| dbo:abstract
|
- Abu-l-Fat·h Mawdud ibn Massud, també conegut pels làqabs Xihab-ad-Din wa-d-Dawla i Qutb-al-Mil·la, (vers 1011-1048) fou sultà gaznèvida del 1041 a l'hivern del 1048 al 1049. Era fill de Masud I ibn Mahmud (1030-1040). Durant el regnat del seu pare va estar estretament associat a les activitats paternes, especialment militars. No l'acompanyava el 1040 quan que després de creuar l'Indus en direcció a Marikala (moderna Marigala, situada en un pas en les muntanyes entre Attock i Rawalpindi) i a Lahore, fou deposat per l'exèrcit (desembre de 1040) i els amir van proclamar al seu germà Abu Ahmad Muhammad ibn Mahmud, oncle ceg de Mawdud. Ahmad, el fill de Muhammad, el més actiu, va ordenar l'assassinat de Masud a la fortalesa de Girf el gener del 1041. Mawdud mentre estava a Balkh amb l'exèrcit que combatia als seljúcides. Al tenir notícies de l'enderrocament del seu pare va sortir de Balkh i es va assegurar el control de Gazni (segurament el gener del 1041). Llavors es va dirigir a l'est mentre l'exèrcit del seu pare ja estava de retorn; els dos bàndols es van trobar prop de Jalalabad (Nangarhar) i van lliurar l'anomenada on Mawdud va aconseguir una gran victòria (març de 1041). Muhammad, el seu fill Ahmad i els altres fills (menys un) foren executats junt amb diversos emirs turcs i tadjiks. Al lloc de la victòria fou fundada en record la població de . Un germà petit de Mawdud, Madjdud ibn Masud, es va revoltar a Multan però va morir al cap de poc en circumstàncies misterioses, el que va assegurar el poder de Mawdud. No obstant a l'Índia diversos prínceps sotmesos van recuperar de fet la independència. A causa de les dificultats amb els seljúcides al Khorasan, va demanar ajut als karakhànides de Transoxiana, amb el suport dels quals va enviar al hadjib Artigin a envair el Tukharistan (Balkh), però fou rebutjat per Alp Arslan (fill de Çağrı Beg Dawud i nebot de Toghril Beg I) el 1042, i es va perdre Balkh. Artigin fou decapitat com a càstig. Els indis van reconquerir Hansi, Thanesar i la fortalesa de Nagarkot o Kangra (vers 1043), però Mawdud va poder conservar Lahore després que les seves tropes rebutgessin un setge de tres rages hindús que va durar set mesos (1043-1044) tot i no haver rebut cap ajut del sultà. Mawdud va enviar emisaris al Sistan per mantenir l'adhesió dels saffàrides però l'emir local Abu l-Fadl Nasr ibn Ahmad va mantenir un equilibri entre gaznèvides i seljúcides (1044) declarant-se pel més fort en cada moment. El 1044 grups turcmans seljúcides van entrar profundament a territori de Gazni i van arribar fins a la regió de Kandahar ocupant Bust i Rubat-i Amir al Zamindawar i segurament altres llocs, avançant en direcció a Gazni. Mawdud va enviar contra els seljúcides al general Amir Toghrul Beg que va poder derrotar els seljúcides abans d'arribar a Gazni però poc després (1045) va participar en un complot que fou avortat i va fugir a Peshawar. A Ghur hi havia dos dinasties locals de maliks (els shittanis i els shansabànides, oficialment els darrers amb títol de kasim amir al-muminin, i els altres amb títol de pahlawani) que es van fer temporalment independents aprofitant aquesta guerra del seu sobirà amb els seljúcides. Mawdud va enviar contra els seljúcides al general Basitigin que va fer aliança amb un dels senyor de Ghur, Yahya, i en va atacar un altre, Abu Ali, al qual va conquerir la principal fortalesa de la zona. Una vegada controlada la situació Basitigin va fer executar als dos maliks (1046) i després va anar contra els seljúcides que estaven dirigides per Bahram Niyal, que foren derrotats a Bust. Llavors es va revoltar la regió de , però la rebel·lió fou dominada el 1047 per Basitigin. L'emir saffàrida que el 1044 s'havia declarat vassall seljúcida li va fer homenatge altre cop el 1047. El 1048 el general Basitigin va conquerir Bamiyan. Mawdud estava intentant organitzar una gran coalició de prínceps oposats al seljúcides a Transoxiana i Pèrsia; finalment va marxar (per primera vegada) en persona contra el seljúcides, però es va posar malalt i va retornar al poc de sortir; va morir de malaltia, probablement el 29 desembre de 1048. El va succeir el seu fill Masud II ibn Mawdud. (ca)
- مودود الغزنوي مجهول تاريخ الميلاد، وتوفي في 18 ديسمبر 1049، وقد حكم الدولة الغزنوية في الفترة من 1041 إلى1049. بعدما أعلن محمد الغزنوي نفسه حاكما على العرش للمرة الثانية لم يذهب مباشرة إلى مدينة غزنة عاصمة دولته، بل قضى الشتاء في بيشاور. وعندما علم مودود الغزنوي بوفاة أبيه واستيلاء عمه على العرش ذهب إلى غزنة مباشرة وأعلن نفسه الحاكم. وعندما جاء الربيع إنطلق إليه عمه، وفي 8 إبريل 1041 وقعت المعركة بينهما في جلال آباد، وقد إنتصر مودود في تلك المعركة، وقام بقتل عمه محمد الغزنوي. لم يستطع السلطان مودود أن يكون حاكما بالمعنى الكامل على الدولة الغزنوية. لإن أخاه مجدود قد سار إليه بجيشه من الهند للسيطرة على الحكم. إلا أن مجدود وجد ميتا في خيمته التي في لاهور في 10 أغسطس 1041. وبفضل هذا أعلن مودود نفسه حاكما بالمعنى التام وعمل على السيطرة على سيستان وضمها لحكمه. بيد أنه لم ينجح في ذلك تمامًا. وفي 1043-1044 أعلن أمراء الهند التمرد على الدولة الغزنوية إلا أن السلطان مودود استطاع السيطرة على هذا التمرد وأرسل إليهم مجموعة من الرجال النبلاء. وعلى الرغم من تزوج مودود بابنة جغري بك حاكم السلاجقة إلا أنه عندما علم بمرضه أراد استعادة الأراضي التي خسرها الغزنويون بسبب حروبهم مع السلاجقة، وقام بإرسال جيش إلى خرسان. وعلى إثر هذا قام جغري بك بتعين ألب أرسلان لمواجهة جيش مودود، وبالفعل صد الهجمات في أغسطس-سبتمبر 1043، وغنم غنائم كثيرة من الجيش الغزنوي وعاد إلى جانب والده جغري بك مرة أخرى. وعندما أدرك مودود أن لن يتمكن من هزم السلاجقة بمفرده سعى إلى عقد عدة إتفاقات إلا أن لم يستطع تنفيذ أي شئ بسبب مرضه وفقد حياته في 19 ديسمبر 1049. وقد استولى على العرش مسعود الثاني الغزنوي بعد وفاة والده مودود. (ar)
- Mawdûd Abû al-Fath est un sultan de la Perse orientale et empereur de l’Inde, de la dynastie des Ghaznévides, né à Ghazni en 1020, mort dans la même ville en 1049. Il était gouverneur de Balkh lorsqu’il succéda, en 1041, à son père Masoud 1er. Un de ses premiers actes fut de poursuivre jusque dans l’Hindoustan son oncle Mohammed, qu’il accusait d’avoir pris part au meurtre de son père. L’ayant fait prisonnier dans une bataille livrée sur les bords du Sind, il ordonna de le mettre à mort ainsi que la plupart des membres de sa famille, se trouva l’unique possesseur de l’empire et fonda en commémoration de la victoire la ville de Fethabad. Ce prince brave et actif, mais esclave de ses passions, changea fréquemment de vizirs et de généraux, se montra injuste et ingrat envers ses plus fidèles serviteurs, fit beaucoup de mécontents parmi ses sujets et provoqua dans ses États plusieurs révoltes formidables, notamment celle de tous les princes hindous qui avaient rétabli les pagodes en 1044. Il soutint contre les Seldjoucides plusieurs guerres qui ne furent point heureuses, dut leur céder le Khorassan et Balkh (1047), et trouva la mort dans la neuvième année de son règne en voulant reconquérir le Khorassan. (fr)
- Shahāb-ud-Dawla Mawdūd (Persian: شهابالدوله مودود; died 1050), known as Mawdud of Ghazni (مودود غزنوی), was a sultan of the Ghaznavids from (1041 – 1050). He seized the throne of the sultanate from his uncle, Muhammad of Ghazni, in revenge for the murder of his father, Mas'ud I of Ghazni. His brother Majdud in Lahore did not recognize him as sultan, but his sudden death paved the way for Mawdud to exercise control over the eastern portion of the Ghaznavid Empire. Mawdud inherited an empire whose entire western half was overrun by the Seljuk Empire and was battling to continue existing. During his reign the further reaches of the Indian conquests and vassal states also broke away. Mawdud was able to hold on to his Afghan realms and Indus valley territories while pushing north into Central Asia and stabilizing his western front with the Seljuqs. Keikavus, author of the Qabus nama, was a guest at Mawdud's court for seven to eight years. (en)
- Шахаб уд-Даула Маудуд (перс. شهابالدوله مودود; умер в 1050 году), известный как Маудуд Газни (перс. مودود غزنوی) — султан Ганневидского государства в 1041—1050 годах. Он отнял трон султаната у своего дяди, Мухаммада ибн Махмуда, в отместку за убийство своего отца, Масуда I Газнийского. Его брат Мадждуд в Лахоре не признал его султаном, но его внезапная смерть проложила Маудуду путь к осуществлению контроля над восточной частью империи Газневидов. Маувдуд унаследовал империю, вся западная половина которой была захвачена империей турков-сельджуков, и боролся за продолжение своего существования. Во время его правления откололись и другие области индийских завоеваний и вассальные государства. Маудуд смог удержать свои афганские владения и территории долины Инда, одновременно стабилизируя ситуацию, продвигаясь на север в Центральную Азию и стабилизируя свой западный фронт с сельджуками. Персидский писатель Кей-Кавус, автор «Кабус-Наме», гостил при дворе Маудуда семь-восемь лет. (ru)
- Маудуді (*д/н — 1048/1049) — володар Газневідського султанату в 1041—1048/1049 роках. Повне ім'я Шихаб ад-Дін ва і Кутб-аль-мілла аль-Даула Абу'л-Фатх Маудуді ібн Масуд. (uk)
|
| dbo:activeYearsEndYear
| |
| dbo:activeYearsStartYear
| |
| dbo:child
| |
| dbo:parent
| |
| dbo:predecessor
| |
| dbo:successor
| |
| dbo:thumbnail
| |
| dbo:title
|
- Ghaznavid Sultan (en)
- (Deputy) (en)
|
| dbo:wikiPageExternalLink
| |
| dbo:wikiPageID
| |
| dbo:wikiPageLength
|
- 7855 (xsd:nonNegativeInteger)
|
| dbo:wikiPageRevisionID
| |
| dbo:wikiPageWikiLink
| |
| dbp:birthDate
| |
| dbp:birthPlace
| |
| dbp:caption
|
- Gold dinar minted with names of Shahāb-ud-Dawla Mawdūd and caliph al-Qa'im (en)
|
| dbp:deathPlace
| |
| dbp:father
| |
| dbp:fullName
|
- Shahāb-ud-Dawla Mawdūd bin Mas'ud (en)
|
| dbp:issue
| |
| dbp:name
|
- Shahāb-ud-Dawla Mawdūd (en)
|
| dbp:placeOfBurial
| |
| dbp:predecessor
| |
| dbp:reign
| |
| dbp:religion
| |
| dbp:royalHouse
| |
| dbp:succession
|
- Sultan of the Ghaznavid Empire (en)
|
| dbp:successor
| |
| dbp:title
| |
| dbp:wikiPageUsesTemplate
| |
| dcterms:subject
| |
| gold:hypernym
| |
| rdf:type
| |
| rdfs:comment
|
- Маудуді (*д/н — 1048/1049) — володар Газневідського султанату в 1041—1048/1049 роках. Повне ім'я Шихаб ад-Дін ва і Кутб-аль-мілла аль-Даула Абу'л-Фатх Маудуді ібн Масуд. (uk)
- مودود الغزنوي مجهول تاريخ الميلاد، وتوفي في 18 ديسمبر 1049، وقد حكم الدولة الغزنوية في الفترة من 1041 إلى1049. بعدما أعلن محمد الغزنوي نفسه حاكما على العرش للمرة الثانية لم يذهب مباشرة إلى مدينة غزنة عاصمة دولته، بل قضى الشتاء في بيشاور. وعندما علم مودود الغزنوي بوفاة أبيه واستيلاء عمه على العرش ذهب إلى غزنة مباشرة وأعلن نفسه الحاكم. وعندما جاء الربيع إنطلق إليه عمه، وفي 8 إبريل 1041 وقعت المعركة بينهما في جلال آباد، وقد إنتصر مودود في تلك المعركة، وقام بقتل عمه محمد الغزنوي. وقد استولى على العرش مسعود الثاني الغزنوي بعد وفاة والده مودود. (ar)
- Abu-l-Fat·h Mawdud ibn Massud, també conegut pels làqabs Xihab-ad-Din wa-d-Dawla i Qutb-al-Mil·la, (vers 1011-1048) fou sultà gaznèvida del 1041 a l'hivern del 1048 al 1049. Era fill de Masud I ibn Mahmud (1030-1040). Durant el regnat del seu pare va estar estretament associat a les activitats paternes, especialment militars. No l'acompanyava el 1040 quan que després de creuar l'Indus en direcció a Marikala (moderna Marigala, situada en un pas en les muntanyes entre Attock i Rawalpindi) i a Lahore, fou deposat per l'exèrcit (desembre de 1040) i els amir van proclamar al seu germà Abu Ahmad Muhammad ibn Mahmud, oncle ceg de Mawdud. Ahmad, el fill de Muhammad, el més actiu, va ordenar l'assassinat de Masud a la fortalesa de Girf el gener del 1041. (ca)
- Shahāb-ud-Dawla Mawdūd (Persian: شهابالدوله مودود; died 1050), known as Mawdud of Ghazni (مودود غزنوی), was a sultan of the Ghaznavids from (1041 – 1050). He seized the throne of the sultanate from his uncle, Muhammad of Ghazni, in revenge for the murder of his father, Mas'ud I of Ghazni. His brother Majdud in Lahore did not recognize him as sultan, but his sudden death paved the way for Mawdud to exercise control over the eastern portion of the Ghaznavid Empire. Keikavus, author of the Qabus nama, was a guest at Mawdud's court for seven to eight years. (en)
- Mawdûd Abû al-Fath est un sultan de la Perse orientale et empereur de l’Inde, de la dynastie des Ghaznévides, né à Ghazni en 1020, mort dans la même ville en 1049. Il était gouverneur de Balkh lorsqu’il succéda, en 1041, à son père Masoud 1er. Un de ses premiers actes fut de poursuivre jusque dans l’Hindoustan son oncle Mohammed, qu’il accusait d’avoir pris part au meurtre de son père. L’ayant fait prisonnier dans une bataille livrée sur les bords du Sind, il ordonna de le mettre à mort ainsi que la plupart des membres de sa famille, se trouva l’unique possesseur de l’empire et fonda en commémoration de la victoire la ville de Fethabad. (fr)
- Шахаб уд-Даула Маудуд (перс. شهابالدوله مودود; умер в 1050 году), известный как Маудуд Газни (перс. مودود غزنوی) — султан Ганневидского государства в 1041—1050 годах. Он отнял трон султаната у своего дяди, Мухаммада ибн Махмуда, в отместку за убийство своего отца, Масуда I Газнийского. Его брат Мадждуд в Лахоре не признал его султаном, но его внезапная смерть проложила Маудуду путь к осуществлению контроля над восточной частью империи Газневидов. Персидский писатель Кей-Кавус, автор «Кабус-Наме», гостил при дворе Маудуда семь-восемь лет. (ru)
|
| rdfs:label
|
- مودود الغزنوي (ar)
- Mawdud ibn Masud (ca)
- Mawdûd Abû al-Fath (fr)
- Mawdud of Ghazni (en)
- Маудуд ибн Масуд (ru)
- Маудуді (султан Газні) (uk)
|
| owl:sameAs
| |
| prov:wasDerivedFrom
| |
| foaf:depiction
| |
| foaf:isPrimaryTopicOf
| |
| foaf:name
|
- Shahāb-ud-Dawla Mawdūd (en)
|
| is dbo:child
of | |
| is dbo:parent
of | |
| is dbo:predecessor
of | |
| is dbo:wikiPageDisambiguates
of | |
| is dbo:wikiPageRedirects
of | |
| is dbo:wikiPageWikiLink
of | |
| is dbp:father
of | |
| is dbp:issue
of | |
| is dbp:predecessor
of | |
| is dbp:successor
of | |
| is foaf:primaryTopic
of | |
