| rdfs:comment
| - Als Biskuitporzellan (früher auch Bisquitporzellan) wird unglasiert gebranntes Porzellan von hohem Feldspat- und niedrigem Quarzgehalt bezeichnet. Wegen der fehlenden Glasur und verminderten Lichtreflexion gleicht es im Aussehen parischem Marmor. (de)
- Buztingintzan, biskuita (biscuit) terrakotaren lehen egostearen emaitza da, baina sarriago, emaitza horri berari esaten zaio biskuit, lehengaia, buztina ez den bitartean, baizik eta kaolina, kuartzoa edo feldespatoa. (eu)
- Un biscuit est une faïence cuite entre 980 et 1 040 °C sans glaçure (sans émaillage), une porcelaine tendre ou dure, cuite sans glaçure à haute température (de 1 200 à 1 400 °C), et il existe aussi des grès biscuités qui sont aussi sans glaçure. Le biscuit de porcelaine est utilisé pour réaliser des statuettes, des surtouts de table, des réductions de grandes statues, etc. (fr)
- La porcellana Biscuit è una porcellana che si presenta alla vista opaca, dura, bianca e simile al marmo. Viene usata per oggetti decorativi, busti, statuette e soprammobili. (it)
- Biscuit is keramiek (aardewerk, steengoed of porselein) dat slechts eenmaal zonder glazuur is gebakken. Meestal is dit een halffabricaat: het biscuit wordt beschilderd met glazuurverf en daarna nogmaals (bij een hogere temperatuur) gebakken. Aardewerkbiscuit wordt bij ongeveer 900°C gebakken. Porseleinbiscuit bij een hogere temperatuur. Biscuit is matglanzend. Omdat biscuit geen beschermende glazuurlaag heeft is het poreus en kwetsbaar. (nl)
- Biskwit – półfabrykat ceramiczny, wstępnie spieczona masa ceramiczna (porcelana, fajans, półporcelana), po pierwszym wypaleniu, niepokryta szkliwem. Spiekanie na biskwit prowadzi się w temperaturze niższej niż wypalanie ostateczne (porcelana, porcelit), rzadko w wyższej (wypalanie fajansu). Ma znacznie niższą wytrzymałość mechaniczną i twardość niż materiał ceramiczny po ostatecznym wypaleniu; może być obrabiany mechanicznie i szkliwiony. Nazwą tą określa się również przedmioty dekoracyjne z porcelany nieszkliwionej, przypominającej marmur. (pl)
- Бискви́т (фр. biscuit — сухарь, сухое печенье, от лат. bis coctum — дважды испечённое) — разновидность керамики, неглазурованный фарфор, изделие из белой фарфоровой массы, не покрытое блестящим слоем свинцовой глазури. (ru)
- El bescuit –o porcellana freda– és un tipus de porcellana blanca i mat, sense esmaltar. És el material resultant del procés que segueix «la ceràmica que ha estat cuita, però encara no ha estat envernissada. La porcellana de bescuit és porosa i absorbeix fàcilment l'aigua, mentre que la ceràmica vidrada i la són molt poc poroses, fins i tot en l'estat de bescuit». La temperatura de cocció és normalment, com a mínim, de 1.000 °C, encara que són habituals temperatures més altes. La cocció del bescuit produeix canvis químics i físics permanents. Com a conseqüència, s'obté un producte molt més dur i resistent, que pot encara ser porós, i això facilita l'aplicació d'esmalts. Amb tot i això, és un producte relativament fràgil, per la qual cosa s'utilitza només com a element decoratiu per a fer-n (ca)
- Biscuit porcelain, bisque porcelain or bisque is unglazed, white porcelain treated as a final product, with a matte appearance and texture to the touch. It has been widely used in European pottery, mainly for sculptural and decorative objects that are not tableware and so do not need a glaze for protection. Biscuit figures have to be free from the common small imperfections that a glaze and painted decoration could cover up, and were therefore usually more expensive than glazed ones. They are also more difficult to keep clean. (en)
- Biscuit (galicismo que en español denomina al bizcocho cerámico), en alfarería, es el resultante de la «cocción» de una pieza sin esmaltar, y por extensión al «estado de la pieza tras su primera cocción». Aunque puede denominar objetos hechos de arcilla, es técnicamente más apropiado para la cerámica compuesta con caolín, cuarzo y feldespato. (es)
|
| has abstract
| - El bescuit –o porcellana freda– és un tipus de porcellana blanca i mat, sense esmaltar. És el material resultant del procés que segueix «la ceràmica que ha estat cuita, però encara no ha estat envernissada. La porcellana de bescuit és porosa i absorbeix fàcilment l'aigua, mentre que la ceràmica vidrada i la són molt poc poroses, fins i tot en l'estat de bescuit». La temperatura de cocció és normalment, com a mínim, de 1.000 °C, encara que són habituals temperatures més altes. La cocció del bescuit produeix canvis químics i físics permanents. Com a conseqüència, s'obté un producte molt més dur i resistent, que pot encara ser porós, i això facilita l'aplicació d'esmalts. Amb tot i això, és un producte relativament fràgil, per la qual cosa s'utilitza només com a element decoratiu per a fer-ne estatuetes i altres objectes, i no és adequada per a les vaixelles. Aquesta tècnica es va començar a fer servir des de mitjan segle xviii, sobretot a França, a la fàbrica de Sèvres, i a Itàlia, a la Reial Fàbrica de Capodimonte (Nàpols). En aquesta època, es van posar de moda les estatuetes i els grups d'escenes pastorils fetes amb bescuit. Al segle xix, se'n van fabricar moltes nines i ninots: les nines de porcellana són fetes de bescuit. (ca)
- Biscuit porcelain, bisque porcelain or bisque is unglazed, white porcelain treated as a final product, with a matte appearance and texture to the touch. It has been widely used in European pottery, mainly for sculptural and decorative objects that are not tableware and so do not need a glaze for protection. The term "biscuit" refers to any type of fired but unglazed pottery in the course of manufacture, but only in porcelain is bisque a term for a final product. Unglazed earthenware as a final product is often called terracotta, and in stoneware equivalent unglazed wares (such as jasperware) are often called "dry-bodied". Many types of pottery, including most porcelain wares, have a glaze applied, either before a single firing, or at the biscuit stage, with a further firing. Small figurines and other decorative pieces have often been made in biscuit, as well as larger portrait busts and other sculptures; the appearance of biscuit is very similar to that of carved and smoothed marble, the traditional prestige material for sculpture in the West. It is hardly used in Chinese porcelain or that of other East Asian countries, but in Europe became very popular for figures in the second half of the 18th century, as Neoclassicism dominated contemporary styles. It was first used at Vincennes porcelain in 1751 by Jean-Jacques Bachelier. Biscuit figures have to be free from the common small imperfections that a glaze and painted decoration could cover up, and were therefore usually more expensive than glazed ones. They are also more difficult to keep clean. A popular use for biscuit porcelain was the manufacture of bisque dolls in the 19th century, where the porcelain was typically tinted or painted in flesh tones. In the doll world, "bisque" is usually the term used, rather than "biscuit". Parian ware is a 19th-century type of biscuit. (en)
- Als Biskuitporzellan (früher auch Bisquitporzellan) wird unglasiert gebranntes Porzellan von hohem Feldspat- und niedrigem Quarzgehalt bezeichnet. Wegen der fehlenden Glasur und verminderten Lichtreflexion gleicht es im Aussehen parischem Marmor. (de)
- Buztingintzan, biskuita (biscuit) terrakotaren lehen egostearen emaitza da, baina sarriago, emaitza horri berari esaten zaio biskuit, lehengaia, buztina ez den bitartean, baizik eta kaolina, kuartzoa edo feldespatoa. (eu)
- Un biscuit est une faïence cuite entre 980 et 1 040 °C sans glaçure (sans émaillage), une porcelaine tendre ou dure, cuite sans glaçure à haute température (de 1 200 à 1 400 °C), et il existe aussi des grès biscuités qui sont aussi sans glaçure. Le biscuit de porcelaine est utilisé pour réaliser des statuettes, des surtouts de table, des réductions de grandes statues, etc. (fr)
- Biscuit (galicismo que en español denomina al bizcocho cerámico), en alfarería, es el resultante de la «cocción» de una pieza sin esmaltar, y por extensión al «estado de la pieza tras su primera cocción». Aunque puede denominar objetos hechos de arcilla, es técnicamente más apropiado para la cerámica compuesta con caolín, cuarzo y feldespato. Esta técnica empezó a emplearse desde mediados del siglo xviii, sobre todo en Francia, en la fábrica de Sèvres y en Italia, en la Real Fábrica de Capodimonte de Nápoles, poniendo de moda objetos de adorno como estatuillas y grupos de escenas pastoriles imitando las porcelanas. En el xviii se fabricaron en ‘biscuit’ muchas muñecas.[cita requerida] El horno para elaborar ‘biscuit’ debe estar de 900 a 1000 °C y es indispensable que circule el aire para que produzca una aceptable oxidación. La cerámica producto del ‘biscuit’ es blanca, mate y muy frágil, apropiada para pequeños elementos decorativo, en especial estatuillas y apliques. (es)
- La porcellana Biscuit è una porcellana che si presenta alla vista opaca, dura, bianca e simile al marmo. Viene usata per oggetti decorativi, busti, statuette e soprammobili. (it)
- Biscuit is keramiek (aardewerk, steengoed of porselein) dat slechts eenmaal zonder glazuur is gebakken. Meestal is dit een halffabricaat: het biscuit wordt beschilderd met glazuurverf en daarna nogmaals (bij een hogere temperatuur) gebakken. Aardewerkbiscuit wordt bij ongeveer 900°C gebakken. Porseleinbiscuit bij een hogere temperatuur. Biscuit is matglanzend. Omdat biscuit geen beschermende glazuurlaag heeft is het poreus en kwetsbaar. (nl)
- Biskwit – półfabrykat ceramiczny, wstępnie spieczona masa ceramiczna (porcelana, fajans, półporcelana), po pierwszym wypaleniu, niepokryta szkliwem. Spiekanie na biskwit prowadzi się w temperaturze niższej niż wypalanie ostateczne (porcelana, porcelit), rzadko w wyższej (wypalanie fajansu). Ma znacznie niższą wytrzymałość mechaniczną i twardość niż materiał ceramiczny po ostatecznym wypaleniu; może być obrabiany mechanicznie i szkliwiony. Nazwą tą określa się również przedmioty dekoracyjne z porcelany nieszkliwionej, przypominającej marmur. (pl)
- Бискви́т (фр. biscuit — сухарь, сухое печенье, от лат. bis coctum — дважды испечённое) — разновидность керамики, неглазурованный фарфор, изделие из белой фарфоровой массы, не покрытое блестящим слоем свинцовой глазури. (ru)
|
.jpg)
_MET_ES4280.jpg)
![[RDF Data]](/fct/images/sw-rdf-blue.png)
![[cxml]](/fct/images/cxml_doc.png)
![[csv]](/fct/images/csv_doc.png)
![[text]](/fct/images/ntriples_doc.png)
![[turtle]](/fct/images/n3turtle_doc.png)
![[ld+json]](/fct/images/jsonld_doc.png)
![[rdf+json]](/fct/images/json_doc.png)
![[rdf+xml]](/fct/images/xml_doc.png)
![[atom+xml]](/fct/images/atom_doc.png)
![[html]](/fct/images/html_doc.png)
