| rdfs:comment
| - Aidos (řecky Αἰδώς) je v řecké mytologii bohyně studu, skromnosti a pokory. Byla poslední bohyní která po Zlatém věku opustila Zemi. Je blízkou společnicí bohyně pomsty Nemesis. Možným otcem je titán Prometheus. (cs)
- Aidos adalah dewi dan personifikasi dari rasa malu, kesopanan, dan kerendahan hati dalam mitologi Yunani. Aidos adalah dewi terakhir yang meninggalkan bumi setelah berakhir. Dia adalah teman dekat dewi pembalasan Nemesis. Dia diceritakan dalam beberapa drama pada masa kuno, msialnya dalam karya Aeskhilus, karya Euripides, dan Oedipus Rex oleh Sofokles. (in)
- Aidos (in greco antico: Αἰδώς, Aidôs), è un personaggio della mitologia greca e corrisponde alla divinità della vergogna, modestia, rispetto ed umiltà. La sua corrispondente della mitologia romana è Pudicitia. Alcune fonti nominano Aeschyne come la personificazione della vergogna e della riverenza. Questa figura sembra essere l'equivalente di Aidos. (it)
- Айдос — греческая богиня стыда, скромности, уважения и смирения. Также это название качества, которое посредством стыда должно было уберечь людей от неправильного поведения, а равно чувство, которое богатый человек мог испытывать в присутствии нищего, имея в виду, что, независимо от источника их имущественного неравенства, богатство одного и бедность другого могут быть незаслуженными. У айдоса есть общие места со смирением в его античном и христианском понимании. Аристотель помещает смирение посередине между тщеславием и трусостью. (ru)
- Aidós (en grec Αἰδώς) en la mitologia grega era la deessa de la vergonya, la modèstia i la humilitat, essent alhora la deïtat que representava el sentiment de la dignitat humana, com una qualitat de reverència o vergonya que reprimeix els homes de fer allò inapropiat. També abasta l'emoció que una persona rica podria sentir en la presència dels pobres, que la riquesa és més una qüestió de sort que de mèrit. El concepte d'aidós és complex i en la filosofia clàssica prou controvertit. (ca)
- Aidos or Aedos (/ˈiːdɒs/; ;Greek: Αἰδώς, pronounced [ai̯dɔ̌ːs]) was the Greek goddess of shame, modesty, respect, and humility. Aidos, as a quality, was that feeling of reverence or shame which restrains men from wrong. It also encompassed the emotion that a rich person might feel in the presence of the impoverished, that their disparity of wealth, whether a matter of luck or merit, was ultimately undeserved. Ancient and Christian humility share common themes: they both reject egotism, self-centeredness, arrogance, and excessive pride; they also recognize human limitations. Aristotle defined it as a middle ground between vanity and cowardice. (en)
- Aidos (altgriechisch Αἰδώς Aidṓs, deutsch ‚Scheu, Sittsamkeit‘) ist in der griechischen Mythologie die personifizierte Scham. Nach Pindar ist sie die Tochter des Prometheus. Der Begriff der Aidos ist komplex und in der klassischen Philologie noch immer umstritten. Sie ist mit der Rachegöttin Nemesis eng verbunden. Nach Hesiod sind Aidos und Nemesis die letzten der Götter, die das verkommene Menschengeschlechte des Eisernen Zeitalters verlassen werden.Bei Platon sendet Zeus Aidos zusammen mit Dike („Gerechtigkeit“) zu den Menschen, um diesen ein gesittetes Zusammenleben zu ermöglichen. (de)
- En la mitología griega Aidos o Edos (en griego antiguo: Αἰδώς; Pudicitia y Pudor en latín) era una diosa y personificación femenina que representa la vergüenza, el pudor, la modestia, el respeto o la humildad. Aparece especialmente en las tragedias o poemas didácticos, en donde representaba el sentimiento de la dignidad humana, la muestra de reverencia o la vergüenza que reprime a los hombres de lo inapropiado. También abarca la emoción que una persona pudiente o adinerada puede sentir en la presencia de los pobres o de la pobreza, en la cual esa desigualdad material, sin importar si es una cuestión más de suerte que de mérito, es de todas formas al final inmerecido. El concepto de Aidos es complejo y en la filología clásica es aún controvertido. Mientras para la mayoría de las deidades (es)
- Na mitologia grega, Aedos (em grego clássico: Αἰδώς) ou Aesquine (em grego clássico: Αἰσχύνη) era uma Daemon, a personificação da vergonha, da humildade e do pudor, sendo ao mesmo tempo a divindade que representava o sentimento da dignidade humana, tendo como qualidade o respeito ou a vergonha que reprime aos homens do inapropriado. Seu Daemon oposto era Momos, a zombaria, sua equivalente romana seria Pudor ou Pudicia. (pt)
|
![[RDF Data]](/fct/images/sw-rdf-blue.png)
![[cxml]](/fct/images/cxml_doc.png)
![[csv]](/fct/images/csv_doc.png)
![[text]](/fct/images/ntriples_doc.png)
![[turtle]](/fct/images/n3turtle_doc.png)
![[ld+json]](/fct/images/jsonld_doc.png)
![[rdf+json]](/fct/images/json_doc.png)
![[rdf+xml]](/fct/images/xml_doc.png)
![[atom+xml]](/fct/images/atom_doc.png)
![[html]](/fct/images/html_doc.png)