| dbo:abstract
|
- Odiló de Baviera (? - 18 de gener del 748) fou duc de Baviera vers 737 fins a la seva mort el 748; era membre de la família dels agilolfings. Es va casar (741) amb Hiltruda (o Khiltruda), filla de Carles Martell i germana de Pipí el Breu i de Carloman. Era fill del duc Hugobert de Baviera el qual era cosí germà de Suanaquilda, la segona esposa de Carles Martell i mare de Gripó, germanastre doncs de Pipí i Carloman; la seva mare era Ratruda de Friül. No obstant algunes fonts pensen que el matrimoni d'Hugobert i Ratruda no va tenir fills i que Odiló era fill de Ragnetruda (germana de Teodó II de Baviera) i de Godofreu d'Alamània; a la mort de Godofreu el 708 o 709 els seus fills Odiló i Huching s'haurien repartit el domini patern, rebent el primer Turgòvia i el segon Rètia. Odiló hauria recollit la successió del seu oncle Hugobert a la mort d'aquest el 736. Odilo va presidir l'establiment dels bisbats de Baviera el 739, quan Bonifaci de Fulda va establir les diòcesis de Regensburg/Ratisbona, Freising, Passau i , seguides el 741 de la . El 742 els germanastres de Gripó es van repartir l'herència paterna a Vell Poitiers (al costat de Poitiers) i el van excloure i només li van deixar alguns dominis dispersos. La seva mare Suanaquilda el va incitar a la revolta per obtenir tot el regne. El jove es va refugiar a Laon, ciutat fortificada, i es va declarar en guerra contra els seus germans. Aquestos van mobilitzar l'exèrcit i van assetjar Laon i el van obligar a rendir-se sent internat al castell de Novum Castellum (l'actual Vaux-sous-Chèvremont prop de Lieja a les Ardenes de Bèlgica), mentre Suanaquilda fou tancada a l'abadia de Chelles a Seine-et-Marne on va restar de per vida. Odiló va donar suport al seu parent en la revolta. El 743 els rebels van formar una lliga i Hunald I d'Aquitània es va aliar amb el duc Odiló de Baviera, defensor dels drets de Gripó, que tenia el suport dels saxons i els alamans. Odiló fou el primer que va patir els atacs dels seus cunyats. Pipí i Carloman van passar el Rin i van entrar al ducat de Baviera, derrotant i posant en fuita al duc. La campanya de Baviera havia durat només 52 dies. Odiló va haver de reconèixer l'autoritat de Pipí i Carloman i va poder conservar el ducat. Pipí el Breu va alliberar a Gripó el 747 i li va concedir alguns territoris; però Gripó que no oblidava els maltractes que havia patit i aspirava a la meitat del regne, es va escapar, va passar el Rin i es va refugiar amb els saxons, als que va incitar a la revolta. Pipí va anar a Saxònia a dominar l'aixecament el que va aconseguir amb certa facilitat. Gripó va fugir llavors a Baviera amb el seu oncle el duc Odiló, que encara que estava casat amb Hiltruda, germana de Carloman i Pipí, era de la sang de Gripó per la mare d'aquest i per aquestos llaços de sang li donava suport. A la mort d'Odiló el 748, Gripó va assolir el ducat en perjudici de l'infant de 7 anys Tassiló, fill d'Odiló, que per tant era nebot de Pipí i Carloman per la mare. Pipí va anar a Baviera amb un exèrcit i Gripó va demanar la pau. El rei va restablir al seu nebot i per evitar més guerres amb Gripó li va cedir el Maine i fins a dotze comtats a Nèustria. Odiló és considerat el fundador de les abadies de Niederaltaich, Mondsee, i altres. Va ordenar posar per escrit les Lex Baiuvariorum, les lleis tribals del bavarii. Fou enterrat a l'abadia de Gengenbach. (ca)
- Odilo (? - 18. ledna 748) byl bavorský vévoda z rodu Agilolfingů, vládnoucí mezi léty 736 až 748. Roku 742 si vzal za ženu , dceru franského majordoma Karla Martela. Již o rok později však válčil se svými švagry Karlomanem a Pipinem III. Krátkým. Nakonec musel přijmout svrchovanost Franské říše nad svým Bavorským vévodstvím. Po jeho smrti se pokusil Grifo, poloviční bratr Karlomana a Pipina, ovládnout vévodství, ale byl Pipinem poražen. Následně Pipin svěřil vévodství do rukou ještě nezletilého Odilova syna Tassila III. Za jeho vlády byla v Bavorsku vytvořena roku 739 biskupství v Řezně, Freisingu, Pasově a Salcburku. V roce 741 se k nim přidalo i würzburské biskupství. Je uváděn jako zakladatel klášterů v Niederaltaichu (741), Mondsee (748) a mnoha dalších. Nechal také sepsat Lex Baiuvariorum, který obsahoval kmenové zákony Bavorů. Byl pohřben v Gengenbašském opatství. (cs)
- Herzog Odilo (* vor 700; † 18. Januar 748) war in den Jahren von 736 bis zu seinem Tod Herzog der Bajuwaren in Baiern. (de)
- Ο Οδίλος, γερμ. Odilo (απεβ. 18 Ιανουαρίου 748) ήταν δούκας της Βαυαρίας το διάστημα 736-748. Εξέδωσε τη Lex Baiuvariorum (Βαυαρική Νομοθεσία), την πρώτη αρχαιο-Γερμανική συλλογή νόμων των Βαυαρών. (el)
- Odilón I de Baviera (... - 748), fue duque de Baviera de la Dinastía Agilolfinga desde el 736 hasta el 748. Hijo de Gofredo (?-709). (es)
- Odilo, also Oatilo or Uatilo (died 18th January 748) of the Agilolfing dynasty was Duke of Bavaria from 737 until his death in 748. He had the Lex Baiuvariorum compilation edited, the first ancient Germanic law collection of the Bavarians. Odilo by his Agilolfing descent was an Alemannic nobleman, a son of Duke Gotfrid (d. 709) whom he succeeded in Thurgau until 737, when with the death of Hugbert of Bavaria the older line of the dynasty became extinct and he inherited the rulership of the Duchy of Bavaria. Odilo presided over the establishment of bishoprics in Bavaria in 739, when the four dioceses of Regensburg, Freising, Passau, and Salzburg were established by St. Boniface, who in 741 also founded the Diocese of Würzburg in adjacent Franconia. His measures sparked a revolt by Bavarian nobles and the duke temporarily had to seek refuge at the court of the Frankish Mayor of the Palace Charles Martel. In 741, Odilo married Charles Martel's daughter Hiltrud, but upon the death of her father found himself at war with her brothers Carloman and Pepin the Short. He rebelled to support the Alamans with the support of Hunald I of Aquitaine in 742/43 against Frankish rule after persuading him to attack Neustria to burn down Chartres. He was finally defeated in 743 after a battle at the river Lech, and had to accept Frankish overlordship over Bavaria, but remained duke. He further consolidated his rule, when he came to the aid of Prince Boruth of Carantania against repeated Avar incursions and was able to vassalize the Slavic principality in the southeast. After his death in 748, Grifo, a younger son of Charles Martel and half-brother of Odilo's widow Hiltrud, sought to establish his own rule in Bavaria and abducted Odilo's son Tassilo III. However, the next year he was defeated by Pepin the Short who installed seven-year-old Tassilo III as Duke of Bavaria. Odilo is accepted as the founder of the abbeys of Benediktbeuern (in 739), Niederaltaich (741), and Mondsee (748), as well as a number of others. He was buried at Gengenbach Abbey in Alamannia. (en)
- Odilon, né vers 700 et mort le 18 janvier 748, est un aristocrate bavarois issu de la dynastie des Agilolfing. Il fut duc de Bavière de 736 jusqu'à sa mort. (fr)
- Odilone (... – 18 gennaio 748) fu duca dei Bavari, dal 736 alla sua morte. (it)
- Odilo was van 736 tot 748 hertog van Beieren uit het geslacht Agilolfingen. Sinds de regeringsperiode van zijn neef Hugbert was het Hertogdom Beieren min of meer een vazalstaat van het Frankische Rijk. Odilo probeerde de hervormingen van zijn grootoom Theodo II voort te zetten met de hulp van Bonifatius. Naast Salzburg, Freising, Regensburg en Passau stichtte hij ook het Bisdom Würzburg. Om zijn betrekkingen met de Franken te verbeteren, huwde hij met Hiltrude, een dochter van Karel Martel en zijn eerste vrouw Rotrude van Trier. Karel Martel zelf huwde na de dood van zijn vrouw Rotrude van Trier met de Beierse Swanahilde, een vrouw uit het Agilolfingenhuis. Odilo stierf vrij onverwachts en werd opgevolgd door zijn jonge zoon Tassilo III. (nl)
- Odilon da Baviera, duque da Baviera a partir de 739, pertence à família dos . Ele faleceu a 18 de janeiro de 748. Odilão é o cônjuge de Hiltruda, irmã de Carlomano e Pepino. Os dois últimos oposeram-se ao seu casamento. Com o Duque da Aquitânia Hunaldo, ele reúne uma coligação de rebeldes contra os seus cunhados, Carlomano e Pepino. O seu filho é Tassilão III que Pepino reconhece em 747 como duque da Baviera, para substituir Grifo, meio-irmão de Pepino e Carlomano I que era hostil e que tinha tomado o ducado, na sequência da morte de Odilão. (pt)
- Одило́н (умер 18 января 748) — герцог баварский (736—748). (ru)
- Оділон (*Odilo, д/н — 18 січня 748) — герцог Баварії у 736—748 роках. (uk)
|
| rdfs:comment
|
- Herzog Odilo (* vor 700; † 18. Januar 748) war in den Jahren von 736 bis zu seinem Tod Herzog der Bajuwaren in Baiern. (de)
- Ο Οδίλος, γερμ. Odilo (απεβ. 18 Ιανουαρίου 748) ήταν δούκας της Βαυαρίας το διάστημα 736-748. Εξέδωσε τη Lex Baiuvariorum (Βαυαρική Νομοθεσία), την πρώτη αρχαιο-Γερμανική συλλογή νόμων των Βαυαρών. (el)
- Odilón I de Baviera (... - 748), fue duque de Baviera de la Dinastía Agilolfinga desde el 736 hasta el 748. Hijo de Gofredo (?-709). (es)
- Odilon, né vers 700 et mort le 18 janvier 748, est un aristocrate bavarois issu de la dynastie des Agilolfing. Il fut duc de Bavière de 736 jusqu'à sa mort. (fr)
- Odilone (... – 18 gennaio 748) fu duca dei Bavari, dal 736 alla sua morte. (it)
- Odilon da Baviera, duque da Baviera a partir de 739, pertence à família dos . Ele faleceu a 18 de janeiro de 748. Odilão é o cônjuge de Hiltruda, irmã de Carlomano e Pepino. Os dois últimos oposeram-se ao seu casamento. Com o Duque da Aquitânia Hunaldo, ele reúne uma coligação de rebeldes contra os seus cunhados, Carlomano e Pepino. O seu filho é Tassilão III que Pepino reconhece em 747 como duque da Baviera, para substituir Grifo, meio-irmão de Pepino e Carlomano I que era hostil e que tinha tomado o ducado, na sequência da morte de Odilão. (pt)
- Одило́н (умер 18 января 748) — герцог баварский (736—748). (ru)
- Оділон (*Odilo, д/н — 18 січня 748) — герцог Баварії у 736—748 роках. (uk)
- Odiló de Baviera (? - 18 de gener del 748) fou duc de Baviera vers 737 fins a la seva mort el 748; era membre de la família dels agilolfings. Es va casar (741) amb Hiltruda (o Khiltruda), filla de Carles Martell i germana de Pipí el Breu i de Carloman. Era fill del duc Hugobert de Baviera el qual era cosí germà de Suanaquilda, la segona esposa de Carles Martell i mare de Gripó, germanastre doncs de Pipí i Carloman; la seva mare era Ratruda de Friül. No obstant algunes fonts pensen que el matrimoni d'Hugobert i Ratruda no va tenir fills i que Odiló era fill de Ragnetruda (germana de Teodó II de Baviera) i de Godofreu d'Alamània; a la mort de Godofreu el 708 o 709 els seus fills Odiló i Huching s'haurien repartit el domini patern, rebent el primer Turgòvia i el segon Rètia. Odiló hauria reco (ca)
- Odilo (? - 18. ledna 748) byl bavorský vévoda z rodu Agilolfingů, vládnoucí mezi léty 736 až 748. Roku 742 si vzal za ženu , dceru franského majordoma Karla Martela. Již o rok později však válčil se svými švagry Karlomanem a Pipinem III. Krátkým. Nakonec musel přijmout svrchovanost Franské říše nad svým Bavorským vévodstvím. Po jeho smrti se pokusil Grifo, poloviční bratr Karlomana a Pipina, ovládnout vévodství, ale byl Pipinem poražen. Následně Pipin svěřil vévodství do rukou ještě nezletilého Odilova syna Tassila III. (cs)
- Odilo, also Oatilo or Uatilo (died 18th January 748) of the Agilolfing dynasty was Duke of Bavaria from 737 until his death in 748. He had the Lex Baiuvariorum compilation edited, the first ancient Germanic law collection of the Bavarians. Odilo by his Agilolfing descent was an Alemannic nobleman, a son of Duke Gotfrid (d. 709) whom he succeeded in Thurgau until 737, when with the death of Hugbert of Bavaria the older line of the dynasty became extinct and he inherited the rulership of the Duchy of Bavaria. (en)
- Odilo was van 736 tot 748 hertog van Beieren uit het geslacht Agilolfingen. Sinds de regeringsperiode van zijn neef Hugbert was het Hertogdom Beieren min of meer een vazalstaat van het Frankische Rijk. Odilo probeerde de hervormingen van zijn grootoom Theodo II voort te zetten met de hulp van Bonifatius. Naast Salzburg, Freising, Regensburg en Passau stichtte hij ook het Bisdom Würzburg. Odilo stierf vrij onverwachts en werd opgevolgd door zijn jonge zoon Tassilo III. (nl)
|
