| rdfs:comment
| - جان جاك ريجيس دي كامباسيرس (بالفرنسية: Jean Jacques Régis de Cambacérès) دوق بارما (18 أكتوبر 1753 – 8 مارس 1824)؛ كان محامي فرنسي ورجل دولة خلال الثورة الفرنسية والإمبراطورية الفرنسية الأولى، كان القنصل الثاني خلال حكومة القناصل منذ 1799 حتى 1804 بجوار نابليون بونابرت ، أفضل ذكر له في التاريخ كان بإنشائه قانون نابليون والذي مازال يشكل أساس القانون الفرنسي المدني واستلهم منه قوانين لبلدان أخرى. (ar)
- Jean-Jacques-Régis de Cambacérès (18. října 1753 Montpellier – 8. března 1824 Paříž) byl francouzský právník a politik, jeden z autorů zákoníku Code civil a v letech 1799 až 1804 . (cs)
- Jean-Jacques Régis de Cambacérès, Herzog von Parma, (* 18. Oktober 1753 in Montpellier; † 8. März 1824 in Paris) war ein französischer Jurist und Staatsmann. Von 1805 bis 1814 und 1815 war er unter Kaiser Napoleon l. Regierungschef Frankreichs. (de)
- Jean Jacques Régis de Cambacérès, 1a Duko de Parmo, 1a Duko de Cambacérès (18a de Oktobro 1753 – 8a de Marto 1824) estis franca nobelo, politikisto, juristo kaj ŝtatestro dum la Franca Revolucio kaj la Unua Imperio, plej bone memorita kiel unu el la aŭtoroj de la Napoleona Kodo, kiu ankoraŭ formas la bazon de la Francia civila juro kaj inspiris civilan juron en multaj landoj. (eo)
- Jean-Jacques-Régis de Cambacérès, Duque de Parma (18 de octubre de 1753 - 8 de marzo de 1824) fue un abogado y político francés, recordado principalmente por ser uno de los autores principales del Código Civil francés, que todavía es la base de la legislación francesa. Fue segundo Cónsul de la República desde 1799 a 1804. (es)
- Jean Jacques Régis de Cambacérès, Parmako 1. dukea (Montpellier, Frantzia, 1753ko urriaren 18a - Paris, Frantzia, 1824ko martxoaren 8a) frantziar legegizona eta politikaria izan zen. Parmako dukea izan zen. (eu)
- Jean-Jacques-Régis de Cambacérès, Duke of Parma (French pronunciation: [ʒɑ̃ ʒak ʁeʒis də kɑ̃baseʁɛs], 18 October 1753 – 8 March 1824), was a French nobleman, lawyer, freemason and statesman during the French Revolution and the First Empire. He is best remembered as one of the authors of the Napoleonic Code, which still forms the basis of French civil law and French-inspired civil law in many countries. (en)
- ジャン＝ジャック・レジ・ド・カンバセレス（Jean-Jacques Régis de Cambacérès、1753年10月18日 - 1824年3月8日）は、フランスの法律家、政治家。ナポレオン・ボナパルトによってパルマ公に叙された。ナポレオン法典の起草者の一人として知られる。 (ja)
- Jean-Jacques Régis de Cambacérès, duca di Parma (Montpellier, 18 ottobre 1753 – Parigi, 8 marzo 1824), è stato un giurista e politico francese del periodo rivoluzionario e napoleonico. È ricordato soprattutto per la stesura di tre progetti di Codice Civile tra il 1793 e il 1796, progetti mai entrati in vigore, ma che gettarono le basi per il Codice Napoleonico del 1804, che rappresenta una delle basi del diritto moderno. (it)
- Jean-Jacques-Régis de Cambacérès, als prince de l'Empire 1e hertog van Parma, 1e hertog van Cambacérès (Montpellier, 18 oktober 1753 – Parijs, 8 maart 1824), was een Frans advocaat en staatsman. Hij was een revolutionair die verschillende machtswissels overleefde en die ook onder Napoleon Bonaparte als tweede consul en vervolgens aartskanselier grote invloed had. Hij was medeauteur van de Code Napoléon, die nog steeds de basis vormt van het Franse privaatrecht. (nl)
- Жан-Жак Режи́ де Камбасере́с (фр. Jean-Jacques Régis de Cambacérès; 18 октября 1753, Монпелье — 8 марта 1824, Париж) — французский государственный деятель, один из трёх консулов в период Консульства (1799—1804, фактически власть принадлежала первому консулу Наполеону Бонапарту). После коронации Наполеона — архиканцлер Империи, принц Империи, титулярный герцог Пармский (1808—1814). (ru)
- Jean-Jacques Régis de Cambacérès (Montpellier, 18 de outubro de 1753 - Paris, 8 de março de 1824) foi um político francês que deteve os postos de duque de Parma, Consul de França e depois arquichanceler do Império. Foi um dos autores do Código Napoleônico. (pt)
- 讓-雅克·雷吉斯·德·康巴塞雷斯（法語：Jean-Jacques-Régis de Cambacérès，法语发音：[ʒɑ̃ ʒak ʁeʒis də kɑ̃baseʁɛs]；1753年10月18日－1824年5月8日），第一代帕爾馬公爵，是法國大革命與法蘭西第一帝國期間的政治家和律師，也是著名的拿破崙法典的編輯者，它至今仍是法蘭西和許多大陸法系國家的民法基礎。 (zh)
- Jean-Jacques Régis de Cambàceres (Montpeller, 1753 - París, 1824) fou un polític francès. De família de magistrats, fou diputat de l'Erau a la Convenció Nacional (1792), i membre del Comitè de Salvació Pública i del . Fou membre del consell de legislació (primer projecte de codi civil, 1793) i ministre de justícia (1799) del Directori. Napoleó Bonaparte el nomenà segon cònsol amb Paul de Barras (1799), arxicanceller de l'imperi (1804) i duc de Parma. Presidí el Senat i el consell d'estat en absència de Napoleó, del qual fou el principal conseller jurídic: tingué un paper principal en la redacció del codi civil (1801-04) i dels subsegüents codis, en els quals va despenalitzar l'homosexualitat (perquè, segons es creu, era homosexual). Desaconsellà les invasions d'Espanya i de l'Imperi Rus. A (ca)
- Jean-Jacques-Régis de Cambacérès est un jurisconsulte et homme d'État français, né le 18 octobre 1753 à Montpellier et mort le 8 mars 1824 à Paris. Issu d'une famille de magistrats appartenant à la vieille noblesse de robe montpelliéraine, il connaît une enfance relativement pauvre. Diplômé en droit, il commence une carrière d'avocat et de conseiller à la Cour des comptes du Languedoc et fait son entrée en politique dès les premiers jours de la Révolution française. Président du tribunal criminel de l'Hérault en 1791, il est élu député à la Convention nationale l'année suivante. Dès lors, Cambacérès occupe des postes de pouvoir pendant la majeure partie de sa vie. Membre du Comité de salut public entre 1794 et 1795, président du Conseil des Cinq-Cents en 1796 puis ministre de la Justice en (fr)
- Jean-Jacques-Régis de Cambacérès, pembesar pertama di Parma (kemudian dikenal sebagai bangsawan pertama Cambacérès) (lahir pada 18 Oktober 1753; meninggal 8 Maret 1824) seorang pengacara dan negarawan pada zaman Revolusi Prancis. Ia dikenang sebagai pengarang kode Napoleon, yang masih dipakai sebagai bentuk hukum sipil Prancis saat ini. (in)
- Jean-Jacques Régis de Cambacérès, född 18 oktober 1753 och död 8 mars 1824, var en fransk politiker. de Cambacérès var ursprungligen jurist. Han invaldes 1792 i nationalkonventet där han tillhörde "träsket". Han förde en medlande politik, tog livlig del i lagfrågornas behandling men tillhörde inte förgrundfigurerna förrän efter Robespierres fall. Efter thermidorkrisen hade han vid tre olika tillfällen säte i välfärdsutskottet och medverkade vid tillkomsten av direktorialförsamlingen. 1795 blev han medlem av de femhundrades råd, och omvaldes 1798 men hans val förkastades genom samma år. Sedan hans vän Emmanuel Joseph Sieyès fått säte i direktoriet, blev de Cambacérès justitieminister. Han var invigd i den komplott som ledde till Napoleon Bonapartes statskupp 1799, och blev efter denna andr (sv)
|
![[RDF Data]](/fct/images/sw-rdf-blue.png)
![[cxml]](/fct/images/cxml_doc.png)
![[csv]](/fct/images/csv_doc.png)
![[text]](/fct/images/ntriples_doc.png)
![[turtle]](/fct/images/n3turtle_doc.png)
![[ld+json]](/fct/images/jsonld_doc.png)
![[rdf+json]](/fct/images/json_doc.png)
![[rdf+xml]](/fct/images/xml_doc.png)
![[atom+xml]](/fct/images/atom_doc.png)
![[html]](/fct/images/html_doc.png)