| rdfs:comment
| - El Tseno Ureno (en ídix: צאנה וראינה), de vegades anomenat la Bíblia de les dones, és una obra escrita en prosa en llengua ídix de l'any 1590, la seva estructura és paral·lela a la Paraixà, la porció setmanal de la Torà (Pentateuc) i a la Haftarà utilitzada en els serveis religiosos d'adoració jueva. El llibre va ser escrit pel Rabí Jacob ben Isaac Ashkenazi (1550–1625) de Janów Lubelski (Voivodat de Lublin, Polònia), i barreja els passatges bíblics amb els ensenyaments religiosos de la Mixnà del Judaisme rabínic, com la Aggadà, el Midraix i el Talmud, que de vegades s'anomenen: paràboles, al·legories, contes, anècdotes i llegendes. (ca)
- Ze’enah ure’enah (hebräisch צְאֶנָה וּרְאֶינָה) ist eine gegen Ende des 16. Jahrhunderts erschienene altjiddische Paraphrase zur Tora, den fünf Megillot (die Bücher Hohes Lied, Rut, Klagelieder, Kohelet, Ester) und den Haftarot (zum Wochenabschnitt der Toralesung gehöriger Abschnitt aus den Neviim (Propheten)), verfasst von Jakob ben Isaak Aschkenasi aus Janów bei Lublin. Das Werk, benannt nach Schir ha-Schirim (Hoheslied) 3,11: Ze’enah ure’enah benot Zijjon („… kommt heraus und seht, ihr Töchter Zions …“), schöpft seine Erzählungen nicht nur aus den verschiedenen Midraschim, sondern auch aus Kommentaren, wie den „Toledot Jitzchaq“. (de)
- El Tseno Ureno (en yidis: צאנה וראינה), a veces llamado la Biblia de las mujeres, es una obra escrita en prosa en lengua yidis del año 1590, cuya estructura es paralela a la Parashá, la porción semanal de la Torá (Pentateuco) y a la Haftará utilizada en los servicios religiosos de adoración judía. El libro fue escrito por el Rabino (1550–1625) de Janów Lubelski (Voivodato de Lublin, Polonia), y mezcla los pasajes bíblicos con las enseñanzas religiosas de la Mishná del Judaísmo rabínico, como la Agadá, el Midrash y el Talmud, que a veces se denominan: parábolas, alegorías, cuentos, anécdotas y leyendas. (es)
- The Tz'enah Ur'enah (Biblical Hebrew: צְאֶנָה וּרְאֶינָה Ṣʼenā urʼenā "Go forth and see"), also spelt Tsene-rene and Tzeno Ureno, sometimes called the Women's Bible, is a Yiddish-language prose work of c.1590s whose structure parallels the weekly Torah portions and Haftarahs used in Jewish prayer services. The book was written by Jacob ben Isaac Ashkenazi (1550–1625) of Janów Lubelski (near Lublin, Poland), and mixes Biblical passages with teachings from Judaism's Oral Torah such as the Talmud's Aggadah and Midrash, which are sometimes called "parables, allegories, short stories, anecdotes, legends, and admonitions" by secular writers. (en)
- «Цэна у-Рэна» (ивр. צאינה וראינה, Цеена Уреена) — иногда называемая «Библией для женщин» — один из важнейших элементов религиозного воспитания еврейских женщин. Автор книги, рабби родился около 1550 года, большую часть жизни прожил в Польше. Впервые книга была напечатана в 1590 году и с тех пор выдержала более 300 переизданий. Язык книги — идиш.
* Женщина читает Цэну у-Рэну (30-е годы XX века)
* Титульный лист издания 1853 года (ru)
|
| has abstract
| - El Tseno Ureno (en ídix: צאנה וראינה), de vegades anomenat la Bíblia de les dones, és una obra escrita en prosa en llengua ídix de l'any 1590, la seva estructura és paral·lela a la Paraixà, la porció setmanal de la Torà (Pentateuc) i a la Haftarà utilitzada en els serveis religiosos d'adoració jueva. El llibre va ser escrit pel Rabí Jacob ben Isaac Ashkenazi (1550–1625) de Janów Lubelski (Voivodat de Lublin, Polònia), i barreja els passatges bíblics amb els ensenyaments religiosos de la Mixnà del Judaisme rabínic, com la Aggadà, el Midraix i el Talmud, que de vegades s'anomenen: paràboles, al·legories, contes, anècdotes i llegendes. El nom de l'obra deriva d'un vers del Càntic dels Càntics que diu: "Filles de Sió, sortiu, contempleu", (Càntic 3:11). La naturalesa de la font del nom indica que el llibre estava dirigit a les dones, que haurien estat menys versades que els homes en l'idioma hebreu, la llengua litúrgica jueva. La pàgina del títol de l'edició de Basilea de 1622 va reconèixer que les fonts del llibre incloïen al comentarista Raixí (1040–1105) i l'exegesi de Bahya ben Asher del segle xiii, així com les diverses fonts talmúdiques. Per a Sol Liptzin, el Tseno Ureno és un "llibre fascinant i didàctic que podia guanyar l'aprovació dels estrictes líders morals dels jueus d'Europa oriental, i al mateix temps acompanyar a les dones com el seu text literari i devocional favorit des de la infantesa fins a la vellesa. Durant generacions amb prou feines hi havia una llar jueva que no tenia una còpia del llibre". El Tseno Ureno era comú a les llars jueves tradicionals a Europa de l'Est, i va seguir als seus lectors a través de l'oceà. El Rabí Israel Meir Kegan, el Chofetz Chaim, va escriure sobre les generacions anteriors que llegien el llibre Tseno Ureno cada Sàbat. L'obra va tenir un impacte significatiu en la difusió del coneixement del Tanakh i dels seus comentaris entre els qui no dominaven l'idioma hebreu, principalment les dones. Degut a la seva orientació cap a les dones lectores, el llibre està especialment enfocat en les matriarques bíbliques, els diversos passatges esmentats en l'Antic Testament i el rescat de Moisès per part de la filla del Faraó. Encara que hi ha representacions del Paradís i de l'Infern, hi ha una èmfasi en què la justícia es troba a servir a Déu de bona gana i de tot cor, no pas per l'esperança d'obtenir una recompensa, ni per temor a rebre un càstig. La caritat i l'almoina també s'emfatitzen en l'obra. (ca)
- Ze’enah ure’enah (hebräisch צְאֶנָה וּרְאֶינָה) ist eine gegen Ende des 16. Jahrhunderts erschienene altjiddische Paraphrase zur Tora, den fünf Megillot (die Bücher Hohes Lied, Rut, Klagelieder, Kohelet, Ester) und den Haftarot (zum Wochenabschnitt der Toralesung gehöriger Abschnitt aus den Neviim (Propheten)), verfasst von Jakob ben Isaak Aschkenasi aus Janów bei Lublin. Das Werk, benannt nach Schir ha-Schirim (Hoheslied) 3,11: Ze’enah ure’enah benot Zijjon („… kommt heraus und seht, ihr Töchter Zions …“), schöpft seine Erzählungen nicht nur aus den verschiedenen Midraschim, sondern auch aus Kommentaren, wie den „Toledot Jitzchaq“. Die nach wenigstens drei verschollenen Drucken aus Krakau und Lublin erhaltene älteste Edition dieses jiddischen Erbauungsbuches kam 1622 in Basel heraus. Das Werk erfreute sich großer Beliebtheit bei europäischen Juden, wobei es insbesondere Frauen lasen. Es erschienen über 200 Ausgaben in Europa, den Vereinigten Staaten und Israel. Die Editionen wurden ab dem 18. Jahrhundert verstärkt sowohl in sprachlicher als auch in inhaltlicher Hinsicht überarbeitet. Weitere Werke von Jakob ben Isaak Aschkenasi:
* Sefer ha-Maggid
* Schoresch Ja’akov
* Meliz Joscher (de)
- El Tseno Ureno (en yidis: צאנה וראינה), a veces llamado la Biblia de las mujeres, es una obra escrita en prosa en lengua yidis del año 1590, cuya estructura es paralela a la Parashá, la porción semanal de la Torá (Pentateuco) y a la Haftará utilizada en los servicios religiosos de adoración judía. El libro fue escrito por el Rabino (1550–1625) de Janów Lubelski (Voivodato de Lublin, Polonia), y mezcla los pasajes bíblicos con las enseñanzas religiosas de la Mishná del Judaísmo rabínico, como la Agadá, el Midrash y el Talmud, que a veces se denominan: parábolas, alegorías, cuentos, anécdotas y leyendas. El nombre de la obra deriva de un verso del Cantar de los Cantares que dice: "Ved y mirad, oh hijas de Sión", (Cant. 3:11). La naturaleza de la fuente del nombre indica que el libro estaba dirigido a las mujeres, que habrían sido menos versadas que los hombres en el idioma hebreo, la lengua litúrgica judía. La página del título de la edición de Basilea de 1622 reconoció que las fuentes del libro incluían al comentarista Rashi (1040–1105) y la exégesis de Bahya ben Asher del siglo XIII, así como las diversas fuentes talmúdicas. Para Sol Liptzin, el Tseno Ureno es un "libro fascinante y didáctico que podía ganar la aprobación de los estrictos líderes morales de los judíos de Europa oriental, y al mismo tiempo acompañar a las mujeres como su texto literario y devocional favorito desde la niñez hasta la vejez. Durante generaciones apenas había un hogar judío que no tenía una copia del libro". El Tseno Ureno era común en los hogares judíos tradicionales en Europa del Este, y seguía a sus lectores a través del océano. El Rabino Israel Meir Kegan, el Jafetz Jaim, escribió sobre las generaciones anteriores que leían el libro Tseno Ureno cada Shabat. La obra tuvo un impacto significativo en la difusión del conocimiento del Tanaj y de sus comentarios entre quienes no dominaban el idioma hebreo, principalmente las mujeres. Debido a su orientación hacia las mujeres lectoras, el libro está especialmente enfocado en las matriarcas bíblicas, los diversos pasajes mencionados en el Antiguo Testamento y el rescate de Moisés por parte de la hija del Faraón. Aunque hay representaciones del Paraíso y del Infierno, hay un énfasis en que la justicia se encuentra en servir a Dios de buena gana y de todo corazón, y no por la esperanza de obtener una recompensa, o por temor al castigo. La caridad y la limosna también se enfatizan en la obra. (es)
- The Tz'enah Ur'enah (Biblical Hebrew: צְאֶנָה וּרְאֶינָה Ṣʼenā urʼenā "Go forth and see"), also spelt Tsene-rene and Tzeno Ureno, sometimes called the Women's Bible, is a Yiddish-language prose work of c.1590s whose structure parallels the weekly Torah portions and Haftarahs used in Jewish prayer services. The book was written by Jacob ben Isaac Ashkenazi (1550–1625) of Janów Lubelski (near Lublin, Poland), and mixes Biblical passages with teachings from Judaism's Oral Torah such as the Talmud's Aggadah and Midrash, which are sometimes called "parables, allegories, short stories, anecdotes, legends, and admonitions" by secular writers. The name derives from a verse of the Song of Songs that begins Ṣʼenā urʼenā bnoth Ṣiyyon (צְאֶנָה וּרְאֶינָה בְּנוֹת צִיּוֹן, "Go forth and see, O ye daughters of Zion", (Song 3:11)). The nature of the source of the name indicates that the book was intended for women, who would have been less versed than men in Hebrew, the Jewish liturgical language. The title page of the Basel edition of 1622 acknowledged the book's sources as including the earlier popularizer Rashi (1040–1105) and the 13th century exegeses of Bahya ben Asher, as well as Talmudic sources. Sol Liptzin describes the Tseno Ureno as "a fascinating, didactic book which could win the approbation of the strict moral leaders of Eastern European Jewry, and at the same time accompany women as their favorite literary and devotional text from girlhood to old age. For generations there was hardly a Yiddish home that did not possess a copy." Yisrael Meir Kagan wrote of earlier generations reading the book "Tzenah urenah" each Sabbath. Because of its orientation toward women readers, the book is particularly focused on the biblical matriarchs, the various courtships mentioned in scripture, and the rescue of Moses by Pharaoh's daughter. Although there are vivid depictions of Paradise and Hell, there is an emphasis that righteousness is to be found in serving God willingly and wholeheartedly, rather than out of hope of reward or fear of punishment. Charity and almsgiving are also emphasized. (en)
- «Цэна у-Рэна» (ивр. צאינה וראינה, Цеена Уреена) — иногда называемая «Библией для женщин» — один из важнейших элементов религиозного воспитания еврейских женщин. Автор книги, рабби родился около 1550 года, большую часть жизни прожил в Польше. Впервые книга была напечатана в 1590 году и с тех пор выдержала более 300 переизданий. Язык книги — идиш. Поскольку до начала XX века еврейское образование считалось обязательным только для мальчиков, многие женщины не владели ивритом и, соответственно, не могли прочесть молитвенник. Идишем, в том числе и письменным, владело подавляющее большинство женщин. Именно это и обусловило успех книги Цэна у-Рэна. Переложение Пятикнижия, пяти свитков (книг Рут, Эстер, Когелет (Екклесиаст), Плач Иеремии и Песнь песней), с отрывками из Пророков и других библейских книг стало любимым субботним чтением еврейских женщин, да и вообще одной из самых популярных еврейских книг. Простота изложения и доступность с точки зрения языка привлекали и тех мужчин, которые не могли позволить себе серьёзно изучать Тору.
* Женщина читает Цэну у-Рэну (30-е годы XX века)
* Титульный лист издания 1853 года Во второй половине XX века число людей, знающих идиш, сократилось, как из-за Холокоста, так и из-за репатриации евреев в Израиль, где разговорным языком стал возрождённый иврит. Возникла необходимость в переводе на другие языки. В 1973—1975 годах книга была переведена на иврит, а 1983—1984 вышло первое издание на английском, в 2012 году издательства «Книжники» и «Гешарим/Мосты культуры» начали перевод на русский язык, были переведены и выпущены в печать два первых тома. (ru)
|
![[RDF Data]](/fct/images/sw-rdf-blue.png)
![[cxml]](/fct/images/cxml_doc.png)
![[csv]](/fct/images/csv_doc.png)
![[text]](/fct/images/ntriples_doc.png)
![[turtle]](/fct/images/n3turtle_doc.png)
![[ld+json]](/fct/images/jsonld_doc.png)
![[rdf+json]](/fct/images/json_doc.png)
![[rdf+xml]](/fct/images/xml_doc.png)
![[atom+xml]](/fct/images/atom_doc.png)
![[html]](/fct/images/html_doc.png)
