| rdfs:comment
| - المؤيد محمد بن القاسم (ولد في 1582 - توفي في سبتمبر 1644) إمام الدولة الزيدية في اليمن من 1620 إلى 1644. ينتمي إلى عائلة القاسمي التي تنحدر من نسل النبي محمد. تمكن من طرد العثمانيين كليا من الأراضي اليمنية وإعادة الإمامة الزيدية في كامل اليمن عدى مدينة عدن، مؤكدا بذلك استقلال الدولة الزيدية. إيالة اليمن، الامبراطورية العثمانية الإمامة الزيدية، الإمام المؤيد محمد بن القاسم. (ar)
- Al-Mu'ayyad Muhammad (1582 – September 1644) was an Imam of Yemen (1620–1644), son of Al-Mansur al-Qasim. He managed to expel the Ottoman Turks entirely from the Yemenite lands, thus confirming an independent Zaidi state. (en)
- Al-Mu'ayyad Muhammad ben al-Qasim (en arabe : المؤيد محمد بن القاسم), né en 1582 et mort le 29 septembre 1644 à Shaharah, est un chef religieux et politique du Yémen, imam de la communauté des zaïdites. Il succède en 1620 à son père, l'imam Al-Mansur al-Qasim, fondateur de la lignée des Qasimides ; il continue la guerre que celui-ci avait entreprise en 1597 contre l'Empire ottoman. Il prend Sanaa en 1629 et chasse les Ottomans de leur province du Yémen en 1635. Son règne correspond à une époque de prospérité pour le Yémen, enrichi par la culture du café. Son frère (en) lui succède. (fr)
- Мухаммед аль-Муайяд бін аль-Мансур (араб. المؤيد محمد بن القاسم; 1582–1644) – імам Зейдитської держави у Ємені. За свого правління у 1632—1636 роках зумів остаточно витіснити турків з єменських земель, заснувавши незалежну державу. Після цього на деякий час встановив владу над Хіджазом. (uk)
- Al-Muàyyad bi-L·lah Muhàmmad ibn al-Mansur bi-L·lah al-Qàssim o, més senzillament, Muhàmmad ibn al-Qàssim o al-Muàyyad bi-L·lah Muhàmmad (1572-1644) fou imam zaidita del Iemen (1620-1644). El febrer del 1620 va morir l'imam al-Qàssim i el seu fill Muhàmmad el va succeir amb el làqab d'al-Muàyyad bi-L·lah, gaudint d'un gran reconeixement pels seus coneixements religiosos. La treva de deu anys amb els otomans que el seu pare havia signat amb el governador turc Mehmed Pasha fou renovada i l'acord fou respectat fins a l'octubre del 1626 quan el governador Haydar Pasha va fer executar a un conegut partidari de l'imam; llavors Muhammad va atacar diverses fortaleses en poder dels turcs, atacs que van tenir força suport entre la població civil de les mateixes fortaleses; a finals de l'any o començ (ca)
|
| has abstract
| - المؤيد محمد بن القاسم (ولد في 1582 - توفي في سبتمبر 1644) إمام الدولة الزيدية في اليمن من 1620 إلى 1644. ينتمي إلى عائلة القاسمي التي تنحدر من نسل النبي محمد. تمكن من طرد العثمانيين كليا من الأراضي اليمنية وإعادة الإمامة الزيدية في كامل اليمن عدى مدينة عدن، مؤكدا بذلك استقلال الدولة الزيدية. إيالة اليمن، الامبراطورية العثمانية الإمامة الزيدية، الإمام المؤيد محمد بن القاسم. (ar)
- Al-Muàyyad bi-L·lah Muhàmmad ibn al-Mansur bi-L·lah al-Qàssim o, més senzillament, Muhàmmad ibn al-Qàssim o al-Muàyyad bi-L·lah Muhàmmad (1572-1644) fou imam zaidita del Iemen (1620-1644). El febrer del 1620 va morir l'imam al-Qàssim i el seu fill Muhàmmad el va succeir amb el làqab d'al-Muàyyad bi-L·lah, gaudint d'un gran reconeixement pels seus coneixements religiosos. La treva de deu anys amb els otomans que el seu pare havia signat amb el governador turc Mehmed Pasha fou renovada i l'acord fou respectat fins a l'octubre del 1626 quan el governador Haydar Pasha va fer executar a un conegut partidari de l'imam; llavors Muhammad va atacar diverses fortaleses en poder dels turcs, atacs que van tenir força suport entre la població civil de les mateixes fortaleses; a finals de l'any o començament del 1627 l'imam ja dominava Kawkaban, Hajja, Banî Matar, Anis, Rayma i Jabal Bura. Sanaa estava assetjada i els xerifs de Sabya i d'Abu Arish es van aliar a l'imam. L'emir Abd al-Kadir ibn Muhammad al-Jurhami, que controlava la regió d'Abyan, es va unir als zaidites, i es va apoderar de Lahej i d'Aden i extenses regions del Iemen del sud van quedar fora del control otomà. El 1628 Haydar Pasha, assetjat a Sanaa, va aconseguir pactar una treva de cinc mesos amb l'imam el que va permetre a Abidin Pasha, governador de Suakin, d'arribar al Iemen amb 1500 homes i plans per recuperar la província; fou derrotat però a Taizz i es va establir a Moka i va negociar amb el cap de la factoria holandesa, Van den Broecke, per obtenir la protecció de la flota holandesa pels vaixells que comerciaven entre Moka i l'Índia. El 1629 la Porta va enviar com a nou governador del Iemen a Kansuh Pasha al lloc d'Haydar Pasha. Va arribar al Iemen amb tropes reunides a Egipte i va desembarcar a Jizan, progressant des d'allí cap a Zabid. Enfrontat a Abidin Pasha el va fer executar. La treva entre turcs i l'imam a Sanaa havia expirat i Haydar Pasha va abandonar la ciutat sota garantia de l'imam retirant-se a Zabid on fou arrestat i empresonat. Havent perdut doncs Taizz i Sanaa, només els restaven Zabid i Moka. El maig del 1630, Ahmad Kansûh Pasha va intentar sense èxit recuperar Taizz. Llavors va signar una treva amb l'imam (agost de 1630). Els otomans tancats a Zabid van tenir greus disputes internes (1631-1634). El 1634 Kansuh Pasha va trencar la treva pactada quatre anys abans i va atacar per mar Jizan i Aden, però fou derrotat i el 1635 al-Hasan, germà de l'imam, es va apoderar de Zabid. Els otomans es van retirar a Moka però gran part de les tropes van desertar. Finalment a mitjan octubre, Kansuh va capitular i l'imam va concedir als otomans el dret de sortir del país en seguretat. Del 1635 al 1637 al-Hasan ibn al-Kasim va dirigir les accions militars zaidites contra els otomans que restaven al país i va dominar el sud del Iemen nomenant governadors a les ciutats conquerides. Dos dels seus esclaus van esdevenir governadors dels ports d'al-Luhayya i de Moka. El 1638 l'imam va dictar mesures contra el consum de tabac i va fer cremar els estocs d'aquest producte a la regió de Kawkaban però no va aconseguir l'erradicació en altres regions que no estaven sota el seu domini directe i les mesures es pot considerar que foren un fracàs. El 6 de febrer de 1639 va morir de pleura al-Hasan ibn al-Kasim i fou enterrat a Duran. L'imam al-Mu'ayyad, que volia restringir la influència creixent del clan dels hasanites, va concedir els territoris que aquest governava, a un altre germà, al-Husayn ibn al-Kasim, descartant als dos fills del difunt, Muhàmmad i Ahmad. A finals d'any (novembre/desembre) Ahmad ibn al-Hasan, considerant les províncies governades pel seu pare com la seva herència legitima, va desobeir al nou governador i oncle i es va revoltar a la regió de Wusab. La revolta fou aplanada i els consellers d'Ahmad executats, però el mateix Ahmad fou tractat amb indulgència (1640). L'estiu del 1641 Ahmad ibn al-Hasan es va revoltar per segona vegada, ara a la regió de Khawlan, i va atacar Dhamar; perseguit per les forces de l'imam es va dirigir a Rada i tot seguit a Qaflaba on els seus seguidor foren rodjeats i vençuts. Ahmad es va refugiar a Abyan i després a la regió de Yafi (1642). El 1643 un notable zaidita va arranjar la reconciliació entre Ahmad i l'imam i el rebel va sortir de Yafi i va ser autoritzat a residir a Sanaa. L'imam va morir a la seva capital al-Shahara el 29 de setembre de 1644. Els seus germans Ahmad i Ismail es van disputar la successió i fou el segon el que va aconseguir el suport de la major part dels membres de la família kasimita, especialment de Muhàmmad ibn al-Hasan ibn al-Kasim (1601-1668) i el seu germà Ahmad ibn al-Hasan (1619-1681), caps militars hàbils amb molta influència al sud del Iemen. Ahmand ibn al-Mansur es va revoltar reclamant l'imamat però fou derrotat i es va rendir i Ismail fou aclamat agafant el nom d'al-Mutawakkil. (ca)
- Al-Mu'ayyad Muhammad (1582 – September 1644) was an Imam of Yemen (1620–1644), son of Al-Mansur al-Qasim. He managed to expel the Ottoman Turks entirely from the Yemenite lands, thus confirming an independent Zaidi state. (en)
- Al-Mu'ayyad Muhammad ben al-Qasim (en arabe : المؤيد محمد بن القاسم), né en 1582 et mort le 29 septembre 1644 à Shaharah, est un chef religieux et politique du Yémen, imam de la communauté des zaïdites. Il succède en 1620 à son père, l'imam Al-Mansur al-Qasim, fondateur de la lignée des Qasimides ; il continue la guerre que celui-ci avait entreprise en 1597 contre l'Empire ottoman. Il prend Sanaa en 1629 et chasse les Ottomans de leur province du Yémen en 1635. Son règne correspond à une époque de prospérité pour le Yémen, enrichi par la culture du café. Son frère (en) lui succède. (fr)
- Мухаммед аль-Муайяд бін аль-Мансур (араб. المؤيد محمد بن القاسم; 1582–1644) – імам Зейдитської держави у Ємені. За свого правління у 1632—1636 роках зумів остаточно витіснити турків з єменських земель, заснувавши незалежну державу. Після цього на деякий час встановив владу над Хіджазом. (uk)
|
![[RDF Data]](/fct/images/sw-rdf-blue.png)
![[cxml]](/fct/images/cxml_doc.png)
![[csv]](/fct/images/csv_doc.png)
![[text]](/fct/images/ntriples_doc.png)
![[turtle]](/fct/images/n3turtle_doc.png)
![[ld+json]](/fct/images/jsonld_doc.png)
![[rdf+json]](/fct/images/json_doc.png)
![[rdf+xml]](/fct/images/xml_doc.png)
![[atom+xml]](/fct/images/atom_doc.png)
![[html]](/fct/images/html_doc.png)