About: Heat death paradox     Goto   Sponge   NotDistinct   Permalink

An Entity of Type : yago:Statement106722453, within Data Space : dbpedia.org associated with source document(s)
QRcode icon
http://dbpedia.org/describe/?url=http%3A%2F%2Fdbpedia.org%2Fresource%2FHeat_death_paradox

The heat death paradox, also known as thermodynamic paradox, Clausius' paradox and Kelvin’s paradox, is a reductio ad absurdum argument that uses thermodynamics to show the impossibility of an infinitely old universe. It was formulated in February 1862 by Lord Kelvin and expanded upon by Hermann von Helmholtz and William John Macquorn Rankine.

AttributesValues
rdf:type
rdfs:label
  • مفارقة الموت الحراري (ar)
  • Paradoxa de Clausius (ca)
  • Paradoja de la muerte térmica (es)
  • Heat death paradox (en)
rdfs:comment
  • The heat death paradox, also known as thermodynamic paradox, Clausius' paradox and Kelvin’s paradox, is a reductio ad absurdum argument that uses thermodynamics to show the impossibility of an infinitely old universe. It was formulated in February 1862 by Lord Kelvin and expanded upon by Hermann von Helmholtz and William John Macquorn Rankine. (en)
  • مفارقة الموت الحراري (بالإنجليزية: Heat death paradox)‏ أو مفارقة كلاوزيوس (بالإنجليزية: Clausius's paradox)‏ أو المفارقة الديناميكية الحرارية (بالإنجليزية: thermodynamic paradox)‏ هي مفارقة صيغت في عام 1862 من قبل لورد كلفن وهيرمان فون هيلمهولتز وويليام جون ماكورن رانكين وهي حجة تستخدم الديناميكا الحرارية لإظهار استحالة قدم العالم. «على افتراض أن الكون أبدي، يُطرح السؤال: كيف لم يتحقق بالفعل؟» نظرًا لوجود نجوم وأشياء أكثر برودة فإن الكون ليس في حالة توازن حراري لذا لا يمكن أن يكون قديمًا إلى ما لا نهاية. (ar)
  • La paradoxa de Clausius, també coneguda com la paradoxa de la mort tèrmica o paradoxa termodinàmica, formulada el 1862 per Lord Kelvin, Hermann von Helmholtz i William John Macquorn Rankine, és un argument reductio ad absurdum que utilitza la termodinàmica per a mostrar la impossibilitat d'un univers infinitament vell. Aquesta paradoxa és basada en el model clàssic d'un univers etern. La paradoxa de Clausius és una paradoxa de paradigma. Fou necessari d'esmenar les nostres idees fonamentals sobre l'univers, canviant de paradigma, per a resoldre-la. (ca)
  • Formulada en 1862 por Lord Kelvin, Hermann von Helmholtz y William John Macquorn Rankine,​ la paradoja de la muerte térmica, también conocida como paradoja de Clausius y paradoja termodinámica,​ es un argumento reductio ad absurdum que utiliza la termodinámica para mostrar la imposibilidad de un universo infinitamente viejo. Asumiendo que el universo es eterno surge una pregunta: ¿Por qué el equilibrio térmico no se ha alcanzado aún?​ Dado que hay estrellas y el universo no está en equilibrio térmico, éste no puede ser infinitamente viejo. (es)
dcterms:subject
Wikipage page ID
Wikipage revision ID
Link from a Wikipage to another Wikipage
sameAs
dbp:wikiPageUsesTemplate
has abstract
  • La paradoxa de Clausius, també coneguda com la paradoxa de la mort tèrmica o paradoxa termodinàmica, formulada el 1862 per Lord Kelvin, Hermann von Helmholtz i William John Macquorn Rankine, és un argument reductio ad absurdum que utilitza la termodinàmica per a mostrar la impossibilitat d'un univers infinitament vell. Aquesta paradoxa és basada en el model clàssic d'un univers etern. La paradoxa de Clausius és una paradoxa de paradigma. Fou necessari d'esmenar les nostres idees fonamentals sobre l'univers, canviant de paradigma, per a resoldre-la. La paradoxa era basada en l'aplicació estricta del Segon principi de termodinàmica, postulat per Rudolf Clausius, segons el qual la calor només pot ser transferida d'un objecte calent a un altre més fred. Si l'univers fos etern, tal com es suposava en el model clàssic estacionari, aquest hauria de ser totalment fred. Tot objecte calent transfereix calor al seu entorn més fresc, fins que tot el sistema és a la mateixa temperatura. Per a dos objectes a la mateixa temperatura, els fluxos de calor d'un cos a l'altre són idèntics, i l'efecte net és nul. Si l'univers fos infinitament vell, hi hauria d'haver hagut prou temps per a les estrelles de refredar-se tot escalfant el seu entorn. La temperatura arreu hauria de ser la mateixa i no existiria cap estrella (o tot hauria de ser tan calent com les estrelles mateixes). Donat l'existència d'estrelles l'univers no és en equilibri tèrmic i no pot ser infinitament vell. La paradoxa no apareix en la cosmologia del Big Bang, on l'univers no és prou vell per haver assolit l'equilibri tèrmic. (ca)
  • مفارقة الموت الحراري (بالإنجليزية: Heat death paradox)‏ أو مفارقة كلاوزيوس (بالإنجليزية: Clausius's paradox)‏ أو المفارقة الديناميكية الحرارية (بالإنجليزية: thermodynamic paradox)‏ هي مفارقة صيغت في عام 1862 من قبل لورد كلفن وهيرمان فون هيلمهولتز وويليام جون ماكورن رانكين وهي حجة تستخدم الديناميكا الحرارية لإظهار استحالة قدم العالم. «على افتراض أن الكون أبدي، يُطرح السؤال: كيف لم يتحقق بالفعل؟» يتم توجيه هذا التناقض إلى حبل الإيمان السائد آنذاك في وجهة نظر كلاسيكية للكون الابدي حيث تفترض مادته على أنها أبدية وكانت دائمًا معروفة بالكون، وتُعد مفارقة كلاوزيوس هي أحد النماذج، كان من الضروري تعديل الأفكار الكونية الأساسية مما يعني تغيير النموذج، تم حل المفارقة عندما تم تغيير النموذج. استندت المفارقة إلى وجهة النظر الميكانيكية الصارمة للقانون الثاني للديناميكا الحرارية التي افترضها رودولف كلاوزيوس والتي بموجبها لا يمكن نقل الحرارة إلا من الاجسام الأكثر دفئًا إلى الأجسام الأبرد، ويُلاحظ: إذا كان الكون أبديًا كما يدعي بشكل كلاسيكي فإنه يجب أن يكون بالفعل باردًا ومتساوي الخواص (أجسامه بنفس درجة الحرارة). ينقل أي جسم ساخن الحرارة إلى محيطه الأكثر برودة حتى يصبح كل شيء في نفس درجة الحرارة، وبالنسبة لشيئين في نفس درجة الحرارة تتدفق الكثير من الحرارة من جسم واحد كما يتدفق من الجسم الآخر بينما لا يتغير التأثير الصافي. إذا كان الكون قديمًا إلى ما لا نهاية فلا بد من وجود وقتً كاف للنجوم لتبرد وتدفئ محيطها. لذلك يجب أن يكون في كل مكان بنفس درجة الحرارة ويجب ألا يكون هناك نجوم، أو يجب أن يكون كل شيء ساخنًا مثل النجوم. نظرًا لوجود نجوم وأشياء أكثر برودة فإن الكون ليس في حالة توازن حراري لذا لا يمكن أن يكون قديمًا إلى ما لا نهاية. لا تنشأ المفارقة في الانفجار العظيم ولا كونيات نظرية الحالة الثابتة الحديثة، في النموذج السابق يكون الكون أصغر من أن يصل إلى التوازن، ففي النموذج الأول بما في ذلك نظرية الحالة شبه المستقرة الأكثر دقة، يفترض أن الهيدروجين الكافي قد تم تجديده أو يتجدد باستمرار للسماح بمتوسط كثافة ثابت للنجوم، بينما يتباطأ استنفاد النجوم وانخفاض درجة الحرارة من خلال تكوين أو اندماج النجوم العظيمة التي تُشكَّل بين كتل وبعض درجات الحرارة المعينة بقايا سدم نجوم مستعرة عظيمة، مثل هذا التناسخ يؤجل الموت الحراري كما يفعل تمدد الكون. (ar)
  • The heat death paradox, also known as thermodynamic paradox, Clausius' paradox and Kelvin’s paradox, is a reductio ad absurdum argument that uses thermodynamics to show the impossibility of an infinitely old universe. It was formulated in February 1862 by Lord Kelvin and expanded upon by Hermann von Helmholtz and William John Macquorn Rankine. (en)
  • Formulada en 1862 por Lord Kelvin, Hermann von Helmholtz y William John Macquorn Rankine,​ la paradoja de la muerte térmica, también conocida como paradoja de Clausius y paradoja termodinámica,​ es un argumento reductio ad absurdum que utiliza la termodinámica para mostrar la imposibilidad de un universo infinitamente viejo. Asumiendo que el universo es eterno surge una pregunta: ¿Por qué el equilibrio térmico no se ha alcanzado aún?​ Esta paradoja está basada en el modelo clásico del universo, según el cual este es eterno. La paradoja de Clausius es una paradoja de paradigma. Fue necesaria para enmendar las ideas fundamentales sobre el universo, lo cual conllevó un cambio de paradigma. La paradoja fue solucionada cuando el paradigma fue cambiado. La paradoja estaba basada en el rígido punto de vista mecánico de la segunda ley de la termodinámica postulada por Rudolf Clausius, según la cual el calor sólo puede transferirse desde un objeto más caliente a uno más frío. Si el universo era eterno, como implicaba el modelo clásico del universo estacionario, éste debería estar ya frío.​ Cualquier objeto caliente transfiere calor a su entorno más frío hasta que todo está a la misma temperatura. Para dos objetos a la misma temperatura, el flujo de calor de un cuerpo como al otro y viceversa es exactamente el mismo, por lo que el efecto neto es que no hay ningún cambio . Si el universo era infinitamente viejo, debía haber habido tiempo suficiente para que las estrellas se enfriasen y su entorno se calentase. Por lo tanto, en todas partes en el universo debería haber la misma temperatura y no tendría que haber ninguna estrella, o bien todo tendría que estar tan caliente como las estrellas. Dado que hay estrellas y el universo no está en equilibrio térmico, éste no puede ser infinitamente viejo. Esta paradoja no existe en la cosmología del Big Bang o la del estado estacionario. En la cosmología del Big Bang, la edad actual del universo no es suficientemente grande para que el equilibrio se haya alcanzado; mientras que en el estado estacionario, suficiente cantidad de hidrógeno es regenerado continuamente como para permitir una densidad media constante e impedir la disminución de estrellas. (es)
gold:hypernym
prov:wasDerivedFrom
page length (characters) of wiki page
foaf:isPrimaryTopicOf
is Link from a Wikipage to another Wikipage of
is Wikipage redirect of
is Wikipage disambiguates of
is known for of
is known for of
is foaf:primaryTopic of
Faceted Search & Find service v1.17_git139 as of Feb 29 2024


Alternative Linked Data Documents: ODE     Content Formats:   [cxml] [csv]     RDF   [text] [turtle] [ld+json] [rdf+json] [rdf+xml]     ODATA   [atom+xml] [odata+json]     Microdata   [microdata+json] [html]    About   
This material is Open Knowledge   W3C Semantic Web Technology [RDF Data] Valid XHTML + RDFa
OpenLink Virtuoso version 08.03.3330 as of Mar 19 2024, on Linux (x86_64-generic-linux-glibc212), Single-Server Edition (61 GB total memory, 49 GB memory in use)
Data on this page belongs to its respective rights holders.
Virtuoso Faceted Browser Copyright © 2009-2024 OpenLink Software