| dbo:abstract
|
- Un fitònim és el nom d'una planta. Aquest terme prové del grec: la forma prefixada fit- del mot phytón, ‘planta’ i la forma sufixada -ònim del mot ónyma, ‘nom’. El conjunt de fitònims, doncs, forma la fitonímia, és a dir, la nomenclatura taxonòmica botànica, i el seu estudi comporta la fitologia, o botànica, rama de la biologia que s'ocupa de l'estudi de les plantes. Un fitònim, tot i ser un mot comú originalment, ha desenvolupat formes pròpies en les cultures al llarg de la història.
* Fitònims propis. Els noms propris d'arbres i plantes no són molt abundants, però els existents corresponen a les següents formacions possibles:
* Sintagmes nominals del tipus article + fitònim + adjectiu | sintagma preposicional. Per exemple, El Pi de les Tres Branques (Castellar del Riu), El Pino Gordo de Valdelagua (Espeja), El Roble Gordo (San Miguel del Robledo).
* Antonomàsia del tipus article + fitònim en augmentatiu (+ sintagma preposicional). Per exemple, Las Encinotas (La Sagrada). Així mateix, l'antonomàsia d'article + fitònim amb canvi de gènere. Per exemple, La Olma de Pareja (un om a Guadalajara).
* Construcció del tipus article + substantiu o adjectiu substantivat. Per exemple, La Desmochada, alzina a Navarredonda de Salvatierra, localitat de Frades de la Sierra; La Marquesa i El Fraile, alzines a Terradillos.
* Sense determinació. Per exemple, Diamond (una sequoia gegant) i Matusalem (un pi de llarga vida), ambdós arbres a Califòrnia.
* Fitònims esdevinguts topònims. Per exemple, Pineda de Mar, un municipi del Maresme; Albalat (cardassar de cardots grossos), una partida de Sogorb; La Verneda, un barri de Barcelona. Endemés, hi ha certs topònims derivats de fitònims. Per exemple, Les Espartogues, nom d'una partida de Sarroca de Lleida, derivat del fitònim espart; La Botjoga, una partida de Torrefeta i Florejacs, derivat del fitònim botja.
* Fitònims esdevinguts antropònims com a cognom o llinatge. Per exemple, Pineda, Pruneda, Rovira, Juncosa, Albalat, etc. (ca)
- Un fitònim és el nom d'una planta. Aquest terme prové del grec: la forma prefixada fit- del mot phytón, ‘planta’ i la forma sufixada -ònim del mot ónyma, ‘nom’. El conjunt de fitònims, doncs, forma la fitonímia, és a dir, la nomenclatura taxonòmica botànica, i el seu estudi comporta la fitologia, o botànica, rama de la biologia que s'ocupa de l'estudi de les plantes. Un fitònim, tot i ser un mot comú originalment, ha desenvolupat formes pròpies en les cultures al llarg de la història.
* Fitònims propis. Els noms propris d'arbres i plantes no són molt abundants, però els existents corresponen a les següents formacions possibles:
* Sintagmes nominals del tipus article + fitònim + adjectiu | sintagma preposicional. Per exemple, El Pi de les Tres Branques (Castellar del Riu), El Pino Gordo de Valdelagua (Espeja), El Roble Gordo (San Miguel del Robledo).
* Antonomàsia del tipus article + fitònim en augmentatiu (+ sintagma preposicional). Per exemple, Las Encinotas (La Sagrada). Així mateix, l'antonomàsia d'article + fitònim amb canvi de gènere. Per exemple, La Olma de Pareja (un om a Guadalajara).
* Construcció del tipus article + substantiu o adjectiu substantivat. Per exemple, La Desmochada, alzina a Navarredonda de Salvatierra, localitat de Frades de la Sierra; La Marquesa i El Fraile, alzines a Terradillos.
* Sense determinació. Per exemple, Diamond (una sequoia gegant) i Matusalem (un pi de llarga vida), ambdós arbres a Califòrnia.
* Fitònims esdevinguts topònims. Per exemple, Pineda de Mar, un municipi del Maresme; Albalat (cardassar de cardots grossos), una partida de Sogorb; La Verneda, un barri de Barcelona. Endemés, hi ha certs topònims derivats de fitònims. Per exemple, Les Espartogues, nom d'una partida de Sarroca de Lleida, derivat del fitònim espart; La Botjoga, una partida de Torrefeta i Florejacs, derivat del fitònim botja.
* Fitònims esdevinguts antropònims com a cognom o llinatge. Per exemple, Pineda, Pruneda, Rovira, Juncosa, Albalat, etc. (ca)
|
| rdfs:comment
|
- Un fitònim és el nom d'una planta. Aquest terme prové del grec: la forma prefixada fit- del mot phytón, ‘planta’ i la forma sufixada -ònim del mot ónyma, ‘nom’. El conjunt de fitònims, doncs, forma la fitonímia, és a dir, la nomenclatura taxonòmica botànica, i el seu estudi comporta la fitologia, o botànica, rama de la biologia que s'ocupa de l'estudi de les plantes. Un fitònim, tot i ser un mot comú originalment, ha desenvolupat formes pròpies en les cultures al llarg de la història. (ca)
- Un fitònim és el nom d'una planta. Aquest terme prové del grec: la forma prefixada fit- del mot phytón, ‘planta’ i la forma sufixada -ònim del mot ónyma, ‘nom’. El conjunt de fitònims, doncs, forma la fitonímia, és a dir, la nomenclatura taxonòmica botànica, i el seu estudi comporta la fitologia, o botànica, rama de la biologia que s'ocupa de l'estudi de les plantes. Un fitònim, tot i ser un mot comú originalment, ha desenvolupat formes pròpies en les cultures al llarg de la història. (ca)
|
