| dbo:abstract
|
- Acisclo Antonio Palomino de Castro y Velasco (Bujalance, Còrdova 1655 – Madrid 1726) fou un pintor andalús del segle xviii. Entre els seus treballs principals destaquen les pintures a la Basílica de la Mare de Déu dels Desemparats i a l'església de Sant Joan del Mercat, totes dues a la ciutat de València. La intervenció en la cúpula de la basílica dels Desemparats de València ha servit per a recuperar tot el color dels frescos que va pintar aquest pintor cordovés en 1701, però també ha rehabilitat el nom d'aquest artista i tractadista, pintor de cambra de Carles II, la labor pictòrica del qual ha tardat segles a reconéixer-se, encara que hui és considerada fonamental en la producció mural del Barroc Espanyol. Palomino, considerat en l'actualitat una de les figures més interessants del període de transició del segle xvii al xviii, va deixar una empremta notable a València més que en cap altra ciutat, que podia ser major si els 1.200 metres quadrats de volta pintats en l'església de Sant Joan del Mercat (serien el major fresc del món) hagueren sobreviscut als incendis que quasi van arrasar el temple durant la Guerra Civil. Només una xicoteta part d'aquella obra és hui visible i s'està treballant en la recuperació de l'obra. El canonge i erudit Vicent Vitòria va proposar una remodelació iconogràfica de l'Església de Sant Joan del Mercat als germans Vicent i Eugeni Guilló. Aquest edifici fou precisament el motiu de la seua arribada a València el 1697. El clero de la parròquia li havia encarregat una nova decoració, perquè no estava satisfet amb els resultats inicials, de manera que va demanar l'ajuda del rei. Carles II va enviar el seu pintor, Palomino, qui va corroborar la impressió dels capellans, va veure el gran espai que es posava en les seues mans i va acceptar el repte. Es va eliminar el que hi havia i va pintar el presbiteri i totes les voltes de l'església en els últims anys del segle xvii. Palomino va desenvolupar un programa iconogràfic unitari que finalitzà el 1700 amb total satisfacció, creant un gust pel fresc decoratiu en la ciutat de València pel seu bon fer. Acabat aquest treball, Palomino va dissenyar el programa pictòric de la cúpula de l'església de Sant Nicolau de València, però va deixar el treball manual a un dels seus col·laboradors, el valencià Dionís Vidal. Després d'aquest treball li fou encarregada la pintura de la volta de la Basílica de la Mare de Déu dels Desemparats, també a completa satisfacció de les autoritats eclesiàstiques. En aquesta basílica, seguint la moda de finals del segle xvii, es pretenia reformar-ne l'aspecte interior. Calia convertir "el cofre tancat" que era llavors aquell temple el·líptic d'inspiració renaixentista en un "pati obert". Palomino fou l'encarregat de posar-li "cel" al temple, amb les seues pintures i amb els balcons i columnes que veiem hui en l'interior de la Basílica. No es coneix amb certesa quant li costà d'acabar la cúpula, encara que no degué ser més d'un any per les exigències pròpies del treball al fresc: l'última capa de lluït s'ha d'aplicar la vespra de plasmar el dibuix, perquè el tremp ha de penetrar en la massa. Això implicava també la necessitat de disposar d'un gran equip d'obrers i artistes auxiliars. Primer es va haver de construir la fina volta interior (de dues rajoles de grossor), que va ocultar la llanterna renaixentista. Després, va haver de preparar-se la capa de lluït, alhora que en el sòl els dissenys de Palomino es plasmaven sobre paper. Aquests fulls, que tenien uns xicotets forats en els traços del dibuix, se sobreposaven sobre el morter encara fresc i es realitzava l'estergit: es bufava la pols de sutja sobre el paper, de manera que quedaven uns punts negres sobre el mur. La mà de l'artista era la que després els unia per a perfilar el dibuix sobre el qual s'estenien els colors. Aquests es fabricaven de pigments naturals (el roig eixia d'uns insectes anomenats "cotxinilles") i cada mestre tenia la seua pròpia recepta. Va escriure el llibre El museo pictórico y escala óptica (1715-1724), on relata fets autobiogràfics de sa vida a València i de pintors que hi va conéixer, com ara Vitòria, Conchillos i Dionis Vidal, amb qui va col·laborar en la volta del presbiteri de l'església del Sant Ángel de la Vall d'Uixó, ciutat en la qual Palomino va buscar descans a causa de la intensitat dels seus treballs i on el 1703, en gratitud als ducs de Sogorb, va deixar la seua última obra en terres valencianes, la mencionada del presbiteri de la parròquia del Sant Àngel. (ca)
- Antonio Aciselo Palomino De Castro Y Velasco (* 1655, – 12. srpen 1726, Madrid) byl španělský malíř a kunsthistorik. (cs)
- Acislo Antonio Palomino de Castro y Velasco (1655 – 13 April 1726) was a Spanish painter of the Baroque period, and a writer on art, author of El Museo pictórico y escala óptica, which contains a large amount of important biographical material on Spanish artists. (en)
- Acislo Antonio Palomino de Castro y Velasco (n. en 1655 - m. en 1726) estis hispana pentristo de la baroka periodo. Li tamen plej famiĝis pro siaj tekstoj pri arta teorio kaj pro siaj biografioj de aliaj artistoj. Li naskiĝis ene de bonhava familio de Bujalance, apud Kordovo, en 1653. Lia verko, Museo pictórico y escala óptica, estis eldonita ekde 1715 ĝis 1724, kaj konsistis el tri partoj : la du unuaj partoj, pri la teorio kaj praktikado de pentrado, havis malgrandan influon. La tria, titolita El Parnaso español pintoresco, tamen fariĝis altvalora fonto por biografiaj elementoj pri variaj hispanaj artistoj. (eo)
- Acisclo Antonio Palomino de Castro y Velasco (* 1653 in Bujalance, Provinz Córdoba; † 13. April 1726 in Madrid) war ein spanischer Maler religiöser Barock-Bilder des ausgehenden Siglo de Oro, sowie Kunstschriftsteller. (de)
- Acisclo Antonio Palomino de Castro y Velasco (Bujalance, Córdoba, 1 de diciembre de 1655 - Madrid, 12 de agosto de 1726) fue un pintor y tratadista de pintura español. (es)
- Antonio Palomino, né à Bujalance (province de Cordoue) en 1655 et mort à Madrid en 12 août 1726, est un peintre, théoricien de la peinture et critique d'art espagnol. Il est surtout connu comme historien de la peinture espagnole, en particulier de Diego Vélasquez. (fr)
- Acisclo Antonio Palomino de Castro y Velasco (Bujalance, 1655 – Madrid, 12 agosto 1726) è stato un pittore, storico dell'arte e biografo spagnolo. (it)
- アントニオ・パロミーノ・デ・カストロ・イ・ヴェラスコ（Antonio Palomino de Castro y Velasco、1655年 – 1726年4月13日）はスペインの画家、著述家である。スペインの画家、彫刻家、建築家の伝記が含まれる著書「 El Museo pictórico y escala óptica,（絵画館と視覚規範）」はスペインの美術史の重要な資料となっている。 (ja)
- Acisclo Antonio Palomino de Castro y Velasco (ur. 1655 w Bujalance, zm. 12 sierpnia 1726 w Madrycie) – hiszpański malarz barokowy i teoretyk malarstwa. Pochodził z Andaluzji; w Kordobie uczył się pod kierunkiem Juana de Valdesa Leala. W 1678 wyjechał do Madrytu. Od 1688 roku pracował jako malarz królewski na dworze Karola II. W Madrycie nauczył się techniki fresku. Współpracował przy dekoracji sklepień Eskurialu, a także oratorium urzędu miasta. W latach 1697–1701 pracował w Walencji dekorując sklepienia kościoła Santos Juanes i bazyliki Nuestra Señora de los Desamparados. W 1705 wyjechał do Salamanki, gdzie namalował El Triunfo de la Iglesia w chórze kościoła San Esteban. W latach 1712–1713 namalował osiem płócien przedstawiających świętych związanych z Kordobą. W latach 1723–1725 pracował nad dekoracją kartuzy El Paular w Grenadzie. Po śmierci żony w 1725 został duchownym. Jest autorem trzech traktatów o malarstwie: La teórica de la pintura (1715), La práctica de la pintura (1724) i El parnaso español pintoresco laureado (1724). (pl)
- Acisclo Antonio Palomino de Castro y Velasco (Bujalance, 1 de dezembro de 1655 – Madrid, 12 de agosto de 1726) foi um pintor espanhol do período Barroco, e um escritor de arte, autor de El Museo pictórico y escala óptica, que contém uma grande quantidade de importante material biográfico sobre artistas espanhóis. (pt)
- Don Acisclo Antonio Palomino de Castro y Velasco, född 1655, död 13 april eller 12 augusti 1726, var en spansk målare och författare. Palomino idkade i Cordoba vetenskapliga studier, men studerade därjämte konst. Sedan han 1678 flyttat till Madrid, blev han 1688 hovmålare och utförde åtskilliga arbeten, som anses vittna om skicklighet. Sin största betydelse har han dock som skriftställare genom El museo pictorico (3 band, 1715-24), innehållande dels måleriets teori, dels biografier över spanska konstnärer, vilken förskaffat Palomino namnet Spaniens Vasari. (sv)
- Аси́скло Анто́нио Паломи́но де Ка́стро и Вела́ско (исп. Acisclo Antonio Palomino de Castro y Velasco; 1655, Бухалансе — 12 августа 1726, Мадрид) — испанский художник эпохи барокко, более известный не благодаря своему художественному наследию, а из-за написанного им сборника биографий живописцев Испании «Музей живописи и оптическая шкала», охватывающего биографии множества мастеров испанского Золотого века. Благодаря этому сочинению Паломино заслужил прозвище «el Vasari español». (ru)
- Антоніо Паломіно (ісп. Antonio Palomino, повне ім'я Асіскло Антоніо Пеломіно де Кастро-і-Веласкес, ісп. Acisclo Antonio Palomino de Castro y Velasco; нар. 1655, Бухалансе біля Кордови — пом. 12 серпня 1726, Мадрид) — іспанський художник і історіограф іспанських художників. Представник пізнього іспанського бароко, творча манера якого мала впливи творів Луки Джордано, який працював в Іспанії. (uk)
|
| rdfs:comment
|
- Antonio Aciselo Palomino De Castro Y Velasco (* 1655, – 12. srpen 1726, Madrid) byl španělský malíř a kunsthistorik. (cs)
- Acislo Antonio Palomino de Castro y Velasco (1655 – 13 April 1726) was a Spanish painter of the Baroque period, and a writer on art, author of El Museo pictórico y escala óptica, which contains a large amount of important biographical material on Spanish artists. (en)
- Acisclo Antonio Palomino de Castro y Velasco (* 1653 in Bujalance, Provinz Córdoba; † 13. April 1726 in Madrid) war ein spanischer Maler religiöser Barock-Bilder des ausgehenden Siglo de Oro, sowie Kunstschriftsteller. (de)
- Acisclo Antonio Palomino de Castro y Velasco (Bujalance, Córdoba, 1 de diciembre de 1655 - Madrid, 12 de agosto de 1726) fue un pintor y tratadista de pintura español. (es)
- Antonio Palomino, né à Bujalance (province de Cordoue) en 1655 et mort à Madrid en 12 août 1726, est un peintre, théoricien de la peinture et critique d'art espagnol. Il est surtout connu comme historien de la peinture espagnole, en particulier de Diego Vélasquez. (fr)
- Acisclo Antonio Palomino de Castro y Velasco (Bujalance, 1655 – Madrid, 12 agosto 1726) è stato un pittore, storico dell'arte e biografo spagnolo. (it)
- アントニオ・パロミーノ・デ・カストロ・イ・ヴェラスコ（Antonio Palomino de Castro y Velasco、1655年 – 1726年4月13日）はスペインの画家、著述家である。スペインの画家、彫刻家、建築家の伝記が含まれる著書「 El Museo pictórico y escala óptica,（絵画館と視覚規範）」はスペインの美術史の重要な資料となっている。 (ja)
- Acisclo Antonio Palomino de Castro y Velasco (Bujalance, 1 de dezembro de 1655 – Madrid, 12 de agosto de 1726) foi um pintor espanhol do período Barroco, e um escritor de arte, autor de El Museo pictórico y escala óptica, que contém uma grande quantidade de importante material biográfico sobre artistas espanhóis. (pt)
- Don Acisclo Antonio Palomino de Castro y Velasco, född 1655, död 13 april eller 12 augusti 1726, var en spansk målare och författare. Palomino idkade i Cordoba vetenskapliga studier, men studerade därjämte konst. Sedan han 1678 flyttat till Madrid, blev han 1688 hovmålare och utförde åtskilliga arbeten, som anses vittna om skicklighet. Sin största betydelse har han dock som skriftställare genom El museo pictorico (3 band, 1715-24), innehållande dels måleriets teori, dels biografier över spanska konstnärer, vilken förskaffat Palomino namnet Spaniens Vasari. (sv)
- Аси́скло Анто́нио Паломи́но де Ка́стро и Вела́ско (исп. Acisclo Antonio Palomino de Castro y Velasco; 1655, Бухалансе — 12 августа 1726, Мадрид) — испанский художник эпохи барокко, более известный не благодаря своему художественному наследию, а из-за написанного им сборника биографий живописцев Испании «Музей живописи и оптическая шкала», охватывающего биографии множества мастеров испанского Золотого века. Благодаря этому сочинению Паломино заслужил прозвище «el Vasari español». (ru)
- Антоніо Паломіно (ісп. Antonio Palomino, повне ім'я Асіскло Антоніо Пеломіно де Кастро-і-Веласкес, ісп. Acisclo Antonio Palomino de Castro y Velasco; нар. 1655, Бухалансе біля Кордови — пом. 12 серпня 1726, Мадрид) — іспанський художник і історіограф іспанських художників. Представник пізнього іспанського бароко, творча манера якого мала впливи творів Луки Джордано, який працював в Іспанії. (uk)
- Acisclo Antonio Palomino de Castro y Velasco (Bujalance, Còrdova 1655 – Madrid 1726) fou un pintor andalús del segle xviii. Entre els seus treballs principals destaquen les pintures a la Basílica de la Mare de Déu dels Desemparats i a l'església de Sant Joan del Mercat, totes dues a la ciutat de València. Acabat aquest treball, Palomino va dissenyar el programa pictòric de la cúpula de l'església de Sant Nicolau de València, però va deixar el treball manual a un dels seus col·laboradors, el valencià Dionís Vidal. (ca)
- Acislo Antonio Palomino de Castro y Velasco (n. en 1655 - m. en 1726) estis hispana pentristo de la baroka periodo. Li tamen plej famiĝis pro siaj tekstoj pri arta teorio kaj pro siaj biografioj de aliaj artistoj. Li naskiĝis ene de bonhava familio de Bujalance, apud Kordovo, en 1653. (eo)
- Acisclo Antonio Palomino de Castro y Velasco (ur. 1655 w Bujalance, zm. 12 sierpnia 1726 w Madrycie) – hiszpański malarz barokowy i teoretyk malarstwa. Pochodził z Andaluzji; w Kordobie uczył się pod kierunkiem Juana de Valdesa Leala. W 1678 wyjechał do Madrytu. Od 1688 roku pracował jako malarz królewski na dworze Karola II. W Madrycie nauczył się techniki fresku. Współpracował przy dekoracji sklepień Eskurialu, a także oratorium urzędu miasta. W latach 1697–1701 pracował w Walencji dekorując sklepienia kościoła Santos Juanes i bazyliki Nuestra Señora de los Desamparados. W 1705 wyjechał do Salamanki, gdzie namalował El Triunfo de la Iglesia w chórze kościoła San Esteban. W latach 1712–1713 namalował osiem płócien przedstawiających świętych związanych z Kordobą. W latach 1723–1725 pracowa (pl)
|
