| dbo:abstract
|
- جوزيف ستيفان (24 مارس 1835-7 يناير 1893) فيزيائي، رياضياتي، وشاعر نمساوي. (ar)
- Josef Stefan (en eslovè Jožef Stefan) (24 de març de 1835 - 7 de gener de 1893) fou un físic, matemàtic i poeta, eslovè-austríac. Stefan va néixer a (en eslovè Sveti Peter ) un districte de Klagenfurt (en eslovè Celovec) a l'Imperi austrohongarès, (ara Àustria), el seu pare va ser Aleš (Aleksander) Stefan, nascut a 1805 i la seva mare Marija Startinik, nascuda a 1815. Els seus pares, tots dos d'origen eslovè, es van casar quan Jozef tenia onze anys. Els Stefans eren una família modesta. El seu pare era un auxiliar en un molí i la seva mare treballava com mucama. El pare de Stefan va morir a 1872 mentre que la seva mare havia mort deu anys abans el 1863. Stefan va concórrer a l'escola primària a Klagenfurt, on va mostrar el seu talent. Els mestres van recomanar que prosseguís estudis superiors, així el 1845 va concórrer a Klagenfurt Gymnasium. Li va tocar viure l'any de 1848 amb la seva revolució, sent un nen de tretze anys, aquest fet el va inspirar a simpatitzar amb la literatura d'origen eslovè. Es va destacar en el Gymnasium sent el millor alumne de la seva classe, i en concloure els seus estudis va considerar entrar a l'orde dels Benedictins però aviat va abandonar aquesta idea a causa del seu gran interès per la física. el 1853 va viatjar a Viena per estudiar matemàtiques i física. El seu professor de física en el Gymnasium havia estat Karel Robida qui va escriure el primer llibre d'ensenyament de física a llenguatge eslovè. Stefan es va graduar en matemàtiques i física a la Universitat de Viena a 1857. Durant els seus anys com a estudiant, va escriure i publicar una sèrie de poemes en llenguatge eslovè. Es va dedicar a l'ensenyament de física a la Universitat de Viena, va ser Director de l'Institut de Física a partir de 1866, vicepresident de l'Acadèmia de Ciències de Viena i membre de diverses institucions científiques a Europa. Publicar uns 80 articles científics, principalment en els butlletins de l'Acadèmia de Ciències de Viena, i és conegut principalment per descobrir la física a 1879 que estableix que la radiació total d'un cos negre j * és proporcional a la quarta potència de la seva temperatura termodinàmica T : el 1884 es descobreix la derivació teòrica de la llei a partir del treball desenvolupat en el camp de la termodinàmica pel seu alumne Ludwig Boltzmann i per això se la coneix com a Llei de Stefan-Boltzmann. Aquesta llei és l'única llei física de la natura nomenada en honor d'un físic eslovè. Avui la llei és derivada a partir de la Llei de Planck per a la radiació d'un cos negre: i és vàlida només per a cossos negres ideals. Amb la seva llei Stefan determinar la temperatura de la superfície del Sol i calcular un valor de 5430 ° C. Aquest va ser el primer valor raonable per a la temperatura del Sol Stefan va realitzar les primeres mesures de la conductivitat tèrmica de gas és, va realitzar treballs en evaporació, i entre altres coses va estudiar difusió, i conducció de la calor a fluids. Per la seva tractat en òptica va rebre el premi Richard Liebe de la Universitat de Viena. El flux des d'una gota o partícula que és induït per l'evaporació o sublimació en la seva superfície és anomenat com a homenatge al seu treball pioner sobre el càlcul de les taxes d'evaporació i difusió. Són també molt importants els seus , expressades en notació , i treballs a la teoria cinètica del calor. Va estar entre els primers físics europeus que va comprendre la teoria electromagnètica de Maxwell i un dels pocs fora d'Anglaterra que la va expandir. Calcular la inductància d'una bobina de secció quadrada, i corregir un error de càlcul de Maxwell. També va investigar un fenomen anomenat , pel qual una corrent elèctric d'alta freqüència és major en la superfície d'un material conductor que al seu interior. En matemàtiques els problemes de Stefan amb condicions de contorn mòbils són àmpliament coneguts. El problema va ser analitzat per primera vegada per i a 1831. Stefan resoldre el problema quan estava analitzant quina és la velocitat amb què creix el gruix d'una capa de gel sobre l'aigua. Stefan va morir a Viena el 7 de gener de 1893. (ca)
- Jožef Stefan (24. března 1835, Klagenfurt am Wörthersee – 7. ledna 1893, Vídeň) byl fyzik, matematik a básník slovinské národnosti a rakouského občanství. Vystudoval gymnázium v rodném Klagenfurtu, později matematiku a fyziku na univerzitě ve Vídni, kde od roku 1858 přednášel. V roce 1863 se zde stal profesorem vyšší matematiky a fyziky, v letech v letech 1869–1870 děkanem filozofické fakulty, v letech 1876–1877 rektorem celé univerzity. Roku 1866 se stal ředitelem Ústavu experimentální fyziky ve Vídni. Roku 1879 definoval tzv. Stefanův–Boltzmannův zákon (intenzita záření absolutně černého tělesa roste se čtvrtou mocninou termodynamické teploty zářícího tělesa). Zákon nese jméno i Stefanova žáka Ludwiga Boltzmanna, neboť ten roku 1884 definici svého učitele rozšířil. Za pomoci tohoto zákona se Stefan pokusil vypočíst teplotu na povrchu Slunce, určil ji na 5430 °C. Šlo o první vědecký výpočet teploty na Slunci. V chemii je též znám , v matematice tzv. (jak popsat rozložení teploty v homogenním prostředí, které prochází fázovou změnou – např. voda, která mrzne; řeší se za pomoci parciální diferenciální rovnice). Po celý život psal též básně ve slovinštině. (cs)
- Ο Γιόζεφ Στέφαν (σλοβενικά: Jožef Stefan, 24 Μαρτίου 1835 - 7 Ιανουαρίου 1893) ήταν Σλοβένος φυσικός, μαθηματικός και ποιητής, αυστριακής υπηκοότητας. Μελέτησε τη διάχυση των αερίων σύμφωνα με τα δεδομένα της κινητικής θεωρίας. Ασχολήθηκε επίσης με τη θερμική αγωγιμότητα των αερίων και τη διάδοση της θερμικής ακτινοβολίας. Σε συνεργασία με τον Μπόλτζμαν διατύπωσε τον περίφημο νόμο της εκπομπής θερμικής ακτινοβολίας από το μέλαν σώμα. (el)
- Josef Stefan (slowenisch Jožef Štefan; * 24. März 1835 zu St. Peter bei Ebenthal, seit 1938 der 10. Bezirk von Klagenfurt; † 7. Jänner 1893 in Wien) war ein österreichischer Mathematiker und Physiker slowenischer Muttersprache aus Kärnten. (de)
- Jožef STEFAN (naskiĝis la 24-an de marto 1835, en Sentpeter, mortis la 7-an de januaro 1893, en Vieno) estis slovena-aŭstra fizikisto, matematikisto kaj poeto. En 1884 la teoria derivado de la juro estas malkovrita el la laboro disvolvita en la kampo de termodinamiko de lia lernanto Ludwig Boltzmann kaj tial estas konata kiel Leĝo de Stefan-Boltzmann. Ĉi tiu leĝo estas la sola fizika leĝo de la naturo nomata honore al slovena fizikisto. (eo)
- Josef Stefan (en esloveno: Jožef Stefan; St. Peter, 24 de marzo de 1835 — Viena, 7 de enero de 1893) fue un físico, matemático y poeta esloveno-austríaco. (es)
- Jožef Stefan (Saint Peter, Austriar Inperioa, 1835ko martxoaren 24a - Viena, 1893ko urtarrilaren 7a) esloveniar jatorriko fisikaria izan zen. (eu)
- Josef Stefan (Slovene: Jožef Štefan; 24 March 1835 – 7 January 1893) was an ethnic Carinthian Slovene physicist, mathematician, and poet of the Austrian Empire. (en)
- Josef Stefan, en slovène Jožef Stefan, (24 mars 1835, Sveti Peter, Autriche-Hongrie - 7 janvier 1893 à Vienne) est un physicien et mathématicien austro-hongrois, carinthien de langue maternelle slovène et, de plus, poète. (fr)
- Fisicí a rugadh i Sveti Peter na hOstaire ( inniu) ab ea Josef Stefan (24 March 1835 – 7 Eanáir 1893). Tá cáil air as a thaighde ar radaíocht teasa, a thosaigh sa bhliain 1879. (ga)
- Josef Stefan (St. Peter, 1835 – Vienna, 1893) è stato un fisico austriaco. Docente all'università di Vienna dal 1865, diresse l'Istituto fisico viennese dal 1869. Nel 1872 riuscì abilmente a misurare la conduttività termica dell'aria. Il suo nome è però legato alla cosiddetta legge di Stefan, che afferma la proporzionalità tra la potenza irradiata da un corpo nero e la quarta potenza della sua temperatura: La legge fu verificata nel 1884 da Ludwig Boltzmann e per questo venne rinominata legge di Stefan-Boltzmann. A lui è intitolato il più grande centro di ricerca sloveno di fisica, chimica, biologia molecolare, biotecnologie, tecnologia dell'informazione, fisica dei reattori, energia e ambiente. (it)
- 요제프 슈테판(슬로베니아어: Jožef Štefan, 독일어: Josef Stefan 요제프 슈테판[*], 1835~1893)은 오스트리아 태생의 슬로베니아계 물리학자이다. 슈테판-볼츠만 법칙을 발견하였다. (ko)
- ヨーゼフ・シュテファン、ヨジェフ・ステファン（Joseph Stefan （スロベニア語表記 Jožef Stefan）, 1835年 3月24日 - 1893年 1月7日）はオーストリアのスロベニア人の物理学者、数学者、詩人である。 オーストリア・ハンガリー帝国、ケルンテン地方の今日クラーゲンフルト（スロベニア語でツェロヴェツ Celovec）市の一部になっているザンクト・ペーター・バイ・エーベンタール St. Peter bei Ebenthal（スロベニア語でスヴェティ・ペテル Sveti Peter）の豊かではない家に生まれたが、学校の成績が優れていたので進学でき、1853年ウィーン大学に進んで数学と物理学を学んだ。一方1848年のウィーン革命の時代に青年期を送り、学生時代にはスロベニア語で詩を作り出版している。ウィーン大学で物理を教え1866年からウィーン大学の物理学部長になり、ウィーン科学アカデミーの副代表などになった。 ウィーン科学アカデミーの紀要などに80編ばかりの論文を発表したが最もよく知られている業績は黒体からの放射量に関する法則で、1879年に発表した。黒体からの放射量がj* が温度の4乗に比例することをあきらかにした。: これは弟子のボルツマンが理論的な解析を行ったためステファン・ボルツマンの法則と呼ばれる。この関係から太陽の表面温度を初めて測定し5430℃の値をえた。 その他に気体の熱伝導、蒸発、拡散の分野などにも業績をあげている。 (ja)
- Jožef Stefan (Sankt Peter bei Ebenthal (Sveti Peter pri Žrelcu), 24 maart 1835 — Wenen, 7 januari 1893) was een Sloveense natuur- en wiskundige en dichter. Stefan werd geboren in het keizerrijk Oostenrijk, in het kroonland Karinthië. Hij geldt als een van de grondleggers van de Oostenrijkse fysica. Stefan studeerde sinds 1853 in Wenen en promoveerde er in 1858 op wiskundige natuurkunde. Op 25-jarige leeftijd werd hij corresponderend lid van de academie van wetenschappen. In 1863 werd hij natuurkundeprofessor aan de universiteit van Wenen en in 1866 directeur van het Physikalische Institut. Hij richtte in 1869 met de "Chemisch Physikalische Gesellschaft" op. Tien jaar lang (1875-1885) was Štefan secretaris van de mathematisch-natuurwetenschappelijke Klasse van de Academie van Wetenschappen in Wenen. Naar Stefan zijn de wet van Stefan-Boltzmann en de Constante van Stefan-Boltzmann genoemd. Zijn bekendste leerling was Ludwig Boltzmann. Het grootste onderzoeksinstituut van Slovenië is naar hem vernoemd: het Jožef Stefan-instituut in Ljubljana. Vanwege zijn Sloveense gedichten wordt hij in Slovenië behalve als wetenschapper ook als dichter geëerd. (nl)
- Josef Stefan, in. Jožef Stefan (ur. 24 marca 1835, zm. 7 stycznia 1893 w Wiedniu) – austriacko-słoweński fizyk, profesor Uniwersytetu Wiedeńskiego oraz dyrektor Instytutu Fizyki w Wiedniu. Zajmował się głównie optyką i termodynamiką, w tym kinetyczną teorią gazów. W 1878 roku stwierdził doświadczalnie zależność zdolności emisyjnej ciała doskonale czarnego od jego temperatury. Jego odkrycie jest znane jako prawo Stefana-Boltzmanna. Uczniem Stefana był fizyk Ludwig Boltzmann. (pl)
- Joseph Stefan (slovensk namnform Jožef Štefan), född 24 mars 1835 i Klagenfurt i Kärnten, död 7 januari 1893 i Wien, var en österrikisk fysiker, matematiker och poet. Stefan blev 1863 professor i fysik i Wien och 1866 även direktor vid det fysikaliska institutet där. Han gjorde viktiga undersökningar rörande ljusets interferens och dubbelbrytning samt vridning i kvarts, om ljudets fortplantningshastighet i gaser och i fasta kroppar, om vätskors avdunstning och salters lösning i vatten, om gasernas diffusion och värmeledningsförmåga, varvid han på experimentell väg bekräftade den moderna gasteorin, samt lagarna för de elektrodynamiska företeelserna och induktion. Av grundläggande betydelse var Stefans undersökningar om lösta kroppars diffusion i vätskor och den av honom funna Stefan–Boltzmanns lag, enligt vilken den totala energistrålningen från en svart kropp är proportionell mot fjärde potensen av dess absoluta temperatur, det vill säga temperaturen räknad från –273 °C, den absoluta nollpunkten. (sv)
- Йозеф Стефан (словен. Jožef Stefan, нем. Joseph Stefan; 24 марта 1835, Санкт-Пёльтен — 7 января 1893, Вена) — австрийско-словенский физик и математик. Член Австрийской академии наук (1865). (ru)
- Josef Stefan (Klagenfurt, 24 de março de 1835 — Viena, 7 de janeiro de 1893) foi um físico e matemático austro-esloveno. Em 1879 estabeleceu que a radiação total de um corpo negro é proporcional à quarta potência de sua temperatura. (pt)
- Йозеф Стефан (нім. Joseph Stefan; 24 травня 1835, Санкт-Пельтен — 7 січня 1893, Відень) — австрійський фізик і математик. Член Австрійської академії наук (1865). (uk)
- 约瑟夫·斯特凡（斯洛維尼亞語：Jožef Štefan，1835年3月24日－1893年1月7日），奧匈帝國籍斯洛文尼亚裔物理学家、数学家、诗人。 (zh)
|
| rdfs:comment
|
- جوزيف ستيفان (24 مارس 1835-7 يناير 1893) فيزيائي، رياضياتي، وشاعر نمساوي. (ar)
- Ο Γιόζεφ Στέφαν (σλοβενικά: Jožef Stefan, 24 Μαρτίου 1835 - 7 Ιανουαρίου 1893) ήταν Σλοβένος φυσικός, μαθηματικός και ποιητής, αυστριακής υπηκοότητας. Μελέτησε τη διάχυση των αερίων σύμφωνα με τα δεδομένα της κινητικής θεωρίας. Ασχολήθηκε επίσης με τη θερμική αγωγιμότητα των αερίων και τη διάδοση της θερμικής ακτινοβολίας. Σε συνεργασία με τον Μπόλτζμαν διατύπωσε τον περίφημο νόμο της εκπομπής θερμικής ακτινοβολίας από το μέλαν σώμα. (el)
- Josef Stefan (slowenisch Jožef Štefan; * 24. März 1835 zu St. Peter bei Ebenthal, seit 1938 der 10. Bezirk von Klagenfurt; † 7. Jänner 1893 in Wien) war ein österreichischer Mathematiker und Physiker slowenischer Muttersprache aus Kärnten. (de)
- Jožef STEFAN (naskiĝis la 24-an de marto 1835, en Sentpeter, mortis la 7-an de januaro 1893, en Vieno) estis slovena-aŭstra fizikisto, matematikisto kaj poeto. En 1884 la teoria derivado de la juro estas malkovrita el la laboro disvolvita en la kampo de termodinamiko de lia lernanto Ludwig Boltzmann kaj tial estas konata kiel Leĝo de Stefan-Boltzmann. Ĉi tiu leĝo estas la sola fizika leĝo de la naturo nomata honore al slovena fizikisto. (eo)
- Josef Stefan (en esloveno: Jožef Stefan; St. Peter, 24 de marzo de 1835 — Viena, 7 de enero de 1893) fue un físico, matemático y poeta esloveno-austríaco. (es)
- Jožef Stefan (Saint Peter, Austriar Inperioa, 1835ko martxoaren 24a - Viena, 1893ko urtarrilaren 7a) esloveniar jatorriko fisikaria izan zen. (eu)
- Josef Stefan (Slovene: Jožef Štefan; 24 March 1835 – 7 January 1893) was an ethnic Carinthian Slovene physicist, mathematician, and poet of the Austrian Empire. (en)
- Josef Stefan, en slovène Jožef Stefan, (24 mars 1835, Sveti Peter, Autriche-Hongrie - 7 janvier 1893 à Vienne) est un physicien et mathématicien austro-hongrois, carinthien de langue maternelle slovène et, de plus, poète. (fr)
- Fisicí a rugadh i Sveti Peter na hOstaire ( inniu) ab ea Josef Stefan (24 March 1835 – 7 Eanáir 1893). Tá cáil air as a thaighde ar radaíocht teasa, a thosaigh sa bhliain 1879. (ga)
- 요제프 슈테판(슬로베니아어: Jožef Štefan, 독일어: Josef Stefan 요제프 슈테판[*], 1835~1893)은 오스트리아 태생의 슬로베니아계 물리학자이다. 슈테판-볼츠만 법칙을 발견하였다. (ko)
- Josef Stefan, in. Jožef Stefan (ur. 24 marca 1835, zm. 7 stycznia 1893 w Wiedniu) – austriacko-słoweński fizyk, profesor Uniwersytetu Wiedeńskiego oraz dyrektor Instytutu Fizyki w Wiedniu. Zajmował się głównie optyką i termodynamiką, w tym kinetyczną teorią gazów. W 1878 roku stwierdził doświadczalnie zależność zdolności emisyjnej ciała doskonale czarnego od jego temperatury. Jego odkrycie jest znane jako prawo Stefana-Boltzmanna. Uczniem Stefana był fizyk Ludwig Boltzmann. (pl)
- Йозеф Стефан (словен. Jožef Stefan, нем. Joseph Stefan; 24 марта 1835, Санкт-Пёльтен — 7 января 1893, Вена) — австрийско-словенский физик и математик. Член Австрийской академии наук (1865). (ru)
- Josef Stefan (Klagenfurt, 24 de março de 1835 — Viena, 7 de janeiro de 1893) foi um físico e matemático austro-esloveno. Em 1879 estabeleceu que a radiação total de um corpo negro é proporcional à quarta potência de sua temperatura. (pt)
- Йозеф Стефан (нім. Joseph Stefan; 24 травня 1835, Санкт-Пельтен — 7 січня 1893, Відень) — австрійський фізик і математик. Член Австрійської академії наук (1865). (uk)
- 约瑟夫·斯特凡（斯洛維尼亞語：Jožef Štefan，1835年3月24日－1893年1月7日），奧匈帝國籍斯洛文尼亚裔物理学家、数学家、诗人。 (zh)
- Josef Stefan (en eslovè Jožef Stefan) (24 de març de 1835 - 7 de gener de 1893) fou un físic, matemàtic i poeta, eslovè-austríac. Stefan va néixer a (en eslovè Sveti Peter ) un districte de Klagenfurt (en eslovè Celovec) a l'Imperi austrohongarès, (ara Àustria), el seu pare va ser Aleš (Aleksander) Stefan, nascut a 1805 i la seva mare Marija Startinik, nascuda a 1815. Els seus pares, tots dos d'origen eslovè, es van casar quan Jozef tenia onze anys. Els Stefans eren una família modesta. El seu pare era un auxiliar en un molí i la seva mare treballava com mucama. El pare de Stefan va morir a 1872 mentre que la seva mare havia mort deu anys abans el 1863. (ca)
- Jožef Stefan (24. března 1835, Klagenfurt am Wörthersee – 7. ledna 1893, Vídeň) byl fyzik, matematik a básník slovinské národnosti a rakouského občanství. Vystudoval gymnázium v rodném Klagenfurtu, později matematiku a fyziku na univerzitě ve Vídni, kde od roku 1858 přednášel. V roce 1863 se zde stal profesorem vyšší matematiky a fyziky, v letech v letech 1869–1870 děkanem filozofické fakulty, v letech 1876–1877 rektorem celé univerzity. Roku 1866 se stal ředitelem Ústavu experimentální fyziky ve Vídni. Po celý život psal též básně ve slovinštině. (cs)
- Josef Stefan (St. Peter, 1835 – Vienna, 1893) è stato un fisico austriaco. Docente all'università di Vienna dal 1865, diresse l'Istituto fisico viennese dal 1869. Nel 1872 riuscì abilmente a misurare la conduttività termica dell'aria. Il suo nome è però legato alla cosiddetta legge di Stefan, che afferma la proporzionalità tra la potenza irradiata da un corpo nero e la quarta potenza della sua temperatura: La legge fu verificata nel 1884 da Ludwig Boltzmann e per questo venne rinominata legge di Stefan-Boltzmann. (it)
- ヨーゼフ・シュテファン、ヨジェフ・ステファン（Joseph Stefan （スロベニア語表記 Jožef Stefan）, 1835年 3月24日 - 1893年 1月7日）はオーストリアのスロベニア人の物理学者、数学者、詩人である。 オーストリア・ハンガリー帝国、ケルンテン地方の今日クラーゲンフルト（スロベニア語でツェロヴェツ Celovec）市の一部になっているザンクト・ペーター・バイ・エーベンタール St. Peter bei Ebenthal（スロベニア語でスヴェティ・ペテル Sveti Peter）の豊かではない家に生まれたが、学校の成績が優れていたので進学でき、1853年ウィーン大学に進んで数学と物理学を学んだ。一方1848年のウィーン革命の時代に青年期を送り、学生時代にはスロベニア語で詩を作り出版している。ウィーン大学で物理を教え1866年からウィーン大学の物理学部長になり、ウィーン科学アカデミーの副代表などになった。 ウィーン科学アカデミーの紀要などに80編ばかりの論文を発表したが最もよく知られている業績は黒体からの放射量に関する法則で、1879年に発表した。黒体からの放射量がj* が温度の4乗に比例することをあきらかにした。: その他に気体の熱伝導、蒸発、拡散の分野などにも業績をあげている。 (ja)
- Jožef Stefan (Sankt Peter bei Ebenthal (Sveti Peter pri Žrelcu), 24 maart 1835 — Wenen, 7 januari 1893) was een Sloveense natuur- en wiskundige en dichter. Stefan werd geboren in het keizerrijk Oostenrijk, in het kroonland Karinthië. Hij geldt als een van de grondleggers van de Oostenrijkse fysica. Naar Stefan zijn de wet van Stefan-Boltzmann en de Constante van Stefan-Boltzmann genoemd. Zijn bekendste leerling was Ludwig Boltzmann. (nl)
- Joseph Stefan (slovensk namnform Jožef Štefan), född 24 mars 1835 i Klagenfurt i Kärnten, död 7 januari 1893 i Wien, var en österrikisk fysiker, matematiker och poet. Stefan blev 1863 professor i fysik i Wien och 1866 även direktor vid det fysikaliska institutet där. Han gjorde viktiga undersökningar rörande ljusets interferens och dubbelbrytning samt vridning i kvarts, om ljudets fortplantningshastighet i gaser och i fasta kroppar, om vätskors avdunstning och salters lösning i vatten, om gasernas diffusion och värmeledningsförmåga, varvid han på experimentell väg bekräftade den moderna gasteorin, samt lagarna för de elektrodynamiska företeelserna och induktion. Av grundläggande betydelse var Stefans undersökningar om lösta kroppars diffusion i vätskor och den av honom funna Stefan–Boltzm (sv)
|
