. L'etimologia della parola viene dal greco antico "ἀοιδός", aoidos, che deriva da "ᾄδω" cioè "cantare". Egli era una figura sacra, era considerato un profeta, tradizionalmente ritratto come cieco in quanto, essendo tale non veniva distratto da niente e da nessuno e affinando le capacità sensibili poteva entrare in contatto direttamente con la divinità (attraverso gli occhi dell'anima) che lo ispirava, sviluppava quindi una capacità metasensibile (oltre i sensi). La sapienza che possedeva rendeva la capacità di vedere superflua, era un "invasato", aveva il dio dentro, le Muse parlavano attraverso di lui. L'aedo faceva parte della cosiddetta face to face society (letteralmente "faccia a faccia"; "a tu per tu"), la trasmissione dei testi avveniva oralmente, con una "performance" nella quale l'aedo era in diretto contatto con l'uditorio. L'aedo non disponeva di un testo scritto, dunque diveniva a sua volta compositore. La trasmissione orale richiedeva l'uso di un linguaggio chiaro e diretto, quindi vi è un grande uso di similitudini, il linguaggio è contraddistinto da uno stile formulare, caratterizzato da ripetizioni, la presenza in grande quantità di appellativi come i patronimici, nonché dei cosiddetti topoi, cioè luoghi narrativi: nel caso in cui l'aedo avesse dimenticato la strofa successiva, poteva "indugiare" su quella che stava ancora cantando usando questi ferri del mestiere. Gli aedi erano soliti narrare i poemi non per intero, per ovvie ragioni di tempo, ma a pezzi; dovevano in ogni modo possedere una buona memoria e una grande immaginazione. La funzione dell'aedo era duplice: aveva una funzione di memoria storica (attraverso i loro componimenti fissavano nella loro memoria tutte le conquiste che la civiltà aveva prodotto; inoltre conoscevano le cose che furono, che sono e che saranno). Dalla tradizione apprendiamo anche che vi erano scuole di aedi che si tramandavano di generazione in generazione i propri canti; particolarmente famosa era quella degli Omeridi, nell'isola di Chio, che si vantavano di discendere dal grande Omero. (it)
  • アオイドス(古代ギリシア語: ἀοιδόςもしくはἀῳδός)は、古代ギリシアの歌手、吟遊詩人を指す言葉である。現代のにおいては、『イーリアス』と『オデュッセイア』を作り上げたとされる熟練した叙事詩の人を指す学術用語としても使われている。 (ja)
  • Aojda (stgr. ἀοιδός aoidos; od „oda” – pieśń) – w starożytnej Grecji śpiewak odwiedzający dwory arystokratów, w których umilał czas zgromadzonych na ucztach biesiadników. Aojda w tworzonych przez siebie pieśniach epickich opiewał czyny bogów, herosów i bohaterów. Swoje pieśni najczęściej wykonywał przy akompaniamencie formingi. Według starożytnych Greków najsławniejszym z aojdów był Homer. (pl)
  • Um aedo (em grego clássico: ἀοιδός; romaniz.: aoidos) era, na Grécia Antiga, um rapsodo que recitava suas composições ao toque da lira. O mais célebre destes foi Homero. (pt)
  • Аэд (от греч. ἀοιδός, aoidos — певец) — певец, древнегреческий сказитель народных песен, лёгших в основу древнейшего эпоса. До возобновления письменности (после её утраты в эпоху Тёмных веков) и установления закреплённых текстов аэды импровизировали под аккомпанемент струнных инструментов (лиры, кифары, форминги и др.). Аэды могли быть странствующими или на постоянной службе у царей и греческих общин, преимущественно до VII—VI века до нашей эры — позднее на смену аэдам пришли рапсоды. Песни аэдов имели импровизационный характер и оказали существенное влияние на развитие греческого эпоса. Сами аэды также получили отражение в эпосе: например, в поэме Гомера «Одиссея» изображён служивший царям аэд Демодок. Самым известным аэдом являлся и является по сей день Гомер — автор «Илиады» и «Одиссеи». Хотя существует мнение, что это был не один человек, а целая группа аэдов. (ru)
  • Аеди (грец. αειδο — співаю, оспівую та αοιδος — співець) — в Стародавній Греції співці-професіонали, яких утримувала громада або царі (базилевси). Аеди були також мандрівні. Аеди складали й виконували в супроводі струнних інструментів (ліри, кіфари) епічні пісні. (uk)
dbo:thumbnail
dbo:wikiPageExternalLink
dbo:wikiPageID
  • 5838842 (xsd:integer)
dbo:wikiPageLength
  • 10172 (xsd:nonNegativeInteger)
dbo:wikiPageRevisionID
  • 1106378124 (xsd:integer)
dbo:wikiPageWikiLink
dbp:wikiPageUsesTemplate
dcterms:subject
rdf:type
rdfs:comment
  • The Greek word aoidos (ἀοιδός; plural: aoidoi / ἀοιδοί) referred to a classical Greek singer. In modern Homeric scholarship aoidos is used by some as the technical term for a skilled oral epic poet in the tradition to which the Iliad and Odyssey are believed to belong (compare rhapsode). (en)
  • Aedo (greke aoidos = kanti) estis helena pratempa poeto, kiu kantis, akompane de liro, la glorajn agojn de dioj kaj herooj. Li kantis parkere proprajn tekstojn, ne havante ilin en skriba formo. La plej fama aedo estas Homero. Parencaj esprimoj estas bardo, rapsodo, skaldo, menestrelo, liriko. (eo)
  • アオイドス(古代ギリシア語: ἀοιδόςもしくはἀῳδός)は、古代ギリシアの歌手、吟遊詩人を指す言葉である。現代のにおいては、『イーリアス』と『オデュッセイア』を作り上げたとされる熟練した叙事詩の人を指す学術用語としても使われている。 (ja)
  • Aojda (stgr. ἀοιδός aoidos; od „oda” – pieśń) – w starożytnej Grecji śpiewak odwiedzający dwory arystokratów, w których umilał czas zgromadzonych na ucztach biesiadników. Aojda w tworzonych przez siebie pieśniach epickich opiewał czyny bogów, herosów i bohaterów. Swoje pieśni najczęściej wykonywał przy akompaniamencie formingi. Według starożytnych Greków najsławniejszym z aojdów był Homer. (pl)
  • Um aedo (em grego clássico: ἀοιδός; romaniz.: aoidos) era, na Grécia Antiga, um rapsodo que recitava suas composições ao toque da lira. O mais célebre destes foi Homero. (pt)
  • Аеди (грец. αειδο — співаю, оспівую та αοιδος — співець) — в Стародавній Греції співці-професіонали, яких утримувала громада або царі (базилевси). Аеди були також мандрівні. Аеди складали й виконували в супроводі струнних інструментів (ліри, кіфари) епічні пісні. (uk)
  • Aede és aquell terme que dona nom als poetes i cantants cortesans de l'antiga Grècia. Componia poemes èpics i lloances així com les melodies que els acompanyaven, i escampava la fama dels herois grecs mitològics. Vivia a les corts dels basileus, els quals a més de l'allotjament a la cort li pagaven uns honoraris. Acostumava a cantar juntament amb un instrument de corda davant la taula del senyor i els seus convidats. Va néixer com a professió per substituir qualitativament els nobles aficionats. (ca)
  • Aöde, auch Aoide oder Aoede (von altgriechisch ἀοιδός aoidós ‚Sänger‘, ‚Dichter‘, ‚Beschwörer‘, zu ἀείδειν aeidein, später ᾄδειν adein ‚singen‘) war eine Bezeichnung für einen künstlerischen Berufsstand der vorhomerischen und homerischen Zeit. Friedrich Gottlieb Welcker hat das Wirken und die Werke der Aoiden rekonstruiert, Joachim Latacz erforschte den Transformationsprozess zu den Rhapsoden. Die Vortragstechnik der Rhapsoden untersuchte Milman Parry. (de)
  • Ο αοιδός (< ᾄδω/ἀείδω > ἀοιδή, ᾠδὴ = τραγουδώ, τραγούδι)στην Αρχαία Ελλάδα ήταν επικός ποιητής που αυτοσχεδίαζε,συνέθετε αλλά και τραγουδούσε επικά ποιήματα. Αυτοσχεδίαζαν προφορικά βοηθούμενοι από τη Μούσα, που υποτίθεται πως αυτή τους απάγγελε τα θέματα που επέλεγαν να τραγουδήσουν. Στο έπος Οδύσσεια του Ομήρου ο αοιδός εμφανίζεται σαν πρόσωπο σεβαστό, στο παλάτι του βασιλιά Μενέλαου να τραγουδάει με τη συνοδεία κιθάρας/φόρμιγγας και στην Ιλιάδα σαν μοιρολογητής. Επώνυμοι αοιδοί της Οδύσσειας ήταν ο Φήμιος και ο Δημόδοκος. Συμμετείχαν σε λαϊκά πανηγύρια, συμπόσια αρχόντων, εορταστικές εκδηλώσεις της κοινότητας, δημόσιους αγώνες κλπ και έτερπαν τους ακροατές ψάλλοντας ή απαγγέλοντας τα επικά αυτά ποιήματα. Σύντομα έγιναν επαγγελματίες περιζήτητοι και το κάθε ανάκτορο ήθελε να έχει τον αο (el)
  • Aedoak (antzinako grekeraz, ἀοιδός, aoidós «kantore») antzinako Grezian, epopeiak musika-tresna batekin (zitara edo beste hari-tresna tipiko batzuekin) abesten zituzten artistak ziren. Rapsoda berantiarragoetatik bereizten ziren, beren obrak konposatzen zituztelako; gainera, rapsodek ez dute zitara jotzen, baizik eta makila bat eskuan dutela poemaren erritmoa markatzen dute, eta ez dute kantuan errezitatzen, tarteka ahotsa altxatuz baizik. Aedoak zeltar bardoen parekoak izan ziren gutxi gorabehera. (eu)
  • Los aedos (en griego antiguo, ἀοιδός, aoidós, «cantor», que a su vez proviene del verbo ἀείδω, aeidoo, «cantar») eran, en la Antigua Grecia, artistas que cantaban epopeyas acompañándose de un instrumento musical, la cítara (u otros instrumentos de cuerda típicos). Se distinguían de los rapsodas, más tardíos, en que componían sus propias obras; además los rapsodas no tañen la citara, sino que sostienen un bastón en la mano para marcar el ritmo del poema y no recitan cantando sino levantando la voz a intervalos. Los aedos fueron más o menos el equivalente de los bardos celtas. (es)
  • Un aède (en grec ancien ἀοιδός / aoidós, du verbe ᾄδω / áidô, « chanter ») est, en Grèce antique, un artiste qui chante des épopées en s'accompagnant d'un instrument de musique, la phorminx, s'apparentant à la cithare. Il se distingue du rhapsode, plus tardif, en ce qu'il compose ses propres œuvres. De ce fait, il est l'équivalent d'un barde celte ou encore des troubadours et des trouvères de la France médiévale, des Minnesänger germaniques, etc... (fr)
  • L'aedo, nell'antica Grecia, era il cantore professionista. L'etimologia della parola viene dal greco antico "ἀοιδός", aoidos, che deriva da "ᾄδω" cioè "cantare". Egli era una figura sacra, era considerato un profeta, tradizionalmente ritratto come cieco in quanto, essendo tale non veniva distratto da niente e da nessuno e affinando le capacità sensibili poteva entrare in contatto direttamente con la divinità (attraverso gli occhi dell'anima) che lo ispirava, sviluppava quindi una capacità metasensibile (oltre i sensi). La sapienza che possedeva rendeva la capacità di vedere superflua, era un "invasato", aveva il dio dentro, le Muse parlavano attraverso di lui. (it)
  • Аэд (от греч. ἀοιδός, aoidos — певец) — певец, древнегреческий сказитель народных песен, лёгших в основу древнейшего эпоса. До возобновления письменности (после её утраты в эпоху Тёмных веков) и установления закреплённых текстов аэды импровизировали под аккомпанемент струнных инструментов (лиры, кифары, форминги и др.). Аэды могли быть странствующими или на постоянной службе у царей и греческих общин, преимущественно до VII—VI века до нашей эры — позднее на смену аэдам пришли рапсоды. Песни аэдов имели импровизационный характер и оказали существенное влияние на развитие греческого эпоса. (ru)
rdfs:label
  • Aede (ca)
  • Aöde (de)
  • Αοιδός (el)
  • Aedo (poeto) (eo)
  • Aoidos (en)
  • Aedo (es)
  • Aedo (eu)
  • Aède (fr)
  • Aedo (it)
  • アオイドス (ja)
  • Aojda (pl)
  • Aedo (pt)
  • Аэд (ru)
  • Аеди (uk)
owl:sameAs
prov:wasDerivedFrom
foaf:depiction
foaf:isPrimaryTopicOf
is dbo:wikiPageRedirects of
is dbo:wikiPageWikiLink of
is foaf:primaryTopic of
Powered by OpenLink Virtuoso    This material is Open Knowledge     W3C Semantic Web Technology     This material is Open Knowledge    Valid XHTML + RDFa
This content was extracted from Wikipedia and is licensed under the Creative Commons Attribution-ShareAlike 3.0 Unported License