| rdfs:comment
| - Als Runenmeister wird in der Runologie eine Person bezeichnet, die zeitlich mit dem Aufkommen der Runenschrift in der älteren germanischen Eisenzeit, der Vendelzeit bis zur ausgehenden Wikingerzeit des 11./ 12. Jahrhunderts Inschriften auf unterschiedliche Medien (zum Beispiel Runensteine) konzipierte und signierte. Eine bekannte Signatur aus dem 6. Jahrhundert war erilaR (urnordisch Erilaz aus runisch irilaR) sie bezeichnete keine individuelle Person, sondern als Standesbezeichnung den Runenmeister. (vgl. auch Jarl). (de)
- A runemaster or runecarver is a specialist in making runestones. (en)
- Un maestro runico è quell'artigiano che costruisce pietre runiche. (it)
- Un erilaz, gravador de runes o mestre rúnic, és un especialista en escriptura rúnica sobre pedra. A diferència d'altres zones d'Europa durant l'alta edat mitjana, molts escandinaus devien saber llegir i escriure, sobre os o fusta. Era, però, complicat gravar sobre pedra, per això sorgí la figura del gravador de runes. Al llarg del s. XI, quan es gravaren la majoria de les pedres rúniques, ja hi havia certs especialistes que eren contractats per gravar, decorar i erigir les pedres; quan s'acabava el treball, a voltes l'escrit esmentava l'erilaz, i així aquests monuments històrics són els primers exemples d'obres d'art europeu signades per l'autor. (ca)
- Un erilaz, grabador de runas o maestro rúnico es un especialista en la escritura rúnica sobre piedra. A diferencia de otras regiones de Europa durante la Alta Edad Media, muchos escandinavos probablemente sabían leer y escribir, bien sobre hueso o madera. Sin embargo, era complicado grabar sobre piedra, por lo que surgió la figura del grabador de runas. A lo largo del siglo XI, cuando fueron grabadas la mayoría de las piedras rúnicas, ya había ciertos especialistas que eran contratados para grabar, decorar y erigir las piedras; cuando se terminaba el trabajo, a veces finalizaba el escrito mencionando al erilaz, convirtiendo estos monumentos históricos en los primeros ejemplos de obras de arte firmadas por el autor. (es)
- Runristare kallas den hantverkare som utför runinskrifter. Merparten av de runristarnamn vi känner till hör hemma i Mälardalslandskapen. Dels beror detta på områdets höga antal runinskrifter och dels beror det på en hög andel signerade sådana. Nära 25 procent av de uppländska inskrifterna är signerade medan motsvarande siffra för till exempel Småland och Västergötland är 2 à 3 procent. (sv)
|
| has abstract
| - Un erilaz, gravador de runes o mestre rúnic, és un especialista en escriptura rúnica sobre pedra. A diferència d'altres zones d'Europa durant l'alta edat mitjana, molts escandinaus devien saber llegir i escriure, sobre os o fusta. Era, però, complicat gravar sobre pedra, per això sorgí la figura del gravador de runes. Al llarg del s. XI, quan es gravaren la majoria de les pedres rúniques, ja hi havia certs especialistes que eren contractats per gravar, decorar i erigir les pedres; quan s'acabava el treball, a voltes l'escrit esmentava l'erilaz, i així aquests monuments històrics són els primers exemples d'obres d'art europeu signades per l'autor. Es coneixen més d'un centenar de gravadors de runes de l'era vikinga a Suècia, la majoria del s. XI a l'est de Svealand. Certes obres anònimes tenen els trets característics d'alguns autors coneguts i, per tant, se'ls n'atribueix l'autoria. (ca)
- Als Runenmeister wird in der Runologie eine Person bezeichnet, die zeitlich mit dem Aufkommen der Runenschrift in der älteren germanischen Eisenzeit, der Vendelzeit bis zur ausgehenden Wikingerzeit des 11./ 12. Jahrhunderts Inschriften auf unterschiedliche Medien (zum Beispiel Runensteine) konzipierte und signierte. Eine bekannte Signatur aus dem 6. Jahrhundert war erilaR (urnordisch Erilaz aus runisch irilaR) sie bezeichnete keine individuelle Person, sondern als Standesbezeichnung den Runenmeister. (vgl. auch Jarl). (de)
- Un erilaz, grabador de runas o maestro rúnico es un especialista en la escritura rúnica sobre piedra. A diferencia de otras regiones de Europa durante la Alta Edad Media, muchos escandinavos probablemente sabían leer y escribir, bien sobre hueso o madera. Sin embargo, era complicado grabar sobre piedra, por lo que surgió la figura del grabador de runas. A lo largo del siglo XI, cuando fueron grabadas la mayoría de las piedras rúnicas, ya había ciertos especialistas que eran contratados para grabar, decorar y erigir las piedras; cuando se terminaba el trabajo, a veces finalizaba el escrito mencionando al erilaz, convirtiendo estos monumentos históricos en los primeros ejemplos de obras de arte firmadas por el autor. Se conocen más de un centenar de grabadores de runas de la Era vikinga en Suecia, la mayoría del siglo XI en el este de Svealand. Ciertas obras anónimas tienen los rasgos característicos de algunos autores conocidos y por lo tanto se les atribuyen la autoría. (es)
- A runemaster or runecarver is a specialist in making runestones. (en)
- Un maestro runico è quell'artigiano che costruisce pietre runiche. (it)
- Runristare kallas den hantverkare som utför runinskrifter. Merparten av de runristarnamn vi känner till hör hemma i Mälardalslandskapen. Dels beror detta på områdets höga antal runinskrifter och dels beror det på en hög andel signerade sådana. Nära 25 procent av de uppländska inskrifterna är signerade medan motsvarande siffra för till exempel Småland och Västergötland är 2 à 3 procent. Huggspårsanalyser har visat, att välkända ristare, som Öpir och Fot, inte var en enda person utan omfattade en hel grupp med ristare som arbetade tillsammans i varierande konstellationer. Å andra sidan, för de ristare med begränsat antal ristningar, som Torbjörn, hade ristningar på just runstenar endast utgjort en (liten) del av runristarnas verksamhet som hade fler aktiviteter (som minnesupptecknare, förbedjare eller skrivare). Enligt modern tolkning fanns minst tre ristare i Torbjörn-gruppen, som utförde stenhuggningsarbete. För att kunna fastställa vem som skapat en ristning så kan följande fem egenskaper jämföras enligt äldre forskare: ornamentik, huggningsteknik, runoformer, skrivning (ortografi) och textens formulering. Nyare forskning tillägger ytterligare variabler som valet av material och petrografi (stenens härkomst), ristningsytans storlek, runornas storlek och ristningens längd. Ornamentik ersättes med design (mönsteruppläggning). I samma stund avskaffas runoformer och skrivning från viss del av sina betydelse inom typologi. (sv)
|
![[RDF Data]](/fct/images/sw-rdf-blue.png)
![[cxml]](/fct/images/cxml_doc.png)
![[csv]](/fct/images/csv_doc.png)
![[text]](/fct/images/ntriples_doc.png)
![[turtle]](/fct/images/n3turtle_doc.png)
![[ld+json]](/fct/images/jsonld_doc.png)
![[rdf+json]](/fct/images/json_doc.png)
![[rdf+xml]](/fct/images/xml_doc.png)
![[atom+xml]](/fct/images/atom_doc.png)
![[html]](/fct/images/html_doc.png)
