| rdfs:comment
| - Der Antoniter-Orden (Canonici Regulares Sancti Antonii, Ordenskürzel: CRSAnt; auch Antoniusorden, Antonier, Antoniterorden oder Antonianer) war ein christlicher Hospitalorden. (de)
- The Hospital Brothers of Saint Anthony, Order of Saint Anthony or Canons Regular of Saint Anthony of Vienne (Canonici Regulares Sancti Antonii, or CRSAnt), also Antonines or Antonites, were a Roman Catholic congregation founded in c. 1095, with the purpose of caring for those suffering from the common medieval disease of Saint Anthony's fire. The mother abbey was the abbey of Saint-Antoine-l'Abbaye. (en)
- I canonici regolari di Sant'Antonio di Vienne erano un ordine ospedaliero e monastico-militare medievale. I membri di questo ordine, chiamati anche cavalieri del fuoco sacro (la malattia oggi detta ergotismo o "fuoco di Sant'Antonio"), si dedicavano alle cure degli ammalati di ergotismo che cercavano grazia e conforto presso i santuari di Sant'Antonio abate. Venivano anche chiamati i cavalieri del tau, per la loro divisa che era formata da una veste e da un manto neri, con una croce di soli tre bracci di colore azzurro, cucita sopra il cuore. (it)
- De Orde van Sint-Antonius (Latijn: Canonici Regulares Sancti Antonii, afkorting CRSAnt), ook wel antonieten, antonieters of antonianen, was oorspronkelijk een lekenbroederschap, die in 1095 in de Dauphiné (Zuid-Frankrijk) werd gesticht. Later werd het een ridderlijke orde, een kloosterorde van reguliere kanunniken. (nl)
- Antoniterorden, eller Antoniusorden, hade sitt ursprung i ett brödraskap som grundades omkring 1095 i La-Motte-Saint-Didier i Frankrike av adelsmannen Gaston of Valloire från Dauphiné och hans son, och var inriktat på sjukvård. De hade Antonius av Egypten som skyddshelgon. Syftet var att ägna sig åt vård av dem som drabbats av så kallad antoniuseld som uppkommit genom förgiftning av mjöldryga. (sv)
- Госпитальное братство святого Антония (фр. L'ordre hospitalier de Saint-Antoine), также антониты или антонианцы (Antonins), — религиозное братство, католический орден типа «» регулярных каноников во Франции, в Сент-Антуан-л’Аббеи для ухода за больными и защиты паломников, существовавший в 1089—1803 годы. Ещё в XVIII веке орден включал в себя много монастырей, особенно во Франции, но в 1774 году слился с мальтийцами. Одежда антонитов (антонианцев) была чёрной с тау-крестом из синей лазури (геральдической «финифти») на груди. (ru)
- Els Germans Hospitalers de Sant Antoni o Canonges Regulars de Sant Agustí de l'Orde de Sant Antoni Abat (en llatí Canonici Regulares Sancti Agustini Ordinis Sancti Antonii Abbatis) era un orde de canonges regulars, de tipus monàstic i militar, dedicat a l'assistència hospitalària i la cura dels malalts d'ergotisme, malaltia molt freqüent a l'Edat mitjana i coneguda amb el nom de foc de Sant Antoni. Fundat el 1095 al sud de França, també va ser conegut com a Orde de Sant Antoni o, simplement, Antonians. (ca)
- Los Hermanos Hospitalarios de San Antonio (en latín Canonici Regulares Sancti Agustini Ordinis Sancti Antonii Abbatis, Canónigos Regulares (de San Agustín) de la Orden de San Antonio Abad o CRSAnt), también conocidos como Orden de San Antonio o Antonianos, fueron una congregación católica fundada hacia 1095, con el propósito de cuidar de aquellos que sufrían la enfermedad del ergotismo, muy común por entonces y llamada fuego de San Antón. (es)
- L'Ordre hospitalier de Saint-Antoine ou Antonins regroupe les frères de l'ordre religieux hospitalier des chanoines réguliers de Saint-Antoine-en-Viennois qui de 1095 à 1776 se consacrèrent aux soins des victimes d’un mal mystérieux nommé « mal des ardents » ou « feu de Saint Antoine » ou « ignis sacer » (feu sacré). Ce fut une association d'hommes et de femmes, engagés dans le soin bénévole aux malades, financés par des quêtes, opérant dans des commanderies réparties dans toute l’Europe et même au-delà, qui pourrait évoquer par ces caractères l’ancêtre des ONG médicales humanitaires actuelles, mais dont l’action s’inscrivait dans le contexte des croyances religieuses du Moyen Âge qui voulaient que les épidémies soient envoyées par Dieu et que la guérison passe par la vénération de relique (fr)
- Antonianie, Zakon szpitalny św. Antoniego, (określani również jako antonici) – zakon szpitalny założony w 1095 i zlikwidowany w 1803, żyjącego według reguły św. Augustyna. Nazwa wywodzi się od św. Antoniego Pustelnika. Zakon został założony przez francuskiego rycerza Gaston of Valloire z wdzięczności za uzdrowienie syna z ergotyzmu, zwanego ogniem św. Antoniego, w celu opieki nad osobami cierpiących na tę chorobę. Zakon był reformowany w 1616 i 1630. W 1777 został połączony z zakonem maltańskim. W 1803 zakon antonianów zsekularyzowano. (pl)
|
![[RDF Data]](/fct/images/sw-rdf-blue.png)
![[cxml]](/fct/images/cxml_doc.png)
![[csv]](/fct/images/csv_doc.png)
![[text]](/fct/images/ntriples_doc.png)
![[turtle]](/fct/images/n3turtle_doc.png)
![[ld+json]](/fct/images/jsonld_doc.png)
![[rdf+json]](/fct/images/json_doc.png)
![[rdf+xml]](/fct/images/xml_doc.png)
![[atom+xml]](/fct/images/atom_doc.png)
![[html]](/fct/images/html_doc.png)
