| dbo:abstract
|
- Alfons de Tous, president de la Generalitat de Catalunya en el període 1396 - 1413 en substitució de Miquel de Santjoan que es va absentar de Catalunya el 1396 per anar en una ambaixada pel rei i no va tornar a residir al principat. Inicia la seva carrera a la seu de Tortosa, d'on va ser rector de l'església de Sant Mateu. Va estar al servei del papa Benet XIII d'Avinyó fent d'ambaixador seu a Castella. Ocupava el càrrec de rector de l'església de Santa Maria del Pi de Barcelona, quan fou nomenat diputat a Corts. Posteriorment, aconseguia una canongia a la Seu de Barcelona i va ser auditor de la Pia Almoina. En 1408 el rei Martí l'Humà el va proposar per ser el nou bisbe de Barcelona, però el Papa va nomenar Francesc de Blanes. Posteriorment, i per pressions del mateix rei, va accedir al bisbat d'Elna. En 1410, es traslladà a la Seu de Vic, on el 1417 disposà que totes les parròquies portessin un registre de baptismes. Durant el Cisma d'Occident, es va alinear amb el Papa Benet XIII d'Avinyó fins al Concili de Constança, moment en el qual Ferran d'Antequera va retirar el seu suport a aquest candidat papal. Alfons de Tous va intentar convèncer Benet, sense èxit, perquè hi renunciés. De la seva activitat en el càrrec de diputat eclesiàstic de la Diputació del General cal destacar que prengué part en el Parlament per tractar la successió de Martí l'Humà, de qui havia estat conseller. Una vegada coronat Ferran d'Antequera, presidí les Corts de Montblanc de 1414. Tant en aquestes corts com a les de Sant Cugat de 1419, va intentar influir, amb poc èxit, en el comportament del nou rei Trastàmara perquè seguís la línia d'actuació dels seus antecessors. El 3 de desembre de 1400 Alfons de Tous va comprar el Palau de la Generalitat de Catalunya per 38.500 sous, donant-li el caràcter institucional de seu de la Generalitat i essent el primer president a habitar-lo. (ca)
- Alfons de Tous (died February 3, 1421) was president of the Generalitat of Catalonia 1396-1413, succeeding when the latter left Catalonia in 1396 to become a royal ambassador. During the Western Schism, he aligned with the Antipope Benedict XIII and the revived line of Avignon popes, and continued that support until the Council of Constance, when Ferdinand I of Aragon withdrew his support for Avignon, at which point Alfons tried unsuccessfully to convince Benedict to voluntarily renounce his claim to the papacy. Alfons began his ecclesiastical career as the rector of the church of Sant Mateu (Saint Matthew) in Tortosa. He next served the Benedict XIII as his ambassador to the Kingdom of Castile, and later became rector of the Church of Santa Maria del Pi in Barcelona, from which position he was appointed a deputy to the , the Catalan parliament. On December 3, 1400, as president of the Corts of Barcelona, he purchased the original portion of what then became the Palau de la Generalitat de Catalunya for 38,500 sous. Alfons became the first president of the Generalitat of Catalonia to live there. Subsequently to serving at Santa Maria del Pi, he became a canon of the Cathedral of Barcelona and, eventually, auditor of the Pia Almoina, the charitable fund of the cathedral. In 1408 King Martin of Aragon ("Martin the Humane") proposed him as bishop of Barcelona, but the Pope named instead. Martin successfully exerted pressure to have him named bishop of Elne; in 1410, he was transferred to serve as bishop at Vic, where in 1417 he decreed that every parish must maintain a register of baptisms. His activities in the role of ecclesiastical deputy to the Generalitat required that he take part in the parliamentary discussion of the succession after Martin's death in 1410. The new king Ferdinand I was from the House of Trastámara, which already ruled Castile, so his selection as king brought Aragon and Castile under the same dynastic house. Subsequently, Alfons presided over the . In both of these parliamentary assemblies as well as in the , he tried, with little success, to influence the new Trastámara king to continue the policies of the earlier line of Aragones monarchs. (en)
- Alfonso de Tous fue un miembro eclesiástico de la Diputación del General de Cataluña en el período 1396-1413 en substitución de que debió ausentarse de Cataluña en 1396 para ir a una embajada ante el rey y no volvió a residir en el principado. Inicia su carrera en la seo de Tortosa, donde fue rector de la iglesia de San Mateo. Estuvo al servicio del papa Benedicto XIII de Aviñón siendo su embajador ante Castilla. Ocupaba el cargo de rector de la iglesia de Santa María del Pino de Barcelona, cuando fue nombrado diputado a . Posteriormente, conseguía una canongia en la Catedral de Barcelona y fue auditor de la Pia Almoina. En 1408 el rey Martín el Humano le propone como nuevo obispo de Barcelona, pero el Papa nombró a . Posteriormente, por presiones del mismo rey, accede al obispado de Elna (en la Cerdaña, cerca de Perpiñán). En 1410, es trasladado a la Sede de Vich donde, en 1417, dispone que todas las parroquias lleven un registro de bautismos. Durante el Cisma de Occidente, se pone al lado del papa Benedicto XIII hasta el Concilio de Constanza (1413), momento en el que Fernando de Antequera retirara su apoyo al papa de Aviñón. Alfonso de Tous intenta convencer Benedicto XIII de que renuncie, pero sin éxito. De su actividad en el puesto de diputado eclesiástico de la Diputación del General cabe destacar que tuvo parte en las negociaciones para tratar la sucesión de Martín el Humano, de quien había sido consejero. Una vez coronado Fernando de Antequera, presidió las Cortes de Montblanc de 1414. Tanto en estas cortes como en las de de 1419, intentará influir, con poco éxito, en el comportamiento del nuevo rey Trastámara para que siga la línea de actuación de sus antecesores. El 3 de diciembre de 1400 Alfonso de Tous compró el Palacio de la Generalidad de Cataluña por 38.500 sueldos, dándole el carácter institucional de sede de la Generalidad y siendo el primer diputado eclesiástico en habitarlo. (es)
- Alfons van Tous werd in 1396 de twaalfde president van de Generalitat van Catalonië, als opvolger van Michiel van Santjoan die voor een diplomatieke missie van onbepaalde duur naar Sicilië vertrokken was. Hij was doctor van de Universiteit Lleida en afkomstig uit de lagere adel. Tijdens zijn studies werd hij al een prebende van het kapittel van Tortosa. Later werd hij pastoor van de Sint-Mattheuskerk. In 1387 gaat hij in dienst van Benedictus XIII als ambassadeur bij het hof van Castilië in een poging een oplossing de vinden voor het Westers Schisma. Hij was ook adviseur bij koning Maarten I van Catalonië-Aragon. Zijn vele afwezigheden in het prinsdom Catalonië door die cumulatie van functies werden hem niet in dank afgenomen. Ten minste vanaf 1396 wordt hij pastoor van església Santa Maria del Pi in Barcelona, een functie die doorgaans diende als opstapje naar hogere functies. In 1400 kocht hij een gebouw dat hij tot Paleis van de Generalitat zou laten ombouwen. Het is tot op heden de zetel van de president gebleven, met uitzondering van de periodes waarin de instelling door de Spaanse kroon en door dictator Francisco Franco opgeheven was. In 1408 wou Maarten I hem het Bisdom Barcelona geven, maar de paus gaf de voorkeur aan Francesc van Blanes. Als troost kreeg hij in 1409 het bisdom Elne en in 1410 het bisdom Vic. Hij zorgde voor een administratieve hervorming en verplichtte alle parochies een doopregister bij te houden. Hij werd voorzitter van de Corts Catalanes van Montblanc in 1414, waartijdens hij er bij de koning onder meer op aandrong op maatregelen tegen de corruptie en voor een betere administratie. (nl)
|
| rdfs:comment
|
- Alfons de Tous, president de la Generalitat de Catalunya en el període 1396 - 1413 en substitució de Miquel de Santjoan que es va absentar de Catalunya el 1396 per anar en una ambaixada pel rei i no va tornar a residir al principat. Durant el Cisma d'Occident, es va alinear amb el Papa Benet XIII d'Avinyó fins al Concili de Constança, moment en el qual Ferran d'Antequera va retirar el seu suport a aquest candidat papal. Alfons de Tous va intentar convèncer Benet, sense èxit, perquè hi renunciés. (ca)
- Alfons de Tous (died February 3, 1421) was president of the Generalitat of Catalonia 1396-1413, succeeding when the latter left Catalonia in 1396 to become a royal ambassador. During the Western Schism, he aligned with the Antipope Benedict XIII and the revived line of Avignon popes, and continued that support until the Council of Constance, when Ferdinand I of Aragon withdrew his support for Avignon, at which point Alfons tried unsuccessfully to convince Benedict to voluntarily renounce his claim to the papacy. (en)
- Alfonso de Tous fue un miembro eclesiástico de la Diputación del General de Cataluña en el período 1396-1413 en substitución de que debió ausentarse de Cataluña en 1396 para ir a una embajada ante el rey y no volvió a residir en el principado. Durante el Cisma de Occidente, se pone al lado del papa Benedicto XIII hasta el Concilio de Constanza (1413), momento en el que Fernando de Antequera retirara su apoyo al papa de Aviñón. Alfonso de Tous intenta convencer Benedicto XIII de que renuncie, pero sin éxito. (es)
- Alfons van Tous werd in 1396 de twaalfde president van de Generalitat van Catalonië, als opvolger van Michiel van Santjoan die voor een diplomatieke missie van onbepaalde duur naar Sicilië vertrokken was. (nl)
|
