| rdfs:comment
| - Arrotino ('esmolet' en italià), anteriorment denominat Escita, és una figura que representa un home mig agenollat i alçant la mirada (en una postura d'esforç), mentre esmola un ganivet sobre una pedra. Formava part d'un grup escultòric: l'escorxament de Màrsies. Tot i que en l'actualitat es reconeix com una còpia romana (del s. I ae) d'un original grec (d'època hel·lenística, en l'estil de l'escola de Pèrgam), durant molt de temps es creia que era una escultura grega original. Se'n feren còpies que s'exhibien i utilitzaven en l'ensenyament de l'art; una d'elles per a la Royal Academy que és en el Courtauld Institute of Art. També amb aquesta pretensió s'exhibia al costat de la Venus ajupida de la col·lecció Uffizi, i ambdues escultures es disposaren com pendant al Parterre Nord dels jardin (ca)
- The Arrotino (Italian - the "Blade-Sharpener"), or formerly the Scythian, thought to be a figure from a group representing the Flaying of Marsyas is a Hellenistic-Roman sculpture (Pergamene school) of a man crouching to sharpen a knife on a whetstone. It is on display in the Tribuna of the Uffizi, alongside Old Master paintings, as it has been since the 18th century. (en)
- Arrotino ("afilador" en lengua italiana), anteriormente denominado Escita, es una figura que representa a un hombre parcialmente arrodillado y alzando la mirada (en una postura esforzada), mientras afila un cuchillo sobre una piedra de afilar. Formaba parte de un con el tema del desollamiento de Marsias. Aunque en la actualidad se reconoce como una copia romana (del siglo I a. C.) de un original griego (de época helenística, en el estilo de la ), durante mucho tiempo se creyó que era una escultura griega original, una de las más finas que habría sobrevivido. Así, fue frecuente sacarle moldes para copias que se exhibían y se utilizaban en la enseñanza del arte; una de ellas para la Royal Academy que se exhibe en el Courtauld Institute of Art). También con esa pretensión se justificaba exh (es)
- Арроті́но (італ. Arrotino — «Точильник», «Гострильник») — антична скульптура, що зображає чоловіка, який сидить навпочіпки і гострить ніж на точильному камені. Колишня назва — «Скіф», припускали також, що він був частиною скульптурної групи, що зображала здирання шкіри з Марсія. Тривалий час «Арротіно» вважали оригінальною грецькою статуєю, одною з найкращих, що збереглися. Згідно з сучасними дослідженнями, це давньоримська копія І ст. до н. е. з незбереженого давньогрецького оригіналу доби Еллінізму. З неї було зроблено чимало виліпків і гіпсових копій — як приладдя для художніх шкіл. (uk)
|
| has abstract
| - Arrotino ('esmolet' en italià), anteriorment denominat Escita, és una figura que representa un home mig agenollat i alçant la mirada (en una postura d'esforç), mentre esmola un ganivet sobre una pedra. Formava part d'un grup escultòric: l'escorxament de Màrsies. Tot i que en l'actualitat es reconeix com una còpia romana (del s. I ae) d'un original grec (d'època hel·lenística, en l'estil de l'escola de Pèrgam), durant molt de temps es creia que era una escultura grega original. Se'n feren còpies que s'exhibien i utilitzaven en l'ensenyament de l'art; una d'elles per a la Royal Academy que és en el Courtauld Institute of Art. També amb aquesta pretensió s'exhibia al costat de la Venus ajupida de la col·lecció Uffizi, i ambdues escultures es disposaren com pendant al Parterre Nord dels jardins de Versalles. Des del s. XVIII s'exhibeix en la Tribuna dels Uffizi juntament amb pintures de vells mestres. La trobaren en una excavació al començament del s. XVI, per la qual cosa pot deduir-se d'un inventari fet després de la mort d'Agostini Chigi (1520) de la seua vil·la al Trastevere, que esdevindria la Vil·la Farnesina. Després formà part del jardí d'escultures i antiguitats que Paolantonio Soderini heretà de son germà, Monsignor Francesco Soderini, disposat al Mausoleu d'August; Paolantonio anotà en una carta de 1561 que il mio vilà —"el meu llaurador"— ja no hi era, i se sap que un membre de la família Mignanelli l'havia venut al cardenal Ferran I de Mèdici. Es traslladà a la Vil·la Mèdici, on s'exhibí fins que al s. XVIII es va reunir amb les col·leccions Mèdici a Florència. En aquell moment es reinterpretà el llaurador com un escita, i se'l separà de l'anterior associació a les escenes de gènere per interpretar-lo com un barber o sastre regi que tramava un complot contra l'estat, la qual cosa suposava un rang superior en la jerarquia de gèneres tal com llavors es concebia. Des del s. XVII es reconegué com a part d'un grup escultòric amb el tema de l'escorxament de Màrsies, com es feu amb altres grups hel·lenístics (el Laocoont i els seus fills, el grup de l'Odissea de les escultures de Sperlonga o del que formaria part el Gàlata moribund). El primer a identificar-lo fou, al 1669, Leonardo Agostini, que en reconegué el tema en antigues gemmes gravades. (ca)
- The Arrotino (Italian - the "Blade-Sharpener"), or formerly the Scythian, thought to be a figure from a group representing the Flaying of Marsyas is a Hellenistic-Roman sculpture (Pergamene school) of a man crouching to sharpen a knife on a whetstone. The sculpture was excavated in the early sixteenth century, for it is recognizable in an inventory made after the death of Agostino Chigi (1520) of his villa in Trastevere, which would become the Villa Farnesina. Later the sculpture formed part of the garden of sculptures and antiquities that Paolantonio Soderini inherited from his brother, Monsignor Francesco Soderini, who had arranged them in the Mausoleum of Augustus; Paolantonio noted in a letter of 1561 that il mio villano— "my peasant"— had gone away, and it is known that a member of the Mignanelli family sold the Arrotino to Cardinal Ferdinando de' Medici. It was removed to the Villa Medici, where it was displayed until it was removed in the eighteenth century to the Medici collections in Florence. In the Medici collections the villano was reinterpreted as a Scythian, or divorced of its genre associations entirely by becoming a royal barber or butler overhearing treasonous plotting against the state, raising it to the level of moralised history, which ranked higher in the contemporary hierarchy of genres. Only since the seventeenth century has it been recognized as having formed one part of a Hellenistic group of "Apollo flaying Marsyas" (akin to the better-known multiple figures of Laocoön and his Sons, the Odyssean groups at Sperlonga, or the Pergamene group of which the Dying Gaul was once a part). The identification with a Marsyas group was introduced in 1669, in a publication by Leonardo Agostini, who recognized the theme in antique engraved hardstones The Arrotino was also for a long time thought to be an original Greek sculpture, and one of the finest such sculptures to have survived. As such, plaster copies were made for show and for art instruction (one made for the Royal Academy is now on view at the Courtauld). The original was often displayed beside one of the variants of the other great ancient sculpture of a crouching figure, the Crouching Venus also in the Uffizi collection. However, the Arrotino is now recognised simply as a first-century BC copy from a Hellenistic original. It is on display in the Tribuna of the Uffizi, alongside Old Master paintings, as it has been since the 18th century. (en)
|
_-_n._2953_-_Arrotino_(Firenze).jpg)
;_Zoffany,_Johann.jpg)
![[RDF Data]](/fct/images/sw-rdf-blue.png)
![[cxml]](/fct/images/cxml_doc.png)
![[csv]](/fct/images/csv_doc.png)
![[text]](/fct/images/ntriples_doc.png)
![[turtle]](/fct/images/n3turtle_doc.png)
![[ld+json]](/fct/images/jsonld_doc.png)
![[rdf+json]](/fct/images/json_doc.png)
![[rdf+xml]](/fct/images/xml_doc.png)
![[atom+xml]](/fct/images/atom_doc.png)
![[html]](/fct/images/html_doc.png)
