| dbo:abstract
|
- Philipp Spitta (Wechold, 27 de desembre de 1841 - Berlín, 13 d'abril de 1894) fou un musicòleg alemany, conegut per ser autor d'una extensa biografia de Bach. Fill del pastor protestant Karl Johann Philipp, estudià piano, orgue i composició amb Molcki. Per influència paterna, anà a estudiar teologia a la Universitat de Göttingen, on també assistí a classes d'història antiga i d'història de la música i acabà estudiant filologia clàssica. De 1864 a 1866 va ser professor en un institut d'ensenyament secundari (Gymnasium) A Reval (actualment, Tallinn) i després a Sonderhausen, on va establir amistat amb Max Bruch i va escriure el primer volum de la biografia de Bach. Després visqué a Leipzig, on va anar per documentar-se per continuar la biografia de Bach i, junt amb Alfred Volkland i Franz von Holstein, fou un dels fundadors de la Bach-Verein (1874). L'any següent s'establí a Berlín, on desenvolupà de manera molt activa la professió de musicòleg. Fou nomenat professor de ciències musicals de la Universitat de Berlín, càrrec en el qual, un any després de la seva mort (1895) va succeir-lo el seu ex-alumne (1856-1933). L'any 1891 arribà a Conseller d'Estat. A Berlín també va ser professor i director administratiu de la Hochschule für Musik. El seu profund i ja manifestat interès per la figura de Bach donà els seus fruit en una monumental biografia del compositor d'Eisenach: dos volums, publicats el primer el 1873 i el segon el 1880 (de l'obra, titulada J.S.Bach, en sortí en una edició reduïda el 1930). Malgrat les actuals perspectives critiques i el profund coneixement de Bach, aquest treball segueix conservant la seva importància per la riquesa documental i el rigor amb que es tracta la figura del compositor. Altres treballs de Spitta són l'Opera omnia de Heinrich Schütz, les composicions per a orgue de Dietrich Buxtehude (2 volums i algunes peces de Frederic II (4 volums). A més, tingué una especial comprensió de l'art d'autors contemporanis seus abans que fossin reconeguts universalment, entre els quals Brahms i Schumann. A propòsit de Brahms, amb qui va mantenir correspondència, és famosa la seva afirmació: Junt amb Friedrich Chrysander i Guido Adler, Spitta fundà la revista de música Vierteljahrsschrift für Musikwissenschaft (1885-1894) i fou un dels iniciadors de la sèrie Denkmäler Deutscher Tonkunst (els monumenta musicae alemanys). El 1892 els seus assaigs més importants, apareguts abans de les revistes mencionades, foren recopilats en un volum titulat Zur Musik. Altres escrits seus, de gran valor crític i musicològic, es publicaren el 1892 a Berlín en un llibre titulat Musikgeschichtliche Aufsaetze. Al seu voltant es creà una gran escola musicològica, de la qual formaren part , Michael Friedländer, , Peter Wagner i Max Seiffert. També foren alumnes seus i l'organista alemany Richard Bartmuß. (ca)
- Ο Φίλιπ Σπίτα (Philipp Spitta, , 7 Δεκεμβρίου 1841 Βερολίνο, 13 Απριλίου 1894) ήταν Γερμανός με σημαντική συμβολή στον τομέα της μουσικολογίας στα τέλη του 19ου αιώνα. Σε νεαρή ηλικία έκανε μαθήματα πιάνου, εκκλησιαστικού οργάνου και σύνθεσης. Σπούδασε θεολογία και κλασική φιλολογία στο Πανεπιστήμιο του Γκέτινγκεν. Ολοκλήρωσε τη διδακτορική του διατριβή, με θέμα τον Τάκιτο, το 1864. Εργάστηκε ως δάσκαλος ελληνικών και λατινικών, αρχικά στο Ρέβαλ (σημ. Τάλιν), για ένα διάστημα στο και τελικά στη Λειψία. Το 1875 διορίστηκε καθηγητής μουσικής ιστορίας στο Πανεπιστήμιο του Βερολίνου και διοικητικός διευθυντής της Ανώτατης Μουσικής Σχολής (Hochschule für Musik). Στο Γκέτινγκεν έγραψε μια σύντομη βιογραφία του Ρόμπερτ Σούμαν. Εντρύφησε στο έργο και το βίο του Γιόχαν Σεμπάστιαν Μπαχ, δημοσιεύοντας τον πρώτο τόμο της βιογραφίας του το 1873. Η μελέτη του για τον Μπαχ ξεχωρίζει για την έμφαση που δίνει στο ιστορικό πλαίσιο της εποχής του συνθέτη. Ο Σπίτα διαδραμάτισε κεντρικό ρόλο στην καθιέρωση της μουσικολογίας ως διακριτού ακαδημαϊκού τομέα και έθεσε τα θεμέλια μιας ιστορικής-κριτικής προσέγγισης στη μουσικολογική έρευνα. To 1885 ίδρυσε το ακαδημαϊκό περιοδικό Vierteljahrsschrift für Musikwissenschaft. Οι αντιλήψεις του γύρω από την αισθητική είναι επηρεασμένες από τη νεοκαντιανή φιλοσοφία. (el)
- Julius August Philipp SPITTA (* 27-an de decembro 1841 en ĉe Hoya, nun Hilgermissen; † 13-an de aprilo 1894 en Berlino) estis muziksciencistol kaj biografiisto de Bach. Lia patro estis teologo kaj poeto Philipp Spitta, lia patrino Johanna Maria Hotzen. (eo)
- Julius August Philipp Spitta (* 27. Dezember 1841 in Wechold bei Hoya, heute Hilgermissen; † 13. April 1894 in Berlin) war Musikwissenschaftler und Bachbiograph. (de)
- Julius August Philipp Spitta (Wechold, cerca de Hoya, Alemania, 27 de diciembre de 1841 - Berlín, 13 de abril de 1894) fue un historiador de música alemán y musicólogo, conocido sobre todo por la biografía de Johann Sebastian Bach que realizó en 1873. (es)
- Julius August Philipp Spitta (27 December 1841 – 13 April 1894) was a German music historian and musicologist best known for his 1873 biography of Johann Sebastian Bach. (en)
- Julius August Philipp Spitta (né le 27 décembre 1841 à Wechold près de Hoya, et mort le 13 avril 1894 à Berlin) est un musicographe et musicologue allemand, surtout connu pour sa biographie de Jean-Sébastien Bach, parue en 1873 et fruit de longues recherches. (fr)
- (Juliust August) Philipp Spitta (Wechold bij Hilgermissen, sinds 2011 in de Samtgemeinde Grafschaft Hoya, 27 december 1841 – Berlijn, 13 april 1894) was een Duits musicoloog. Hij was de broer van Friedrich Spitta (10 januari 1852-8 juni 1924), die een bekend protestants liturgist was, en de oom van Heinrich Spitta (19 maart 1902) die componist en muziekpedagoog was. Phillipp Spitta studeerde in Göttingen en was sinds 1875 hoogleraar aan de universiteit in Berlijn. Ook in Berlijn doceerde hij aan de 'Hochschule für Musik'. Spitta was vanwege diverse zaken van belang:
* Hij publiceerde een biografie van Johann Sebastian Bach in twee delen (in 1873 en 1880), die lange tijd als toonaangevend werd beschouwd.
* Hij deed veel onderzoek naar de muziek uit de 17e eeuw.
* Hij gaf de orgelwerken van Dietrich Buxtehude in twee delen uit (in 1875 en 1876).
* Hij gaf het volledige oeuvre van Heinrich Schütz in 16 delen uit (tussen 1885 en 1894). Daarnaast schreef hij talrijke artikelen in vakbladen en hij stichtte in 1892 de (DdT) in Oostenrijk en Duitsland. (nl)
- Julius August Philipp Spitta (Hilgermissen, 27 dicembre 1841 – Berlino, 13 aprile 1894) è stato un musicologo e insegnante tedesco. (it)
- Julius August Philipp Spitta, född den 27 december 1841 i , Hannover, död den 13 april 1894 i Berlin, var en tysk musikskriftställare: Han var son till teologen Philipp Spitta och bror till hymnologen Friedrich Spitta. Spitta studerade filologi i Göttingen, verkade 1864-75 som gymnasielärare i Reval, Sondershausen och Leipzig, erhöll 1875 en nyinrättad professur i musikhistoria vid Berlins universitet samt blev ständig sekreterare i konstakademien och lärare vid kungliga musikhögskolan, vars direktör han blev 1882. Han utnämndes 1891 till geheimeregeringsråd. Spitta är jämte Chrysander grundläggare av den moderna musikhistoriska forskningen i Tyskland. Rykte vann han genom sitt stora verk Johann Sebastian Bach (2 band, 1873-80), den under lång tid förnämsta biografin över sitt föremål, klassisk såväl i mannens karakteristik och de konstnärliga analyserna av hans verk som i den på trägna originalundersökningar stödda historiska framställningen, vari bland annat uppdagas de många rottrådar, som från Bach leder tillbaka till hela 1600-talets tyska musik. Spitta skrev även en kort biografi över Schumann (1882), utgav kritiska upplagor av Buxtehudes orgelverk (2 band, 1876-78) och Heinrich Schütz samlade tonverk (16 band, 1885-94) samt ett urval av Fredrik den stores kompositioner (4 band, 1889), uppsatte och redigerade med Chrysander och Guido Adler den värdefulla "Vierteljahrsschrift für Musikwissenschaft" (1885-94) och gav uppslag till utgivningsserien (1892 ff.). Sina strödda uppsatser samlade han i Zur Musik (1892) och Musikgeschichtliche Aufsätze (1894). Spitta var en utmärkt lärare och föreläsare; han utbildade så framstående musikhistoriker som Emil Vogel, Oskar Fleischer, Max Seiffert, Adolf Sandberger, Max Friedlaender och Peter Wagner. (sv)
- Julius August Philipp Spitta (ur. 27 grudnia 1841 w koło Hoya, zm. 13 kwietnia 1894 w Berlinie) – niemiecki muzykolog. (pl)
- Julius August Philipp Spitta (7 de Dezembro de 1841 - 13 de Abril de 1894) foi um historiador musical alemão e musicólogo mais conhecido pela sua biografia de Johann Sebastian Bach, datada de 1873. (pt)
- Юлиус Август Филипп Шпитта (27 декабря 1841, Векхольд, ныне Хильгермиссен — 13 апреля 1894, Берлин) — германский филолог, преподаватель, музыковед и историк музыки, более всего известный как автор биографии Иоганна Себастьяна Баха (Лейпциг, 1879). (ru)
- 菲利普·施比塔（德文：Philipp Spitta，1841年12月27日－1894年4月13日）德国音乐史家和音乐学家，1873年出版的巴赫传记是他最出名的作品。 施比塔是神学家菲利普·施比塔和约翰娜·玛利亚的儿子。施比塔一直都是由他的家庭教师教授知识，直到他1856年来到汉诺威开始他的高中生活。1860年他完成了高考。1860年4月20号，按照父母的要求他注册了哥廷根大学的神学系，但是第一学期他的相关课程是在哲学系完成的，在这期间，他对哲学产生了兴趣，1861年夏季学期一开始，他就正式的转到了传统的哲学系。安顿好学校的事情后，施比塔开始了他在音乐方面的私人交际，这为他后来的音乐发展奠定了基础。他最早结识了德国作曲家奥托·格里姆，通过他，施比塔还认识了德国哲学家和教育家海尔曼和妇科医生依道德，其女儿曾是约翰内斯·勃拉姆斯的亲密朋友。 由于他无论从解答音乐方面问题的能力还是专业知识都有优秀的成绩，因此在哥廷根多少受到了一些认可，并在1861年被聘为大学生合唱团的成员兼指挥，在他任职期间多次演出成功。施比塔在1863年最终还是为了结业考试放弃了指挥一职，但他依然与合唱团保持联系，直到他去世。1864年7月23日他在波恩完成了他的博士论文。 1864年他定居在爱沙尼亚，并在教堂学校教授希腊语和拉丁语。在与海尔曼的信中他提到，之所以参加高级老师的国家考试，只是为了无论如何能有稳定的生活。 在爱沙尼亚的这段日子里，施比塔就已经开始了对巴赫生活及其影响的研究，并于1873年完成了巴赫传记的上部。这部传记的出现引起了很大的轰动，有人评价，这部呈现巴赫生平的作品获得了当时音乐学术界最高的殊荣。1874年4月施比塔被聘为莱比锡尼克莱学院的高级教师。后来他与海因里希·冯·赫尔佐根伯格，法拉克斯·冯·霍斯坦以及艾弗里德·福克兰创建了巴赫协会。 1875年4月施比塔接手了柏林艺术大学的第二秘书一职，并为皇家学院教授音乐史。同时他还在皇家福里希德·威廉姆大学担任音乐学教授。 除了巴赫传记以外，施比塔也因他对迪特里克·布克斯特胡德的管风琴作品以及海因里希·许茨的作品的介绍而出名。从1885年开始他与弗里西德·克里珊德等人在莱比锡建立了关于音乐学的“三月报刊”。因此施比塔被誉为现代音乐学的创始人。 1894年施比塔去世，享年52岁，他的墓地位于柏林的一个基督教堂，那条街也因他被后人称作施比塔街。 (zh)
|
| rdfs:comment
|
- Julius August Philipp SPITTA (* 27-an de decembro 1841 en ĉe Hoya, nun Hilgermissen; † 13-an de aprilo 1894 en Berlino) estis muziksciencistol kaj biografiisto de Bach. Lia patro estis teologo kaj poeto Philipp Spitta, lia patrino Johanna Maria Hotzen. (eo)
- Julius August Philipp Spitta (* 27. Dezember 1841 in Wechold bei Hoya, heute Hilgermissen; † 13. April 1894 in Berlin) war Musikwissenschaftler und Bachbiograph. (de)
- Julius August Philipp Spitta (Wechold, cerca de Hoya, Alemania, 27 de diciembre de 1841 - Berlín, 13 de abril de 1894) fue un historiador de música alemán y musicólogo, conocido sobre todo por la biografía de Johann Sebastian Bach que realizó en 1873. (es)
- Julius August Philipp Spitta (27 December 1841 – 13 April 1894) was a German music historian and musicologist best known for his 1873 biography of Johann Sebastian Bach. (en)
- Julius August Philipp Spitta (né le 27 décembre 1841 à Wechold près de Hoya, et mort le 13 avril 1894 à Berlin) est un musicographe et musicologue allemand, surtout connu pour sa biographie de Jean-Sébastien Bach, parue en 1873 et fruit de longues recherches. (fr)
- Julius August Philipp Spitta (Hilgermissen, 27 dicembre 1841 – Berlino, 13 aprile 1894) è stato un musicologo e insegnante tedesco. (it)
- Julius August Philipp Spitta (ur. 27 grudnia 1841 w koło Hoya, zm. 13 kwietnia 1894 w Berlinie) – niemiecki muzykolog. (pl)
- Julius August Philipp Spitta (7 de Dezembro de 1841 - 13 de Abril de 1894) foi um historiador musical alemão e musicólogo mais conhecido pela sua biografia de Johann Sebastian Bach, datada de 1873. (pt)
- Юлиус Август Филипп Шпитта (27 декабря 1841, Векхольд, ныне Хильгермиссен — 13 апреля 1894, Берлин) — германский филолог, преподаватель, музыковед и историк музыки, более всего известный как автор биографии Иоганна Себастьяна Баха (Лейпциг, 1879). (ru)
- Philipp Spitta (Wechold, 27 de desembre de 1841 - Berlín, 13 d'abril de 1894) fou un musicòleg alemany, conegut per ser autor d'una extensa biografia de Bach. Fill del pastor protestant Karl Johann Philipp, estudià piano, orgue i composició amb Molcki. Per influència paterna, anà a estudiar teologia a la Universitat de Göttingen, on també assistí a classes d'història antiga i d'història de la música i acabà estudiant filologia clàssica. De 1864 a 1866 va ser professor en un institut d'ensenyament secundari (Gymnasium) A Reval (actualment, Tallinn) i després a Sonderhausen, on va establir amistat amb Max Bruch i va escriure el primer volum de la biografia de Bach. (ca)
- Ο Φίλιπ Σπίτα (Philipp Spitta, , 7 Δεκεμβρίου 1841 Βερολίνο, 13 Απριλίου 1894) ήταν Γερμανός με σημαντική συμβολή στον τομέα της μουσικολογίας στα τέλη του 19ου αιώνα. Σε νεαρή ηλικία έκανε μαθήματα πιάνου, εκκλησιαστικού οργάνου και σύνθεσης. Σπούδασε θεολογία και κλασική φιλολογία στο Πανεπιστήμιο του Γκέτινγκεν. Ολοκλήρωσε τη διδακτορική του διατριβή, με θέμα τον Τάκιτο, το 1864. Εργάστηκε ως δάσκαλος ελληνικών και λατινικών, αρχικά στο Ρέβαλ (σημ. Τάλιν), για ένα διάστημα στο και τελικά στη Λειψία. Το 1875 διορίστηκε καθηγητής μουσικής ιστορίας στο Πανεπιστήμιο του Βερολίνου και διοικητικός διευθυντής της Ανώτατης Μουσικής Σχολής (Hochschule für Musik). (el)
- (Juliust August) Philipp Spitta (Wechold bij Hilgermissen, sinds 2011 in de Samtgemeinde Grafschaft Hoya, 27 december 1841 – Berlijn, 13 april 1894) was een Duits musicoloog. Hij was de broer van Friedrich Spitta (10 januari 1852-8 juni 1924), die een bekend protestants liturgist was, en de oom van Heinrich Spitta (19 maart 1902) die componist en muziekpedagoog was. Phillipp Spitta studeerde in Göttingen en was sinds 1875 hoogleraar aan de universiteit in Berlijn. Ook in Berlijn doceerde hij aan de 'Hochschule für Musik'. Spitta was vanwege diverse zaken van belang: (nl)
- Julius August Philipp Spitta, född den 27 december 1841 i , Hannover, död den 13 april 1894 i Berlin, var en tysk musikskriftställare: Han var son till teologen Philipp Spitta och bror till hymnologen Friedrich Spitta. Spitta studerade filologi i Göttingen, verkade 1864-75 som gymnasielärare i Reval, Sondershausen och Leipzig, erhöll 1875 en nyinrättad professur i musikhistoria vid Berlins universitet samt blev ständig sekreterare i konstakademien och lärare vid kungliga musikhögskolan, vars direktör han blev 1882. Han utnämndes 1891 till geheimeregeringsråd. (sv)
- 菲利普·施比塔（德文：Philipp Spitta，1841年12月27日－1894年4月13日）德国音乐史家和音乐学家，1873年出版的巴赫传记是他最出名的作品。 施比塔是神学家菲利普·施比塔和约翰娜·玛利亚的儿子。施比塔一直都是由他的家庭教师教授知识，直到他1856年来到汉诺威开始他的高中生活。1860年他完成了高考。1860年4月20号，按照父母的要求他注册了哥廷根大学的神学系，但是第一学期他的相关课程是在哲学系完成的，在这期间，他对哲学产生了兴趣，1861年夏季学期一开始，他就正式的转到了传统的哲学系。安顿好学校的事情后，施比塔开始了他在音乐方面的私人交际，这为他后来的音乐发展奠定了基础。他最早结识了德国作曲家奥托·格里姆，通过他，施比塔还认识了德国哲学家和教育家海尔曼和妇科医生依道德，其女儿曾是约翰内斯·勃拉姆斯的亲密朋友。 由于他无论从解答音乐方面问题的能力还是专业知识都有优秀的成绩，因此在哥廷根多少受到了一些认可，并在1861年被聘为大学生合唱团的成员兼指挥，在他任职期间多次演出成功。施比塔在1863年最终还是为了结业考试放弃了指挥一职，但他依然与合唱团保持联系，直到他去世。1864年7月23日他在波恩完成了他的博士论文。 1864年他定居在爱沙尼亚，并在教堂学校教授希腊语和拉丁语。在与海尔曼的信中他提到，之所以参加高级老师的国家考试，只是为了无论如何能有稳定的生活。 (zh)
|
