| rdfs:comment
| - Jordi de Déu (Messina, segle xiv - c. 1418), més tard Jordi Joan, fou un escultor gòtic català d'origen grec. Fou comprat com a esclau al mercat de Barcelona per l'escultor Jaume Cascalls, que l'instruí en l'ofici. Les primeres notícies de la seva activitat com a escultor al costat del seu amo són de 1363, quan amb ell treballava en l'encàrrec que havia rebut de Pere III el Cerimoniós per construir i esculpir un panteó reial al monestir de Poblet. S'escapà diverses vegades, però fou capturat i empresonat, i obligat a continuar la feina a Poblet. (ca)
- Jordi de Déu, más tarde Jordi Johan (Mesina siglo XIV - 1418 ?) fue un escultor gótico español de origen griego. Fue comprado como esclavo por el escultor Jaime Cascalls. En 1363 hay las primeras noticias de trabajo junto a su amo en los sepulcros reales del monasterio de Poblet. Intervino junto a Cascalls en la realización de las estauas de los apóstoles para la puerta principal de la catedral de Tarragona entre los años 1370 y 1377. Cuando murió Cascalls, el rey Pedro el Ceremonioso lo nombró maestro mayor de los sepulcros reales en el año 1381. (es)
- Jordi de Déu (later Jordi Johan; died c. 1418) was a Catalan Gothic sculptor of Greek origin, born in Messina. He was bought as a slave in Barcelona by the sculptor Jaume Cascalls, who taught him sculpture. The first mentions of Jordi working alongside his master, on the royal tombs in Poblet Monastery date to 1363. He also collaborated on the apostles statues for the portal of the Cathedral of Tarragona (1370–1377). He later worked on the Gothic decoration of Barcelona's Town Hall. His sons Antonio and Pere Johan were both sculptors. (en)
|
| has abstract
| - Jordi de Déu (Messina, segle xiv - c. 1418), més tard Jordi Joan, fou un escultor gòtic català d'origen grec. Fou comprat com a esclau al mercat de Barcelona per l'escultor Jaume Cascalls, que l'instruí en l'ofici. Les primeres notícies de la seva activitat com a escultor al costat del seu amo són de 1363, quan amb ell treballava en l'encàrrec que havia rebut de Pere III el Cerimoniós per construir i esculpir un panteó reial al monestir de Poblet. S'escapà diverses vegades, però fou capturat i empresonat, i obligat a continuar la feina a Poblet. Amb Cascalls treballà, durant la dècada de 1370, al timpà del Judici Final de la façana de la catedral de Tarragona. El 1377 treballava a l'església de Santa Maria de Cervera, per a la capella de Sant Martí de la qual va fer el sepulcre de Jaume Serra Major i un retaule. A Cervera s'associà amb l'escultor de Berga . A finals d'aquest any, però, el rei, tot elogiant-lo, manà que tornés a Poblet a ajudar Cascalls en l'obra del panteó. Havent mort Cascalls vers 1378, el rei el va nomenar mestre major de l'obra del panteó reial de Poblet el mateix any 1381. Entorn del 1375 va fer el Retaule de la Concepció per a l'església de Santa Maria de Vallfogona de Riucorb, del qual només es conserven alguns fragments, la data del qual coïncideix amb la Creu de Sant Jordi, abans situada a la partida de Vadi Celi i ara al costat del carrer dels Templers, creat els anys 80 del segle XX; i entre 1386 i 1387 el retaule d'alabastre de Sant Llorenç, a l'església de Santa Coloma de Queralt. D'aquesta època són les figures jacents de Joan I i de les seves successives esposes, Mata d'Armanyac i Violant de Bar, lliurades el 10 de gener de 1391, el sepulcre de la infanta Joana d'Aragó, comtessa d'Empúries i els de diversos infants morts joves, fills de Pere III i de Joan I, tots a Poblet. Excepte el sepulcre de la infanta Joana, totes aquestes obres foren destruïdes al segle xix. A l'àrea de Poblet, va treballar també per a les esglésies de Vinaixa, Forès i Vilosell i el 1393 va fer la creu de Montblanc. El 1390 va esculpir 50 capitells amb figures, 28 bases de columna i 28 cimacis per a l'ala SE del claustre inferior del monestir de Ripoll, per encàrrec de l'abat Ramon Descatllar. A Barcelona, el bisbe Ramon d'Escales li va encarregar el 1390 diverses imatges per a la catedral de Barcelona: unes per al mur de tancament del cor, amb mènsules que representen profetes de l'Antic Testament, i altres per a l'escala del púlpit, amb figures de l'arcàngel Gabriel i la Mare de Déu de l'Anunciació. Com a recompensa per aquests treballs va aconseguir la llibertat deixant d'ésser esclau de Cascalls. Possiblement, també treballà per al convent del Carme de la mateixa ciutat, del qual es conserven algunes peces que li són atribuïdes, i per a l'Hospital de la Santa Creu, per al qual obraria claus de volta i capitells del claustre. És autor dels escuts i, potser, de l'arcàngel que decoren la portalada gòtica de la Casa de la Ciutat de Barcelona, feta el 1400, obra que ja signà amb el cognom Joan (Johan). Es creu que canvià el nom quan aconseguí la llibertat, bé per decisió de Cascalls o dels seus hereus, bé per influència del bisbe Escales. El 1402 va fer la creu de Santa Coloma de Queralt. Entre 1398 i 1407 va treballar en l'obra del Palau del rei Martí, a Poblet. Va tenir dos fills escultors, Antoni Joan i Pere Joan, aquest últim molt destacat. La influència de Cascalls és visible en el seu estil, tanmateix més estilitzat. En la seva última etapa mostra una tendència al realisme d'influència borgonyona. La seva vida ha estat novel·lada per Vicenç Aguado a L'escultor de Déu (2016) (ca)
- Jordi de Déu, más tarde Jordi Johan (Mesina siglo XIV - 1418 ?) fue un escultor gótico español de origen griego. Fue comprado como esclavo por el escultor Jaime Cascalls. En 1363 hay las primeras noticias de trabajo junto a su amo en los sepulcros reales del monasterio de Poblet. Intervino junto a Cascalls en la realización de las estauas de los apóstoles para la puerta principal de la catedral de Tarragona entre los años 1370 y 1377. Cuando murió Cascalls, el rey Pedro el Ceremonioso lo nombró maestro mayor de los sepulcros reales en el año 1381. En 1385 realizó un retablo en Vallfogona de Riucorb (Cuenca de Barberá) así como el retablo en alabastro de San Lorenzo en la iglesia de Santa Coloma de Queralt en el año 1386. Ya en Barcelona el obispo Ramon d'Escales le encargó unas imágenes para la pared del coro de la catedral y las esculturas del Arcángel San Gabriel y la Virgen de la Anunciación para una escalera también de la Catedral. Para el Monasterio de Santa María de Ripoll recibió el encargo de esculpir para el claustro 50 capiteles con figuras, 28 bases y 28 cimacios. Se encargó de la decoración escultórica general en la fachada gótica del Ayuntamiento de Barcelona, hecha en 1400 en la que ya firma con el apellido Johan, creyéndose que es cuando alcanzó la libertad. Tuvo dos hijos escultores Antonio y Pere Johan este último alcanzó gran notariedad. (es)
- Jordi de Déu (later Jordi Johan; died c. 1418) was a Catalan Gothic sculptor of Greek origin, born in Messina. He was bought as a slave in Barcelona by the sculptor Jaume Cascalls, who taught him sculpture. The first mentions of Jordi working alongside his master, on the royal tombs in Poblet Monastery date to 1363. He also collaborated on the apostles statues for the portal of the Cathedral of Tarragona (1370–1377). After Cascall's death, King Peter IV of Aragon named him director of the works on the royal tombs (1381). In 1385 he executed a retable in Vallfogona de Riucorb and, the following year, an alabaster retable of St. Lawrence for the church of Santa Coloma de Queralt. In Barcelona, bishop commissioned sculptures from him for the choir of the city's Cathedral, as well as other works in the same church. Later he received a commission for fifty capitals in the Monastery of Santa María de Ripoll. He later worked on the Gothic decoration of Barcelona's Town Hall. His sons Antonio and Pere Johan were both sculptors. (en)
|
![[RDF Data]](/fct/images/sw-rdf-blue.png)
![[cxml]](/fct/images/cxml_doc.png)
![[csv]](/fct/images/csv_doc.png)
![[text]](/fct/images/ntriples_doc.png)
![[turtle]](/fct/images/n3turtle_doc.png)
![[ld+json]](/fct/images/jsonld_doc.png)
![[rdf+json]](/fct/images/json_doc.png)
![[rdf+xml]](/fct/images/xml_doc.png)
![[atom+xml]](/fct/images/atom_doc.png)
![[html]](/fct/images/html_doc.png)
