An Entity of Type: country, from Named Graph: http://dbpedia.org, within Data Space: dbpedia.org

The Amratian culture, also called Naqada I, was an archaeological culture of prehistoric Upper Egypt. It lasted approximately from 4000 to 3500 BC.

Property Value
dbo:abstract
  • Naqada I o amratià fou un període cultural predinàstic egipci, anomenat en conjunt amratià, que es va estendre de Matmar al nord fins a Wadi Kubbaniya al sud. El nom li fou donat per Kaiser el 1957, per reforçar la continuïtat amb els períodes següents (Naqada II i Naqada III). Naqada es deia en antic egipci Nubt ('Daurada'), i políticament fou una de les ciutats, però cadascuna de les existents formava un nucli independent. L'amratià fou un període cultural predinàstic egipci, que ve del llogaret d', proper a Abidos. Els jaciments trobats són tots de l'Alt Egipte i no n'hi ha cap del Baix Egipte (delta del Nil). Vers el 4000 aC, el badarià va donar pas a l'amratià, després anomenat Naqada I. El canvi es caracteritza per l'estratificació social, artesania millorada i noves formes artístiques, i es va estendre més al sud. Les tombes es van fer més grans junt amb altres de petites i pobres; els establiments foren permanents. La pedra era millor treballada i eren freqüents les bifacials; apareixerien també elements decoratius; s'han trobat figuretes de ceràmica i d'ivori. A la ceràmica, va continuar la pintura en vermell, però amb dibuixos lineals o geomètrics; és també d'aquesta època l'aparició de culleres, pintes i agulles, però res en metall. D'aquest període, només s'ha trobat metall a El Hammamiya i Khattara. A Hierakonpolis, es va trobar un forn i una estructura rectangular, que sembla indicar edificis permanents i ben fets més que una barraca, per a població sedentària. Les tombes van esdevenir forats ovals amb el difunt enterrat en posició contreta, el cap orientat al sud i mirant a l'esquerra. Sota el cos hi ha sovint una estora, i sota el cap una tela o una pell. La formació d'entitats polítiques va començar a Naqada I. Naqada i altres ciutats van evolucionar cap a poders locals que foren els primers organitzats d'Egipte. Potser la necessitat de col·laboració en l'explotació agrícola i la importació de materials va fer necessària l'aparició de caps. Es creu que una evolució similar es va donar per la mateixa època en la cultura de Maadi, a la zona del Delta. Per les seves característiques, es divideix en els estadis de Naqada Ia, Naqada Ib, Naqada Ic, i fins i tot (més discutible) una Naqada Id, que alguns situen en realitat dins del període Naqada IIa. Els períodes Ia, Ib, i Ic incrementen progressivament l'estratificació social, però des de la Ic s'atura. L'alimentació era a base de peix i animals com gaseles; es menjaven cereals com civada, un tipus de moresc, pèsols i d'altres. S'han detectat importacions de Síria, Palestina, Núbia i Mesopotàmia; hi apareix, fins i tot, lapislàtzuli de l'Afganistan. Persones i animals apareixen enterrats junts a Mahasna, Abadiya, Al-Amra, Gebelein i Hierakonpolis; a Al-Amra, alguns enterraments estan acompanyats de cornamentes. Als cementiris, s'aprecia una diferència social en els enterraments. S'han trobat molts cementiris: al N i al B, hi ha no menys de 112 tombes. Al final del període, l'estratificació social s'aprecia al cementiri T, que sembla correspondre a l'elit, amb poques però riques tombes; a Abadiya, es va trobar una tomba (B101) amb força ceràmica amb la pintura d'un antílop, sis boles d'argila blanquejada (una de guarnida amb ziga-zagues), un model d'hipopòtam, polseres i tres dents de marfil de l'hipopòtam. Entre els llogarets excavats, hi ha el d'Hemmamiya, que és típic, amb 9 estructures circulars enfonsades en part a terra, amb restes d'haver estat una llar i altres àrees d'emmagatzematge. Hierakonpolis (Nekhen) apareix també en el període de Naqada I, però fou més important en els períodes següents, i es creu que estava ben situada pel comerç amb Núbia i propera al . Abidos, que serà important en el període Naqada III, conserva un cementiri del període Naqada I amb signes d'estratificació social.La tomba U-502, del final del període, és d'un infant prematur amb molta ceràmica i vuit figures femenines i tres de masculines, cosa que es lliga amb l'establiment del sistema hereditari. El primer jaciment fou el de Naqada i, per això, el període és més conegut com a Naqada I (estadis a, b, c i d). De fet, el terme amratià correspon a la cronologia establerta per l'egiptòleg britànic William Flinders Petrie, que va explorar Naqada el 1894, mentre que el terme Naqada I correspon a la cronologia establerta per Werner Kaiser el 1957, que s'usa actualment i que ha estat adaptada per autors posteriors. L'amratià segueix la tradició de la cultura badariana (o Badarià); igual com aquest, va ser continuador del Tasià. En aquest període, els egipcis vivien de la caça i la pesca, i encara no estaven prou condicionats els camps de cultiu. La caça de l'hipopòtam va agafar més tard un significat religiós que potser derivi del període amratià. Foren molt utilitzades les paletes per a triturar la pasta, i en aquestes paletes apareixen els primers signes jeroglífics que es devien originar en aquest període. El material emprat fou molt sovint el sílex, amb ganivets de retocs múltiples. També s'han trobat objectes d'obsidiana, que, per no existir a Egipte, van haver de ser importats. Les estàtues representen homes barbuts amb estoig fàl·lic, model relacionat amb els libis. Els jaciments principals són Naqada, Ballas, Huh, Abidos, , i , tots vers l'Egipte mitjà i part de l'alt Egipte. (ca)
  • يطلق على الثقافة الأمراتية ، ويطلق عليها أيضًا نقادة 1 ، حضارة ما قبل التاريخ في صعيد مصر . دامت حوالي 4000 إلى 3500 قبل الميلاد. (ar)
  • Ο Αμράτιος πολιτισμός ήταν ένας πολιτισμός της προϊστορίας της Άνω Αιγύπτου. Διήρκησε περίπου από το 4000 ως το 3500 π.Χ.. (el)
  • The Amratian culture, also called Naqada I, was an archaeological culture of prehistoric Upper Egypt. It lasted approximately from 4000 to 3500 BC. (en)
  • Naqada I, o Nagada I, fue la cultura del periodo predinástico de Egipto, llamada también Amratiense,​ que se extendió de Matmar, en el norte, hasta Uadi Kubbaniya al sur, teniendo su núcleo en el meandro de Qena. Está datada entre el 4000 y 3500 a. C.​ El nombre de Naqada I, le fue asignado por Werner Kaiser en 1957, para reforzar la idea de continuidad con los periodos siguientes: Naqada II y Naqada III. Naqada era una pequeña población que se llamaba en egipcio antiguo Nubt (Dorada), aunque cada una de las culturas existentes conformó un núcleo independiente. Hacia 4000 a. C. la cultura Badariense, se desarrolló por un tiempo en paralelo y luego dándole paso a la cultura Amratiense, después llamada Nagada I. El cambio se caracteriza por la estratificación social, artesanía mejorada y nuevas formas artísticas, y su expansión más al sur. Las tumbas se hicieron más grandes junto con otras pequeñas y sencillas; los asentamientos se hicieron permanentes. Por sus características se divide en los estadios de Naqada Ia, Naqada Ib, Naqada Ic, y hasta un Naqada Id (más discutible), que algunos sitúan en realidad dentro del período Naqada IIa. Durante los periodos Ia, Ib, y Ic se incrementa progresivamente la estratificación social, pero desde Ic se detiene. (es)
  • Naqada I, Egiptoko aro aurredinastikoko kultura izan zen, Amratiarra ere deitua, Matmarretik iparraldean, Uadi Kubbaniyara hegoaldean hedatu zena. K.a. 4000tik K.a. 3500 bitartean datatua dago. Naqada I izena, Werner Kaiserrek eman zion 1957an, hurrengoko aroekin, Naqada II eta Naqada IIIrekin jarraipen ideia sendotzeko. Naqada, antzinako egiptoeraz Nubt (Urrezkoa) deitzen zen herri txiki bat zen, existitu zen kultura bakoitzak, gune independente bat izan zuen arren. K.a. 4000. urte inguruan, Badariar kulturak, tokia utzi zion Amratiarrari, ondoren Naqada I deitua izan zena. Aldaketa, estratifikazio sozialagatik, artisautza hobetuagatik, forma artistiko berriengatik eta oraindik hegoalderago hedatu izanagatik bereizten da. Hilobiak, handiagoak egin ziren, beste txiki eta xaloago batzuekin batera; finkapenak, iraunkorrak bihurtu ziren. Bere ezaugarriengatik, Naqada Ia, Naqada Ib eta Naqada Ic eta baita Naqada Id garaietan banatzen da (hau, eztabaidagarriagoa) batzuk, azken hau, Naqada IIa garaian kokatzen dutelarik. Ia, Ib eta Ic garaietan, progresiboki, estratifikazio soziala gehitzen da, baina Ic garaitik aurrera, gelditu egiten da. (eu)
  • Il periodo Naqada I, o amraziano, fu un periodo culturale dell'Alto Egitto predinastico, che durò circa dal 4000 al 3500 a.C.La cultura di Naqada I, con le ultime datazioni al 14C, sarebbe durata dal 3900 al 3650. Per le sue caratteristiche il periodo è diviso in fasi: Ia, Ib, Ic e Id. Vasi in terracotta del Naqada I rossi e neri per doppia cottura senza ossigenoStatua femminile in osso con occhi realizzati in lapislazzuli (it)
  • Nagada I - zwana również kulturą amrańską (zwana tak od cmentarza niedaleko el-Amrah) zapoczątkowała w Egipcie okres zwany Predynastycznym; koncentrowała się w zespole stanowisk położonych ok. 30 km na północ od Luksoru, na zachodnim brzegu Nilu w Górnym Egipcie. W swojej wczesnej fazie ma wiele wspólnego z kulturą Badari zwłaszcza pod względem technologii, kultury materialnej, natomiast odrębny charakter przejawia w zakresie wyrobów rzemieślniczych. Okres Nagada I trwał w przybliżeniu 500 lat, od ok. 4000 do 3500 r. p.n.e. W okresie tym wyróżniane są podokresy a, b oraz c. Zmarli byli grzebani w płytkich zagłębieniach w pozycji embrionalnej, zwróceni na zachód wraz z ofiarami (np. owocami) oraz wyposażeniem (m.in.: biżuterią, naszyjnikami, wyrobami garncarskimi) - pochówek podobny do tego w kulturze Badarii. W kulturze tej pojawiła się ceramika zdobiona geometrycznymi wzorami i postaciami zwierząt (m.in.: hipopotamy, krokodyle), malowanymi lub rytymi w glinie - wyróżniają się tu czerwone polerowane naczynia, a także zakończone czarnym brzegiem. Niekiedy pojawiają się kompozycje z udziałem postaci męskich, a także pierwsze obrazy łodzi. Charakterystycznym dla tej kultury jest występowanie przedmiotów dekoracyjnych, przede wszystkim figurek tancerek (przedstawiały one kobiety w tańcu z uniesionymi do góry ramionami). Niemniej charakterystyczne są z łupku. Najczęściej występowały formy romboidalne, następnie zoomorficzne (głównie w kształcie ryb, ptaków i żółwi). Znaczące są też stożkowe kamienne głowice maczug (widoczne zwłaszcza w pochówkach wysokich rangą mężczyzn). Za ważny należy uznać rozwój architektury. (pl)
  • A cultura de Amira (Nacada I) durou de 4000-3 500 a.C. e foi principalmente atestada nos sítios de Amira (o primeiro sítio genuinamente amiratiano) e Nacada, embora tenha subsistido em outros sítios importantes (Hieracômpolis, Abidos, etc.). Este período assistiu à ascensão de elites regionais poderosas como evidenciado pelo espólio tumular sofisticado localizado em diversos cemitérios amiratianos (especialmente o cemitério T de Nacada), contudo, como este processo tomou parte no Alto Egito é inconclusivo: alguns argumentam que a adoção de um estilo agrícola plenamente sedentário no Alto Egito, em vista da imprevisibilidade das cheias do Nilo, obrigou cidades e povoações unirem-se entre si em um sistema inter-regional que propiciou mudanças importantes nas condições econômicas e competição socioeconômica, além disso, impulsionou o gradativo surgimento de estados regionais e uma elite dominante (vinculada ao seu poder político por formas ativas e simbólicas) dotada de contingente militar que geriu o novo meio econômico; outros argumentam que tal processo foi consequência da grande especialização artesanal ocasionada pelo comércio com regiões distantes (Oriente Próximo, Núbia). Muitos sítios evidenciam fases ocupacionais distintas (o que indica que foram sazonais) e suas residências foram produzidas no estilo pau a pique ou com paredes de vime, embora haja evidências de que no final do período as edificações foram erigidas utilizando-se tijolos. Os sepulcros amiratianos eram covas ovais onde os mortos eram depositados contraídos com a cabeça para o sul e o corpo para a esquerda, vestiam tangas, eram forrados por esteiras e, por vezes, possuíam almofadas de tecido ou couro sob a cabeça; enterros mais ricos possuíam caixões de madeira ou argila e possuíam numeroso espólio tumular. Enterros de bovinos são evidenciados tendo estes possivelmente atendido a exigências rituais, pois em muitos túmulos ricos foram encontrados chifres. A cerâmica vermelha com parte superior preta continuou a ser produzida embora a tendência foi de vasos vermelhos com decoração abstrata (geométrica) ou figurativa (animais, pessoas, barcos); decaiu entre D. S. 30 e 39 no sistema de de Petrie. Foram produzidos manufaturados em osso e marfim (colheres, furadores, pentes, punções, agulhas, figuras humanas com barba triangular e toca), pedra (lâminas bifaciais com borda serrilhada, facas romboidais, cabeças de clavas discoides, vasos de basalto, contas de cornalina, paletas geométricas e zoomórficas de grauvaque e ardósia) e cobre (pinos, arpões, grânulos, pulseiras e imitações de ferramentas), assim como faiança e esteatita vítrea. A economia era baseada na caça (gazelas, gansos, hipopótamos, crocodilos, elefantes, avestruzes), pesca, pecuária (ovinos, caprinos, suínos, bovinos, cães), agricultura (trigo, cevada, linho, ervilhas, ervilhacas, frutas) e comércio (obsidiana, cobre, vasos lápis-lazúli) com o Oriente Próximo (Palestina, Mesopotâmia, Afeganistão), Núbia e oásis. A cidade de Nacada era conhecida na antiguidade como "Nubt", que significa ouro, o que possivelmente indica que tal local prosperou durante o período graças a extração de tal minério do deserto. (pt)
  • Амратская культура (или культура Нега́да I) — археологическая культура энеолита, додинастического периода Верхнего и Среднего Египта и Нубии. Является первой из трёх фаз культуры Негада. (ru)
  • 阿姆拉特文化是史前埃及上埃及地区的文化。它大約從公元前4000年持續到前3500年左右。 (zh)
  • Амратська культура (від назви містечка , де були розкопки), (також Накада I) — комплекс археологічних пам'яток сільськогосподарської культури енеоліту додинастичного періоду Стародавнього Верхнього Єгипту. Дослідники датують поховання цієї культури кінцем п'ятого, початком IV тисячоліття до н. е (4000 — 3500 роки до н. е.). Прийшла на зміну Бадарійській культурі. (uk)
dbo:thumbnail
dbo:wikiPageID
  • 9124833 (xsd:integer)
dbo:wikiPageLength
  • 10675 (xsd:nonNegativeInteger)
dbo:wikiPageRevisionID
  • 1100236807 (xsd:integer)
dbo:wikiPageWikiLink
dbp:dates
  • circa 4000 BC — circa 3600 BC. (en)
dbp:followedby
dbp:majorsites
dbp:name
  • Amratian culture/ Naqada I (en)
dbp:precededby
dbp:wikiPageUsesTemplate
dcterms:subject
gold:hypernym
rdf:type
rdfs:comment
  • يطلق على الثقافة الأمراتية ، ويطلق عليها أيضًا نقادة 1 ، حضارة ما قبل التاريخ في صعيد مصر . دامت حوالي 4000 إلى 3500 قبل الميلاد. (ar)
  • Ο Αμράτιος πολιτισμός ήταν ένας πολιτισμός της προϊστορίας της Άνω Αιγύπτου. Διήρκησε περίπου από το 4000 ως το 3500 π.Χ.. (el)
  • The Amratian culture, also called Naqada I, was an archaeological culture of prehistoric Upper Egypt. It lasted approximately from 4000 to 3500 BC. (en)
  • Il periodo Naqada I, o amraziano, fu un periodo culturale dell'Alto Egitto predinastico, che durò circa dal 4000 al 3500 a.C.La cultura di Naqada I, con le ultime datazioni al 14C, sarebbe durata dal 3900 al 3650. Per le sue caratteristiche il periodo è diviso in fasi: Ia, Ib, Ic e Id. Vasi in terracotta del Naqada I rossi e neri per doppia cottura senza ossigenoStatua femminile in osso con occhi realizzati in lapislazzuli (it)
  • Амратская культура (или культура Нега́да I) — археологическая культура энеолита, додинастического периода Верхнего и Среднего Египта и Нубии. Является первой из трёх фаз культуры Негада. (ru)
  • 阿姆拉特文化是史前埃及上埃及地区的文化。它大約從公元前4000年持續到前3500年左右。 (zh)
  • Амратська культура (від назви містечка , де були розкопки), (також Накада I) — комплекс археологічних пам'яток сільськогосподарської культури енеоліту додинастичного періоду Стародавнього Верхнього Єгипту. Дослідники датують поховання цієї культури кінцем п'ятого, початком IV тисячоліття до н. е (4000 — 3500 роки до н. е.). Прийшла на зміну Бадарійській культурі. (uk)
  • Naqada I o amratià fou un període cultural predinàstic egipci, anomenat en conjunt amratià, que es va estendre de Matmar al nord fins a Wadi Kubbaniya al sud. El nom li fou donat per Kaiser el 1957, per reforçar la continuïtat amb els períodes següents (Naqada II i Naqada III). Naqada es deia en antic egipci Nubt ('Daurada'), i políticament fou una de les ciutats, però cadascuna de les existents formava un nucli independent. L'amratià fou un període cultural predinàstic egipci, que ve del llogaret d', proper a Abidos. Els jaciments trobats són tots de l'Alt Egipte i no n'hi ha cap del Baix Egipte (delta del Nil). (ca)
  • Naqada I, o Nagada I, fue la cultura del periodo predinástico de Egipto, llamada también Amratiense,​ que se extendió de Matmar, en el norte, hasta Uadi Kubbaniya al sur, teniendo su núcleo en el meandro de Qena. Está datada entre el 4000 y 3500 a. C.​ El nombre de Naqada I, le fue asignado por Werner Kaiser en 1957, para reforzar la idea de continuidad con los periodos siguientes: Naqada II y Naqada III. Naqada era una pequeña población que se llamaba en egipcio antiguo Nubt (Dorada), aunque cada una de las culturas existentes conformó un núcleo independiente. (es)
  • Naqada I, Egiptoko aro aurredinastikoko kultura izan zen, Amratiarra ere deitua, Matmarretik iparraldean, Uadi Kubbaniyara hegoaldean hedatu zena. K.a. 4000tik K.a. 3500 bitartean datatua dago. Naqada I izena, Werner Kaiserrek eman zion 1957an, hurrengoko aroekin, Naqada II eta Naqada IIIrekin jarraipen ideia sendotzeko. Naqada, antzinako egiptoeraz Nubt (Urrezkoa) deitzen zen herri txiki bat zen, existitu zen kultura bakoitzak, gune independente bat izan zuen arren. (eu)
  • Nagada I - zwana również kulturą amrańską (zwana tak od cmentarza niedaleko el-Amrah) zapoczątkowała w Egipcie okres zwany Predynastycznym; koncentrowała się w zespole stanowisk położonych ok. 30 km na północ od Luksoru, na zachodnim brzegu Nilu w Górnym Egipcie. W swojej wczesnej fazie ma wiele wspólnego z kulturą Badari zwłaszcza pod względem technologii, kultury materialnej, natomiast odrębny charakter przejawia w zakresie wyrobów rzemieślniczych. Okres Nagada I trwał w przybliżeniu 500 lat, od ok. 4000 do 3500 r. p.n.e. W okresie tym wyróżniane są podokresy a, b oraz c. (pl)
  • A cultura de Amira (Nacada I) durou de 4000-3 500 a.C. e foi principalmente atestada nos sítios de Amira (o primeiro sítio genuinamente amiratiano) e Nacada, embora tenha subsistido em outros sítios importantes (Hieracômpolis, Abidos, etc.). Este período assistiu à ascensão de elites regionais poderosas como evidenciado pelo espólio tumular sofisticado localizado em diversos cemitérios amiratianos (especialmente o cemitério T de Nacada), contudo, como este processo tomou parte no Alto Egito é inconclusivo: alguns argumentam que a adoção de um estilo agrícola plenamente sedentário no Alto Egito, em vista da imprevisibilidade das cheias do Nilo, obrigou cidades e povoações unirem-se entre si em um sistema inter-regional que propiciou mudanças importantes nas condições econômicas e competição (pt)
rdfs:label
  • Amratian culture (en)
  • الثقافة الأمراتية (ar)
  • Naqada I (ca)
  • Naqada I (de)
  • Αμράτιος πολιτισμός (el)
  • Naqada I (es)
  • Naqada I (eu)
  • Naqada I (it)
  • Nagada I (pl)
  • Cultura de Amira (pt)
  • Амратская культура (ru)
  • 阿姆拉特时期 (zh)
  • Амратська культура (uk)
owl:sameAs
prov:wasDerivedFrom
foaf:depiction
foaf:isPrimaryTopicOf
is dbo:wikiPageRedirects of
is dbo:wikiPageWikiLink of
is dbp:followedby of
is dbp:precededby of
is foaf:primaryTopic of
Powered by OpenLink Virtuoso    This material is Open Knowledge     W3C Semantic Web Technology     This material is Open Knowledge    Valid XHTML + RDFa
This content was extracted from Wikipedia and is licensed under the Creative Commons Attribution-ShareAlike 3.0 Unported License