| dbo:abstract
|
- El verb atributiu o copulatiu és un verb que uneix el subjecte amb el predicat que concorda amb el subjecte, de manera que actua únicament com a unió o còpula. Els verbs atributius o copulatius catalans són ser, estar i semblar/parèixer. No totes les llengües tenen un equivalent a aquests verbs (per exemple, l'àrab clàssic i l'hongarès no tenen un verb equivalent a ser), ja que es pot adjuntar el complement directament al subjecte. Així, es pot dir "La taula és vermella" o "la taula vermella" sense que s'alteri substancialment el significat. Els verbs atributius sovint, però, afegeixen un matís existencial que no hi és a la simple juxtaposició. De vegades els verbs atributius poden perdre aquest caràcter, com per exemple a la frase "sembla que plourà", on el verb és impersonal però predicatiu. (ca)
- El verbo copulativo (del latín copŭla: 'gancho', 'puente' o 'vínculo') es un tipo de verbo (en español, ser, estar o parecer) que algunas lenguas poseen para construir la llamada predicación nominal del sujeto de una oración: el sujeto se une con este verbo a un complemento obligatorio llamado atributo que por lo general determina alguna propiedad, estado o equivalencia del mismo, por ejemplo: "Este plato es bueno". "Juan está casado". "Ese fue el culpable". Forma las llamadas oraciones copulativas o atributivas. (es)
- In traditional grammar and guide books, a linking verb is a verb that describes the subject by connecting it to a predicate adjective or predicate noun (collectively known as subject complements). Unlike the majority of verbs, they do not describe any direct action taken or controlled by the subject. Linking verbs include copulas such as the English verb be and its various forms, as well as verbs of perception such as look, sound, or taste and some other verbs that describe the subject, such as seem, become, or remain. In addition to predicate adjectives and predicate nouns, English allows for predicate prepositional phrases as well: John is behind the cocktail cabinet. The following sentences include linking verbs.
* Roses are red.
* The detective felt sick.
* The soup tasted weird.
* Frankenstein's monster resembles a zombie.
* He quickly grew tired.
* You are becoming a nuisance. (en)
- Een koppelwerkwoord verbindt twee delen van een zin, waarbij het ene deel een naamwoord is en een eigenschap van het andere deel (het onderwerp) aangeeft. De overgebleven zinsdelen zijn bijwoordelijke bepaling of indirect object. Een lijdend voorwerp is niet mogelijk. (nl)
- Os verbos de ligação, verbos copulativos ou verbos relacionais não indicam ação, e sim uma qualidade, estado ou classificação. Estes verbos fazem a ligação entre dois termos: o sujeito e suas características (predicativo). Existem vários tipos de verbos de ligação: ser, estar, parecer, permanecer, ficar, continuar, tornar-se, virar (no sentido de "tornar-se"), andar (não no sentido de "caminhar" e sim no sentido de "por", "encontrar-se"; por exemplo, "João anda meio triste ultimamente"), ficar, encontrar-se, viver, etc. (pt)
|
| dbo:wikiPageID
| |
| dbo:wikiPageLength
|
- 2040 (xsd:nonNegativeInteger)
|
| dbo:wikiPageRevisionID
| |
| dbo:wikiPageWikiLink
| |
| dbp:wikiPageUsesTemplate
| |
| dcterms:subject
| |
| rdfs:comment
|
- El verbo copulativo (del latín copŭla: 'gancho', 'puente' o 'vínculo') es un tipo de verbo (en español, ser, estar o parecer) que algunas lenguas poseen para construir la llamada predicación nominal del sujeto de una oración: el sujeto se une con este verbo a un complemento obligatorio llamado atributo que por lo general determina alguna propiedad, estado o equivalencia del mismo, por ejemplo: "Este plato es bueno". "Juan está casado". "Ese fue el culpable". Forma las llamadas oraciones copulativas o atributivas. (es)
- Een koppelwerkwoord verbindt twee delen van een zin, waarbij het ene deel een naamwoord is en een eigenschap van het andere deel (het onderwerp) aangeeft. De overgebleven zinsdelen zijn bijwoordelijke bepaling of indirect object. Een lijdend voorwerp is niet mogelijk. (nl)
- Os verbos de ligação, verbos copulativos ou verbos relacionais não indicam ação, e sim uma qualidade, estado ou classificação. Estes verbos fazem a ligação entre dois termos: o sujeito e suas características (predicativo). Existem vários tipos de verbos de ligação: ser, estar, parecer, permanecer, ficar, continuar, tornar-se, virar (no sentido de "tornar-se"), andar (não no sentido de "caminhar" e sim no sentido de "por", "encontrar-se"; por exemplo, "João anda meio triste ultimamente"), ficar, encontrar-se, viver, etc. (pt)
- El verb atributiu o copulatiu és un verb que uneix el subjecte amb el predicat que concorda amb el subjecte, de manera que actua únicament com a unió o còpula. Els verbs atributius o copulatius catalans són ser, estar i semblar/parèixer. No totes les llengües tenen un equivalent a aquests verbs (per exemple, l'àrab clàssic i l'hongarès no tenen un verb equivalent a ser), ja que es pot adjuntar el complement directament al subjecte. Així, es pot dir "La taula és vermella" o "la taula vermella" sense que s'alteri substancialment el significat. Els verbs atributius sovint, però, afegeixen un matís existencial que no hi és a la simple juxtaposició. (ca)
- In traditional grammar and guide books, a linking verb is a verb that describes the subject by connecting it to a predicate adjective or predicate noun (collectively known as subject complements). Unlike the majority of verbs, they do not describe any direct action taken or controlled by the subject. The following sentences include linking verbs.
* Roses are red.
* The detective felt sick.
* The soup tasted weird.
* Frankenstein's monster resembles a zombie.
* He quickly grew tired.
* You are becoming a nuisance. (en)
|
| rdfs:label
|
- Verb atributiu (ca)
- Verbo copulativo (es)
- Linking verb (en)
- Koppelwerkwoord (nl)
- Verbo de ligação (pt)
|
| owl:sameAs
| |
| prov:wasDerivedFrom
| |
| foaf:isPrimaryTopicOf
| |
| is dbo:wikiPageRedirects
of | |
| is dbo:wikiPageWikiLink
of | |
| is foaf:primaryTopic
of | |
