rdfs:comment
| - El metall de campanes és un bronze especial amb un contingut d'estany, Sn, entre el 20 i el 22%. L'aliatge està constituït majoritàriament per coure, Cu, 78-80% i petites quantitats de zinc, Zn, i plom, Pb. És un aliatge dur, relativament fràgil. (ca)
- Zvonovina je pružný, velmi tvrdý bronz pískové až stříbrolesklé barvy. Je to slitina 78 % mědi a 22 % cínu s nevýraznými odchylkami, nepřesahujícími 2 %. (cs)
- Bell metal or bell bronze is an alloy used for making bells and related instruments, such as cymbals. It is a form of bronze with a higher tin content, usually in approximately a 4:1 ratio of copper to tin (typically, 78% copper, 22% tin by mass). The higher tin content increases the rigidity of the metal, and increases the resonance. Historically, it was preferred for early cannons. Today, it also has industrial uses, being specified for valve bodies, piston rings, bearings, and bushings. (en)
- Se denomina metal de campana a un tipo de aleación metálica muy resistente, utilizada tradicionalmente para la fundición de campanas. Esta aleación es un tipo de bronce que utiliza cobre con estaño en una proporción de 3:1 (78 % frente a un 22 % en valores precisos), que se funden conjunta y fácilmente y luego se , produciendo la aleación más sonora de todos los bronces, siendo el tono más grave y profundo cuanta mayor cantidad de cobre posea la campana. La mena principal es la estannita, un sulfuro de cobre, estaño y hierro. (es)
- Klokspijs is het metaal waarvan klokken worden gegoten. Het bestaat uit koper (rond de 80%), en 18-24% tin en maximaal 4% verontreiniging. (nl)
- Klockmetall eller klockbrons är en bronslegering som är avsedd för gjutning av bland annat kyrkklockor och som vanligtvis består av 78% koppar och 22% tenn och är gulgrå till färgen. Variantioner av legeringen ligger mellan 78 och 85 % koppar och 15–22 % tenn. Ibland ingår 1–3 % bly istället för lika mycket tenn. Klockmetall används till kyrkklockor, koskällor, skeppsklockor och vällingklockor. Gjutformen tillverkas av sand och lim och förstörs efter varje gjutning då den brytes upp. Förr lade man ibland till silver eller guld i gjutmassan i tron om att men fick en finare klang i klockan, till exempel kastade Kung Fredrik I i dukater i smältan vid gjutningen av den stora 8,8 ton tunga klockan Susanne i Magdeburgs domkyrka år 1702. (sv)
|