| dbo:abstract
|
- El monestir d'Albotin (en búlgar, Алботински манастир, també anomenat: monestir Albutin) és un monestir cova medieval que a hores d'ara està abandonat i és a Bulgària, a la zona de Kula, bisbat de Vidin, diòcesi de l'Església ortodoxa, a la localitat d'Albotin (Albutin) al costat del riu Topolovets, entre els pobles de Gradets i Rabrovo, prop del llogaret de Deleyna. El conjunt monàstic s'edificà en un massís de roca calcària a la cara nord del riu, a uns 25 m d'alçada, usant coves naturals poc profundes i les arestes de les roques, que a més s'usaven com a nínxols amb finalitats religioses i quotidianes. El monestir és accessible per una senda estreta i sorrenca, i al seu començament es construí una font anomenada Haiduk cheshma. Per ser fàcilment accessible, en altres temps el monestir cova l'empraren pastors i talladors de pedra com a refugi; també fou robat i víctima d'actes de vandalisme per cercadors de tresors. El monestir d'Albotin començà l'activitat al s. XIV segons manifesten els seus fragments de frescs, així com alguns adorns trobats (arracades, teles, braçalets) en 29 coves cristianes. El gran nombre d'enterraments de laics entre els clergues és una evidència que el monestir era un santuari respectable i un lloc desitjat pels donants que buscaven la pau. Entre els pocs registres històrics, és digna d'esment la referència a la no-existència del poble d'Albotin en el registre de Vidin Kaaza des de 1560. El conjunt monàstic comprén vuit edificacions en filera, amb una església al mig, a la part més còncava de la corba del massís de roca. L'església té una planta de tres naus i s'orienta segons el cànon d'oest a est, les parts sud i sud-oest estan totalment destruïdes. La presència d'un baptisteri demostra que el temple no sols s'usà per al ritual monàstic, sinó també per a la litúrgia pública. A la part nord-oest del monestir, hi ha una segona planta, que alberga un altre centre important, que devia utilitzar-se com a refetor. A la part oest del monestir hi ha un altre edifici utilitzat com a claustre, on també es troben les cel·les dels monjos, la cuina, el celler i el rebost. També hi ha dos aljubs. El nom de l'església del monestir és desconegut, però hi ha suposicions que indiquen que es dedicava a la Resurrecció de Jesús, a causa de l'antiga tradició de practicar balls tradicionals búlgars en memòria dels morts el segon dia de Pasqua. Aquest costum s'ha estés molt entre els valacs, que porten els retrats dels seus familiars morts per penjar-los a les branques d'un vell arbre a les prades del monestir. Tots els balls cerimonials fets abans del migdia estan dedicats a les persones mortes, però els balls de la vesprada es realitzen en honor dels vius. Búlgars i valacs recollien dictams i duien a la mà un ramell per a cada familiar mort. El monestir cova d'Albotin fou declarat Monument cultural en el butlletí oficial búlgar del 28 de desembre del 1927, núm. 221, i del 26 de desembre del 1969, núm. 100. (ca)
- Albotin Monastery (Bulgarian: Алботински манастир, also: Albutin Monastery, Албутински манастир) is a presently inactive Bulgarian medieval cave monastery on the territory of Kula bishopric of Vidin Diocese of Bulgarian Orthodox Church, in the locality Albotin (Albutin) along river Topolovets between villages Gradets and Rabrovo, nearby village Deleyna. The monastery complex was built in the limestone rock massif on the northern side of the river, on some 25 metres height, using shallow natural caves and rock sheds, with additionally hewn premises and niches with religious and every-day purposes. The monastery is reached by a steep and narrow sandy pathway in the beginning of which was constructed a water tap, known as Haiduk cheshma. Being easily accessible, in later times the cave monastery was used by shepherds and stone-cutters as a shelter, and robbed and vandalized by treasure-hunters. Albotin monastery was active in the 14th century according to the account of the preserved fragments of frescoes and inscriptions, as well as adornments (earrings, tabs, bracelets) found in the 29 discovered Christian graves. The large number of burials of laity among the clergymen is an evidence that the monastery was a reputable sanctuary and a desired place for the eternal peace of its donors. Among the scarce historic records, it is noteworthy the mentioning of the nowadays non-existent village Altovin in a registry of Vidin kaaza (district) from year 1560. The monastery complex consists of eight premises in a row, with the church located in the middle sector, in the most concave part of the rock massif curve. The church contains three naves and is oriented according to the canon from west to east, its southern and southwestern parts being fully devastated. The presence of a baptisterium bespeaks of the temple being used not only for monastic praying but also for public liturgies. In the north-western of the monastery, there is a second floor, containing the second largest premise of the monastery, which was presumably used for a refectory. Other premises were located in the western part of the monastery : the monks cells, kitchen, cellar, store-rooms. Two water tanks can also be seen. The name of the monastery church is unknown, but there are suppositions that it was devoted to the Resurrection of Jesus, due to the preserved old tradition of playing chain dances (horo) in the memory of the deceased on the second day of Easter. This custom is widely observed by Vlachs who hang the portraits of their dead relatives on the branches of a venerable tree in the meadow under the monastery. Each of the chain dances played before noon-time is devoted to a separate dead man, and the afternoon dances are devoted to the living people. Bulgarians and Vlachs pick up dictamnus and hand out a sprig per each deceased relative. The Albotin cave monastery was announced monument of culture in the Bulgarian state gazette on 28 December 1927, Issue 221, and on 26 December 1969, Issue 100. (en)
- Albotina (aŭ Albutina) roka monaĥejo estas ne funkcianta nun mezepoka monaĥejo en Vidin nome en la nord-oriento de moderna Bulgario. (eo)
- Monasterio de Albotín (en búlgaro, Алботински манастир, también llamado: Monasterio Albutín, Албутински манастир) es un monasterio cueva medieval que en la actualidad está abandonado y se encuentra en Bulgaria, en la zona de Kula obispado de Vidin Diócesis de la Iglesia ortodoxa búlgara, en la localidad de Albotin (Albutin) junto al río Topolovets entre los pueblos de Gradets y Rabrovo, cerca de la aldea de Deleyna. El complejo monástico fue construido en un macizo de roca caliza de la cara norte del río, a unos 25 metros de altura, usando cuevas naturales poco profundas y las aristas de las rocas, que adicionalmente se utilizaban como nichos con fines religiosos y cotidianos. El monasterio es accesible por una senda estrecha y arenosa, y al comienzo de la misma se construyó una fuente llamada Haiduk cheshma. Siendo fácilmente accesible, en otros tiempos el monasterio cueva fue usado por pastores y talladores de piedra como refugio, y también fue robado y víctima de actos de vandalismo por buscadores de tesoros. El monasterio de Albotín comenzó su actividad en el siglo XIV según manifiestan los fragmentos de fresco, así como en adornos encontrados (pendientes, telas, brazaletes) en 29 cuevas cristianas. El gran número de enterramientos de laicos entre los clérigos es una evidencia que el monasterio fue un santuario respetable y un lugar deseado para los donantes que buscaban la paz eterna. Entre los escasos registros históricos, es digno de mención la referencia a la no existencia del pueblo de Altovin en el registro de Vidin kaaza desde 1560. El complejo monástico consiste en ocho edificaciones en fila, con una iglesia localizada en el medio, en la parte más cóncava de la curva del macizo de roca. La iglesia tiene una planta de tres naves y se orienta según el canon de oeste a este, las partes sur y suroeste se encuentran totalmente destruidas. La presencia de un baptisterio demuestra que el templo no solo se usó para el ritual monástico, sino que también se oficiaron liturgias públicas. En la parte noroeste del monasterio, hay una segunda planta, que alberga otro centro importante del monasterio, que presumiblemente se utilizaba como refectorio. En la parte oeste del monasterio se encuentra otro edificio utilizado como claustro, donde también se encuentran las celdas de los monjes, la cocina, la bodega y la despensa. También se pueden ver dos aljibes. El nombre de la iglesia del monasterio es desconocido, pero hay suposiciones que indican que prestaba devoción a la Resurrección de Jesús, debido a la antigua tradición de practicar bailes tradicionales búlgaros en memoria de los fallecidos el segundo día de Pascua. Esta costumbre está extensamente extendida entre los Valacos que portan los retratos de sus familiares fallecidos para colgar en las ramas de un viejo árbol en las praderas del monasterio. Todos los bailes ceremoniales realizados antes del mediodía están dedicados a cada una de las personas fallecidas, pero los bailes de la tarde se realizan en honor de los vivos os Each of the chain dances played before noon-time is devoted to a separate dead man, and the afternoon dances are devoted to the living people. Búlgaros y Valacos recolectaban dictamnus y llevaban en la mano un ramito por cada familiar fallecido. El monasterio cueva de Albotín fue declarado monumento cultural en el boletín oficial búlgaro el 28 de diciembre de 1927, número 221, y el 26 de diciembre de 1969, número 100. (es)
|
| rdfs:comment
|
- Albotina (aŭ Albutina) roka monaĥejo estas ne funkcianta nun mezepoka monaĥejo en Vidin nome en la nord-oriento de moderna Bulgario. (eo)
- El monestir d'Albotin (en búlgar, Алботински манастир, també anomenat: monestir Albutin) és un monestir cova medieval que a hores d'ara està abandonat i és a Bulgària, a la zona de Kula, bisbat de Vidin, diòcesi de l'Església ortodoxa, a la localitat d'Albotin (Albutin) al costat del riu Topolovets, entre els pobles de Gradets i Rabrovo, prop del llogaret de Deleyna. El monestir cova d'Albotin fou declarat Monument cultural en el butlletí oficial búlgar del 28 de desembre del 1927, núm. 221, i del 26 de desembre del 1969, núm. 100. (ca)
- Albotin Monastery (Bulgarian: Алботински манастир, also: Albutin Monastery, Албутински манастир) is a presently inactive Bulgarian medieval cave monastery on the territory of Kula bishopric of Vidin Diocese of Bulgarian Orthodox Church, in the locality Albotin (Albutin) along river Topolovets between villages Gradets and Rabrovo, nearby village Deleyna. The Albotin cave monastery was announced monument of culture in the Bulgarian state gazette on 28 December 1927, Issue 221, and on 26 December 1969, Issue 100. (en)
- Monasterio de Albotín (en búlgaro, Алботински манастир, también llamado: Monasterio Albutín, Албутински манастир) es un monasterio cueva medieval que en la actualidad está abandonado y se encuentra en Bulgaria, en la zona de Kula obispado de Vidin Diócesis de la Iglesia ortodoxa búlgara, en la localidad de Albotin (Albutin) junto al río Topolovets entre los pueblos de Gradets y Rabrovo, cerca de la aldea de Deleyna. El monasterio cueva de Albotín fue declarado monumento cultural en el boletín oficial búlgaro el 28 de diciembre de 1927, número 221, y el 26 de diciembre de 1969, número 100. (es)
|
