| dbo:abstract
|
- Manuel Bretón de los Herreros (Quel, 19 de desembre de 1796 – Madrid, 8 de novembre de 1873) fou un escriptor, periodista i dramaturg, castellà. Comptava només deu anys quan el seu pare el portà a Madrid. Al cap de poc restà orfe de pare i va quedar a cura de la seva mare, la qual procurà donar-li una esmerçada educació. Portat d'un fort patriotisme, es feu soldat voluntari quan encara era estudiant en els últims temps de la guerra de la Independència. En aquell temps tingué un afer personal que li costà la pèrdua de l'ull esquerre, prenent el seu rostre per aquesta manca una expressió tan singular que fou durant la seva vida la més típica característica de la seva fisonomia i motivà molts dels seus acudits. Havia estudiat als Escolapis de Sant Antoni Abat de Madrid, que abandonà el 1814 per ingressar a l'exèrcit, on va romandre fins al 1822. Després entrà en l'Administració pública i fou successivament secretari de les Intendències de Xàtiva i València, director de la Gaceta, administrador de la Impremta Nacional, càrrec que desenvolupà fins al 1847, any en què fou nomenat director de la Biblioteca Nacional. (ca)
- Manuel Bretón de los Herreros (Quel, La Rioja, 19-a de decembro de 1796 - Madrido, 8-a de novembro de 1873), estis dramaturgo, poeto kaj ĵurnalisto hispana. (eo)
- Manuel Bretón de los Herreros (Quel, Logroño 19 de diciembre de 1796 - Madrid, 8 de noviembre de 1873) fue un dramaturgo, poeta y periodista español. (es)
- Manuel Bretón de los Herreros (19 December 1796 – 8 November 1873) was a Spanish dramatist. (en)
- Manuel Bretón de los Herreros, född 19 december 1796, död 8 november 1873, var en spansk poet. Bretón de los Herreros blev chef för Biblioteca nacional 1847, och medlem av Spanska akademien 1837, och var under en lång tid dess ständige sekreterare. Sin bana som dramatiker inledde han 1824 med det 1817 skrivna skådespelet A la vejez, viruelas ("När de gamla få vattkoppor"). Han sista verk var Sentidos corporales (1867, "Köttslig lusta"). Mellan dessa utgav han inte mindre än 175 skådespel, bland vilka kan framhållas det romantiska dramat Elena (1834), komedin Marcela (1831) och lustspelet La escuela del matrimonio (1852, "Äktenskapsskolan"). Bretón de los Herreros påverkades främst av Eugène Scribe och Leandro Fernández de Moratín. (sv)
- Мануэль Бретон де лос Эррерос (19 декабря 1796, Логроньо — 8 ноября 1873 года, Мадрид) — испанский драматург, автор большого количества популярных в своё время комедий. (ru)
|
| rdfs:comment
|
- Manuel Bretón de los Herreros (Quel, La Rioja, 19-a de decembro de 1796 - Madrido, 8-a de novembro de 1873), estis dramaturgo, poeto kaj ĵurnalisto hispana. (eo)
- Manuel Bretón de los Herreros (Quel, Logroño 19 de diciembre de 1796 - Madrid, 8 de noviembre de 1873) fue un dramaturgo, poeta y periodista español. (es)
- Manuel Bretón de los Herreros (19 December 1796 – 8 November 1873) was a Spanish dramatist. (en)
- Manuel Bretón de los Herreros, född 19 december 1796, död 8 november 1873, var en spansk poet. Bretón de los Herreros blev chef för Biblioteca nacional 1847, och medlem av Spanska akademien 1837, och var under en lång tid dess ständige sekreterare. Sin bana som dramatiker inledde han 1824 med det 1817 skrivna skådespelet A la vejez, viruelas ("När de gamla få vattkoppor"). Han sista verk var Sentidos corporales (1867, "Köttslig lusta"). Mellan dessa utgav han inte mindre än 175 skådespel, bland vilka kan framhållas det romantiska dramat Elena (1834), komedin Marcela (1831) och lustspelet La escuela del matrimonio (1852, "Äktenskapsskolan"). Bretón de los Herreros påverkades främst av Eugène Scribe och Leandro Fernández de Moratín. (sv)
- Мануэль Бретон де лос Эррерос (19 декабря 1796, Логроньо — 8 ноября 1873 года, Мадрид) — испанский драматург, автор большого количества популярных в своё время комедий. (ru)
- Manuel Bretón de los Herreros (Quel, 19 de desembre de 1796 – Madrid, 8 de novembre de 1873) fou un escriptor, periodista i dramaturg, castellà. Comptava només deu anys quan el seu pare el portà a Madrid. Al cap de poc restà orfe de pare i va quedar a cura de la seva mare, la qual procurà donar-li una esmerçada educació. Portat d'un fort patriotisme, es feu soldat voluntari quan encara era estudiant en els últims temps de la guerra de la Independència. En aquell temps tingué un afer personal que li costà la pèrdua de l'ull esquerre, prenent el seu rostre per aquesta manca una expressió tan singular que fou durant la seva vida la més típica característica de la seva fisonomia i motivà molts dels seus acudits. (ca)
|
.jpg?width=300)
.jpg?width=300){kind=link}
.jpg){kind=link}
.jpg){kind=link}