| rdfs:comment
| - Ο Μπερνάλ, γαλλ. Bernal (απεβ. 1381) από τον Οίκο των Φουά ήταν 1ος κόμης τού Μαδινασέλι. Έγινε αξιωματικός στον στρατό της Καστίλης. (el)
- Bernal de Foix, 1st Count of Medinaceli (Spanish: Mosén Bernardo de Bearne y Foix, primer conde de Medinaceli; d. 1381), also known as "the Bastard of Bearn", was a military officer in the Crown of Castile, a region that is now part of Spain. (en)
- Bernard de Béarn († vers 1381) est l'un des fils bâtards de Gaston Fébus. Il est fait Ier comte de Medinaceli (1368) et fonde la dynastie des comtes de Medinaceli. (fr)
- Mn. Bernat de Bearn (en francès Bernard de Béarn, m. 1381) va ser un cavaller i noble bearnès, I comte de Medinaceli, a més de senyor de Luzón y Somaén. Va ser fill de Gastó III de Foix, senyor dels territoris de Foix i Bearn. Segons les cròniques de l'època, era un home gallard de gentilesa corporal. Va ser cavaller d'Enric II de Castella, havia donat suport a la causa del rei, quan encara era només pretendent, en la recuperació i successió del regne contra el germanastre d'Enric, el rei Pere I, durant la guerra civil castellana en favor del bàndol dels Trastàmara. Enric havia creuat els Pirineus i va fer la seva entrada per la vall d'Aran, acompanyat per diversos cavallers, entre ells Bernardo, i amb la victòria del Trastàmara, va esdevenir un dels primers en ser premiat amb el vescomtat (ca)
- Bernardo Biarnokoa edo Bernardo Foixkoa (?-1381) frantziar jatorriko noble bat izan zen, titulua jaso zuena, eta, hala Medinaceli leinuaren sortzailea izan zena. Ama ezezagunekoa, Gaston Febus, Foixko XII. kondearen semea izan zen. Hasieran Bernardo Biarnotarra deitua, bere aitak errekonozitu zuen, familiaren abizena erabiltzeko eskubidea emanez, ezkontzaz kanpoko semea zen aldetik, heredentzia orotik kanpo geratu zen arren. Gaztelan borrokatu zuen Henrike II.a Gaztelakoaren zerbitzura honen Petri I.a Gaztelakoaren aurkako borrokan, zerbitzu honengatik eman ziolarik. (eu)
- Bernardo de Bearne o Bernardo de Foix (?-1381) fue un noble de origen francés distinguido con el título castellano de i conde de Medinaceli y, por lo tanto, fundador de la Casa de Medinaceli. Era hijo bastardo de Gastón Febo, xi conde de Foix y Catalina Rabat. Llamado inicialmente Bernardo el Bearnés, fue reconocido por su padre (y legitimado en Aviñón por una bula del papa Gregorio XI, el 17 de septiembre de 1371), concediéndole el derecho a utilizar el apellido familiar aunque, como bastardo, quedó excluido de cualquier herencia. Combatió en la Primera Guerra Civil Castellana al servicio de Enrique de Trastámara en su lucha contra Pedro de Borgoña, servicio por el que se le concedió el condado de Medinaceli. (es)
|
| has abstract
| - Mn. Bernat de Bearn (en francès Bernard de Béarn, m. 1381) va ser un cavaller i noble bearnès, I comte de Medinaceli, a més de senyor de Luzón y Somaén. Va ser fill de Gastó III de Foix, senyor dels territoris de Foix i Bearn. Segons les cròniques de l'època, era un home gallard de gentilesa corporal. Va ser cavaller d'Enric II de Castella, havia donat suport a la causa del rei, quan encara era només pretendent, en la recuperació i successió del regne contra el germanastre d'Enric, el rei Pere I, durant la guerra civil castellana en favor del bàndol dels Trastàmara. Enric havia creuat els Pirineus i va fer la seva entrada per la vall d'Aran, acompanyat per diversos cavallers, entre ells Bernardo, i amb la victòria del Trastàmara, va esdevenir un dels primers en ser premiat amb el vescomtat de Medinaceli, que ben aviat es va convertir en el 1368, que suposava el territori fins aleshores constituït com a territori reial, que tenia com a cap la vila de Medinaceli. El rei també el va casar amb la donzella Isabel de la Cerda, filla del comte de Claramonte, i neta d'Alfonso de la Cerda, que així mateix era net d'Alfons X el Savi. La parella va casar-se a Sevilla el 14 de setembre de 1370. Des del seu matrimoni, la seva casa seria coneguda amb el nom de la vila soriana, i seria la branca materna la preponderant i quedaria reflectida en el seu nom i escut, que va deixar de banda les armes dels Foix i es va centrar en el llinatge de la Cerda. A més Isabel, a banda d'oferir el seu origen regi, va aportar un important patrimoni, com era la senyoria d'El Puerto de Santa María i altres estats. Amb ella va tenir al seu únic fill i hereu, . A la seva mort, el 1381, va ser enterrat al monestir de Santa María la Real de Huerta (Sòria), així com la seva esposa el 1385. (ca)
- Ο Μπερνάλ, γαλλ. Bernal (απεβ. 1381) από τον Οίκο των Φουά ήταν 1ος κόμης τού Μαδινασέλι. Έγινε αξιωματικός στον στρατό της Καστίλης. (el)
- Bernal de Foix, 1st Count of Medinaceli (Spanish: Mosén Bernardo de Bearne y Foix, primer conde de Medinaceli; d. 1381), also known as "the Bastard of Bearn", was a military officer in the Crown of Castile, a region that is now part of Spain. (en)
- Bernardo Biarnokoa edo Bernardo Foixkoa (?-1381) frantziar jatorriko noble bat izan zen, titulua jaso zuena, eta, hala Medinaceli leinuaren sortzailea izan zena. Ama ezezagunekoa, Gaston Febus, Foixko XII. kondearen semea izan zen. Hasieran Bernardo Biarnotarra deitua, bere aitak errekonozitu zuen, familiaren abizena erabiltzeko eskubidea emanez, ezkontzaz kanpoko semea zen aldetik, heredentzia orotik kanpo geratu zen arren. Gaztelan borrokatu zuen Henrike II.a Gaztelakoaren zerbitzura honen Petri I.a Gaztelakoaren aurkako borrokan, zerbitzu honengatik eman ziolarik. Sevillan ezkondu zen 1370eko irailak 14an , , birbiloba eta biloba. Ezkontza horretatik , Medinaceliko II. kondea (1371-1404) eta María de Bearne y de la Cerda (?-1381) jaio ziren. lurperatua dago, Soriako probintzian. (eu)
- Bernardo de Bearne o Bernardo de Foix (?-1381) fue un noble de origen francés distinguido con el título castellano de i conde de Medinaceli y, por lo tanto, fundador de la Casa de Medinaceli. Era hijo bastardo de Gastón Febo, xi conde de Foix y Catalina Rabat. Llamado inicialmente Bernardo el Bearnés, fue reconocido por su padre (y legitimado en Aviñón por una bula del papa Gregorio XI, el 17 de septiembre de 1371), concediéndole el derecho a utilizar el apellido familiar aunque, como bastardo, quedó excluido de cualquier herencia. Combatió en la Primera Guerra Civil Castellana al servicio de Enrique de Trastámara en su lucha contra Pedro de Borgoña, servicio por el que se le concedió el condado de Medinaceli. Casó en Sevilla el 14 de septiembre de 1370 con Isabel de la Cerda, señora de El Puerto de Santa María, bisnieta de Fernando de la Cerda, infante de Castilla y nieta de Guzmán el Bueno, i señor de Sanlúcar. De ese matrimonio nació Gastón de Bearne, ii conde de Medinaceli, y María de Bearne (?-1381). Está enterrado en el monasterio de Santa María de Huerta, en la provincia de Soria. (es)
- Bernard de Béarn († vers 1381) est l'un des fils bâtards de Gaston Fébus. Il est fait Ier comte de Medinaceli (1368) et fonde la dynastie des comtes de Medinaceli. (fr)
|
![[RDF Data]](/fct/images/sw-rdf-blue.png)
![[cxml]](/fct/images/cxml_doc.png)
![[csv]](/fct/images/csv_doc.png)
![[text]](/fct/images/ntriples_doc.png)
![[turtle]](/fct/images/n3turtle_doc.png)
![[ld+json]](/fct/images/jsonld_doc.png)
![[rdf+json]](/fct/images/json_doc.png)
![[rdf+xml]](/fct/images/xml_doc.png)
![[atom+xml]](/fct/images/atom_doc.png)
![[html]](/fct/images/html_doc.png)