| rdfs:comment
| - الألتربيس (بالإسبانية: retablo) هو الهيكل المعماري والتصويري والنحتي الموجود خلف المذبح في الكنائس الكاثوليكية ذات الطقوس اللاتينية. أما في الكنائس الشرقية فلا يُوجد منظر مُماثلة نظرًا لوجود الأيقونسطاس. وفي البروتستانت، عادة ما يميلون إلى تقليل الزخرفة بشكل كبير. (ar)
- Retabulum (původně latinsky retrotabulum = za deskou, počeštěně retábl) je oltářní nástavec, který stojí na oltářní menze. Může obsahovat sochy, reliéfy či obrazy. Od pozdního středověku měl podobu skříně, někdy obsahoval také svatostánek anebo relikvie. (cs)
- Στην ορολογία της Καθολικής Εκκλησίας με τον όρο ντοσάλε που προέρχεται από το αρχαιότερο dorsale (από το λατινικό dorsum που σημαίνει πίσω, στα νώταμ ράχις) και ρετροτάμπουλα (-retrotabula, πίσω από την τράπεζα) ή ρετάμπλ στα Γαλλικά ονομάζονται οι θρησκευτικολειτουργικές κατασκευές, οι οποίες περιλαμβάνουν έναν ή περισσότερους πίνακες και κοσμούν τον χώρο πίσω από την Αγία Τράπεζα των καθολικών εκκλησιών. (el)
- Retablo estas vando en kristana preĝejo malantaŭ altaro kun religiaj skulptaĵoj aŭ pentraĵoj, ofte aranĝita kiel triptiko. La etimologio de la vorto esprimas la pozicion re- : «malantaŭ» la altaro. Retablo dupanela nomiĝas diptiko, tripanela triptiko kaj kun pli da paneloj poliptiko. Laŭ Francisko Azorín retablo estas Ligna aŭ ŝtona verko, ĉe la fono de altaro. La unuaj retabloj de la kristanaj temploj estis porteblaj, de la 12ª jc. konstruiĝis fiksaj. Li indikas etimologion el la latina retabulum, el retro tabularium (malantaŭa tabularo). (eo)
- Erretaula (latinetik: retro tabula altaris, «aldare atzeko ohola») edo eliz oholtza aldare atzean ezartzen den atal bat da, margolanez eta eskulturez osatua. Erretaulak tamaina askotakoak izan daitezke, altzari izatetik aldare atzeko horma guztia estaltzeraino. Altzari badira, atal mugikorrak ere izan ditzake: bi diptikoa bada, hiru triptikoa bada eta gehiago poliptikoa bada. (eu)
- El retablo es la estructura arquitectónica, pictórica y escultórica que se sitúa detrás del altar en las iglesias católicas de rito latino; en las iglesias orientales en comunión con Roma o no, no hay una función semejante, dada la presencia del iconostasio, y en las protestantes suele optarse por una gran reducción de la decoración. La palabra deriva de la expresión latina retro tabula (lit., 'tras el altar'). Para designar el mismo término se emplea también la expresión "pieza de altar" (más propia de la lengua inglesa –altarpiece–, donde se distingue retable de reredos) o la italiana pala d'altare (o ancóna). (es)
- Retablo è il termine spagnolo che indica una grande pala d'altare inquadrata architettonicamente.Il retablo può essere costituito da un dipinto su tavola a scomparti che a seconda delle parti di cui si compone può essere un dittico, un trittico o un polittico, ma può essere anche formato da scomparti in rilievo, oppure da scomparti dipinti alternati a scomparti in rilievo. Il termine retablo nello spagnolo ha etimologia latina, dalla locuzione re(tro)tabulum altaris (tavola dorsale dell'altare). (it)
- Retabel eller altaruppsats är en altarprydnad baktill på altaret, framför allt en sådan prydnad med snidade gestalter i mittdelen (corpus), vilken flankeras av snidade och/eller målade flyglar. (sv)
- Un retaule o reretaule (del llatí retro tabula) és una estructura arquitectònica o de fusteria composta per diverses caselles amb representacions que s'alça a la part de darrere de l'altar de les esglésies cristianes i que constitueix la principal referència visual del presbiteri. Els retaules poden ser fets a base de pintures, escultures o relleus (o bé una combinació d'aquestes coses) però també n'hi ha d'argenteria, esmalts, etc. Per la seva banda, un retauló és un retaule de petites dimensions i molt especialment un Exvot consistent en una petita tauleta de fusta pintada. (ca)
- A retable is a structure or element placed either on or immediately behind and above the altar or communion table of a church. At the minimum it may be a simple shelf for candles behind an altar, but it can also be a large and elaborate structure. A retable which incorporates sculptures or painting is often referred to as an altarpiece. Dossal is another term that may overlap with both retable and reredos; today it usually means an altarpiece painting rising at the back of the altar to which it is attached, or a cloth usually hanging on the wall directly behind the altar. (en)
- Le retable (du latin retro tabula altaris : en arrière d'autel) est une construction verticale qui porte des décors sculptés, parfois peints, en arrière de la table d'autel d'un édifice religieux (église, chapelle). L'étymologie du mot français est la même que celle du mot espagnol retablo, alors que les termes italiens sont pala d'altare, et dossale, plus génériques. Le retablier est un sculpteur ou un architecte qui réalise des retables. Il s'associe les compétences de nombreux artisans-artistes (sculpteurs, peintres, doreur, polychromeur, huchier) pour les réaliser. (fr)
- Een retabel, ook wel altaarretabel, is een liturgisch schilder- of beeldhouwwerk, dat bedoeld is om in een kerkgebouw op een altaar te plaatsen of aan de muur achter een altaar te bevestigen. Meestal bestaat een retabel uit meerdere panelen, al dan niet met scharnieren aan elkaar bevestigd. (nl)
- Nastawa ołtarzowa (także łac. retabulum) – dekoracja ołtarza we wnętrzu kościoła w formie malowidła, płaskorzeźby lub rzeźby, także nadbudowa umieszczona w tylnej części ołtarza ustawiana bezpośrednio na mensie, łącząca się z nią za pośrednictwem predelii lub na osobnym postumencie za mensą. (pl)
- Retábulo (do espanhol retablo) é uma estrutura de madeira, mármore ou de outro material, com lavores, que fica por trás ou acima do altar e que, normalmente, encerra um ou mais painéis pintados ou em relevo. As três fotografias contidas nesta página representam dois dos estilos de retábulos mais difundidos pela Europa, sendo que retábulos em pedra são menos comuns ao norte do continente. Tanto Espanha como Portugal possuem uma rica variedade de retábulos e excelentes exemplos de obras deste tipo em pedra. (pt)
- Рета́бло (retablo — от лат. retro — за, позади и tabula — доска, первоначально retrotabulum) — испанский вариант алтарного образа. Аналогичное понятие французского языка «retable» переводится на русский язык как «заалтарная картина» («запрестольный образ»). Происходит от раннесредневековых доссалей.Ретабло представляет собой сложную архитектурно-декоративную композицию, как правило, достигающую потолка. Оно включает архитектурное обрамление, фигурную и орнаментальную скульптуру, а также живописные изображения. Тип возник в середине XIV в. в средневековой Испании. Позже распространился и в странах Латинской Америки. (ru)
- Ретабло, або іспанський іконостас (retablo — від лат. retro — за, позаду і tabula — дошка, спочатку retrotabulum) — іспанський варіант вівтарного образу. Ретабло являє собою складну архітектурно-декоративну композицію, яка, зазвичай, досягає стелі. Воно включає архітектурне обрамлення, фігурну та орнаментальну скульптуру, а також живописні зображення. Тип виник в середині XIV століття в середньовічній Іспанії. Пізніше поширився і в країни Латинської Америки. (uk)
|
| has abstract
| - الألتربيس (بالإسبانية: retablo) هو الهيكل المعماري والتصويري والنحتي الموجود خلف المذبح في الكنائس الكاثوليكية ذات الطقوس اللاتينية. أما في الكنائس الشرقية فلا يُوجد منظر مُماثلة نظرًا لوجود الأيقونسطاس. وفي البروتستانت، عادة ما يميلون إلى تقليل الزخرفة بشكل كبير. (ar)
- Retabulum (původně latinsky retrotabulum = za deskou, počeštěně retábl) je oltářní nástavec, který stojí na oltářní menze. Může obsahovat sochy, reliéfy či obrazy. Od pozdního středověku měl podobu skříně, někdy obsahoval také svatostánek anebo relikvie. (cs)
- Un retaule o reretaule (del llatí retro tabula) és una estructura arquitectònica o de fusteria composta per diverses caselles amb representacions que s'alça a la part de darrere de l'altar de les esglésies cristianes i que constitueix la principal referència visual del presbiteri. Els retaules poden ser fets a base de pintures, escultures o relleus (o bé una combinació d'aquestes coses) però també n'hi ha d'argenteria, esmalts, etc. Així mateix s'anomena "retaule" a determinats espectacles teatrals que representen una successió de fets històrics, llegendaris, religiosos, etc. Per exemple el Retaule de Sant Ermengol que es representa a La Seu d'Urgell. Per la seva banda, un retauló és un retaule de petites dimensions i molt especialment un Exvot consistent en una petita tauleta de fusta pintada. Un retaule major és el que presideix l'altar principal (altar major) d'una església. Un retaule factici és un retaule fet acoblant elements de procedència diversa que en origen no formaven una unitat. Els retaules tenen un gran protagonisme entre els segles del gòtic i el barroc, és a dir entre la baixa edat mitjana i el final de l'edat moderna. Per a l'església catòlica, tot i que el seu ús no està prescrit pels cànons litúrgics, són instruments importants per a la transmissió de continguts doctrinals, per a fer pedagogia de la fe catòlica i per al foment de la devoció popular, de manera que la presència de retaules és pràcticament constant a totes les esglésies. Així mateix els retaules embelleixen i dignifiquen els espais de culte i, mitjançant la seva iconografia, serveixen per a facilitar la identificació dels respectius altars (o sigui, per la imatge d'un sant representada en un retaule podem saber a quin sant està dedicat l'altar corresponent). En tant que obres d'art a l'abast del públic els retaules contribueixen decisivament a la formació i la popularització de les cultures visuals. Durant el gòtic són el principal agent difusor de les iconografies relacionades amb el culte a la Mare de Déu i els sants. Igualment, els retaules barrocs, molt especialment els hispànics, esdevenen un dels més importants vehicles propagandístics de la Contrareforma i de la seva cultura visual. Pel que fa a les estructures dels retaules, tot i no ser obra d'arquitectura fan ús dels elements arquitectònics característics de cada època (columnes, pinacles, entaulaments, frontons..) i també d'un abundant repertori ornamental i decoratiu que evoluciona en funció dels gustos i dels temps. Els retaules són fruit del mecenatge (algú els pagava, evidentment) i per tant un element al servei del prestigi i fins i tot de l'ostentació dels seus promotors. Quan són privats, no hi falten els escuts o les referències als donants ni tampoc els seus retrats. Encara que normalment els retaules es denominen segons el tema de la casella principal (Retaule de la Transfiguració, Retaule de l'Esperit Sant, Retaule de la Puríssima Concepció, Retaule de Sant Joan, Retaule de Sant Pere…) és bastant freqüent que també es coneguin pel nom dels seus promotors: Retaule del marquès de Santillana, Retaule del Conestable, Retaule de Portinari, Mare de Déu dels Consellers, Tríptic Werl, Pala Strozzi, Retaule del gremi de blanquers, etc. Per a molts pobles i ciutats, el retaule major de la seva església, sufragat per la comunitat, era un important motiu d'orgull local. Per això també és freqüent denominar els retaules segons el lloc on es troben o d'on procedeixen (per exemple, el Retaule de Gant, el Retaule de Vallmoll, el retaule del Miracle, Retaule de Guimerà, etc.). (ca)
- Στην ορολογία της Καθολικής Εκκλησίας με τον όρο ντοσάλε που προέρχεται από το αρχαιότερο dorsale (από το λατινικό dorsum που σημαίνει πίσω, στα νώταμ ράχις) και ρετροτάμπουλα (-retrotabula, πίσω από την τράπεζα) ή ρετάμπλ στα Γαλλικά ονομάζονται οι θρησκευτικολειτουργικές κατασκευές, οι οποίες περιλαμβάνουν έναν ή περισσότερους πίνακες και κοσμούν τον χώρο πίσω από την Αγία Τράπεζα των καθολικών εκκλησιών. (el)
|
![[RDF Data]](/fct/images/sw-rdf-blue.png)
![[cxml]](/fct/images/cxml_doc.png)
![[csv]](/fct/images/csv_doc.png)
![[text]](/fct/images/ntriples_doc.png)
![[turtle]](/fct/images/n3turtle_doc.png)
![[ld+json]](/fct/images/jsonld_doc.png)
![[rdf+json]](/fct/images/json_doc.png)
![[rdf+xml]](/fct/images/xml_doc.png)
![[atom+xml]](/fct/images/atom_doc.png)
![[html]](/fct/images/html_doc.png)
