| rdfs:comment
| - Londondeklarationen är en överenskommelse rörande rätten i sjökrig. Den tillkom vid en konferens 1908-09 mellan de större sjömakterna. Fastän deklarationen aldrig formellt ratificierades, har dess regler åberopats och till stor del följts av stormakterna under de båda världskrigen. (sv)
- La Declaració de Londres en relació amb les lleis de la guerra naval és un codi internacional del dret marítim, especialment pel que fa a les activitats en temps de guerra, proposat al 1909 en la per les principals potències navals europees, els Estats Units d'Amèrica i el Japó, després d'una conferència multinacional que va tenir lloc el 1908 a Londres. La declaració va reiterar en gran manera la legislació existent, però va tractar amb molts punts controvertits, incloent el bloqueig, el contraban i el , i va demostrar un major respecte amb els drets de les entitats neutrals. (ca)
- Die Londoner Seerechtsdeklaration wurde 1909 als Gegenstück zur Haager Landkriegsordnung auf der Londoner Seerechtskonferenz beschlossen, die eine Nachfolgekonferenz zur zweiten Haager Friedenskonferenz war. Es sollten nun die dort noch nicht gelösten Probleme des Seekriegsrechts gelöst und insbesondere eine Grundlage für die Rechtsprechung des mit dem XII. Haager Abkommen beschlossenen Internationalen Prisenhofes geschaffen werden. Dies gelang den Verhandlungsdelegationen zunächst mit der Deklaration auch. Sie wurde jedoch wie auch das XII. Abkommen vom britischen Oberhaus nicht ratifiziert und trat als Vertrag nie in Kraft. (de)
- The London Declaration concerning the Laws of Naval War is an international code of maritime law, especially as it relates to wartime activities, proposed in 1909 at the London Naval Conference by the leading European naval powers, the United States and Japan, after a multinational conference that occurred in 1908 in London. The declaration largely reiterated existing law, but dealt with many controversial points, including blockades, contraband and prize, and showed greater regard to the rights of neutral entities. (en)
- Deklaracja londyńska o prawach wojny morskiej (ang. London Declaration concerning the Laws of Naval War) – deklaracja z 26 lutego 1909 przyjęta na konferencji prawa morza w Londynie (4 XII 1908 – 26 II 1909), została podpisana przez delegacje 10 uczestników (Austro-Węgry, Francja, Niemcy, Włochy, Japonia, Rosja, Holandia, Hiszpania, Wielka Brytania i Stany Zjednoczone). Deklaracja omawia sprawy blokady morskiej, kontrabandy wojennej, pryzów, konwojów i odszkodowań. (pl)
- Лондонська декларація про право морської війни 1909 — міжнародно-правовий документ, підписаний 1909 представниками Австро-Угорщини, Великої Британії, Іспанії, Італії, Нідерландів, Німеччини, Росії, США, Франції та Японії на Лондонській морській конференції. Ця декларація багато в чому повторювала чинне законодавство, але розглядалося багато суперечливих моментів, включаючи блокади портів і берегів, військову контрабанду та винагороду, зміни прапора корабля до і під час війни; конвоювання нейтральних вантажів тощо. (uk)
|
| has abstract
| - La Declaració de Londres en relació amb les lleis de la guerra naval és un codi internacional del dret marítim, especialment pel que fa a les activitats en temps de guerra, proposat al 1909 en la per les principals potències navals europees, els Estats Units d'Amèrica i el Japó, després d'una conferència multinacional que va tenir lloc el 1908 a Londres. La declaració va reiterar en gran manera la legislació existent, però va tractar amb molts punts controvertits, incloent el bloqueig, el contraban i el , i va demostrar un major respecte amb els drets de les entitats neutrals. La declaració va ser signada per la majoria de les grans potències de l'època: Àustria-Hongria, França, Alemanya, Itàlia, Japó, Rússia, el Regne Unit i els Estats Units. (També va ser signat pels Països Baixos i Espanya). No obstant això, cap estat mai va ratificar la declaració i en conseqüència mai va entrar en vigor. Els Estats Units van insistir que les nacions en guerra que lluitaven en la Primera Guerra Mundial s'havien de regir per aquesta declaració, mentre que els alemanys i britànics la van ignorar. (ca)
- Die Londoner Seerechtsdeklaration wurde 1909 als Gegenstück zur Haager Landkriegsordnung auf der Londoner Seerechtskonferenz beschlossen, die eine Nachfolgekonferenz zur zweiten Haager Friedenskonferenz war. Es sollten nun die dort noch nicht gelösten Probleme des Seekriegsrechts gelöst und insbesondere eine Grundlage für die Rechtsprechung des mit dem XII. Haager Abkommen beschlossenen Internationalen Prisenhofes geschaffen werden. Dies gelang den Verhandlungsdelegationen zunächst mit der Deklaration auch. Sie wurde jedoch wie auch das XII. Abkommen vom britischen Oberhaus nicht ratifiziert und trat als Vertrag nie in Kraft. Dennoch behielt die Londoner Seerechtsdeklaration große Bedeutung als allgemein anerkannte Sammlung des geltenden Gewohnheitsrechts. Auf ihrer Grundlage beschlossen mehrere Staaten, so auch bereits 1909 Deutschland, geänderte nationale Regelungen zum Prisenrecht. (de)
- The London Declaration concerning the Laws of Naval War is an international code of maritime law, especially as it relates to wartime activities, proposed in 1909 at the London Naval Conference by the leading European naval powers, the United States and Japan, after a multinational conference that occurred in 1908 in London. The declaration largely reiterated existing law, but dealt with many controversial points, including blockades, contraband and prize, and showed greater regard to the rights of neutral entities. The declaration was signed by most of the great powers of the day: Austria-Hungary, France, Germany, Italy, Japan, Russia, the United Kingdom, and the United States. (It was also signed by the Netherlands and Spain.)However, no state ever ratified the declaration and consequently it never came into force. The United States insisted that the belligerent nations fighting in World War I abide by the Declaration, while the British and Germans ignored it. The British geostrategist and naval historian Sir Julian Corbett argued strongly against the provisions of the Declaration, which sought to outlaw 'general capture' of enemy commerce on the high seas during wartime. In his earlier 1907 essay 'The Capture of Private Property at Sea', he argued that the curtailment of the Royal Navy's right to seize enemy shipping would have a detrimental impact on Britain's ability to wage economic warfare against a continental enemy, economic warfare being the single most important function of the Navy, in his view. The arguments he set out gained currency within the Navy and British government, and would eventually prevail with Britain's decision not to ratify the Declaration and the successful waging of maritime economic warfare, including 'general capture', against Germany during the First World War. In any case, the London Declaration was greatly deficient in referring only to surface ships and completely ignoring submarine warfare, which was to play a major role in both World Wars. By its very nature, a submarine can neither capture an enemy (or neutral) vessel nor give any warning before attacking; a submarine's only chance of success is to launch a surprise attack intending to sink the targeted vessel. Thus, by definition, a submarine could not abide by many of the rules of conduct made for surface vessels. (en)
|
![[RDF Data]](/fct/images/sw-rdf-blue.png)
![[cxml]](/fct/images/cxml_doc.png)
![[csv]](/fct/images/csv_doc.png)
![[text]](/fct/images/ntriples_doc.png)
![[turtle]](/fct/images/n3turtle_doc.png)
![[ld+json]](/fct/images/jsonld_doc.png)
![[rdf+json]](/fct/images/json_doc.png)
![[rdf+xml]](/fct/images/xml_doc.png)
![[atom+xml]](/fct/images/atom_doc.png)
![[html]](/fct/images/html_doc.png)