| dbo:abstract
|
- Antoine-Elie Elwart (francès: Antoine Elwart) (París, 19 de novembre de 1808 - 18è districte de París, 14 d'octubre de 1877) fou un compositor i musicòleg francès. Fou nen de cor de l'església de Saint Eustaque, i després en el conservatori, tenint per mestres a Anton Reicha, Jean-François Lesueur i François-Joseph Fétis, fundant el 1828 els Concerts d'emulació. El 1831 assolí el segon gran premi i el 1834 el primer, i des de 1832 fou professor adjunt d'harmonia, on tingué entre altres alumnes a la neerlandesa Hermina Maria Dijk, Jean-Grégoire Pénavaire, Charles Casimir Manry, Laurent de Rillé i el compositor i pianista català Andreu Avel·li Valentí, Olivier Métra i Édouard Colonne, càrrec que desenvolupà en propietat des de 1840 fins a 1871, en què abandonà l'ensenyança. També havia dirigit els Concerts de Santa Cecília i els de la sala del carrer de La Vivienne. Dotat d'una fecunditat extraordinària, va escriure nombroses misses, motets, oratoris i diversos Tedèum, salves cantates, himnes, simfonies, quartets, trios i les òperes Les catalans, La reina de Saba i Les chercheurs de d'or. A més se li deuen: Théorie musicale (París, 1830), Duprez, sa vie artistique (París, 1838), Petit manual d'harmonie (París, 1839), Le chanteur accompagnateur (París, 1844) Traité de contrapoint et de la fugue, Essai sut la transposition, L'harmonie musicale (poema, París 1853), Etudes elémentaires de musique, amb la col·laboració de Burnet i Damour; Solfége du jeune àge, Le contrapoint et la fugue appliqués au style idéal, Essai sur la composition chorale, Histoire des concerts populaires de musique classique (París, 1864), i nombrosos articles en l'Encyclopédie du dix-neuvième siècle, en la Gazette musicale, de París, i altres revistes. (ca)
- Antoine-Aimable-Elie Elwart (* 19. November 1808 in Paris; † 14. Oktober 1877 ebenda) war ein französischer Komponist, Musikpädagoge und -wissenschaftler. (de)
- Antoine Aimable Elie Elwart (19 September 1808 – 14 October 1877) was a French composer and musicologist. (en)
- Antoine-Aimable-Élie Elwart né à Paris 1er le 19 novembre 1808 et mort à Paris 18e le 14 octobre 1877, est un compositeur, musicologue et musicographe français. (fr)
- Антуа́н Эма́бль Эли́ Эльва́р (фр. Antoine-Aimable-Elie Elwart; 19 ноября 1808 года, Париж — 14 октября 1877 года, там же) — французский композитор, музыковед, музыкальный педагог. (ru)
- Antoine-Aimable-Élie Elwart, född den 19 november 1808 i Paris, död där den 14 oktober 1877, var en fransk musiker. Elwart studerade för Jean-François Lesueur och François-Joseph Fétis, vann 1834 stora Rompriset och var 1840–1871 professor vid konservatoriet i Paris. Bland hans många kompositioner kan nämnas operan Les Catalans (1840), oratorierna Noé (1845) och La naissance d'Eve (1846), musik till Euripides Alceste (1847) samt diverse kyrklig och instrumental musik. Dessutom skrev han bland annat Petit manuel d'harmonie (1839; fjärde upplagan 1853), Traité de contrepoint et de la fugue (1840), Histoire de la société des concerts du conservatoire (1860; andra upplagan 1863) och Histoire des concerts populaires de musique classique (1864). (sv)
|
| rdfs:comment
|
- Antoine-Aimable-Elie Elwart (* 19. November 1808 in Paris; † 14. Oktober 1877 ebenda) war ein französischer Komponist, Musikpädagoge und -wissenschaftler. (de)
- Antoine Aimable Elie Elwart (19 September 1808 – 14 October 1877) was a French composer and musicologist. (en)
- Antoine-Aimable-Élie Elwart né à Paris 1er le 19 novembre 1808 et mort à Paris 18e le 14 octobre 1877, est un compositeur, musicologue et musicographe français. (fr)
- Антуа́н Эма́бль Эли́ Эльва́р (фр. Antoine-Aimable-Elie Elwart; 19 ноября 1808 года, Париж — 14 октября 1877 года, там же) — французский композитор, музыковед, музыкальный педагог. (ru)
- Antoine-Aimable-Élie Elwart, född den 19 november 1808 i Paris, död där den 14 oktober 1877, var en fransk musiker. Elwart studerade för Jean-François Lesueur och François-Joseph Fétis, vann 1834 stora Rompriset och var 1840–1871 professor vid konservatoriet i Paris. Bland hans många kompositioner kan nämnas operan Les Catalans (1840), oratorierna Noé (1845) och La naissance d'Eve (1846), musik till Euripides Alceste (1847) samt diverse kyrklig och instrumental musik. Dessutom skrev han bland annat Petit manuel d'harmonie (1839; fjärde upplagan 1853), Traité de contrepoint et de la fugue (1840), Histoire de la société des concerts du conservatoire (1860; andra upplagan 1863) och Histoire des concerts populaires de musique classique (1864). (sv)
- Antoine-Elie Elwart (francès: Antoine Elwart) (París, 19 de novembre de 1808 - 18è districte de París, 14 d'octubre de 1877) fou un compositor i musicòleg francès. Fou nen de cor de l'església de Saint Eustaque, i després en el conservatori, tenint per mestres a Anton Reicha, Jean-François Lesueur i François-Joseph Fétis, fundant el 1828 els Concerts d'emulació. El 1831 assolí el segon gran premi i el 1834 el primer, i des de 1832 fou professor adjunt d'harmonia, on tingué entre altres alumnes a la neerlandesa Hermina Maria Dijk, Jean-Grégoire Pénavaire, Charles Casimir Manry, Laurent de Rillé i el compositor i pianista català Andreu Avel·li Valentí, Olivier Métra i Édouard Colonne, càrrec que desenvolupà en propietat des de 1840 fins a 1871, en què abandonà l'ensenyança. (ca)
|
