About: Virtue ethics     Goto   Sponge   NotDistinct   Permalink

An Entity of Type : yago:WikicatPhilosophicalSchoolsAndTraditions, within Data Space : dbpedia.org associated with source document(s)
QRcode icon
http://dbpedia.org/describe/?url=http%3A%2F%2Fdbpedia.org%2Fresource%2FVirtue_ethics

Virtue ethics (also aretaic ethics, from Greek ἀρετή [aretḗ]) is an approach to ethics that treats the concept of moral virtue as central. Virtue ethics is usually contrasted with two other major approaches in ethics, consequentialism and deontology, which make the goodness of outcomes of an action (consequentialism) and the concept of moral duty (deontology) central. While virtue ethics does not necessarily deny the importance of goodness of states of affairs or moral duties to ethics, it emphasizes moral virtue, and sometimes other concepts, like eudaimonia, to an extent that other ethical dispositions do not.

AttributesValues
rdf:type
rdfs:label
  • Virtue ethics (en)
  • أخلاقيات الفضيلة (ar)
  • Ètica de les virtuts (ca)
  • Tugendethik (de)
  • Virta etiko (eo)
  • Ética de las virtudes (es)
  • Etika kebajikan (in)
  • Éthique de la vertu (fr)
  • 徳倫理学 (ja)
  • 덕 윤리학 (ko)
  • Deugdethiek (nl)
  • Etyka cnót (pl)
  • Ética das virtudes (pt)
  • Этика добродетели (ru)
  • Dygdetik (sv)
  • 德性倫理學 (zh)
rdfs:comment
  • أخلاقيات الفضيلة هي نظريات أخلاقية معيارية التي تحدد فضائل العقل وطبع الفرد. يناقش الأخلاقيون الفاضلون مسائل وطبيعة وتعريف الفضائل وغيرها من المسائل ذات الصلة. على سبيل المثال، كيف يتم الحصول على الفضائل؟ كيف يتم تطبيقها في مختلف سياقات الحياة الحقيقية؟ هل الفضائل متجذرة في طبيعة الإنسان العالمية أو في تعدد الثقافات؟ (ar)
  • Tugendethik (englisch virtue ethics) bezeichnet eine Klasse ethischer Theorien, deren Zentralbegriff die menschliche Tugend ist. (de)
  • Virta etiko (aŭ aretea etiko, el la greka ἀρετή (arete)) estas scienco aŭ pensaro komponita el normigaj etikaj teorioj kiuj emfazas virtojn de la menso kaj de la karaktero, tio estas parto de la etiko. Virtetikistoj diskutas la naturon kaj difino de virtoj kaj de aliaj rilataj aferoj. Por ekzemplo, kiel oni akiras virtojn? Kiel ili aplikiĝas en variaj realvivaj kuntekstoj? Ĉu estas virtoj enradikigitaj en universala homa naturo aŭ en pluraleco de kulturoj? (eo)
  • 徳倫理学(とくりんりがく、英語 Virtue Ethics)は、規範倫理学のアプローチの一つである。それは、義務や規則(義務論)や行為の帰結(帰結主義、功利主義)を強調する倫理学と対比され、徳や性格を強調するものとみなされている。この理論の起源は、少なくともプラトンやアリストテレスに遡る(それが、より古くは中国哲学に起源があるかは議論がある)。近代の徳倫理学は、必ずしもアリストテレス的な伝統を引き継いでいるわけではない。だが、多くのタイプが古代ギリシャ哲学に由来する三つの概念を利用している。これらの概念は、アレテー(卓越性や徳)、フロネーシス(実践的もしくは道徳的知慮)、エウダイモニア(普通は「幸福」と訳される)である。 (ja)
  • Virtue ethics (also aretaic ethics, from Greek ἀρετή [aretḗ]) is an approach to ethics that treats the concept of moral virtue as central. Virtue ethics is usually contrasted with two other major approaches in ethics, consequentialism and deontology, which make the goodness of outcomes of an action (consequentialism) and the concept of moral duty (deontology) central. While virtue ethics does not necessarily deny the importance of goodness of states of affairs or moral duties to ethics, it emphasizes moral virtue, and sometimes other concepts, like eudaimonia, to an extent that other ethical dispositions do not. (en)
  • 덕 윤리학 (德倫理學, 영어 Virtue Ethics)은 의 세 개의 주요한 접근의 하나이다. 그것은 당초, 의무나 규칙 (의무론)이나 행위의 귀결 를 강조하는 윤리학과 대비되어 덕이나 성격을 강조하는 것으로 간주해지고 있었다. 이 이론의 기원은 적어도 플라톤이나 아리스토텔레스에 거슬러 올라간다 (그것이 보다 옛날에는 중국 철학에 기원이 있는가 하는 논의가 있다). 근대의 덕 윤리학은 반드시 아리스토텔레스적인 전통을 계승하고 있는 것은 아니다. 하지만, 많은 타입이 고대 그리스 철학에 유래하는 세 개의 개념을 이용하고 있다. 이러한 개념은 아레테 (탁월성이나 덕), 프로네시스 (실천적 혹은 도덕적 지려), 에우다이모니아 (보통은 '행복'이라고 번역된다)이다. 덕 윤리는 아리스토텔레스의 사상을 따라 행위자의 품성과 덕성을 중요시 여긴다. 덕 윤리는 행위에 초점을 맞추는 의무론이나 행위의 결과에 초점을 맞추는 공리주의를 비판하면서 행위자의 덕(품성)에 따라 도덕적 행동이 정해진다고 본다. 대표적 학자인 아리스토텔레스는 덕 윤리를 쉽게 두가지 덕으로 나누어 설명했는데, 바로 교육을 통해 형성되는 실천적 지혜인 지성적 덕과 반복과 습관을 통해 형성되는 품성적 덕이다. 특히 품성적 덕에 있어서 '중용'을 강조했는데, 한쪽에 치우치지 않는 중용은 그렇다고 해서 정가운데를 계산하는 산술평균은 아니다. 여러 도덕성과 인성 등을 고려하면서 이성적으로 판단해서 합당한 값을 찾아내야 한다는 것이다. (ko)
  • Deugdethiek of deugdenethiek is een tak van de filosofie die zich bezighoudt met de vraag: 'hoe te leven?' Het antwoord op deze vraag naar 'het goede leven' wordt geformuleerd in termen van deugd, doel (telos) en eudaimonía (geluk). Verschillende filosofen hebben zich beziggehouden met de deugdethiek, zoals Thomas van Aquino, David Hume, Friedrich Nietzsche, Elizabeth Anscombe, Philippa Foot, Mary Midgley, Alasdair MacIntyre, Martha Nussbaum, , e.a. Over het algemeen worden Socrates, Plato en Aristoteles echter gezien als het beginpunt van de deugdethische traditie. Bij de behandeling van de deugdethiek wordt vaak van Aristoteles' Ethica Nicomachea gebruikgemaakt. (nl)
  • Ética das virtudes (ou ética aretaica /ˌærəˈteɪ.ɪk/, do grego ἀρετή (arete, virtude) são teorias éticas normativas que enfatizam virtudes da mente, caráter e senso de honestidade. Os eticistas da virtude discutem a natureza e a definição de virtudes e outros problemas relacionados que enfocam as consequências da ação. Estes incluem como as virtudes são adquiridas, como elas são aplicadas em vários contextos da vida real, e se elas estão enraizadas em uma natureza humana universal ou em uma pluralidade de culturas. (pt)
  • Etyka cnót (etyka aretaiczna) – rodzaj teorii etycznych, dla którego centralnym pojęciem jest cnota lub moralne cechy charakteru. Etyki cnót są obok etyk deontologicznych i konsekwencjalistycznych najważniejszym obecnie typem teorii etycznych. (pl)
  • 德性倫理學(英語:Virtue Ethics)也称为德行倫理學或美德伦理学,是一個規範倫理學理論。德性倫理學聚焦在,即行為的推動者。道德主體的性格為倫理行為的推動力。不同于其他规范伦理学理论(如目的論、義務論),德行伦理学不试图判断单一行为是否符合道德。德性伦理学认为,当且仅当道德主体有正确的性格特质,道德主体所作的行为是道德的。古希臘哲學家柏拉圖和亞里士多德、古希臘和古羅馬的斯多亞學派、中國的孔子都被視為德性倫理學代表。美國哲學家阿拉斯代爾·麥金泰爾則是20世紀後半期美德倫理學復興的重要人物,代表作為。 (zh)
  • L'ètica de les virtuts descriu el caràcter d'un agent moral com a força motriu per al comportament ètic, en lloc de regles (deontologia) o conseqüencialisme, que es deriva com a correcte o incorrecte del resultat de l'acte en si mateix. Per exemple, un conseqüencialista pot argumentar que mentir és dolent a causa de les conseqüències negatives produïdes per la mentida, a través d'un conseqüencialista es podrà permetre que determinades conseqüències previsibles podrien fer acceptable mentir. Un deontològic podria argumentar que la mentida sempre és dolenta, independentment de qualsevol possible "bé" que podria venir de la mentida. Un expert en ètica de la virtut, però, se centra menys en la mentida en un cas particular, i en lloc de considerar la decisió de dir una mentida o no dir una ment (ca)
  • La ética de las virtudes es la corriente de estudio de la moral que parte en que esta surge de rasgos internos de la persona, las virtudes, en contraposición a la posición de la deontología —la moral surge de reglas— y del consecuencialismo —la moral depende del resultado del acto—. La diferencia entre estos tres enfoques de la moral yace más en la forma en que se abordan los dilemas morales que en las conclusiones a las que se llega. (es)
  • Etika kebajikan (juga etika aretaik, dari kata Yunani ἀρετή []) adalah sebuah kelas teori yang memperlakukan konsep kebajikan moral sebagai pusat etika. Etika kebajikan biasanya berlawanan dengan dua pemahaman besar lain dalam etika normatif, dan deontologi, yang menyatakan bahwa kebaikan datang dari sebuah tindakan (konsekuentialisme) dan konsep tugas moral (deontologi). (in)
  • L'éthique de la vertu est une expression utilisée en philosophie morale contemporaine, afin de la distinguer de deux autres courants majeurs de l'éthique normative : la morale déontologique, qui insiste sur le devoir moral propre à l'action, et le conséquentialisme, qui insiste sur les conséquences de l'action. L'éthique de la vertu insiste sur l'importance des traits caractéristiques d'une personne, et prête ainsi davantage attention à ce qu'on considère habituellement sous le nom de vertus. Différentes éthiques de la vertu existent selon la ou les vertus mises en avant : l'honnêteté, la sympathie, la prudence voire la phronesis grecque, ou encore la sagacité, la douceur, le courage. Ces vertus sont mises en avant parce qu'elles permettent la réalisation de soi, autrement dit de mener une (fr)
  • Dygdetik är en normativ gren, som till skillnad från andra grenar av etiken som betonar att goda handlingar är handlingar som leder till vad som är gott (konsekventialism) eller som betonar människans plikter (deontologi). Vad som är en dygdig handling bedöms efter vad en (annan) dygdig människa hade gjort i samma situation. Några av de mest namnkunniga dygdetikerna är Platon, Aristoteles, Elizabeth Anscombe, Philippa Foot, Richard Taylor, Alasdair MacIntyre, , och Martha Nussbaum. (sv)
dcterms:subject
Wikipage page ID
Wikipage revision ID
Link from a Wikipage to another Wikipage
Faceted Search & Find service v1.17_git139 as of Feb 29 2024


Alternative Linked Data Documents: ODE     Content Formats:   [cxml] [csv]     RDF   [text] [turtle] [ld+json] [rdf+json] [rdf+xml]     ODATA   [atom+xml] [odata+json]     Microdata   [microdata+json] [html]    About   
This material is Open Knowledge   W3C Semantic Web Technology [RDF Data] Valid XHTML + RDFa
OpenLink Virtuoso version 08.03.3330 as of Mar 19 2024, on Linux (x86_64-generic-linux-glibc212), Single-Server Edition (61 GB total memory, 38 GB memory in use)
Data on this page belongs to its respective rights holders.
Virtuoso Faceted Browser Copyright © 2009-2024 OpenLink Software