| dbo:abstract
|
- Abu-l-Qàssim Muhàmmad ibn al-Mahdí al-Qàïm bi-amr-Al·lah (àrab: أبو القاسم محمد بن المهدي القائم بأمر الله, Abū l-Qāsim Muḥammad ibn al-Mahdī al-Qāʾim bi-amr Allāh), més conegut pel seu làqab al-Qàïm (Salamiyya, Síria, 893 - 17 o 23 de maig de 946) fou el segon califa fatimita a Mahdia (934-946). Segons el corrent ismaïlita fatimita fou el dotzè imam. El seu nom de naixement era Abd-ar-Rahman i va emigrar a Ifríqiya amb el seu pare el 902 amb menys de 10 anys. Van arribar a Sigilmasa, capital del principat midrarita amazic del Tafilalt. Fou designat hereu del tron pel seu pare Abu-Muhàmmad Ubayd-Al·lah al-Mahdí (909-934) el 912. Va fer diverses expedicions militars per orde del seu pare, entre les quals les dirigides a la Petita Cabília, Tripolitana, Magrib central i Egipte (a Egipte foren dues: el 914 - 915 i el 919 - 921). El 928 va fundar Msila al Zab per controlar als amazics. El 932 L'emir dels miknasa, es va declarar vassall dels omeies de Còrdova. Des del 927 el cordovesos dominaven Melilla i l'emirat de Nakur A més a més el 931 l'emir Abul ibn Kennum Aiysh al-Rida, de la dinastia Banu Eisam de Ceuta (fundada anys abans per Kennum Mudjbir) va haver d'abdicar davant un atac cordovès i cedir el seu domini (que incloïa Tànger) al califa de Còrdova. Llavors els fatimites van enviar a la zona al general Humayd ibn Yasal que va derrotar a Musa (933) que va haver de reconèixer la sobirania fatimita; però la presència de les forces fatimites no fou duradora i quan Humayd va sortir del Magrib, Musa va tornar a dominar la situació i va renovar la seva lleialtat als omeies cordovesos (934/935). El 934 Al-Qaim va succeir al seu pare. Sense pensar-ho dos cops al-Qaim va aixecar un exèrcit el comandament del qual va donar a l'eslau Maysur i el va enviar a reconquerir el Magrib. Al mateix temps una flota de 20 vaixells dirigit per l'almirall àrab del djund de , Yakub ibn Ishak ibn al-Ward, va sortir de Mahdia el 23 de juny de 934 en direcció a Itàlia, va abordar alguns vaixells catalans i/o francesos i va arribar fins a Gènova que va ocupar després de forts combats durant el setge, sent saquejada d'eon es va obtenir un important botí, retornant a Mahdia (on va arribar el 29 d'agost del 935). L'exèrcit de Maysur va creuar el Magrib i va arribar a Fes (935); va derrotar diverses vegades a Musa, i el va obligar a fugir i fou perseguit fins que va morir en un combat al seu darrer refugi a Tsul (937); un altre contingent dirigit per l'eslau Sandal, es va dirigir a Nakur, que va conquerir i va matar l'emir salíhida Abu Ayyub Ismail ibn Abd al-Malik ibn Abd al-Rahman ibn Said I (setembre del 936). Els idríssides Banu Muhammad que eren lleials als fatimites van rebre l'autoritat a la zona (Musa ibn Rumi ibn Abd al-Sami ibn Salih ibn Idris I). El 935 va dirigir una nova expedició contra Egipte de la que sembla que el seu pare ja havia iniciat els preparatius: l'exèrcit fatimita estava concentrat a la ciutat de Barca (Barka) a l'espera d'una oportunitat quan el comandant de la flota egípcia Ali ibn Badr, el general Badjkam i el governador d'Alexandria Habashi es van revoltar contra el nou governador Muhàmmad ibn Tughj al-Ikhxid i es van replegar cap a Barka on van quedar al servei d'al-Qaim; aquest va enviar reforços dirigits pel seu llibert Zaydan i el seu general Ami al-Madjnun; l'1 d'abril del 936 els kutama van ocupar Alexandria però l'emir (governador) ikhxídida va contraatacar i va recuperar la ciutat i va rebutjar a l'exèrcit invasor cap a Barka. Msila, que havia fundat anys abans, hi havia esdevingut capital de Zab, estava governada per l'emir àrab djudhamita Ali ibn Kamdun, i va rebre autoritat sobre els kamlan que havien estat transferits a la zona al sud-est de Kairuan. Va obtenir el suport dels amazics sanhadja contra els maghrawa del grup zenata. Els sanhadja estaven dirigits per Ziri ibn Manad, amb el suport del qual va fundar el 936 la ciutat d'Ashir a l'. Una revolta dels huwwara de la Tripolitana dirigida per un quraixita anomenat Ibn Talut que es va proclamar imam, fou reprimida amb poc temps. El 937 va enviar com a governador a Sicília amb seu a Palerm al poeta i general Abu l-Abbas Khalil ibn Ishak ibn Ward, germà de l'almirall Yakub ibn Ishak ibn al-Ward, el conqueridor de Gènova; va rebre l'encàrrec de fer incursions contra els romans d'Orient a Sicília oriental i Calàbria. Durant quatre anys (937 a 941) es va destacar pels abusos comesos contra la població tant musulmana com cristiana; grups àrabs que s'havien establert a l'illa sota els aglàbides van ser expulsats cap a territoris "cristià" (segurament romà d'Orient) i alguns es van veure obligat a fer-se cristians; alguns sicilians natius van perdre les terres i foren reubicats a fortaleses situades a les fronteres amb els territoris cristians; el cadastre fou cremat. Els abusos fiscals i les persecucions religioses també foren corrents a Ifríqiya però amb menys intensitat. Els kharigites romanien virtualment en revolta a l'Aurès i Kashtiliya. L'agitació va anar creixent i la guarnició principal dels fatimites a l'Aurès, Baghaya, no podia controlar la situació i el califa no semblava disposat a fer res per posar-hi fre. Abu Yazid Makhlad ben Kaydad al-Nukkari era un dels agitadors establerts a l'Aurès (Awras) amb els hawwara dels Banu Kamlan; les seves doctrines foren ben rebudes i l'imam ibadita nukkarita Abu Ammar al-A'ma li va conferir el comandament de la guerra. Abu Yazid fou arrestat a Tuzar, però l'imam va fer una incursió i el va treure a la força de la presó. Després d'un any al districte de Sumata va passar a l'Aurès altre cop, on el 943 va esclatar la revolta. Va conquerir Tébessa i on va rebre el regal del seu ase favorit el que li va valer el malnom de Sahib al-himar (l'home de l'ase); després va entrar a el 15 de dhu l-hidjda del 333 (25 d'agost del 943), Béja (13 de muharram del 333/10 de setembre del 944), Sbiba, Dougga i finalment Kairuan (23 del 333/20 de març del 944), on va fer executar al general fatimita Khalil ben Ishak i al cadi local. Inicialment va gaudir de cert suport per l'oposició que hi havia contra els fatimites, però els abusos dels amazics aviat li van fer perdre. Va deixar al seu fill Fadl ben Abu Yazid a Kairuan i va marxar contra un exèrcit fatimita dirigit pel general Maysur al que va derrotar i matar (12 rabi I 333/7 de novembre del 944). La tàctica del califa de repartir les seves forces (uns 70.000 homes) en diversos llocs, es va demostrar desencertada. L'eslau Bushra havia estat enviat a Badja, Khalil ben Ishak a Kairuan, i Maysur a Mahdia; els tres foren derrotats per separat, quan les forces dels tres junts eren superiors. Després de la darrera victòria, Abu Yazid es va dirigir a Mahdia (Mahdiyya) que va assaltar (3 djumada II 333/27 de desembre del 944) sense poder conquerir-la; en va establir el setge (gener a octubre del 945) i només fou aturat per les muralles de la ciutat, ben defensada per al-Qaim. Quan les oportunitat de saqueig van disminuir, els amazics es van anar retirant i Abu Yazid va haver de retornar llavors a Kairuan, on va renunciar a tot luxe i va deixar el govern en mans de l'imam Abu Ammar al-A'ma. Els amazics es van presentar altre cop a Kairuan per estar al seu costat, i va tornar a la lluita. Al final del 945 forts combats es van produir a Tunis que va canviar de mans tres vegades; també hi va haver lluites a Badja (16 de novembre del 945). Ayyub, fill d'Abu Yazid, fou derrotat fou derrotat pel general Al-Hasan ben Ali, però després aquest fou derrotat i es va haver de retirar cap al país dels kutama on es va apoderar de Tidjis i Baghaya, que va fortificar. Aquestes posicions esdevingueren perilloses perquè agafaven a Abu Yazid pel darrere. Abu Yazid va assetjar Sussa (19 de desembre del 945). Mentre durava el setge el califa al-Qàïm va morir (23 de maig del 946). El va succeir el seu fill al-Mansur (946–952). (ca)
- محمد بن عبيد الله بن الحسين القائم بأمر الله الخليفة الفاطمي الثاني والإمام الثاني عشر في سلسلة أئمة الشيعة الإسماعيلية. تولى الخلافة عام 322 هجري بعد وفاة ابيه عبيد الله المهدي
* وفي عهده بل في نفس العام الذي تولى فيه الحكم توجه جيش الفاطميين إلى الإسكندرية في مصر التي كانت تحت حكم الإخشيد ولكن لحقت بالفاطميين هزيمة ولم يتمكنوا من دخولها.
* وفي عهده أيضا غزا الأسطول الفاطمي جنوة الإيطالية وجزيرة سردينيا
* وفي عهده كانت مقاتلة ثورة الخوارج التي كانت بزعامة ابن كيداد في وادي الملح ولكن بقتل القائد الفاطمي ويستمر ابن كيداد في توسعاته. توفي القائم عام 334 هجري وخلفه ابنه المنصور إسماعيل. (ar)
- Abū al-Qāsim Muḥammad ibn ʿAbd Allāh (Arabic: أبو القاسم محمد ابن عبد الله; c. 893 – 17 May 946), better known by his regnal name al-Qāʾim (القائم) or al-Qāʾim bi-Amr Allāh (القائم بأمر الله) was the second Caliph of the Fatimid dynasty, ruling in Ifriqiya from 934 to 946. He was the 12th Isma'ili Imam, succeeding his father Abd Allah al-Mahdi Billah (r. 909–934). (en)
- Muhammad al-Qaim Bi-Amrillah (893-17 de mayo de 946) (árabe: محمد القائم بأمر الله) fue el segundo califa fatimí. Reinó en Ifriqiya, desde el 934 hasta su muerte en el 946. Al-Qaim nació en en Siria en 893 con el nombre de Abd ar-Rahman. Cuando su padre Abdullah al-Mahdi Billah (910-934) alcanzó el poder en Ifriqiya, fue nombrado heredero al trono (912), y ayudó al califato sofocando varias revueltas. Dirigió una primera invasión fallida de Egipto, por entonces sometido a los abasíes, en el 914-915. Tras sufrir dos derrotas, una cerca de Fustat y otra en Fayum, tuvo que retirarse y evacuar Alejandría, que había sido conquistada en la segunda mitad del 914. El segundo intento de conquista, también fallido, tuvo lugar en el 919-920. La destrucción de la flota (marzo del 920), la pérdida de Alejandría, la llegada de un ejército de socorro abasí y la extensión de una epidemia de peste entre sus huestes hicieron que al-Qa'im cejase nuevamente en sus intentos por apoderarse de Egipto. En 934 al-Qaim sucedió a su padre como califa y después no volvió a dejar la residencia real en Mahdia. Sin embargo, el reino de los fatimíes se convirtió en un poder importante en el Mediterráneo. Después de la reconquista de Sicilia, la provincia bizantina de Calabria y las costas de Italia y de Francia fueron saqueadas. No obstante, entre 944 y 947 el reino se fue hundiendo en una crisis por la rebelión de Abu Yazid, que había unido a las tribus bereberes jariyíes con las tribus de las montañas de Aurès, Argelia oriental y el resto de Ifriqiya. El imán al-Qaim pudo aguantar en Mahdia merced a la flota durante más de un año, pero murió (17 de mayo de 946) antes de que la rebelión pudiese ser sofocada. Le sucedió su hijo Isma'il al-Mansur Bi-Nasrillah (946-953). (es)
- Abu l-Qasim Muhammad ibn al-Mahdi (arabisch أبو القاسم محمد بن المهدي, DMG Abū l-Qāsim Muḥammad b. al-Mahdī) mit dem Thronnamen al-Qa'im bi-amri llah (القائم بأمر الله, DMG al-Qāʾim bi-amri llāh ‚der Gottes Befehl ausführt‘; * März/April 893 in Salamya; † 17. Mai 946) war von 934 bis 946 der zweite Kalif aus der Dynastie der Fatimiden. (de)
- Abu'l-Qasim Muhammad bin al-Mahdi (bahasa Arab: أبو القاسم محمد بن المهدي القائم بأمر الله; April 893 – 17 Mei 946), yang lebih dikenal dengan nama regnalnya al-Qa'im bi-Amr Allah atau bi-Amri 'llah (القائم بأمر الله, "Ia yang menjalankan perintah Allah"), adalah khalifah kedua dari Kekhalifahan Fatimiyah di Ifriqiya dan memerintah dari 934 sampai 946. Ia adalah Imam ke-12 menurut kepercayaan . (in)
- Al-Qâ'im bi-Amr Allah est le fils de `Ubayd Allah al-Mahdi. Il est né en avril 893 et succéda à son père comme calife fatimide en 934. Il est mort le 18 mai 946. (fr)
- al-Qa'im bi-Amr Allah (Arabo القائم بأمر الله; Salamiyya, 893 – Mahdia, 17 maggio 946) è stato il secondo Imam fatimide e il 12º Imam ismailita. Abū l-Qāsim Muḥammad b. ʿUbayd Allāh al-Mahdi, detto al-Qāʾim bi-amr Allāh (Colui che esegue il dettame di Dio), fu designato dal padre Ubayd Allah al-Mahdi suo successore nel 912 e regnò come Imam dal 934 al 946. Alla sua morte gli succedette il figlio al-Mansur bi-llah (o bi-nasr Allah) (946-953). (it)
- Maomé Alcaim Biamir Alá (em árabe: محمد القائم بأمر الله; romaniz.: Muhammad al-Qaim Bi-Amrillah) foi o segundo califa fatímida na Ifríquia, reinando entre 934 e 946. Ele é o décimo-segundo imame segundo a crença ismaelita fatímida. (pt)
- Абу́ль-Ка́сим Муха́ммад ибн аль-Махди́ аль-Каи́м Биамрилла́х (араб. محمد القائم بأمر الله; 893 — 17 мая 946) — второй халиф Фатимидского халифата, двенадцатый имам исмаилитов. (ru)
- Абу'л-Касім Мухаммад ібн аль-Махді (араб. أبو القاسم محمد بن المهدي القائم بأمر الله; нар. квітень 893 —17 травня 946) — ісмаїлітський халіф у 934—946 роках. Більш відомий під тронним ім'ям аль-Ка'їм (або аль-Ка'їм бі-Амр-Аллах). (uk)
- 嘎义木·比阿穆爾·阿拉（阿拉伯語：القائم بأمر الله الفاطمي）是法蒂瑪王朝的第二任哈里發，934年至946年在位。 嘎义木是阿布達拉·馬赫迪之子。儘管他在位期間從未離開馬赫迪耶王宮，法蒂瑪王朝的疆域持續擴大，佔領西西里島。嘎义木於946年去世，由其子繼位。 (zh)
|
| dbo:activeYearsEndYear
| |
| dbo:activeYearsStartYear
| |
| dbo:child
| |
| dbo:parent
| |
| dbo:predecessor
| |
| dbo:successor
| |
| dbo:thumbnail
| |
| dbo:wikiPageExternalLink
| |
| dbo:wikiPageID
| |
| dbo:wikiPageLength
|
- 5335 (xsd:nonNegativeInteger)
|
| dbo:wikiPageRevisionID
| |
| dbo:wikiPageWikiLink
| |
| dbp:birthDate
| |
| dbp:caption
|
- Gold dinar of al-Qāʾim (en)
|
| dbp:deathDate
| |
| dbp:father
| |
| dbp:fullName
|
- Given name: Muhammad (en)
- Kunya: Abu'l-Qasim (en)
- Laqab: al-Qa'im bi-Amr Allah (en)
|
| dbp:issue
| |
| dbp:mother
| |
| dbp:predecessor
| |
| dbp:reign
|
- 0001-04-03 (xsd:gMonthDay)
|
| dbp:religion
| |
| dbp:succession
|
- Imam–Caliph of the Fatimid Dynasty (en)
|
| dbp:successor
| |
| dbp:title
| |
| dbp:wikiPageUsesTemplate
| |
| dbp:years
| |
| dcterms:subject
| |
| rdf:type
| |
| rdfs:comment
|
- محمد بن عبيد الله بن الحسين القائم بأمر الله الخليفة الفاطمي الثاني والإمام الثاني عشر في سلسلة أئمة الشيعة الإسماعيلية. تولى الخلافة عام 322 هجري بعد وفاة ابيه عبيد الله المهدي
* وفي عهده بل في نفس العام الذي تولى فيه الحكم توجه جيش الفاطميين إلى الإسكندرية في مصر التي كانت تحت حكم الإخشيد ولكن لحقت بالفاطميين هزيمة ولم يتمكنوا من دخولها.
* وفي عهده أيضا غزا الأسطول الفاطمي جنوة الإيطالية وجزيرة سردينيا
* وفي عهده كانت مقاتلة ثورة الخوارج التي كانت بزعامة ابن كيداد في وادي الملح ولكن بقتل القائد الفاطمي ويستمر ابن كيداد في توسعاته. توفي القائم عام 334 هجري وخلفه ابنه المنصور إسماعيل. (ar)
- Abū al-Qāsim Muḥammad ibn ʿAbd Allāh (Arabic: أبو القاسم محمد ابن عبد الله; c. 893 – 17 May 946), better known by his regnal name al-Qāʾim (القائم) or al-Qāʾim bi-Amr Allāh (القائم بأمر الله) was the second Caliph of the Fatimid dynasty, ruling in Ifriqiya from 934 to 946. He was the 12th Isma'ili Imam, succeeding his father Abd Allah al-Mahdi Billah (r. 909–934). (en)
- Abu l-Qasim Muhammad ibn al-Mahdi (arabisch أبو القاسم محمد بن المهدي, DMG Abū l-Qāsim Muḥammad b. al-Mahdī) mit dem Thronnamen al-Qa'im bi-amri llah (القائم بأمر الله, DMG al-Qāʾim bi-amri llāh ‚der Gottes Befehl ausführt‘; * März/April 893 in Salamya; † 17. Mai 946) war von 934 bis 946 der zweite Kalif aus der Dynastie der Fatimiden. (de)
- Abu'l-Qasim Muhammad bin al-Mahdi (bahasa Arab: أبو القاسم محمد بن المهدي القائم بأمر الله; April 893 – 17 Mei 946), yang lebih dikenal dengan nama regnalnya al-Qa'im bi-Amr Allah atau bi-Amri 'llah (القائم بأمر الله, "Ia yang menjalankan perintah Allah"), adalah khalifah kedua dari Kekhalifahan Fatimiyah di Ifriqiya dan memerintah dari 934 sampai 946. Ia adalah Imam ke-12 menurut kepercayaan . (in)
- Al-Qâ'im bi-Amr Allah est le fils de `Ubayd Allah al-Mahdi. Il est né en avril 893 et succéda à son père comme calife fatimide en 934. Il est mort le 18 mai 946. (fr)
- al-Qa'im bi-Amr Allah (Arabo القائم بأمر الله; Salamiyya, 893 – Mahdia, 17 maggio 946) è stato il secondo Imam fatimide e il 12º Imam ismailita. Abū l-Qāsim Muḥammad b. ʿUbayd Allāh al-Mahdi, detto al-Qāʾim bi-amr Allāh (Colui che esegue il dettame di Dio), fu designato dal padre Ubayd Allah al-Mahdi suo successore nel 912 e regnò come Imam dal 934 al 946. Alla sua morte gli succedette il figlio al-Mansur bi-llah (o bi-nasr Allah) (946-953). (it)
- Maomé Alcaim Biamir Alá (em árabe: محمد القائم بأمر الله; romaniz.: Muhammad al-Qaim Bi-Amrillah) foi o segundo califa fatímida na Ifríquia, reinando entre 934 e 946. Ele é o décimo-segundo imame segundo a crença ismaelita fatímida. (pt)
- Абу́ль-Ка́сим Муха́ммад ибн аль-Махди́ аль-Каи́м Биамрилла́х (араб. محمد القائم بأمر الله; 893 — 17 мая 946) — второй халиф Фатимидского халифата, двенадцатый имам исмаилитов. (ru)
- Абу'л-Касім Мухаммад ібн аль-Махді (араб. أبو القاسم محمد بن المهدي القائم بأمر الله; нар. квітень 893 —17 травня 946) — ісмаїлітський халіф у 934—946 роках. Більш відомий під тронним ім'ям аль-Ка'їм (або аль-Ка'їм бі-Амр-Аллах). (uk)
- 嘎义木·比阿穆爾·阿拉（阿拉伯語：القائم بأمر الله الفاطمي）是法蒂瑪王朝的第二任哈里發，934年至946年在位。 嘎义木是阿布達拉·馬赫迪之子。儘管他在位期間從未離開馬赫迪耶王宮，法蒂瑪王朝的疆域持續擴大，佔領西西里島。嘎义木於946年去世，由其子繼位。 (zh)
- Abu-l-Qàssim Muhàmmad ibn al-Mahdí al-Qàïm bi-amr-Al·lah (àrab: أبو القاسم محمد بن المهدي القائم بأمر الله, Abū l-Qāsim Muḥammad ibn al-Mahdī al-Qāʾim bi-amr Allāh), més conegut pel seu làqab al-Qàïm (Salamiyya, Síria, 893 - 17 o 23 de maig de 946) fou el segon califa fatimita a Mahdia (934-946). Va fer diverses expedicions militars per orde del seu pare, entre les quals les dirigides a la Petita Cabília, Tripolitana, Magrib central i Egipte (a Egipte foren dues: el 914 - 915 i el 919 - 921). El 928 va fundar Msila al Zab per controlar als amazics. (ca)
- Muhammad al-Qaim Bi-Amrillah (893-17 de mayo de 946) (árabe: محمد القائم بأمر الله) fue el segundo califa fatimí. Reinó en Ifriqiya, desde el 934 hasta su muerte en el 946. Al-Qaim nació en en Siria en 893 con el nombre de Abd ar-Rahman. Cuando su padre Abdullah al-Mahdi Billah (910-934) alcanzó el poder en Ifriqiya, fue nombrado heredero al trono (912), y ayudó al califato sofocando varias revueltas. Dirigió una primera invasión fallida de Egipto, por entonces sometido a los abasíes, en el 914-915. Tras sufrir dos derrotas, una cerca de Fustat y otra en Fayum, tuvo que retirarse y evacuar Alejandría, que había sido conquistada en la segunda mitad del 914. El segundo intento de conquista, también fallido, tuvo lugar en el 919-920. La destrucción de la flota (marzo del 920), la pérdida (es)
|
| rdfs:label
|
- القائم بأمر الله الفاطمي (ar)
- Al-Qàïm (fatimita) (ca)
- Al-Qa'im (Fatimide) (de)
- Al-Qa'im (Fatimid caliph) (en)
- Muhammad al-Qa'im Bi-Amrillah (es)
- Al-Qa'im bi-Amr Allah (in)
- Al-Qa'im bi-amr Allah (it)
- Al-Qaim bi-Amr Allah (fr)
- Мухаммад аль-Каим Биамриллах (ru)
- Alcaim Biamir Alá (pt)
- Мухаммад аль-Ка'їм (uk)
- 嘎义木 (法蒂玛哈里发) (zh)
|
| owl:sameAs
| |
| prov:wasDerivedFrom
| |
| foaf:depiction
| |
| foaf:isPrimaryTopicOf
| |
| is dbo:child
of | |
| is dbo:commander
of | |
| is dbo:parent
of | |
| is dbo:predecessor
of | |
| is dbo:successor
of | |
| is dbo:wikiPageDisambiguates
of | |
| is dbo:wikiPageRedirects
of | |
| is dbo:wikiPageWikiLink
of | |
| is dbp:commander
of | |
| is dbp:father
of | |
| is dbp:predecessor
of | |
| is dbp:successor
of | |
| is foaf:primaryTopic
of | |
