This HTML5 document contains 111 embedded RDF statements represented using HTML+Microdata notation.

The embedded RDF content will be recognized by any processor of HTML5 Microdata.

Namespace Prefixes

PrefixIRI
dbpedia-dahttp://da.dbpedia.org/resource/
dctermshttp://purl.org/dc/terms/
yago-reshttp://yago-knowledge.org/resource/
dbohttp://dbpedia.org/ontology/
foafhttp://xmlns.com/foaf/0.1/
n17http://dbpedia.org/resource/File:
dbpedia-cahttp://ca.dbpedia.org/resource/
dbpedia-eshttp://es.dbpedia.org/resource/
n6https://global.dbpedia.org/id/
yagohttp://dbpedia.org/class/yago/
dbpedia-ruhttp://ru.dbpedia.org/resource/
dbthttp://dbpedia.org/resource/Template:
dbpedia-ukhttp://uk.dbpedia.org/resource/
rdfshttp://www.w3.org/2000/01/rdf-schema#
dbpedia-svhttp://sv.dbpedia.org/resource/
freebasehttp://rdf.freebase.com/ns/
dbpedia-fihttp://fi.dbpedia.org/resource/
dbpedia-nohttp://no.dbpedia.org/resource/
n25http://commons.wikimedia.org/wiki/Special:FilePath/
rdfhttp://www.w3.org/1999/02/22-rdf-syntax-ns#
owlhttp://www.w3.org/2002/07/owl#
dbpedia-ithttp://it.dbpedia.org/resource/
dbpedia-frhttp://fr.dbpedia.org/resource/
wikipedia-enhttp://en.wikipedia.org/wiki/
dbchttp://dbpedia.org/resource/Category:
dbphttp://dbpedia.org/property/
dbpedia-bghttp://bg.dbpedia.org/resource/
provhttp://www.w3.org/ns/prov#
xsdhhttp://www.w3.org/2001/XMLSchema#
dbpedia-idhttp://id.dbpedia.org/resource/
dbpedia-nlhttp://nl.dbpedia.org/resource/
goldhttp://purl.org/linguistics/gold/
wikidatahttp://www.wikidata.org/entity/
dbrhttp://dbpedia.org/resource/

Statements

Subject Item
dbr:Vestini
rdf:type
yago:Abstraction100002137 yago:People107942152 dbo:Insect yago:WikicatAncientItalicPeoples yago:Group100031264 yago:WikicatAncientPeoplesOfItaly
rdfs:label
Вестини Vestiner Vestini Vestini Vestins Vestinos Suku Vestini Vestins Вестины Vestini
rdfs:comment
Vestinerna var ett italiskt folk som talade , en dialekt av oskiska. Vestinernas område låg i det moderna Abruzzo i centrala Italien och gränsade i söder mot Aterno-floden. Deras huvudsakliga centrum var Pitinum Mergens, Aufinum, Peltuinum, Pinna och slutligen Aternum som de delade med marrucinerna. Vestinerna var, ironiskt nog, kända för sin kampteknik och verkade också som legosoldater. Deras ekonomi grundades på boskapsskötsel, jordbruk och handel. De präglade också under en period sina egna mynt. Els vestins (en llatí vestini) foren un poble del centre de la península Itàlica, el seu territori s'estenia des de la costa de la mar Adriàtica fins a les muntanyes on neix el riu Aternus. Després de ser derrotats en la guerra samnita, van entrar en aliança amb Roma el 302 aC, mantenint una relativa independència. L'idioma que parlaven, un dialecte del grup oscà, va sobreviure fins a mitjan segle ii, com es pot veure en les monedes encunyades per ells. I Vestini ([ves'tini]; in latino "Vestīni") erano un popolo italico di lingua osco-umbra, stanziato in una vasta zona che dall'Altopiano delle Rocche e la valle dell'Aterno si estendeva sino al mare Adriatico all'altezza di Penne, includendo Città Sant'Angelo e Pescara, di cui controllavano il porto. Entrati in conflitto con la Repubblica romana alla fine del IV secolo a.C., presto furono indotti dall'evidente supremazia dell'Esercito Romano a unirsi in alleanza con Roma, accettando una condizione di chiara subordinazione. Conservarono a lungo un certo margine di autonomia interna fino a quando, nel I secolo a.C., l'estensione a tutti gli Italici della , decisa in seguito alla Guerra Sociale alla quale avevano preso parte anche i Vestini, accelerò il processo di romanizzazione del popolo, Вестины (лат. Vestini) — латинский экзоним для племени, проживавшего в центральной Италии в долине Атерно (ныне территория Абруццо), а также в прибрежных землях между устьем р. Пескара и Тронто. После войны с Римской республикой в 326 г. до н. э. вестины получили статус союзников Рима и сохраняли им верность вплоть до Союзнических войн в Италии 90-88 гг. до н. э. Контингент вестинов участвовал на стороне римлян в битве при Пидне 168 г. до н. э. Вестины чеканили бронзовую монету с надписью VES. Вести́ни (лат. Vestini) — латинський екзонім для племені, що проживало в центральній Італії в долині Атерно (нині територія Абруццо), а також в прибережних землях між гирлом р. Пескара та . Після війни з Римською республікою в 326 до н. е. вестіни отримали статус союзників Риму та зберігали їм вірність аж до союзницьких воєн в Італії 90-88 до н. е.. Контингент вестинів брав участь на боці римлян в битві при Підне 168 до н. е. Вестини карбували бронзову монету з написом VES. Vestini (bahasa Yunani Kuno: Οὐηστίνοι) adalah suku Italik yang menempati wilayah Abruzzo modern (Italia tengah) yang terletak di antara dan tepi utara sungai . Daerah tempat tinggal suku itu adalah Pitinum (dekat L'Aquila modern), Aufinum, Peltuinum, Pinna dan (Pescara, bersama dengan ). Vestini (Oudgrieks: Οὐηστινοί, Ouēstinoí) was een Sabellische of Sabijnse volksstam in het oostelijk gedeelte van Midden-Italië. Hun gebied lag tussen Picenum, de Sabijnen, , , en werd in het oosten begrensd door de Adriatische zee. Haar hoofdstad was Pinna, het huidige Penna Sant'Andrea. Zij worden gewoonlijk in één adem genoemd met de verwante Marsi, Marrucini en Peligni, met wie zij verbonden waren en de havenstad deelden (gelegen aan de monding van de Aternus, de rivier die het grondgebied van de Marrucini en de Vestini van elkaar scheidde). Vestini (Latin: Vestīni) were an Italic tribe who occupied the area of the modern Abruzzo (central Italy) included between the Gran Sasso and the northern bank of the Aterno river. Their main centres were Pitinum (near modern L'Aquila), Aufinum (Ofena), Peltuinum (Prata d'Ansidonia), Pinna (Penne) and Aternum (Pescara, shared with the Marrucini). Les Vestins (en latin, Vestini) sont un peuple italique d'Italie centrale, qui occupait la (it) et la portion de littoral comprise entre l'embouchure du Pescara et le Tronto. Los vestinos (latín vestini) fueron un pueblo del centro de Italia, que habitaba las tierras comprendidas entre las costa del Mar Adriático y las montañas situadas en los alrededores de la fuente del río Aternus. Limitaban al oeste con Sabinia y las montañas que los separaban de los ecuos y los marsos, el límite por el sur y sureste fue el río Aternus, mientras que al este limitaban con los pelignos, los marrucinos y con la costa del mar Adriático (entre la boca del Aternus y el ), el límite norte era el río Matrinus que los separaba de los y el monte Corno Grande (en el macizo del Gran Sasso), la cumbre más alta de los Apeninos.
foaf:depiction
n25:Pescara_80_(RaBoe).jpg n25:06_-_Piceni_et_Vestinorum,_Pelignorum,_Marrucinorum;_ac_Frentanorum_agri_descriptio,_1624_-_Philip_Clüver.jpg
dcterms:subject
dbc:Ancient_Italic_peoples dbc:Ancient_Abruzzo
dbo:wikiPageID
159363
dbo:wikiPageRevisionID
1064103654
dbo:wikiPageWikiLink
dbr:Corpus_Inscriptionum_Latinarum dbr:Penne,_Abruzzo dbr:Social_War_(Italian) dbr:Marsi dbr:Vestinian_language dbc:Ancient_Italic_peoples dbr:Ptolemy dbr:Social_War_(91–88_BC) dbr:Pescara dbr:Prata_d'Ansidonia n17:Pescara_80_(RaBoe).jpg dbr:Warrior_of_Capestrano dbr:Province_of_L'Aquila dbr:Ofena dbr:Sabini dbr:Ancient_Rome dbr:Peligni dbr:Oscan dbr:Marrucini dbr:Pliny_the_Elder dbr:Abruzzo dbc:Ancient_Abruzzo n17:06_-_Piceni_et_Vestinorum,_Pelignorum,_Marrucinorum;_ac_Frentanorum_agri_descriptio,_1624_-_Philip_Clüver.jpg dbr:Città_Sant'Angelo dbr:Paeligni dbr:Aveia dbr:Gran_Sasso dbr:Furfo dbr:Italic_tribe dbr:Aequi dbr:Aterno-Pescara dbr:Aufina dbr:Strabo dbr:Sulla dbr:Aternum dbr:Capestrano dbr:Atri,_Italy dbr:L'Aquila dbr:Rome
owl:sameAs
dbpedia-nl:Vestini n6:2D47U dbpedia-id:Suku_Vestini dbpedia-ru:Вестины dbpedia-ca:Vestins dbpedia-bg:Вестини dbpedia-no:Vestinerne freebase:m.0150pp yago-res:Vestini dbpedia-it:Vestini dbpedia-sv:Vestiner dbpedia-fr:Vestins dbpedia-uk:Вестини dbpedia-da:Vestinere wikidata:Q2341546 dbpedia-fi:Vestiinit dbpedia-es:Vestinos
dbp:wikiPageUsesTemplate
dbt:EB1911 dbt:Sfn dbt:Reflist
dbo:thumbnail
n25:06_-_Piceni_et_Vestinorum,_Pelignorum,_Marrucinorum;_ac_Frentanorum_agri_descriptio,_1624_-_Philip_Clüver.jpg?width=300
dbp:first
Robert Seymour
dbp:last
Conway
dbp:page
1056
dbp:volume
27
dbp:wstitle
Vestini
dbo:abstract
Les Vestins (en latin, Vestini) sont un peuple italique d'Italie centrale, qui occupait la (it) et la portion de littoral comprise entre l'embouchure du Pescara et le Tronto. Vestini (bahasa Yunani Kuno: Οὐηστίνοι) adalah suku Italik yang menempati wilayah Abruzzo modern (Italia tengah) yang terletak di antara dan tepi utara sungai . Daerah tempat tinggal suku itu adalah Pitinum (dekat L'Aquila modern), Aufinum, Peltuinum, Pinna dan (Pescara, bersama dengan ). Vestini (Oudgrieks: Οὐηστινοί, Ouēstinoí) was een Sabellische of Sabijnse volksstam in het oostelijk gedeelte van Midden-Italië. Hun gebied lag tussen Picenum, de Sabijnen, , , en werd in het oosten begrensd door de Adriatische zee. Haar hoofdstad was Pinna, het huidige Penna Sant'Andrea. Zij worden gewoonlijk in één adem genoemd met de verwante Marsi, Marrucini en Peligni, met wie zij verbonden waren en de havenstad deelden (gelegen aan de monding van de Aternus, de rivier die het grondgebied van de Marrucini en de Vestini van elkaar scheidde). Later maakten zij met de Samnieten gemene zaak tegen Rome (Samnitische oorlogen). Ze werden echter in 325 v.Chr. door de consul overwonnen. In 302 v.Chr. sloten ze een foedus (verdrag) met de Romeinen. Ze bleven aan de Romeinen getrouw, tot aan de Bellum sociorum of Bondgenotenoorlog (90-88 v.Chr.), waarin zij door Gnaeus Pompeius Strabo voor altijd aan de Romeinen werden onderworpen. De Vestini spraken Vestiniaans, waarvan slechts twee inscripties in deze taal zijn overgeleverd. I Vestini ([ves'tini]; in latino "Vestīni") erano un popolo italico di lingua osco-umbra, stanziato in una vasta zona che dall'Altopiano delle Rocche e la valle dell'Aterno si estendeva sino al mare Adriatico all'altezza di Penne, includendo Città Sant'Angelo e Pescara, di cui controllavano il porto. Entrati in conflitto con la Repubblica romana alla fine del IV secolo a.C., presto furono indotti dall'evidente supremazia dell'Esercito Romano a unirsi in alleanza con Roma, accettando una condizione di chiara subordinazione. Conservarono a lungo un certo margine di autonomia interna fino a quando, nel I secolo a.C., l'estensione a tutti gli Italici della , decisa in seguito alla Guerra Sociale alla quale avevano preso parte anche i Vestini, accelerò il processo di romanizzazione del popolo, che fu progressivamente inquadrato nelle strutture politico-amministrative di Roma. Vestini (Latin: Vestīni) were an Italic tribe who occupied the area of the modern Abruzzo (central Italy) included between the Gran Sasso and the northern bank of the Aterno river. Their main centres were Pitinum (near modern L'Aquila), Aufinum (Ofena), Peltuinum (Prata d'Ansidonia), Pinna (Penne) and Aternum (Pescara, shared with the Marrucini). Вести́ни (лат. Vestini) — латинський екзонім для племені, що проживало в центральній Італії в долині Атерно (нині територія Абруццо), а також в прибережних землях між гирлом р. Пескара та . Після війни з Римською республікою в 326 до н. е. вестіни отримали статус союзників Риму та зберігали їм вірність аж до союзницьких воєн в Італії 90-88 до н. е.. Контингент вестинів брав участь на боці римлян в битві при Підне 168 до н. е. Вестини карбували бронзову монету з написом VES. Відомі численними доісторичними укріпленими поселеннями на пагорбах , а також багатими некрополями з могилами у вигляді кам'яних кіл (Баццано, Фосса). У римську епоху їх основними містами були Авея, Пелтуінум і Пінна. Вестины (лат. Vestini) — латинский экзоним для племени, проживавшего в центральной Италии в долине Атерно (ныне территория Абруццо), а также в прибрежных землях между устьем р. Пескара и Тронто. После войны с Римской республикой в 326 г. до н. э. вестины получили статус союзников Рима и сохраняли им верность вплоть до Союзнических войн в Италии 90-88 гг. до н. э. Контингент вестинов участвовал на стороне римлян в битве при Пидне 168 г. до н. э. Вестины чеканили бронзовую монету с надписью VES. Вестины известны многочисленными доисторическими укреплёнными поселениями на холмах , а также богатыми некрополями с могилами в виде каменных кругов (Баццано, Фосса). В римскую эпоху их основными городами были Авея, Пелтуинум и Пинна. Vestinerna var ett italiskt folk som talade , en dialekt av oskiska. Vestinernas område låg i det moderna Abruzzo i centrala Italien och gränsade i söder mot Aterno-floden. Deras huvudsakliga centrum var Pitinum Mergens, Aufinum, Peltuinum, Pinna och slutligen Aternum som de delade med marrucinerna. Vestinerna var, ironiskt nog, kända för sin kampteknik och verkade också som legosoldater. Deras ekonomi grundades på boskapsskötsel, jordbruk och handel. De präglade också under en period sina egna mynt. År 325 f.Kr., under andra samniterkriget, valde vestinerna tillsammans , marrucinerna och pelignerna att alliera sig med samniterna mot Rom. Det var första gången som vestinerna satte sig upp mot Rom, som svarade genom att inta städerna Cutina och Cingilia. År 304 f.Kr. led equierna ett allvarligt bakslag vilket ledde till att vestinernas grannar skickade bud till Rom med förfrågan om en allians. År 302 f.Kr. fick även vestinerna bli allierade med Rom. Fördröjningen berodde på att vestinerna skulle vara särdeles fientliga mot Rom. Efter 302 års fördrag annekterades städerna Aveia och Peltuinum och romaniseringen av vestinerna tog fart. Under en lång period hade de en viss autonomi. Vestinerna stred på Roms sida i det andra puniska kriget tillsammans med , marruciner och frentaner. Vestinerna fanns med bland de folk vars krav på romerskt medlemskap resulterade i bundsförvantskriget (91 f.Kr. - 88 f.Kr.). Vestinerna besegrades av romarna. Efter bundförvantskriget fick de romerskt medborgarskap. Vestineras territorium koloniserades intensivt, framförallt under Sulla. Romaniseringen gick fort och det märks inte minst på att vestinskan ersattes av latinet. Los vestinos (latín vestini) fueron un pueblo del centro de Italia, que habitaba las tierras comprendidas entre las costa del Mar Adriático y las montañas situadas en los alrededores de la fuente del río Aternus. Limitaban al oeste con Sabinia y las montañas que los separaban de los ecuos y los marsos, el límite por el sur y sureste fue el río Aternus, mientras que al este limitaban con los pelignos, los marrucinos y con la costa del mar Adriático (entre la boca del Aternus y el ), el límite norte era el río Matrinus que los separaba de los y el monte Corno Grande (en el macizo del Gran Sasso), la cumbre más alta de los Apeninos. Se supone que los vestinos fueron de origen sabino. Su primera mención a la historia fue el 324 a. C. cuando se aliaron a los samnitas contra Roma en la segunda guerra samnita y pidieron a los marrucinos, pelignos y marsos que se unieran a la alianza, lo que no hicieron. Los vestinos no pudieron resistir a los romanos y fueron derrotados y dispersados, refugiándose en las ciudades fortificadas de y , que fueron tomadas por asalto. No vuelven a aparecer hasta el 301 a. C. en que firmaron un tratado con Roma, alianza que fue bastante ventajosa para los vestinos, que desde entonces fueron fieles aliados de Roma. En el 225 a. C. son mencionados entre los aliados de Roma por Polibio junto con los marsos, marrucinos y frentanos y aportaban en conjunto veinte mil infantes y cuatro mil caballeros. Después de eso ya solo se menciona la presencia de los vestinos entre las tropas auxiliares romanos, hasta que en la guerra Social, junto con los marsos, los pelignos y los picentinos. Tras la guerra Social,​ los vestinos, al igual que todos los demás itálicos, lograron obter la plena ciudadanía romana a través de la Lex Plautia Papiria,​ volviéndose definitivamente parte integrante de la Italia romana​ y fueron incluidos en la tribu romana Quirina y su territorio formó parte de la creada por Augusto dentro de Italia.​ Durante el Imperio aún conservaban costumbres rústicas y belicosas y eran cazadores. La parte interior producía pastos muy buenos y se fabricaba un queso muy apreciado en Roma. En su territorio estaban las ciudades de , , Aternum, , (Aveia, , , (cerca de la actual ), Aufina, (desconocida, podría ser ) y o Cincha (desconocida podría ser ). Els vestins (en llatí vestini) foren un poble del centre de la península Itàlica, el seu territori s'estenia des de la costa de la mar Adriàtica fins a les muntanyes on neix el riu Aternus. Després de ser derrotats en la guerra samnita, van entrar en aliança amb Roma el 302 aC, mantenint una relativa independència. L'idioma que parlaven, un dialecte del grup oscà, va sobreviure fins a mitjan segle ii, com es pot veure en les monedes encunyades per ells.
gold:hypernym
dbr:Tribe
prov:wasDerivedFrom
wikipedia-en:Vestini?oldid=1064103654&ns=0
dbo:wikiPageLength
4842
foaf:isPrimaryTopicOf
wikipedia-en:Vestini