dbo:abstract
|
- El regeneracionisme o corrent regeneracionista fou el moviment intel·lectual que entre els segles XIX i XX pretén reflexionar científicament i objectiva sobre les causes de la decadència d'Espanya com nació. Convé diferenciar el corrent "científic", anomenable regeneracionista amb tota propietat, del corrent artístic, atès que sovint es pren aquest darrer, la Generació del 98, pel conjunt. Si bé ambdues vessants expressen el mateix judici pessimista sobre Espanya, els regeneracionistes ho fan d'una forma objectiva, documentada i científica, mentre que la Generació de 1898 ho fa en forma més literària, subjectiva i artística. L'autor més important del regeneracionisme i en certa manera el seu líder va ser Joaquín Costa, que va causar una autèntica commoció amb les seves obres Colectivisme agrari a Espanya (1898) i Oligarquia i caciquisme com la forma actual de govern a Espanya (1901), si bé el seu camí va ser preparat anteriorment per Els mals de la pàtria i la futura revolució espanyola (1890), de Lucas Mallada i El problema espanyol, de , així com per les crítiques que sobre l'analfabetisme i la pedagogia de l'estat fetes pels krausistes de la Institución Libre de Enseñanza dirigida per Francisco Giner de los Ríos. Els escriptors del Regeneracionisme reaccionen contra la descomposició del sistema canovista publicant estudis i assajos que denuncien aquesta situació, que arriba a fer-se evident amb la derrota del tècnicament obsolet exèrcit espanyol en la guerra amb els Estats Units en 1898 i la pèrdua del poc que restava de l'imperi colonial espanyol (Cuba, Puerto Rico i les Illes Filipines). L'artista és l'encarregat de diagnosticar aquesta malaltia i de donar-li solució, difonent entre la societat la modernitat europea. L'artista, la cultura i l'art tenen una funció social:
* Fer progressar la societat.
* Trencar les estructures que la mantenen inmòvil i antiquada.
* Modernitzar la societat i la cultura a través del seu art. I critica que la societat, la cultura i la literatura es proclama localista i arcaica. Per aconseguir la regeneració s'han de separar els models localistes i folclòrics de la renaixença. El filòsof Niezstche parla d'un "super home" que amb la voluntat i orgull pot canviar la societat. (ca)
- أُطلِق مسمى البعثية على تلك الحركة الفكرية التي نشأت في نهايات القرن التاسع عشر وبدايات القرن العشرين، تناولت أسباب الانحطاط الذي عانت منه إسبانيا بطريقة موضوعية وعلمية. وعلى الرغم من ظهورها في وقتٍ واحد مع جيل الـ98 وتأثرهما بظروفٍ مشابهة جعلت أعمالهم تحاكي الواقع الأسود والتشاؤمي الذي عاشته إسبانيا، إلا أن الاختلاف بينهما يكمن في أن روّاد البعثية يميلون للطرح الموضوعي والموثّق، بينما يميل جيل الـ98 للطرح الأدبي المتمحور حول ذات الكاتب جاعلا لغته أكثر أدبية وفنية.أما بالنسبة للممثل الرئيسي للحركة هو خواكين كوستا الأراغوني. أضحت الحركة ذات طبيعة عرضية شديدة، مع التجدد للمثل العليا المحافظة والتقدمية والجمهورية، وإن مالت إلى الطابع الأفريقي. (ar)
- Erregenerazionismoa ala Onbideratzea XIX. mendearen bukaeran eta XX. mendearen hasieran Espainian garatu zen intelektualen mugimendua izan zen, orduko Espainiaren gainbehera aztertu eta horri buelta emateko politikak proposatzen zituena. 98ko Belaunaldiaren giro berean sortu zen eta literatura mugimendu horrekin maiz parekatu da, baina 98ko Belaunaldikoek ikuspuntu literario eta subjektibo batetik jardun zuten bitartean, erregenerazionistak egoeraren azterketa historiko, politiko eta soziala egin zuten. (eu)
- Se llama regeneracionismo a la heterogénea corriente ideológica que, a caballo entre los siglos XIX y XX, reflexiona sobre la nación española e intenta poner remedio a la «decadencia de España» especialmente tras el enorme impacto del «desastre del 98». Conviene, sin embargo, diferenciarlo de la llamada «generación del 98», con la que se lo suele confundir, ya que, si bien ambos movimientos expresan el mismo juicio pesimista sobre España, los regeneracionistas lo hacen de una forma menos subjetiva y algo más documentada y práctica, mientras que la generación de 1898 lo hace en forma más literaria, subjetiva y artística. El principal representante del regeneracionismo fue el aragonés Joaquín Costa con su lema «Escuela, despensa y siete llaves al sepulcro del Cid». Los regeneracionistas, conscientes del atraso de España respecto de otros países más desarrollados —atraso que incluso exageran—, se proponen hallar las vías para una «regeneración» nacional que arranque las raíces de los males de la patria (el mal reparto de la riqueza originado en la desamortización de Mendizábal de 1836, la falta de estabilidad a causa de las guerras carlistas civiles, el sistema político corrupto de la Restauración basado en el fraude electoral o pucherazo caciquil, el latifundismo, la miseria campesina, el atraso educativo, científico, técnico e industrial, el analfabetismo, la cuestión regional, la irrelevancia en el panorama internacional, etc.) y la sitúen al nivel de modernidad y potencia que le corresponde por su grandeza pasada. El regeneracionismo convirtió en un movimiento de carácter fuertemente transversal, con regeneracionistas tanto de cuño conservador como progresista, tradicionalista como republicano. Entre la derecha fue de vocación mayoritariamente africanista. Algunos, como Macías Picavea, defienden un regeneracionismo regionalista.Así, el regeneracionismo influirá en movimientos de derecha (maurismo) y de extrema derecha (primorriverismo, falangismo, franquismo) y también en las izquierdas (republicanismo, socialismo). (es)
- Regenerationism (Spanish: Regeneracionismo) was an intellectual and political movement in late 19th century and early 20th century Spain. It sought to make objective and scientific study of the causes of Spain's decline as a nation and to propose remedies. It is largely seen as distinct from another movement of the same time and place, the Generation of '98. While both movements shared a similar negative judgment of the course of Spain as a nation in recent times, the regenerationists sought to be objective, documentary, and scientific, while the Generation of '98 inclined more to the literary, subjective and artistic. The most prominent representative of Regenerationism was the Aragonese politician Joaquín Costa with his maxim "School, larder and double-lock the tomb of El Cid" ("Escuela, despensa y doble llave al sepulcro del Cid"): that is, look to the future and let go of the grand triumphal narrative that begins with El Cid. (en)
- Le régénérationnisme (en espagnol : regeneracionismo) est un mouvement intellectuel qui, à la charnière du XIXe siècle et du XXe siècle, mène une profonde réflexion sur les causes de la décadence de l'Espagne en tant que nation. Il convient de le différencier de la Génération de 98 car, bien que les deux mouvements expriment le même jugement pessimiste sur l'Espagne, les régénérationnistes le font d'une manière objective, documentée et scientifique, tandis que la Génération de 1898 le fait sous une forme plus littéraire, subjective et artistique. Il s'agit d'un courant idéologique hétérogène qui réfléchit sur la nation espagnole et essaie de remédier à la décadence de l'Espagne, en particulier après le désastre de la guerre hispano-américaine. Conscients du retard de l'Espagne comparé aux autres pays européens, le mouvement propose de trouver les voies pour une « régénérescence » nationale afin de mettre fin aux maux qui touchent le pays, parmi lesquels se trouvent la mauvaise répartition de la richesse, le manque de stabilité politique et la corruption politique, le latifundium, la misère rurale et le retard scientifique, technique et industriel dont souffrirait le pays. Cette régénérescence est en vue de recouvrer la grandeur de son passé et de se moderniser. Le courant était transversal et touchait tant des conservateurs que des progressistes, et des traditionalistes comme des républicains. Le régénérationnisme échoua dans sa tentative de réformer en profondeur le système de la Restauration et eut, du moins dans un premier temps, un impact davantage intellectuel que politique. (fr)
- Regeneracjonizm (hiszp. regeneracionismo) – nurt intelektualny, polegający na obiektywnych i naukowo udokumentowanych rozważaniach dotyczących przyczyn kryzysu i okresu dekadencji, jaki rozpoczął się w Hiszpanii pod koniec XIX wieku. (pl)
- Chama-se Regeneracionismo o movimento intelectual espanhol que entre os séculos XIX e XX medita objetivamente sobre as causas da decadência da Espanha como nação. Convém, porém, diferençá-lo da Geração de 98, com a qual acostuma ser confundida, já que, se bem que ambos os movimentos expressam o mesmo julgamento pessimista sobre Espanha, os regeneracionistas o fazem de uma forma objetiva, documentada e científica, enquanto a Geração de 1898 o faz em forma mais literária, subjetiva e artística. Seu principal representante foi o aragonês . (pt)
|
rdfs:comment
|
- أُطلِق مسمى البعثية على تلك الحركة الفكرية التي نشأت في نهايات القرن التاسع عشر وبدايات القرن العشرين، تناولت أسباب الانحطاط الذي عانت منه إسبانيا بطريقة موضوعية وعلمية. وعلى الرغم من ظهورها في وقتٍ واحد مع جيل الـ98 وتأثرهما بظروفٍ مشابهة جعلت أعمالهم تحاكي الواقع الأسود والتشاؤمي الذي عاشته إسبانيا، إلا أن الاختلاف بينهما يكمن في أن روّاد البعثية يميلون للطرح الموضوعي والموثّق، بينما يميل جيل الـ98 للطرح الأدبي المتمحور حول ذات الكاتب جاعلا لغته أكثر أدبية وفنية.أما بالنسبة للممثل الرئيسي للحركة هو خواكين كوستا الأراغوني. أضحت الحركة ذات طبيعة عرضية شديدة، مع التجدد للمثل العليا المحافظة والتقدمية والجمهورية، وإن مالت إلى الطابع الأفريقي. (ar)
- Erregenerazionismoa ala Onbideratzea XIX. mendearen bukaeran eta XX. mendearen hasieran Espainian garatu zen intelektualen mugimendua izan zen, orduko Espainiaren gainbehera aztertu eta horri buelta emateko politikak proposatzen zituena. 98ko Belaunaldiaren giro berean sortu zen eta literatura mugimendu horrekin maiz parekatu da, baina 98ko Belaunaldikoek ikuspuntu literario eta subjektibo batetik jardun zuten bitartean, erregenerazionistak egoeraren azterketa historiko, politiko eta soziala egin zuten. (eu)
- Regeneracjonizm (hiszp. regeneracionismo) – nurt intelektualny, polegający na obiektywnych i naukowo udokumentowanych rozważaniach dotyczących przyczyn kryzysu i okresu dekadencji, jaki rozpoczął się w Hiszpanii pod koniec XIX wieku. (pl)
- Chama-se Regeneracionismo o movimento intelectual espanhol que entre os séculos XIX e XX medita objetivamente sobre as causas da decadência da Espanha como nação. Convém, porém, diferençá-lo da Geração de 98, com a qual acostuma ser confundida, já que, se bem que ambos os movimentos expressam o mesmo julgamento pessimista sobre Espanha, os regeneracionistas o fazem de uma forma objetiva, documentada e científica, enquanto a Geração de 1898 o faz em forma mais literária, subjetiva e artística. Seu principal representante foi o aragonês . (pt)
- El regeneracionisme o corrent regeneracionista fou el moviment intel·lectual que entre els segles XIX i XX pretén reflexionar científicament i objectiva sobre les causes de la decadència d'Espanya com nació. Convé diferenciar el corrent "científic", anomenable regeneracionista amb tota propietat, del corrent artístic, atès que sovint es pren aquest darrer, la Generació del 98, pel conjunt. Si bé ambdues vessants expressen el mateix judici pessimista sobre Espanya, els regeneracionistes ho fan d'una forma objectiva, documentada i científica, mentre que la Generació de 1898 ho fa en forma més literària, subjectiva i artística. (ca)
- Se llama regeneracionismo a la heterogénea corriente ideológica que, a caballo entre los siglos XIX y XX, reflexiona sobre la nación española e intenta poner remedio a la «decadencia de España» especialmente tras el enorme impacto del «desastre del 98». Conviene, sin embargo, diferenciarlo de la llamada «generación del 98», con la que se lo suele confundir, ya que, si bien ambos movimientos expresan el mismo juicio pesimista sobre España, los regeneracionistas lo hacen de una forma menos subjetiva y algo más documentada y práctica, mientras que la generación de 1898 lo hace en forma más literaria, subjetiva y artística. El principal representante del regeneracionismo fue el aragonés Joaquín Costa con su lema «Escuela, despensa y siete llaves al sepulcro del Cid». (es)
- Le régénérationnisme (en espagnol : regeneracionismo) est un mouvement intellectuel qui, à la charnière du XIXe siècle et du XXe siècle, mène une profonde réflexion sur les causes de la décadence de l'Espagne en tant que nation. Il convient de le différencier de la Génération de 98 car, bien que les deux mouvements expriment le même jugement pessimiste sur l'Espagne, les régénérationnistes le font d'une manière objective, documentée et scientifique, tandis que la Génération de 1898 le fait sous une forme plus littéraire, subjective et artistique. (fr)
- Regenerationism (Spanish: Regeneracionismo) was an intellectual and political movement in late 19th century and early 20th century Spain. It sought to make objective and scientific study of the causes of Spain's decline as a nation and to propose remedies. It is largely seen as distinct from another movement of the same time and place, the Generation of '98. While both movements shared a similar negative judgment of the course of Spain as a nation in recent times, the regenerationists sought to be objective, documentary, and scientific, while the Generation of '98 inclined more to the literary, subjective and artistic. (en)
|