| dbo:abstract
|
- La quadrilla és una dansa de saló hereva de l'antiga contradansa francesa del segle xviii que va estar en voga des del principi del segle xix fins a la Primera Guerra Mundial. Probablement va prendre el seu nom del fet que es ballava amb els dansaires formant un quadrat. El terme "quadrilla" té diversos significats. En el camp de la dansa correspon a dos conceptes diferents. – Sota l'Imperi i la Restauració francesos, essencialment, però també sota el Segon Imperi, podia designar una coreografia apresa per un nombre definit de participants i executat al mig d'un ball a manera d'intermedi (per exemple la quadrilla dels Inques, ballada al ball de l'11 de febrer de 1812 a les Teuleries, o la quadrilla de Maria Stuart ballada amb ocasió d'un ball a la residència de la duquessa de Berry, a les Teuleries, el 2 de març de 1829, o també la quadrilla de les abelles, ballada també a les Teuleries, el març de 1863). Aquest tipus d'entreteniment destacava sobretot per la riquesa i originalitat dels vestits. Segons la reina Hortènsia, «una quadrilla de societat havia de basar-se únicament en l'esclat i l'elegància dels vestits, el bon gust de les danses i la perfecció del conjunt. » (Memòries, París, 1927, tom II, p. 138). – Per extensió, el mot designa la dansa de saló per excel·lència en la França del segle xix, formada per una suite de cinc danses:
* le pantalon - el pantaló
* l'été - l'estiu
* la poule - la gallina
* la pastourelle (ou la ) - la pastora
* la finale (ou la saint-simonienne) - final En francès, segons el diccionari Grand Larousse del segle XIX (1866-1877), el mot «no ha fet més que substituir el terme de contradansa, que no s'utilitza des de fa gairebé 40 anys, però l'un i l'altre signifiquen exactament la mateixa cosa». Fins al voltant de 1840 es parlava de «quadrilla de contradanses»; el 1847, Cellarius, en la seua Danse des salons utilitza el terme de «quadrilla francesa» que per aquella època semblava haver-se imposat definitivament. La quadrilla va eixir directament de la contradansa francesa tal com es ballava al segle xviii. En el seu Répertoire des bals (1762) La Cuisse indicava que una contradansa es ballava nou vegades, tot formant una mena de tornada que s'alternava amb nou "entrades" diferents (grand rotllana, molinet de les dames, molinet dels cavallers, allemande, etc.). Vers la fi del segle hom es va cansar de repetir nou vegades la mateixa contradansa i van aparèixer els popurris que, tot i que conservaven les nou entrades, col·locaven en lloc de la tornada nou contradanses diferents de les del repertori conegut. La quadrilla de contradanses que es va popularitzar sota el Consolat i el Primer Imperi, gaudia de la mateixa estructura, però aviat les entrades van der deixades de banda, deixant lloc a vuit compassos d'introducció, durant els quals no es ballava, i que precedien cada dansa. Al principi no estava definit ni el nombre de contradanses ni quines d'elles s'incloïen, però aviat el seu nombre es va fixar en cinc. Mentre que les tres primeres esdevenien gairebé canòniques amb, per ordre, el pantaló, l'estiu i la gallina; la quarta va trigar més a imposar-se i durant molt de temps la pastora i la trénis van competir-hi. Entre 1840 i 1850, la pastora va triomfar definitivament. La cinquena o final no era inicialment més que una represa de la dansa de l'estiu, emmarcada en chassés encreuats. Després de la introducció del a França, vers 1825, la dansa final sovint va ser substituïda per un galop, o saint-simonienne. La quadrilla francesa podia ser ballada per quatre parelles que formaven un quadrat, o per dues parelles, l'una de cara a l'altra, formant un quadre; a partir d'ací, les altres parelles es repartien, segons les dimensions de la sala, en una o més dobles línies. Dansada durant més d'un segle, la quadrilla francesa va evolucionar significativament al llarg de la seua història. Nascuda quan els « beaux danseurs » dominaven l'escena, inicialment incloïa figures de dansa complicades que permetien lluir-se als dansaires amb passos de cavaller sol, traversés o balancés en les diferents danses. Vers 1840 la quadrilla ja no es dansava, més aviat es marxava, com constata Cellarius amb desil·lusió: «Els cavallers [...] es limiten bàsicament a caminar, quasi sempre amb indiferència i sense preocupar-se pel compàs» (La Danse des salons, 1847). Vet ací la descripció bàsica de la quadrilla francesa segons Brunet (1839) :
* Pantaló : Cadena anglesa; Balancé; Tour de main; Cadena de dames; Demi-promenade; Semi cadena anglesa.
* Estiu : En avant-deux; Cap enrere; Chassé a la dreta; Chassé a l'esquerra; Traversé; Chassé a la dreta; Chassé a l'esquerra; Retraversé; Demi-Balancé; Tour de main.
* Gallina : Traversé; Retraversé; Balancé; Demi-promenade; En avant-deux; Dos-à-dos; En avant-quatre; Semi cadena anglesa.
* Pastourelle : Cavaller endavant amb la seua dama; Una altra vegada endavant; En avant-trois; Una altra vegada avant-trois; Cavaller sol; Cavaller sol cavalier seul; Demi-rond; Demi-chaîne anglaise.
* Trénis (« pas que alterna amb la pastora ») : Cavaller endavant amb la seua dama; Una altra vegada en avant; Traversé les trois; Retraversé les trois; Balancé; Tour de main.
* Galopade (« Pas final de la contradansa ») : Rond du galop; Cavaller endavant i endarrere amb la seua dama; Una altra vegada endavant i canvi de dama en traversé; Cadena de dames; Endavant i endarrere amb les dames vis-à-vis; Una altra vegada endavant i reprende la seua dama en traversé. Ben aviat, la música inicialment composta per a les danses de la quadrilla va ser reemplaçada per noves composicions adaptades a les danses preexistents. A banda de música original, es va escampar el costum de traure melodies de les òperes i els ballets de moda, que s'adaptaven a la dansa preestablerta. D'aquesta manera, òperes, operetes o ballets com ara Guillaume Tell, Les Huguenots, Don Carlos, Le Postillon de Lonjumeau, La Belle Hélène, La Fille de madame Angot, Coppélia, Faust o Carmen van proporcionar melodies a la quadrilla, necessitada d'una renovació constant. Els compositors francesos de quadrilles més notables van ser
* sota el Primer Imperi : (1769-1814)
* sota la Restauració : (1797-1867) i (1786-1854)
* sota la Monarquia de Juliol : (1797-1869), (1818-1860) i Philippe Musard (1792-1859), el « Napoleó de la quadrilla »
* sota el Segon Imperi : (1806-1888), l'« Strauss de París »
* sota la Tercera República : Olivier Métra (1830-1889). A partir del Segon Imperi van començar a aparèixer noves quadrilles que alternaven, en el transcurs del ball, amb la quadrilla francesa. L'única que es va imposar realment va ser la quadrilla dels llancers, apareguda vers 1856; estava formada per cinc danses (calaixos, línies, salutacions, visites, llancers) i va ser dansada fins a la Segona Guerra Mundial. La quadrilla del príncep imperial, la quadrilla de les variétés parisenques, la quadrilla de les dames, la quadrilla russa van ser altres de les quadrilles aparegudes sota el Segon Imperi. Totes requereixen músiques especials. Durant els anys 1870 es van crear diverses quadrilles que podien ballar-se amb la música de qualsevol quadrilla francesa, com ara el polo, la quadrilla americana (1879) i fins i tot el triangle, quadrilla per a tres parelles. En el transcurs d'un ball els dansaires podien ballar amb la mateixa música una o altra d'aquestes quadrilles, i fins i tot barrejar les danses pertanyents a les diferents quadrilles. A les acaballes del segle, sembla que la quadrilla americana reemplaçava sovint l'antiga quadrilla francesa, si no en els balls oficials, almenys sí en els privats. Per altra banda, la quadrilla francesa va patir, en el marc dels balls públics, una transformació radical. Les diferents danses es van simplificar fins al punt que no consistien més que en una sèrie d’avant-deux i de traversés durant els quals els cavallers i les dames podien improvisar alguns passos lliures. Aquesta transformació de la quadrilla es va designar amb els noms de o cancan. Nascut en el balls d'estudiants del , el cancan es va estendre a tots els balls públics parisencs. Sota el Segon Imperi esdevingué una de les atraccions per als visitants estrangers. (ca)
- Kvadrilo estas je la fino de la 18-a jarcento en Francio kreita societa danco el kelkaj partoj, en kiu du grupoj el po du paroj dancas unu kontraŭ alia. Kvadrilojn verkis ekzemple la komponistoj Johann Strauß (patro), Johann Strauß (filo), Josef Strauß. Ankoraŭ oni dancas kvadrilon ĉe la mondfama Viena Opereja Balo.
*
* (eo)
- La cuadrilla (del francés quadrille) es un tipo de danza de salón, heredera de la antigua contradanza francesa del siglo XVIII, que estuvo de moda desde principios del siglo XIX hasta la Primera Guerra Mundial. Se realiza por cuatro bailarines en parejas en una formación en forma de cuadrado. Es un precursor de la Square dance tradicional. También es un estilo de música.
* Datos: Q394084
* Multimedia: Quadrille / Q394084 (es)
- Héritier de l'ancienne contredanse française du XVIIIe siècle, le quadrille est une danse de bal et de salon en vogue du début du XIXe siècle à la Première Guerre mondiale. (fr)
- The quadrille is a dance that was fashionable in late 18th- and 19th-century Europe and its colonies. The quadrille consists of a chain of four to six contredanses. Latterly the quadrille was frequently danced to a medley of opera melodies. Performed by four couples in a rectangular formation, it is related to American square dancing. The Lancers, a variant of the quadrille, became popular in the late 19th century and was still danced in the 20th century in folk-dance clubs. A derivative found in the Francophone Lesser Antilles is known as kwadril, and the dance is also still found in Madagascar and is within old Caribbean culture. (en)
- Quadrille adalah tarian populer yang berasal dari Prancis dan Inggris pada abad ke-18 dan ke-19. Tarian ini menyoroti keanggunan dan perilaku kaum elite. Terdapat dua jenis tarian Quadrille, yaitu Long Way Set Formation (campstyle) dan Square Quadrille (ballroom). Campstyle terutama dilakukan di daerah pedesaan. Dalam tarian ini, empat pasangan berdiri dalam dua baris dan saling berhadapan, semuanya bergerak pada waktu yang sama. Sementara itu, ballroom sebagian besar dilakukan di kota tempat para kaum elite tinggal. Dalam tarian ini mereka mencoba untuk menciptakan suasana yang . Quadrille merupakan tarian yang terkenal setelah terjadi emansipasi. Tarian ini biasanya dilakukan pada pesta teh, perayaan keluarga, perayaan hari tinju, perayaan tahun baru dan acara pernikahan. Tarian Quadrille akan diiringi oleh musik yang dimainkan dengan berbagai lagu tradisional Eropa. Alat musik yang digunakan adalah biola, seruling, , trombon, klarinet, terompet, banjo, gitar, gendang, drum, garputala atau double bass. Popularitas tarian ini menurun setelah muncul musik Amerika dan kalipso pada tahun 1950-an. Saat ini, Quadrille terutama dilakukan pada perayaan festival tahunan. (in)
- カドリーユ（カドリユ、フランス語：Quadrille、英語よみ：クヮドリール）とは、4組の男女のカップルがスクエア（四角）になって踊る歴史的ダンスで、伝統的スクエアダンスの先駆けとなったもの。および、その音楽のスタイル。 トランプ遊びにも「カドリール」というゲームがある（後述）。 (ja)
- 카드리유(프랑스어: Quadrille)는 역사적인 춤으로, 4쌍의 남녀 커플이 춘다. 전통적인 스퀘어댄스의 선구이다. (ko)
- Een quadrille is een authentieke dans, uitgevoerd door vier koppels in de vorm van een vierkant. Het is de (verre) voorloper van . Een afgeleide vorm is op de Franstalige Kleine Antillen bekend als kwadril. (nl)
- La quadriglia è una danza tradizionale diffusa in più parti del mondo. In Italia è tipica del centro-sud, anche se non mancano esempi nei repertori emiliani, romagnoli e altoatesini. (it)
- Kadrilj är en dans, som uppkom på 1700-talet i Frankrike. Ytterst kommer ordet "kadrilj" från latinets ord för "fyrkantig". Dansen är besläktad med engelsk dans och dansas av par. Vanligen dansas kadrilj av fyra par som ställer upp sig i en fyrkant eller cirkel, som sedan går rytmiskt med olika turer, i takt till musiken. Dansen var populär i Sverige under hela 1800-talet, men kadriljens svenska storhetstid inföll mellan 1760 och 1820. Den förekommer i ett otal lokala och internationella varianter.I Sverige har kadriljtraditionen haft särskilt starkt fäste i bygder nära kusten, varför dess spridning antas ha koppling till sjöfarten. Kadrilj är en så kallad kontradans, alltså en gruppdans med enkla steg där de dansande ofta rör sig från en uppställning, till exempel just en fyrkant. Kadriljridning är en form av organiserad ridning, där grupper av hästar rör sig tillsammans till musik. En klassisk kadriljridning utgörs av fyra, åtta eller tolv (o.s.v.) ryttare som följaktligen rör sig i en fyrkant. Historiskt har den haft en militär funktion, som numera har upphört. (sv)
- Quadrilha (do francês quadrille) é uma modalidade de dança de salão que, no dizer de Câmara Cascudo, foi "a grande dança palaciana do séc. XIX". Era originalmente dançada por quatro pares em formação retangular. Resultado da mistura de várias danças europeias ao longo dos séculos das quais foi incorporando elementos, especialmente da contradança, teve seu auge no século XIX, quando foi introduzida no Brasil e, com suas variações juninas, voltou a ser praticada nos bailes comemorativos aos santos do mês de junho (São Pedro, São João e Santo Antônio) realizados em cidades como Rio de Janeiro, Salvador, Fortaleza e Recife a partir da década de 1990. (pt)
- Kadryl (fr. quadrille) – XVIII-wieczny taniec salonowy w metrum przemiennym 6/8 i 2/4. Nazwę quadrille wzięto od określenia oddziałku jazdy. Taniec powstał na bazie kontredansa; modny za czasów Napoleona I we Francji, szybko zyskał popularność w innych krajach europejskich. Kadryl był zazwyczaj tańczony przez 4 pary ustawione w kwadrat, składał się z 5 figur i najczęściej kończył galopem i przytupem co drugi krok. (pl)
- Кадри́ль (фр. quadrille от исп. cuadrilla — буквально «группа из четырёх человек») — народный и бальный парный танец французского происхождения. Танец является разновидностью контрданса; возник в конце XVIII века и был весьма популярен до конца XIX века в Европе и России. Музыкальный размер 2/4, обычно перемежающийся размерами 3/8 и 6/8. Темп живой. Самобытностью отличается русская кадриль, имеющая многообразные местные варианты: московская, калининская, волжская, уральская и другие, известны старинные кадрили Ярославской области. Одна из разновидностей кадрили — народные танцы шестёра, восьмёра, четвёра, распространённые на Урале и в северных областях России. (ru)
- Кадриль (фр. Quadrille) — танець для чотирьох пар, популярний у 19-му столітті та поширений в Україні. Розмір 2/4 або 6/8. Складається з 5 (або 6) фігур — кожна має свою назву та відповідну музику:
* Штани (фр. Le Pantalon)
* Літо (фр. L'été)
* Курочка (фр. La Poule)
* Пастушок він у 17 столітті став відомим на весь світ Танець Кадриль виник від салонного французького танця розповсюдженого від кінця 17 ст. до початку 20 ст.в Європі, а особливо в Парижі. Французька кадриль танцювалася 4-ма або 8-ма парами. Музичний розмір танцю — 2/4. Французька кадриль складалася з 4-6 фігур, і кожна мала свою назву помодним пісням, під які вона виконувалася: "Літо", "Панталони", "Пастушка", "Курка", п'ята називалася "Фінал", а шоста — "Тренис". Французька кадриль виникає з танцю контрданс, який народився у Англії у 17 столітті.Сільський контрданс був веселий і житєрадісний. Бальний контрданс був більш стриманий. З Англії контрданс потрапляє в Європу. У Франції та Росії його називають "Англез", у Німеччині "Франсез". Контрданс поєднує в собі багато танців, які побудовані по лінії, де пари стояли одна напроти одної. (uk)
|
