About: Phagocyte

An Entity of Type: anatomical structure, from Named Graph: http://dbpedia.org, within Data Space: dbpedia.org

Phagocytes are cells that protect the body by ingesting harmful foreign particles, bacteria, and dead or dying cells. Their name comes from the Greek phagein, "to eat" or "devour", and "-cyte", the suffix in biology denoting "cell", from the Greek kutos, "hollow vessel". They are essential for fighting infections and for subsequent immunity. Phagocytes are important throughout the animal kingdom and are highly developed within vertebrates. One litre of human blood contains about six billion phagocytes. They were discovered in 1882 by Ilya Ilyich Mechnikov while he was studying starfish larvae. Mechnikov was awarded the 1908 Nobel Prize in Physiology or Medicine for his discovery. Phagocytes occur in many species; some amoebae behave like macrophage phagocytes, which suggests that phagocyte

Property Value
dbo:abstract
  • الخلية البالعة أو الخلية البلعمية أو الخلية الأكولة (بالإنجليزية: Phagocyte)‏ هي خلية حية تبتلع وتحطم الدخيل الغريب عن الجسم، مثل الكائنات الدقيقة وحطامها بعملية تسمى البلعمة. (ar)
  • Ein Phagozyt (oft auch Phagocyt, von altgriechisch φαγεῖν phagein, deutsch ‚essen‘ sowie altgriechisch κύτος kýtos, deutsch ‚Höhlung‘, ‚Gefäß‘, ‚Hülle‘) ist eine sogenannte „Fresszelle“, die belebte oder unbelebte Gewebs- oder andere Teile aufnehmen und verdauen kann. Der Ausdruck wurde vom deutschen Zoologen Carl Claus geprägt, der vom russischen Immunologen Ilja Iljitsch Metschnikow, der Seestern-Phagozyten (die er vorerst Fresszellen nannte) im Winter 1882/83 entdeckt hatte, um Rat gebeten worden war. Auch Granulozyten gehören zu den „Fresszellen“. (de)
  • Els fagòcits (coneguts igualment com a cèl·lules fagocítiques o cèl·lules fagocitàries) són cèl·lules que protegeixen el cos digerint partícules estranyes nocives, bacteris i cèl·lules mortes o moribundes. El seu nom deriva de les paraules gregues φαγεῖν (fagín), que significa 'menjar' o 'devorar', i κύτος (kitos), que significa 'vas buit'. Tenen un paper clau en la defensa contra les infeccions i en la immunitat posterior. Els fagòcits són importants en tots els animals i estan especialment desenvolupats en els vertebrats. Un litre de sang humana conté uns 6.000 milions de fagòcits. Foren descoberts el 1882 per Ilià Métxnikov mentre estudiava larves d'estrella de mar. Métxnikov fou guardonat amb el Premi Nobel de Fisiologia o Medicina del 1908 pel seu descobriment. Els fagòcits existeixen en moltes espècies; algunes amebes es comporten com els macròfags, cosa que suggereix que els fagòcits aparegueren d'hora en l'evolució de la vida. Els fagòcits dels humans i els altres animals són denominats professionals o no professionals, segons com d'eficaços siguin en la fagocitosi. Els fagòcits professionals inclouen cèl·lules anomenades neutròfils, monòcits, macròfags, cèl·lules dendrítiques i mastòcits. La diferència principal entre els fagòcits professionals i no professionals és que els primers tenen molècules anomenades receptors a la superfície, que poden detectar objectes nocius, com ara bacteris, que no se solen trobar dins el cos. Per consegüent, els fagòcits són vitals a l'hora de combatre les infeccions, així com a l'hora de mantenir els teixits sans mitjançant l'eliminació de cèl·lules mortes i moribundes que han arribat a la fi de la seva vida. Durant una infecció, els senyals químics atrauen fagòcits als punts en què el patogen ha envaït el cos. Aquests estimulants químics poden provenir dels bacteris o d'altres fagòcits que ja s'hi han desplaçat. Els fagòcits es mouen mitjançant un mètode anomenat quimiotaxi. Quan els bacteris toquen un fagòcit, queden units als receptors de la superfície del fagòcit i són consumits. Quan un patogen entra en alguns fagòcits, això pot desencadenar un atac químic dels fagòcits que utilitza oxidants i monòxid de nitrogen per matar el patogen. Després de la fagocitosi, els macròfags i les cèl·lules dendrítiques també participen en la presentació d'antigen; és quan el fagòcit mou parts del material ingerit de retorn a la superfície. Aleshores, aquest material és presentat a altres cèl·lules del sistema immunitari. Alguns fagòcits viatgen als ganglis limfàtics del cos i presenten el material a glòbuls blancs anomenats limfòcits. Aquest procés és important en la formació de la immunitat. Tanmateix, molts patògens han desenvolupat mètodes per respondre a l'atac dels fagòcits. (ca)
  • Fagocyt je jakákoliv buňka schopná fagocytózy, tedy pohlcování velkých pevných částic z okolního prostředí přes membránu. Tento způsob potravy se vyskytuje převážně u mikroorganismů, výjimku však tvoří Houbovci (Porifera), u kterých probíhá fagocytóza v buňkách zvaných choanocyty. V lidském těle jsou to především bílé krvinky, které tak chrání tělo před nebezpečnými látkami, patogenními organismy a mrtvými nebo umírajícími buňkami. Jsou nepostradatelné při ochraně těla před infekcí a při následujících imunitních reakcích. Fagocyty jsou důležité v celé živočišné říši, obzvláště vyvinuté jsou nicméně v podkmenu obratlovců. Jeden litr krve člověka obsahuje zhruba šest miliard fagocytů. Fagocyty byly objeveny roku 1882 Ilijou Iljičem Mečnikovem při zkoumání larev hvězdic (Asteroidea). Za svůj objev obdržel roku 1908 Nobelovu cenu za fyziologii a medicínu. Fagocyty se vyskytují u mnoha druhů eukaryot. Některé améby se dokonce chovají podobně jako makrofágy, což podporuje teorii, že se vyskytovaly již u evolučně velmi mladých organismů. U člověka a některých dalších živočichů můžeme fagocyty rozdělit na základě jejich schopnosti fagocytovat na fagocyty profesionální a neprofesionální. Profesionální zahrnují monocyty, makrofágy, neutrofilní granulocyty, dendritické buňky a žírné buňky. Fagocyty jsou nepostradatelné nejen při boji s infekcemi, ale svým odstraňováním mrtvých nebo umírajících buněk i při údržbě zdravých tkání. Během infekce jsou fagocyty přitahovány na místo, kde je tělo napadeno patogeny, chemickými signály pocházejícími od patogenů. Tento pohyb se nazývá chemotaxe. Jakmile fagocyty přijdou do kontaktu s patogeny, přichytí se k nim pomocí receptorů a poté patogeny pohltí. Některé fagocyty zabijí pohlcený patogen pomocí oxidantů a oxidu dusnatého. Po úspěšné fagocytóze se makrofágy a dendritické buňky mohou účastnit , procesu, při kterém část z pohlcených materiálů vyvrhnou zpět do těla. Tento materiál je registrován i ostatními buňkami imunitního systému. Některé z fagocytů poté putují do mízních uzlin a předají materiál lymfocytům. Tento proces je nepostradatelnou součástí budování imunitního systému. Nicméně u mnoha patogenů se vyvinuly prostředky, jak se pohlcení fagocyty vyhnout. Mimo to existují i neprofesionální fagocyty, k nimž se řadí různé epiteliální buňky, , fibroblasty, mesenchymální buňky a podobně. Jejich hlavní funkcí není fagocytóza, ale jsou jí za určitých okolností schopné: odstraňují tímto způsobem mrtvé části buněk či dokonce cizorodé elementy. (cs)
  • Los fagocitos (o células fagocíticas​) son células presentes en la sangre y otros tejidos animales capaces de captar microorganismos y restos celulares (en general, toda clase de partículas inútiles o nocivas para el organismo) e introducirlos en su interior con el fin de eliminarlos, en un proceso conocido como fagocitosis.Su nombre procede del griego phagein (φάγειν, 'comer'), y -cito, sufijo utilizado con el significado de 'célula', procedente del término kutos (κύτος, 'cavidad, urna').​​ Existen muchos tipos de células capaces de efectuar la fagocitosis; las células del sistema inmune que la realizan son de vital importancia en la defensa del organismo contra las infecciones.​ Están presentes en todos los animales​ y se encuentran muy desarrollados en los vertebrados.​ Un litro de sangre humana contiene alrededor de seis mil millones de estas células.​ Fueron descubiertos en 1882 en larvas de estrellas de mar por Iliá Ilich Méchnikov.​ Debido a este trabajo, Méchnikov fue galardonado con el Premio Nobel en Fisiología o Medicina en 1908.​También se encuentran presentes en especies no animales; de hecho, algunas amebas poseen un comportamiento similar a los macrófagos (un tipo de fagocitos), lo que sugiere que aparecieron en una fase temprana de la evolución.​ En sentido genérico, suele llamarse «fagocitos» a las células del sistema inmune con capacidad fagocítica (como los macrófagos). Siendo más precisos, no todos los fagocitos son glóbulos blancos o células inmunitarias: en humanos y otros animales se clasifican en «profesionales» y «no profesionales», dependiendo de su efectividad y de si poseen funciones distintas a la fagocitosis.​ Los fagocitos profesionales incluyen a los neutrófilos, monocitos, macrófagos, células dendríticas y mastocitos[cita requerida]; los fagocitos "no profesionales" incluyen elementos muy numerosos en el cuerpo humano y distintos a los leucocitos, como las células epiteliales, endoteliales, fibroblastos, microglía y células del mesénquima.​ La diferencia fundamental entre los dos tipos es que los profesionales poseen receptores celulares en su superficie que son capaces de distinguir entre sustancias propias y ajenas al cuerpo.​ Esta especificidad es la base del reconocimiento de lo propio frente a lo ajeno, y sustenta la defensa contra las infecciones mediada por el sistema inmune y el remodelado de los tejidos sanos (retirando las células muertas o no funcionales).​ Durante las infecciones, los fagocitos profesionales son atraídos a la zona invadida por patógenos mediante señales químicas procedentes de las bacterias o de otros fagocitos que se encuentran presentes previamente. La atracción, denominada quimiotaxis, se debe a que los receptores celulares presentes en la superficie del fagocito unen ciertas sustancias de los patógenos, lo que les permite reconocerlos y fagocitarlos.​ Algunos fagocitos destruyen a los patógenos mediante especies reactivas del oxígeno y óxido nítrico.​ Tras la fagocitosis, los macrófagos y las células dendríticas son capaces de participar en la presentación de antígeno (la manipulación de parte de las partículas que han fagocitado a fin de exponerlas en su superficie para que otras células del sistema inmune las reconozcan y se activen). Estas partes son «presentadas» a otras células inmunes; algunos de estos macrófagos y células dendríticas se desplazan a un nódulo linfático para efectuar la presentación a un elevado número de células. Este proceso es de vital importancia para generar inmunidad.​ No obstante, algunos patógenos han desarrollado estrategias para evadir esta respuesta.​ (es)
  • Fagozitoak odolean, linfan eta ehunetan dauden eta fagozitosia egiten duten zelulak dira, mikrobioak eta partikula arrotzak irentsi eta indargabetzen dituztenak. Odoleko eta ehunetako "garbiketa-sistema" osatzen dute, immunitate-sistemaren funtsezko elementuak izanik. Horretarako, fagozitoek ondoz ondoko urrtasak egiten dituzte: zelulak infekzio-guneetara erakarri, mikrobioen bidezko ezagutza eta aktibazioa, mikrobioen fagozitosi bidezko irenstea, eta fagozitatutako mikrobioen suntsipena. Are gehiago, fagozitoek beste zelulekin komunikatzeko gaitasuna dute, immunitate-erantzuna indartu edo erregulatzeko; horretarako, bi mekanismo dituzte: ukipen zuzenaren bidezko komunikazioa eta zitokinen jariapenaren bidezko komunikazioa. Animalia guztietan aurkitzen dira, baina ornodunetan dute garapen handiena, giza odolak 6.000 milioi fagozito baititu litroko. Gai arrotzak suntsitzeaz gain, fagozitoek hildako zelulak eta zelula-hondarrak ere fagozitatzen dituzte, garbiketa-prozesuetan hori ere baita oso eginkizun garrantzitsua. Fagozitoak profesionalak edo ez-profesionalak izan daitezke, egiten duten fagozitosiaren eraginkortasunaren arabera. Fagozito profesionalen artean, hainbat globulu zuri daude, esaterako: neutrofiloak, monozitoak, makrofagoak, mastozitoak eta zelula dendritikoak. Fagozito profesionalen eta ez-profesionalen arteko desberdintasun nabariena da fagozito profesionalek elementu kaltegarriak detektatzeko gai diren hartzaileak dituztela. Esan bezala, fagozitoak immunitate-sisteman parte hartzen duten zelulak dira. Immunitate-sistemaren barnean modu independentean jarduten duten bi sistema bereiz daitezke: berezko immunitate-sistema eta immunitate-sistema adaptatiboa. Haien arteko ezberdintasun nagusiak erantzuteko behar duten denbora eta zehaztasuna dira. Berezko immunitate-sistemak azkarrago erantzuten du, baina ez da oso espezifikoa patogenoekiko; patogenoetan aurkitzen diren kontserbatutako sekuentziak ezagutzen dituzte zelulek, patroiak. Sekuentzia kontserbatuei PAMP deritze, patogenoei asoziaturiko patroi molekulak, alegia. Immunitate-sistema adaptatiboaren kasuan, ordea, erantzuna askoz ere motelagoa da baina zehaztasun osoz jarduten du. Fagozitoek berezko immunitate-sisteman parte hartzen dute. Infekzio-egoeretan fagozitoak patogenoa dagoen gunera erakarriak dira seinale kimikoen bidez. Seinale horien jatorria patogeno berean edo patogenoa ezagutu duten beste fagozitoetan egon daiteke. Fagozitoek egiten duten migrazioari kimiotaxi deritzo. Kimiotaxiari esker, patogenoa dagoen gunera heldu eta fagozitoaren mintzeko hartzaileak horietara lotzen dira. Prozesu horrek patogenoaren fagozitosia eragiten du. Fagozitosia gertatu ostean, makrofagoek eta zelula dendritikoek ere antigenoa aurkezteko gaitasuna dute. Antigeno-aurkezpena deritzon prozesuan fagozitoak irentsitako gaiaren atalak zelula-azalera mugitzen ditu. Horrela, antigenoak immunitate-sistemako beste zeluletara aurkezten zaizkie. Horren ostean, fagozitoak gongoil linfatikoetara doaz eta materiala linfozitoei aurkezten diete. Azaldutako prozesua garrantzitsua da immunitatea garatzeko; hori dela eta, patogeno askok fagozitoen erasoetatik babesteko metodoak garatu dituzte. (eu)
  • « Phagocyte » (aussi appelé « cellule phagocytaire ») signifie « cellule mangeuse ». On les appelle parfois éboueurs de l'organisme. Les phagocytes ou « cellules phagocytaires », sont en effet des cellules pouvant ingérer et détruire des particules de taille variable (de l'échelle nanométrique à micrométrique), qui sont par exemple des microbes, des cellules altérées, des tissus sanguins ou des particules étrangères à l'organisme. Les phagocytes jouent un rôle essentiel contre les infections, essentiellement bactériennes, mais ils participent aussi à l'élimination des micro et nanoparticules étrangères qui pénètrent l'organisme. Ils participent aux processus inflammatoires. Le terme « phagocyte » est habituellement utilisé pour les organismes animaux, dont celui de l'être humain, mais des processus comparables à la phagocytose existent chez d'autres organismes vivants. Ces cellules peuvent se déformer et émettre des prolongements (pseudopodes), qui emprisonnent la particule de manière à permettre son ingestion par inclusion progressive dans le phagocyte où elle est enfermée à l'intérieur de leur cytoplasme, dans une sorte de poche (« la vacuole de phagocytose ») où des organes spécialisés de la cellule, les lysosomes, vont sécréter des enzymes lytiques capables de dégrader la matière vivante pour détruire la particule ou cellule ingérée. L'ensemble de ce processus s'appelle la phagocytose. Le plus souvent, les macrophages éliminent totalement les microbes présents au niveau d'une plaie ou d'un site infecté. Parfois, les microbes résistent à la phagocytose ; l'infection peut alors progresser. Si les microbes détruisent les neutrophiles ou que ces derniers sont très nombreux et en fin de vie, il y a formation de pus (abcès ou production externe). Les phagocytes sont : * les polynucléaires neutrophiles * les monocytes / macrophages * les cellules dendritiques 70 % d'entre eux sont des granulocytes, 5 % d'entre eux des macrophages issus de la différenciation de monocytes, et le reste est composé de cellules dendritiques. (fr)
  • Aon cheall a shlogann agus, de ghnáth, a dhíleánn páirteagail, miocrorgánaigh (baictéir) nó cealla dochracha. Is fagaisítí an-chuid de na hainmhithe aoncheallacha. In ainmhithe ilcheallacha, feidhmíonn fagaisítí mar chosantóirí is glantóirí. I ndaoine is mamaigh eile, faightear sa bhfuil iad (na neodraifilí, na basaifilí, is na monaicítí), fíocháin tacaíochta, agus an córas líontán intéiliach (na macrafagaigh). (ga)
  • Fagosit (bahasa Inggris: phagocyte) adalah pengolongan dari sel darah putih yang berperan dalam sistem kekebalan dengan cara fagositosis/menelan patogen. Fagosit berarti "sel" yang dapat memakan atau menelan material padat. Sel utama yang berperan sebagai fagosit adalah neutrofil dan makrofag. Untuk menelan partikel atau patogen, fagosit memperluas bagian membran plasma kemudian membungkus membran di sekeliling partikel hingga terbungkus. Sekali berada di dalam sel, patogen yang menginvasi disimpan di dalam yang lalu bersatu dengan lisosom. Lisosom mengandung enzim dan asam yang membunuh dan mencerna partikel atau organisme. Fagosit umumnya berkeliling dalam tubuh untuk mencari patogen, namun mereka juga bereaksi terhadap sinyal molekular terspesialisasi yang diproduksi oleh sel lain, disebut sitokina. Peran fagosit sangat vital untuk melawan infeksi, partikel asing yang mungkin masuk ke dalam tubuh, bakteri dan sel yang mati atau apoptosis. Ketika sel dari organisme tersebut mati, melalui proses apoptosis ataupun oleh kerusakan akibat infeksi virus atau bakteri, sel fagosit berperan dengan memindahkan mereka dari lokasi kejadian. Dengan membantu memindahkan sel mati dan mendorong terbentuknya sel baru yang sehat, fagositosis adalah bagian penting dari proses penyembuhan jaringan yang terluka. Fagositosis sel dari organisme inang umumnya merupakan bagian dari pembentukan dan perawatan jaringan biasa. Fagosit pertama kali ditemukan pada tahun 1882 oleh Ilya Ilyich Mechnikov ketika ia mempelajari larva bintang laut. Ia memperoleh penghargaan Nobel di bidang Fisiologi dan Medis pada tahun 1908 oleh karena temuannya. Manifestasi fagosit terdapat pada berbagai macam spesies. Beberapa jenis ameba bertingkah laku layaknya fagosit makrofaga, sehingga tercetus pemikiran bahwa fagosit telah ada sejak awal evolusi kehidupan. Satu liter plasma darah mengandung sekitar enam miliar fagosit. (in)
  • Le cellule fagocitarie (o fagociti) si distinguono in:macrofagi, che si differenziano a seconda del tessuto in cui si trovano; monociti, che sono i macrofagi che si trovano in circolo ed assumono una conformazione diversa da quella che hanno nei tessuti; granulociti neutrofili (o polimorfonucleati), che aumentano notevolmente di numero nelle infezioni batteriche. Tutti derivano dalle cellule staminali del midollo osseo, e poi migrano nei tessuti; sono capaci di legarsi all'agente patogeno (antigene), rinchiuderlo nel citoplasma ed ucciderlo con diversi sistemi, che se eccessivamente violenti possono intaccare i tessuti vicini. Per uccidere i patogeni, le cellule fagocitarie utilizzano intermedi reattivi dell'ossigeno e dell'azoto ed . (it)
  • 食細胞(しょくさいぼう、ファーゴサイト、phagocyte)とは、動物体内で組織間隙を遊走し、食作用をもつ細胞の総称。細胞性免疫を担い、外来の微生物などの異物を呑み込み、破壊する。 (ja)
  • Phagocytes are cells that protect the body by ingesting harmful foreign particles, bacteria, and dead or dying cells. Their name comes from the Greek phagein, "to eat" or "devour", and "-cyte", the suffix in biology denoting "cell", from the Greek kutos, "hollow vessel". They are essential for fighting infections and for subsequent immunity. Phagocytes are important throughout the animal kingdom and are highly developed within vertebrates. One litre of human blood contains about six billion phagocytes. They were discovered in 1882 by Ilya Ilyich Mechnikov while he was studying starfish larvae. Mechnikov was awarded the 1908 Nobel Prize in Physiology or Medicine for his discovery. Phagocytes occur in many species; some amoebae behave like macrophage phagocytes, which suggests that phagocytes appeared early in the evolution of life. Phagocytes of humans and other animals are called "professional" or "non-professional" depending on how effective they are at phagocytosis. The professional phagocytes include many types of white blood cells (such as neutrophils, monocytes, macrophages, mast cells, and dendritic cells). The main difference between professional and non-professional phagocytes is that the professional phagocytes have molecules called receptors on their surfaces that can detect harmful objects, such as bacteria, that are not normally found in the body. Phagocytes are crucial in fighting infections, as well as in maintaining healthy tissues by removing dead and dying cells that have reached the end of their lifespan. During an infection, chemical signals attract phagocytes to places where the pathogen has invaded the body. These chemicals may come from bacteria or from other phagocytes already present. The phagocytes move by a method called chemotaxis. When phagocytes come into contact with bacteria, the receptors on the phagocyte's surface will bind to them. This binding will lead to the engulfing of the bacteria by the phagocyte. Some phagocytes kill the ingested pathogen with oxidants and nitric oxide. After phagocytosis, macrophages and dendritic cells can also participate in antigen presentation, a process in which a phagocyte moves parts of the ingested material back to its surface. This material is then displayed to other cells of the immune system. Some phagocytes then travel to the body's lymph nodes and display the material to white blood cells called lymphocytes. This process is important in building immunity, and many pathogens have evolved methods to evade attacks by phagocytes. (en)
  • Een fagocyt is een type witte bloedcel die schadelijke deeltjes, bacteriën en dode of stervende cellen opruimt door middel van fagocytose (omsluiting). Door hun vermogen afweer te bieden tegen ziekteverwekkers zijn fagocyten een essentieel onderdeel van het immuunsysteem. De naam fagocyt komt van het Griekse phagein, wat 'verslinden' of 'eten' betekent. Fagocyten zijn goed ontwikkeld bij gewervelde dieren. Een liter menselijk bloed bevat ongeveer zes miljard fagocyten. Tot de professionele fagocyten behoren vele soorten witte bloedcellen, zoals neutrofielen, monocyten, macrofagen, mestcellen en dendritische cellen. Deze immuuncellen hebben gespecialiseerde receptoren op hun membraan die lichaamsvreemde deeltjes detecteren. Fagocyten zijn cruciaal voor de bestrijding van infecties en voor de instandhouding van gezonde weefsels door dode en stervende cellen te verwijderen. Fagocyten migreren met behulp van chemische signalen naar de plaats waar een lichaamsvreemd organisme het lichaam is binnengedrongen. Wanneer een fagocyt in contact komt met een bacterie, zal de fagocyt zich via zijn receptoren vasthechten en de bacterie verzwelgen. De meeste fagocyten doden de ingenomen pathogeen door middel van reactieve zuurstofverbindingen. Na fagocytose kunnen fagocyten fragmenten van de pathogeen presenteren op hun membraan: antigeenpresentatie. Het lichaamsvreemde materiaal wordt daarbij aangeboden aan andere cellen van het immuunsysteem, zoals lymfocyten. Die kunnen vervolgens specifiek tegen de ziekteverwekker in actie komen. (nl)
  • Fagocyt (komórka żerna) - każda komórka zdolna do fagocytozy. W sensie bardziej ścisłym są to komórki wyspecjalizowane, których zadaniem jest fagocytowanie pobranego materiału. W immunologii za fagocyty uważa się makrofagi i neutrofile, w mniejszym stopniu monocyty. Fagocyty należą do układu fagocytarnego.Poruszają się w miejsca zaatakowane przez mikroorganizmy ruchem ameboidalnym. (pl)
  • Fagocyter (ungefär cellätare fr. grek. phagein = sluka och kutos = cell, ihåligt rum) är celler som har förmåga att "äta" (fagocytera) främmande partiklar, bakterier och döende celler. Fagocyter är vita blodkroppar som deltar i kroppens immunförsvar. Genom att omsluta döda celldelar och bakterier äter fagocyterna upp dessa. Var består framför allt av döda neutrofiler som har uppslukat bakterier eller celler. Bland de professionella fagocyterna räknas: neutrofila granulocyter och makrofager. (sv)
  • Фагоци́ты (от др.-греч. φαγεῖν «пожирать» + κύτος «клетка») — клетки иммунной системы, которые защищают организм путём поглощения (фагоцитоза) вредных чужеродных частиц (бактерий, вирусов), а также мёртвых или погибающих клеток. Они важны для борьбы с инфекцией и постинфекционного иммунитета. Фагоцитоз важен для всего животного мира и высоко развит у позвоночных. Роль фагоцитов в защите от бактерий была впервые открыта И. И. Мечниковым в 1882 году, когда он изучал личинок морских звёзд. Мечников был удостоен в 1908 году Нобелевской премии по физиологии за создание клеточной теории иммунитета. Фагоциты присутствуют в организмах многих видов; некоторые амёбы по многим деталям поведения похожи на макрофаги, что указывает на то, что фагоциты появились на ранних этапах эволюции. Фагоциты человека и других животных называют «профессиональными» или «непрофессиональными» в зависимости от того, насколько эффективно они фагоцитируют. К профессиональным фагоцитам относятся нейтрофилы, моноциты, макрофаги, дендритные клетки и тучные клетки. Основное отличие профессиональных фагоцитов от непрофессиональных заключается в том, что профессиональные имеют на своей поверхности молекулы, называемые рецепторами, которые обнаруживают чужеродные объекты — например, бактерии. Один литр крови взрослого человека в норме содержит около 2,5—7,5 млрд нейтрофилов, 200—900 млн моноцитов. При инфекции химические сигналы привлекают фагоциты к месту, где патоген проник в организм. Эти сигналы могут исходить от бактерий или от других фагоцитов, уже присутствующих там. Фагоциты перемещаются путём хемотаксиса. При контакте фагоцита с бактерией рецепторы на его поверхности связываются с ней, что ведёт к поглощению бактерии фагоцитом. Некоторые фагоциты убивают проникших патогенов с помощью активных форм кислорода и оксида азота. После фагоцитоза макрофаги и дендритные клетки могут также участвовать в презентации антигена — процессе, при котором фагоциты перемещают патогенный материал обратно на свою поверхность. Этот материал затем представляется (презентируется) для других клеток иммунной системы. Некоторые фагоциты поступают в лимфатические узлы и презентируют материал лимфоцитам. Данный процесс играет важную роль в формировании иммунитета. Тем не менее, многие болезнетворные микроорганизмы устойчивы к атакам фагоцитов. (ru)
  • Os fagócitos são leucócitos do sangue que protegem o corpo através da ingestão (fagocitose) de partículas estranhas, bactérias e células mortas ou células a morrer. São essenciais no combate a infecções e para posterior imunidade. Os fagócitos são importantes em todo o reino animal e são altamente desenvolvidos nos vertebrados. Um litro de sangue humano contém cerca de seis milhões de fagócitos. O seu nome vem do grego phagein, "comer ou devorar", e kutos, "vaso oco". Os fagócitos foram primeiramente descobertos em 1882 por Ilya Ilyich Mechnikov enquanto estava a estudar larvas de estrela-do-mar. Foi atribuído a Mechnikov o Nobel de Fisiologia ou Medicina de 1908 pela sua descoberta. Os fagócitos ocorrem em muitas espécies; algumas amebas comportam-se como macrófagos, o que sugere que os fagócitos apareceram cedo na evolução da vida. Os fagócitos dos seres humanos e outros animais são chamados profissionais ou não profissionais, dependendo da forma como são eficazes na fagocitose. Os fagócitos profissionais incluem células chamados neutrófilos, monócitos, macrófagos, células dendríticas e mastócitos. A principal diferença entre os fagócitos profissionais e não profissionais é que os profissionais possuem moléculas chamados receptores na sua superfície que podem detectar objectos prejudiciais, tais como bactérias, que normalmente não são encontrados no corpo Os fagócitos são, portanto, fundamentais na luta contra infecções, bem como em manter os tecidos saudáveis através da remoção de tecidos mortos e células que chegaram ao fim do seu ciclo de vida Durante uma infecção, sinais químicos atraem os fagócitos para locais onde o agente patogénico invadiu o corpo. Estes sinais químicos podem ser provenientes de bactérias, ou de outros fagócitos já presentes. Os fagócitos movem-se através de um método denominado quimiotaxia. Quando uma bactéria contacta um fagócito, ela liga-se aos receptores na superfície do fagócito e são consumidos. Quando um agente patogénico entra num fagócito, pode ser desencadeado um ataque químico pelo fagócito que usa oxidantes e óxido nítrico para matar o agente patogénico. Após a fagocitose, macrófagos e células dendríticas também podem participar na apresentação de antigénios: isto acontece quando o fagócito move partes do material ingerido de volta para a sua superfície. Este material é então mostrado a outras células do sistema imunitário. Alguns fagócitos viajam então para os nódulos linfáticos e apresentar o material para os glóbulos brancos chamados linfócitos. Esse processo é importante na construção da imunidade. No entanto, muitos agentes patogénicos têm desenvolvido métodos para combater os ataques desenvolvidos pelos fagócitos (pt)
  • Фагоцити — клітини, що здатні до захоплення і перетравлювання бактерій або вірусів; в тому числі деякі лейкоцити. Разом з природними кілерами належать до клітинних неспецифічних факторів захисту. Реалізують свою захисну дію через фагоцитоз та піноцитоз. (uk)
  • 吞噬細胞为一类防衛细胞,它們透過吞噬细菌、坏死細胞和凋亡细胞等有害物質来保衛有機體。其原文「Phagocytes」的前半部来自希腊语「phagein」(意为「食用、吞食」),后半部「-cyte」为细胞(cell)的词缀,来自希腊语「kutos」(意为「中空容器」)。吞噬细胞在对抗感染以及後續的免疫过程中不可或缺,它在整个动物界中都相当重要,在脊椎动物体内特別发达。一公升的人类血液约含六十亿个吞噬细胞。1882年,埃黎耶·埃黎赫·梅契尼可夫在研究海星幼虫时发现了吞噬细胞,並因此获得1908年诺贝尔生理医学奖。一些阿米巴的行为亦与巨噬细胞(吞噬细胞的一种)相似,说明吞噬细胞在生命进化的早期阶段就已出现。 吞噬细胞可由他们在吞噬过程中的特性分为专职(professional)與非专职(non-professional)的吞噬细胞,许多类型的白血球都是非专职吞噬细胞(如嗜中性球、單核細胞、巨噬細胞、肥大細胞、樹狀細胞等)。专职吞噬细胞和非专职吞噬细胞的主要差别在于专职吞噬细胞表面具有受体分子,受体可以偵測细菌表面上一般不存在生物体内的分子。吞噬细胞除了在对抗感染的过程中发挥很大的作用,它亦能清除坏死或凋亡的细胞,使生物的各種组织保持健康状态。 在感染过程中,化學訊號使吞噬细胞前往病原体侵入处。这些化学物质可能来自细菌,也可能来自其它已经出现的吞噬细胞。吞噬细胞透過趨化作用進行移動。当吞噬细胞与细菌接触後,其表面的受体会与细菌结合,從而引導吞噬细胞将细菌吞噬,吞噬细胞隨後利用活性氧類(ROS)以及一氧化氮杀死它所吞噬的细菌。在吞噬完成后,巨噬细胞以及树突状细胞亦可参与抗原呈現的过程。在该过程中,吞噬细胞吞噬物质後會將其一部分转移到細胞表面,随后这些物质会展現给其它免疫细胞。一些吞噬细胞会移动到生物体的淋巴结,并将上述物质呈現给淋巴细胞(一種白血球),此过程对建立特异性免疫相当重要。但许多病原体都演化出了逃避吞噬细胞攻击的机制。 (zh)
dbo:thumbnail
dbo:wikiPageExternalLink
dbo:wikiPageID
  • 443416 (xsd:integer)
dbo:wikiPageLength
  • 75706 (xsd:nonNegativeInteger)
dbo:wikiPageRevisionID
  • 1022115325 (xsd:integer)
dbo:wikiPageWikiLink
dbp:by
  • no (en)
dbp:label
  • Phagocyte (en)
dbp:lcheading
  • Phagocytes (en)
dbp:onlinebooks
  • yes (en)
dbp:wikiPageUsesTemplate
dct:subject
gold:hypernym
rdf:type
rdfs:comment
  • الخلية البالعة أو الخلية البلعمية أو الخلية الأكولة (بالإنجليزية: Phagocyte)‏ هي خلية حية تبتلع وتحطم الدخيل الغريب عن الجسم، مثل الكائنات الدقيقة وحطامها بعملية تسمى البلعمة. (ar)
  • Ein Phagozyt (oft auch Phagocyt, von altgriechisch φαγεῖν phagein, deutsch ‚essen‘ sowie altgriechisch κύτος kýtos, deutsch ‚Höhlung‘, ‚Gefäß‘, ‚Hülle‘) ist eine sogenannte „Fresszelle“, die belebte oder unbelebte Gewebs- oder andere Teile aufnehmen und verdauen kann. Der Ausdruck wurde vom deutschen Zoologen Carl Claus geprägt, der vom russischen Immunologen Ilja Iljitsch Metschnikow, der Seestern-Phagozyten (die er vorerst Fresszellen nannte) im Winter 1882/83 entdeckt hatte, um Rat gebeten worden war. Auch Granulozyten gehören zu den „Fresszellen“. (de)
  • Aon cheall a shlogann agus, de ghnáth, a dhíleánn páirteagail, miocrorgánaigh (baictéir) nó cealla dochracha. Is fagaisítí an-chuid de na hainmhithe aoncheallacha. In ainmhithe ilcheallacha, feidhmíonn fagaisítí mar chosantóirí is glantóirí. I ndaoine is mamaigh eile, faightear sa bhfuil iad (na neodraifilí, na basaifilí, is na monaicítí), fíocháin tacaíochta, agus an córas líontán intéiliach (na macrafagaigh). (ga)
  • 食細胞(しょくさいぼう、ファーゴサイト、phagocyte)とは、動物体内で組織間隙を遊走し、食作用をもつ細胞の総称。細胞性免疫を担い、外来の微生物などの異物を呑み込み、破壊する。 (ja)
  • Fagocyt (komórka żerna) - każda komórka zdolna do fagocytozy. W sensie bardziej ścisłym są to komórki wyspecjalizowane, których zadaniem jest fagocytowanie pobranego materiału. W immunologii za fagocyty uważa się makrofagi i neutrofile, w mniejszym stopniu monocyty. Fagocyty należą do układu fagocytarnego.Poruszają się w miejsca zaatakowane przez mikroorganizmy ruchem ameboidalnym. (pl)
  • Fagocyter (ungefär cellätare fr. grek. phagein = sluka och kutos = cell, ihåligt rum) är celler som har förmåga att "äta" (fagocytera) främmande partiklar, bakterier och döende celler. Fagocyter är vita blodkroppar som deltar i kroppens immunförsvar. Genom att omsluta döda celldelar och bakterier äter fagocyterna upp dessa. Var består framför allt av döda neutrofiler som har uppslukat bakterier eller celler. Bland de professionella fagocyterna räknas: neutrofila granulocyter och makrofager. (sv)
  • Фагоцити — клітини, що здатні до захоплення і перетравлювання бактерій або вірусів; в тому числі деякі лейкоцити. Разом з природними кілерами належать до клітинних неспецифічних факторів захисту. Реалізують свою захисну дію через фагоцитоз та піноцитоз. (uk)
  • Els fagòcits (coneguts igualment com a cèl·lules fagocítiques o cèl·lules fagocitàries) són cèl·lules que protegeixen el cos digerint partícules estranyes nocives, bacteris i cèl·lules mortes o moribundes. El seu nom deriva de les paraules gregues φαγεῖν (fagín), que significa 'menjar' o 'devorar', i κύτος (kitos), que significa 'vas buit'. Tenen un paper clau en la defensa contra les infeccions i en la immunitat posterior. Els fagòcits són importants en tots els animals i estan especialment desenvolupats en els vertebrats. Un litre de sang humana conté uns 6.000 milions de fagòcits. Foren descoberts el 1882 per Ilià Métxnikov mentre estudiava larves d'estrella de mar. Métxnikov fou guardonat amb el Premi Nobel de Fisiologia o Medicina del 1908 pel seu descobriment. Els fagòcits existeixen (ca)
  • Fagocyt je jakákoliv buňka schopná fagocytózy, tedy pohlcování velkých pevných částic z okolního prostředí přes membránu. Tento způsob potravy se vyskytuje převážně u mikroorganismů, výjimku však tvoří Houbovci (Porifera), u kterých probíhá fagocytóza v buňkách zvaných choanocyty. Mimo to existují i neprofesionální fagocyty, k nimž se řadí různé epiteliální buňky, , fibroblasty, mesenchymální buňky a podobně. Jejich hlavní funkcí není fagocytóza, ale jsou jí za určitých okolností schopné: odstraňují tímto způsobem mrtvé části buněk či dokonce cizorodé elementy. (cs)
  • Los fagocitos (o células fagocíticas​) son células presentes en la sangre y otros tejidos animales capaces de captar microorganismos y restos celulares (en general, toda clase de partículas inútiles o nocivas para el organismo) e introducirlos en su interior con el fin de eliminarlos, en un proceso conocido como fagocitosis.Su nombre procede del griego phagein (φάγειν, 'comer'), y -cito, sufijo utilizado con el significado de 'célula', procedente del término kutos (κύτος, 'cavidad, urna').​​ Existen muchos tipos de células capaces de efectuar la fagocitosis; las células del sistema inmune que la realizan son de vital importancia en la defensa del organismo contra las infecciones.​ Están presentes en todos los animales​ y se encuentran muy desarrollados en los vertebrados.​ Un litro de sang (es)
  • Fagozitoak odolean, linfan eta ehunetan dauden eta fagozitosia egiten duten zelulak dira, mikrobioak eta partikula arrotzak irentsi eta indargabetzen dituztenak. Odoleko eta ehunetako "garbiketa-sistema" osatzen dute, immunitate-sistemaren funtsezko elementuak izanik. Horretarako, fagozitoek ondoz ondoko urrtasak egiten dituzte: zelulak infekzio-guneetara erakarri, mikrobioen bidezko ezagutza eta aktibazioa, mikrobioen fagozitosi bidezko irenstea, eta fagozitatutako mikrobioen suntsipena. Are gehiago, fagozitoek beste zelulekin komunikatzeko gaitasuna dute, immunitate-erantzuna indartu edo erregulatzeko; horretarako, bi mekanismo dituzte: ukipen zuzenaren bidezko komunikazioa eta zitokinen jariapenaren bidezko komunikazioa. (eu)
  • Phagocytes are cells that protect the body by ingesting harmful foreign particles, bacteria, and dead or dying cells. Their name comes from the Greek phagein, "to eat" or "devour", and "-cyte", the suffix in biology denoting "cell", from the Greek kutos, "hollow vessel". They are essential for fighting infections and for subsequent immunity. Phagocytes are important throughout the animal kingdom and are highly developed within vertebrates. One litre of human blood contains about six billion phagocytes. They were discovered in 1882 by Ilya Ilyich Mechnikov while he was studying starfish larvae. Mechnikov was awarded the 1908 Nobel Prize in Physiology or Medicine for his discovery. Phagocytes occur in many species; some amoebae behave like macrophage phagocytes, which suggests that phagocyte (en)
  • « Phagocyte » (aussi appelé « cellule phagocytaire ») signifie « cellule mangeuse ». On les appelle parfois éboueurs de l'organisme. Les phagocytes ou « cellules phagocytaires », sont en effet des cellules pouvant ingérer et détruire des particules de taille variable (de l'échelle nanométrique à micrométrique), qui sont par exemple des microbes, des cellules altérées, des tissus sanguins ou des particules étrangères à l'organisme. Si les microbes détruisent les neutrophiles ou que ces derniers sont très nombreux et en fin de vie, il y a formation de pus (abcès ou production externe). (fr)
  • Fagosit (bahasa Inggris: phagocyte) adalah pengolongan dari sel darah putih yang berperan dalam sistem kekebalan dengan cara fagositosis/menelan patogen. Fagosit berarti "sel" yang dapat memakan atau menelan material padat. Sel utama yang berperan sebagai fagosit adalah neutrofil dan makrofag. Fagosit pertama kali ditemukan pada tahun 1882 oleh Ilya Ilyich Mechnikov ketika ia mempelajari larva bintang laut. Ia memperoleh penghargaan Nobel di bidang Fisiologi dan Medis pada tahun 1908 oleh karena temuannya. Satu liter plasma darah mengandung sekitar enam miliar fagosit. (in)
  • Le cellule fagocitarie (o fagociti) si distinguono in:macrofagi, che si differenziano a seconda del tessuto in cui si trovano; monociti, che sono i macrofagi che si trovano in circolo ed assumono una conformazione diversa da quella che hanno nei tessuti; granulociti neutrofili (o polimorfonucleati), che aumentano notevolmente di numero nelle infezioni batteriche. (it)
  • Een fagocyt is een type witte bloedcel die schadelijke deeltjes, bacteriën en dode of stervende cellen opruimt door middel van fagocytose (omsluiting). Door hun vermogen afweer te bieden tegen ziekteverwekkers zijn fagocyten een essentieel onderdeel van het immuunsysteem. De naam fagocyt komt van het Griekse phagein, wat 'verslinden' of 'eten' betekent. Fagocyten zijn goed ontwikkeld bij gewervelde dieren. Een liter menselijk bloed bevat ongeveer zes miljard fagocyten. (nl)
  • Os fagócitos são leucócitos do sangue que protegem o corpo através da ingestão (fagocitose) de partículas estranhas, bactérias e células mortas ou células a morrer. São essenciais no combate a infecções e para posterior imunidade. Os fagócitos são importantes em todo o reino animal e são altamente desenvolvidos nos vertebrados. Um litro de sangue humano contém cerca de seis milhões de fagócitos. O seu nome vem do grego phagein, "comer ou devorar", e kutos, "vaso oco". Os fagócitos foram primeiramente descobertos em 1882 por Ilya Ilyich Mechnikov enquanto estava a estudar larvas de estrela-do-mar. Foi atribuído a Mechnikov o Nobel de Fisiologia ou Medicina de 1908 pela sua descoberta. Os fagócitos ocorrem em muitas espécies; algumas amebas comportam-se como macrófagos, o que sugere que os f (pt)
  • Фагоци́ты (от др.-греч. φαγεῖν «пожирать» + κύτος «клетка») — клетки иммунной системы, которые защищают организм путём поглощения (фагоцитоза) вредных чужеродных частиц (бактерий, вирусов), а также мёртвых или погибающих клеток. Они важны для борьбы с инфекцией и постинфекционного иммунитета. Фагоцитоз важен для всего животного мира и высоко развит у позвоночных. Роль фагоцитов в защите от бактерий была впервые открыта И. И. Мечниковым в 1882 году, когда он изучал личинок морских звёзд. Мечников был удостоен в 1908 году Нобелевской премии по физиологии за создание клеточной теории иммунитета. Фагоциты присутствуют в организмах многих видов; некоторые амёбы по многим деталям поведения похожи на макрофаги, что указывает на то, что фагоциты появились на ранних этапах эволюции. (ru)
  • 吞噬細胞为一类防衛细胞,它們透過吞噬细菌、坏死細胞和凋亡细胞等有害物質来保衛有機體。其原文「Phagocytes」的前半部来自希腊语「phagein」(意为「食用、吞食」),后半部「-cyte」为细胞(cell)的词缀,来自希腊语「kutos」(意为「中空容器」)。吞噬细胞在对抗感染以及後續的免疫过程中不可或缺,它在整个动物界中都相当重要,在脊椎动物体内特別发达。一公升的人类血液约含六十亿个吞噬细胞。1882年,埃黎耶·埃黎赫·梅契尼可夫在研究海星幼虫时发现了吞噬细胞,並因此获得1908年诺贝尔生理医学奖。一些阿米巴的行为亦与巨噬细胞(吞噬细胞的一种)相似,说明吞噬细胞在生命进化的早期阶段就已出现。 吞噬细胞可由他们在吞噬过程中的特性分为专职(professional)與非专职(non-professional)的吞噬细胞,许多类型的白血球都是非专职吞噬细胞(如嗜中性球、單核細胞、巨噬細胞、肥大細胞、樹狀細胞等)。专职吞噬细胞和非专职吞噬细胞的主要差别在于专职吞噬细胞表面具有受体分子,受体可以偵測细菌表面上一般不存在生物体内的分子。吞噬细胞除了在对抗感染的过程中发挥很大的作用,它亦能清除坏死或凋亡的细胞,使生物的各種组织保持健康状态。 (zh)
rdfs:label
  • خلية بلعمية (ar)
  • Fagòcit (ca)
  • Fagocyt (cs)
  • Phagozyt (de)
  • Phagocyte (en)
  • Fagozito (eu)
  • Fagocito (es)
  • Fagaisít (ga)
  • Fagosit (in)
  • Phagocyte (fr)
  • Fagocita (it)
  • 食細胞 (ja)
  • 식세포 (ko)
  • Fagocyt (pl)
  • Fagocyt (nl)
  • Fagócito (pt)
  • Фагоциты (ru)
  • Fagocyt (sv)
  • Фагоцити (uk)
  • 吞噬細胞 (zh)
owl:sameAs
skos:closeMatch
prov:wasDerivedFrom
foaf:depiction
foaf:isPrimaryTopicOf
is dbo:wikiPageDisambiguates of
is dbo:wikiPageRedirects of
is dbo:wikiPageWikiLink of
is foaf:primaryTopic of
Powered by OpenLink Virtuoso    This material is Open Knowledge     W3C Semantic Web Technology     This material is Open Knowledge    Valid XHTML + RDFa
This content was extracted from Wikipedia and is licensed under the Creative Commons Attribution-ShareAlike 3.0 Unported License