| dbo:abstract
|
- Jean-Baptiste Sylvère Gaye, vescomte de Martignac (Bordeus, 20 de juny de 1778 – París, 3 d'abril de 1832), fou un polític i estadista francès, de tendència monàrquica, que feu costat al ministeri del reaccionari Villèle durant la segona restauració borbònica (1814-1830). Fou Ministre de l'interior (1828), i Primer Ministre de França. Martignac va néixer a Bordeus. El 1798 va esdevenir secretari d'Emmanuel Joseph Sieyès; després de servir a l'exèrcit durant un temps, es va dedicar a la literatura, i va escriure diverses obres de teatre lleugeres. Sota l'Imperi Napoleònic va exercir amb èxit d'advocat a Bordeus, on el 1818 va esdevenir fiscal general de la Court Royale (tribunal suprem provincial). El 1819 va ser nomenat procurador general a Llemotges, i el 1821 va entrar a la Cambra de Diputats de l'Assemblea Nacional, on va donar suport a les polítiques ultramonàrquiques de Villel. El 1822 va ser nomenat conseller d'estat, el 1823 va acompanyar el duc d'Angulema a Espanya com a comissari civil durant l'expedició dels Cent Mil Fills de Sant Lluís. El 1824 va ser nomenat vescomte de Martignac en pagament als seus serveis, i nomenat director general del registre. En entrar en contacte amb l'exercici pràctic de la política, les seves idees ultramonàrquiques s'anaren modificant gradualment cap a doctrines més moderades, tot apropant-se al doctrinarisme. Amb la caiguda del govern de , Carles X de França el va triar per ocupar el càrrec de Primer Ministre de França, esperant que Martignac, com a home de consens, sabés calmar la situació política de França. El 4 de gener de 1828 va ser nomenat Ministre de l'Interior, i malgrat que no va rebre el títol de president, es va convertir en el líder de facto del gabinet. Va tenir èxit en aconseguir que l'Assemblea Nacional aprovés la llei d'abolició de la censura de la premsa, i en persuadir el rei que signés les ordenances del 16 de juny de 1828 sobre els jesuïtes i els seus seminaris. No obstant això, com a representant de l'ala moderada, Martignac no tenia suports a l'Assemblea, dominada pels liberals, ni a les camarilles de la cort de Carles X, de tendència ultramonàrquica radical. Els atacs de l'extrema esquerra i de l'extrema dreta es van succeir, i quan l'abril de 1829 una coalició d'aquests grups van tombar una iniciativa del govern Martignac, Carles X, que mai havia confiat en ell i mai va creure en la política que representava, va decidir cessar Martignac, qui va ser succeït per , de tendència ultramonàrquica. El març de 1830 Martignac va votar amb la majoria de l'Assemblea la llei que exigia que el govern proposat pel rei comptés amb el suport de l'Assemblea Nacional. Aquesta llei va desencadenar la Revolució de juliol, durant la qual Martignac es va mantenir fidel als principis legitimistes. La seva darrera aparició pública va ser el desembre de 1830 a la Cambra dels Pares, davant la qual va defensar el seu rival Polignac. Posteriorment, es va retirar de la vida pública, i va morir a París el 1832. (ca)
- جان باتيست سيلفير جيه دو مارتيناك (بالفرنسية: Jean Baptiste Gaye, vicomte de Martignac) (20 حزيران 1778 ـ 3 نيسان 1832) : محامي ورجل دولة فرنسي. (ar)
- Jean-Baptiste Sylvère Gay, vicomte de Martignac (* 20. Juni 1778 in Bordeaux; † 3. April 1832 in Paris) war während der Restauration der Bourbonenmonarchie zwischen dem Ende des Ersten Französischen Kaiserreichs und der Julirevolution ein gemäßigter royalistischer französischer Staatsmann und Innenminister. (de)
- Jean-Baptiste Sylvère Gay, 1st Viscount of Martignac (20 June 1778 – 3 April 1832) was a moderate royalist French statesman during the Bourbon Restoration 1814–30 under King Charles X. (en)
- Jean-Baptiste Sylvère Gaye, vizconde de Martignac (20 de junio de 1778–3 de abril de 1832) fue un abogado y estadista francés durante la época de la Restauración borbónica en Francia (1814-1830), de tendencia monárquica moderada. Martignac nació en Burdeos. En 1798 se convirtió en el secretario de Emmanuel Joseph Sieyès; tras servir en el ejército durante un tiempo, se dedicó a la literatura, escribiendo varias obras de teatro ligeras. Bajo el Imperio napoleónico ejerció con éxito de abogado en Burdeos, donde en 1818 se convirtió en fiscal general de la Court Royale (tribunal supremo provincial). En 1819 fue nombrado procurador general en Limoges, y en 1821 entró en la Cámara de Diputados (Asamblea Nacional de Francia), donde apoyó las políticas ultramonárquicas de Villèle. En 1822 fue nombrado consejero de estado; en 1823 acompañó al duque de Angulema a España como comisario civil durante la expedición de los Cien Mil Hijos de San Luis. En 1824 fue nombrado vizconde de Martignac en pago a sus servicios, y nombrado director general del registro. Al entrar en contacto con el ejercicio práctico de la política, sus ideas ultramonárquicas fueron modificándose gradualmente hacia doctrinas más moderadas, acercándose al Doctrinarismo. Con la caída del gobierno de Jean-Baptiste de Villèle, Carlos X lo eligió para ocupar el cargo de Primer Ministro de Francia, esperando que Martignac, como hombre de consenso, supiera calmar la situación política de Francia. El 4 de enero de 1828 fue nombrado Ministro del Interior, y aunque no recibió el título de presidente, se convirtió en el líder de facto del gabinete. Tuvo éxito al lograr que la Asamblea Nacional aprobara la ley de abolición de la censura de la prensa, y en persuadir al Rey de que firmara las ordenanzas del 16 de junio de 1828 sobre los jesuitas y sus seminarios. Sin embargo, como representante del ala moderada, Martignac carecía de apoyos en la Asamblea, dominada por los liberales, y en las camarillas de la corte de Carlos X, de tendencia ultramonárquica radical. Los ataques de la extrema izquierda y de la extrema derecha se sucedieron, y cuando en abril de 1829 una coalición de esos grupos tumbaron una iniciativa del gobierno Martignac, Carlos X, quien nunca había confiado en él y jamás creyó en la política que representaba, decidió cesar a Martignac, que fue sucedido por Jules de Polignac, de tendencia ultramonárquica. En marzo de 1830 Martignac votó con la mayoría de la Asamblea la ley que exigía que el gobierno propuesto por el Rey contara con el apoyo de la Asamblea Nacional. Esta ley desencadenó la Revolución de Julio, durante la cual Martignac se mantuvo fiel a los principios legitimistas. Su última aparición pública fue en diciembre de 1830 en la Cámara de los Pares, ante la que defendió a su rival Polignac. Posteriormente, se retiró de la vida pública, y murió en París en 1832. (es)
- Jean-Baptiste Sylvère Gaye, vicomte de Martignac, né le 20 juin 1778 à Bordeaux et mort le 3 avril 1832 à Paris, fut un poète, goguettier, vaudevilliste, avocat et homme d'État français. (fr)
- ジャン＝バティスト・シルヴェール・ガイエ・ド・マルティニャック（フランス語: Jean-Baptiste Sylvère Gaye de Martignac、1778年6月20日 - 1832年4月3日）は、フランス復古王政の政治家。マルティニャック子爵。シャルル10世の治世中に首相を務めた中道王党派。 (ja)
- Jean-Baptiste Sylvère Gaye, visconte di Martignac (Bordeaux, 20 giugno 1778 – Parigi, 3 aprile 1832), è stato un politico francese, Primo ministro del re Carlo X alla fine della seconda restaurazione. Nel 1798 Martignac divenne segretario di Emmanuel Joseph Sieyès; dopo aver servito per un certo periodo nell'esercito, si dedicò alla letterature, scrivendo numerose operette. Sotto l'Impero praticò la professione legale con successo a Bordeaux, dove, nel 1818 divenne avvocato generale del cour royale. L'anno successivo fu nominato procuratore generale a Limoges e nel 1821 fu eletto alla Camera dei Deputati, dove sostenne le politiche ultrarealiste di Villèle. Nel 1822 divenne Consigliere di Stato e nel 1823 seguì il Duca d'Angouléme in Spagna come commissario civile. Divenne Visconte l'anno successivo fu anche nominato direttore generale del catasto e del demanio. A contatto con la politica reale, le sue convinzioni ultrarealiste mutarono gradualmente avvicinandosi a quelle dei Dottrinari e alla caduta di Villèle Carlo X lo scelse per portare avanti una nuova politica di compromesso. Il 4 gennaio 1828 fu nominato Ministro degli interni e, sebbene non avesse assunto il titolo di presidente, fu nella pratica il capo del Gabinetto. Egli riuscì a far approvare l'atto che aboliva la censura sulla stampa e a persuadere il re a firmare le ordinanze del 16 giugno 1828 sui Gesuiti e i piccoli seminari. Fu attaccato sia dall'estrema destra che dall'estrema sinistra e quando, nell'aprile del 1829, una coalizione di questi gruppi lo batté alla Camera, Carlo X, che non aveva mai creduto nella politica portata avanti dal visconte, lo sostituì con il principe di Polignac. Nel marzo 1830 insieme alla maggioranza contro le famose ordinanze; ma durante la rivoluzione che seguì rimase fedele alle proprie convinzioni legittimiste. La sua ultima apparizione pubblica fu in difesa di Polignac alla Camera dei Pari nel dicembre 1830. (it)
- Jean-Baptiste Sylvère Gay, burggraaf de Martignac (Bordeaux, 20 juni 1778 - Parijs, 3 april 1832) was een Frans staatsman gedurende de Bourbonrestauratie van 1814-1830 onder koning Karel X. (nl)
- Jean Baptiste Sylvere Gay, Visconde de Martignac (20 de junho de 1778 – 3 de abril de 1832) foi um político francês que serviu como Primeiro-Ministro da França entre 1828 e 1829 durante o reinado de Carlos X. (pt)
- Jean-Baptiste Sylvère Gay, wicehrabia de Martignac (ur. 20 czerwca 1778, zm. 3 kwietnia 1832), polityk francuski, umiarkowany ultrarojalista, przewodniczący Rady Ministrów Królestwa Francji w latach 1828–1829. (pl)
- Жан Батист Сильвер Гэ, виконт де Мартиньяк (фр. Jean-Baptiste Sylvère Gay, vicomte de Martignac, 20 июня 1778 — 3 апреля 1832) — французский политический деятель. (ru)
- Jean-Baptiste Sylvère Gaye de Martignac, född den 20 juni 1776 i Bordeaux, död den 3 april 1832 i Paris, var en fransk statsman. Martignac blev advokat i sin hemstad och uppträdde 1815 under de hundra dagarna emot Napoleon. Till belöning blev han samma år generaladvokat i Bordeaux samt snart därefter i Limoges. År 1821 invaldes han i , där han slöt sig till högern och gjorde sitt parti stora tjänster genom sina kunskaper och sin vältalighet. Redan i juni 1822 utnämndes Martignac till "conseiller d’état". Efter att 1823 som civilkommissarie ha följt franska interventionsarmén i Spanien upphöjdes han till statssekreterare och vicomte (1824). Efter Villèles avgång utnämnde honom Karl X till förste minister 5 januari 1828, om än mycket mot sin vilja, då Martignac i kungens ögon var alltför moderat. Denne stöddes inte heller av vänstern, som fann honom alltför konservativ, men lyckades dock genomdriva en mängd reformer. Han avsatte ytterlighetsmännen i synnerhet bland , han upphävde "svarta kabinettet", som hade att öppna och granska misstänkta brev, han lät Guizot och Cousin åter börja sina föreläsningar, utfärdade en ny och liberalare presslag, reformerade juryväsendet och vågade till och med uppträda hotfullt mot jesuiterna. Allt detta var i kungens, högerns och de klerikalas ögon svåra förbrytelser, och Martignac måste nedlägga sitt ämbete 8 augusti 1829. Han slöt sig nu till oppositionen mot den reaktionäre Polignac, men uppträdde efter julirevolutionen (1830) åter bland yttersta högern och försvarade sin förre motståndare Polignac, då denne ställdes inför pärernas domstol. Efter hans död utkom samma år hans arbete Essai historique sur la revolution d'Espagne et sur l'intervention de 1823 (3 band, 1832). (sv)
- 让-巴蒂斯特·西尔韦尔·盖，马蒂尼亚克子爵(Jean-Baptiste Sylvère Gay, vicomte de Martignac，1778年6月20日－1832年4月3日) 法国政治家、法官和历史学家。1828—1829年任政府首脑期间使国王查理十世放弃其温和政策。 马蒂尼亚克出生于波尔多，1798年曾任革命领袖埃马纽埃尔-约瑟夫·西哀士的秘书。在军队中服役一段时间后，他转向文学领域，写过一次作品。拿破仑一世统治时期（1808—1814），在波尔多任律师，参加极端保王派的秘密团体信仰骑士社。1818年他成为皇家检察长（advocate-general），1819年任利摩日总检察长（procureur-général）。1821年选为众议院马芒德（Marmande）地区议员，支持维莱尔伯爵的政策。1822年他被任命军机大臣（councillor of state），1823年他作为民事代表陪同昂古莱姆公爵（duc d'Angouléme）到西班牙。1824年被封为子爵，担任注册总监（director-general of registration）。 维莱尔政府垮台时，查理十世命他执行妥协政策，1828年1月4日任内务大臣，成为内阁的实际首脑。他成功地通过了废除新闻审查制度法案，并说服国王在1828年6月16日签署法令。翌年，极右派和极左派人士联合起来在众议院把他击败。由于他愿意对左派让步，查理十世乃极端保王分子波利尼亚克亲王代之。马蒂尼亚克最后一次在公共场合露面是1830年12月在贵族院中为波利尼亚克辩护。 (zh)
- Жан Батист Сільвер Гі, віконт де Мартіньяк (фр. Jean-Baptiste Sylvère Gay, vicomte de Martignac; 20 червня 1778 — 3 квітня 1832) — французький політичний діяч. (uk)
|
| rdfs:comment
|
- جان باتيست سيلفير جيه دو مارتيناك (بالفرنسية: Jean Baptiste Gaye, vicomte de Martignac) (20 حزيران 1778 ـ 3 نيسان 1832) : محامي ورجل دولة فرنسي. (ar)
- Jean-Baptiste Sylvère Gay, vicomte de Martignac (* 20. Juni 1778 in Bordeaux; † 3. April 1832 in Paris) war während der Restauration der Bourbonenmonarchie zwischen dem Ende des Ersten Französischen Kaiserreichs und der Julirevolution ein gemäßigter royalistischer französischer Staatsmann und Innenminister. (de)
- Jean-Baptiste Sylvère Gay, 1st Viscount of Martignac (20 June 1778 – 3 April 1832) was a moderate royalist French statesman during the Bourbon Restoration 1814–30 under King Charles X. (en)
- Jean-Baptiste Sylvère Gaye, vicomte de Martignac, né le 20 juin 1778 à Bordeaux et mort le 3 avril 1832 à Paris, fut un poète, goguettier, vaudevilliste, avocat et homme d'État français. (fr)
- ジャン＝バティスト・シルヴェール・ガイエ・ド・マルティニャック（フランス語: Jean-Baptiste Sylvère Gaye de Martignac、1778年6月20日 - 1832年4月3日）は、フランス復古王政の政治家。マルティニャック子爵。シャルル10世の治世中に首相を務めた中道王党派。 (ja)
- Jean-Baptiste Sylvère Gay, burggraaf de Martignac (Bordeaux, 20 juni 1778 - Parijs, 3 april 1832) was een Frans staatsman gedurende de Bourbonrestauratie van 1814-1830 onder koning Karel X. (nl)
- Jean Baptiste Sylvere Gay, Visconde de Martignac (20 de junho de 1778 – 3 de abril de 1832) foi um político francês que serviu como Primeiro-Ministro da França entre 1828 e 1829 durante o reinado de Carlos X. (pt)
- Jean-Baptiste Sylvère Gay, wicehrabia de Martignac (ur. 20 czerwca 1778, zm. 3 kwietnia 1832), polityk francuski, umiarkowany ultrarojalista, przewodniczący Rady Ministrów Królestwa Francji w latach 1828–1829. (pl)
- Жан Батист Сильвер Гэ, виконт де Мартиньяк (фр. Jean-Baptiste Sylvère Gay, vicomte de Martignac, 20 июня 1778 — 3 апреля 1832) — французский политический деятель. (ru)
- Жан Батист Сільвер Гі, віконт де Мартіньяк (фр. Jean-Baptiste Sylvère Gay, vicomte de Martignac; 20 червня 1778 — 3 квітня 1832) — французький політичний діяч. (uk)
- Jean-Baptiste Sylvère Gaye, vescomte de Martignac (Bordeus, 20 de juny de 1778 – París, 3 d'abril de 1832), fou un polític i estadista francès, de tendència monàrquica, que feu costat al ministeri del reaccionari Villèle durant la segona restauració borbònica (1814-1830). Fou Ministre de l'interior (1828), i Primer Ministre de França. (ca)
- Jean-Baptiste Sylvère Gaye, vizconde de Martignac (20 de junio de 1778–3 de abril de 1832) fue un abogado y estadista francés durante la época de la Restauración borbónica en Francia (1814-1830), de tendencia monárquica moderada. (es)
- Jean-Baptiste Sylvère Gaye, visconte di Martignac (Bordeaux, 20 giugno 1778 – Parigi, 3 aprile 1832), è stato un politico francese, Primo ministro del re Carlo X alla fine della seconda restaurazione. Nel 1798 Martignac divenne segretario di Emmanuel Joseph Sieyès; dopo aver servito per un certo periodo nell'esercito, si dedicò alla letterature, scrivendo numerose operette. Sotto l'Impero praticò la professione legale con successo a Bordeaux, dove, nel 1818 divenne avvocato generale del cour royale. L'anno successivo fu nominato procuratore generale a Limoges e nel 1821 fu eletto alla Camera dei Deputati, dove sostenne le politiche ultrarealiste di Villèle. Nel 1822 divenne Consigliere di Stato e nel 1823 seguì il Duca d'Angouléme in Spagna come commissario civile. Divenne Visconte l'anno (it)
- Jean-Baptiste Sylvère Gaye de Martignac, född den 20 juni 1776 i Bordeaux, död den 3 april 1832 i Paris, var en fransk statsman. Martignac blev advokat i sin hemstad och uppträdde 1815 under de hundra dagarna emot Napoleon. Till belöning blev han samma år generaladvokat i Bordeaux samt snart därefter i Limoges. År 1821 invaldes han i , där han slöt sig till högern och gjorde sitt parti stora tjänster genom sina kunskaper och sin vältalighet. Redan i juni 1822 utnämndes Martignac till "conseiller d’état". Efter att 1823 som civilkommissarie ha följt franska interventionsarmén i Spanien upphöjdes han till statssekreterare och vicomte (1824). Efter Villèles avgång utnämnde honom Karl X till förste minister 5 januari 1828, om än mycket mot sin vilja, då Martignac i kungens ögon var alltför mo (sv)
- 让-巴蒂斯特·西尔韦尔·盖，马蒂尼亚克子爵(Jean-Baptiste Sylvère Gay, vicomte de Martignac，1778年6月20日－1832年4月3日) 法国政治家、法官和历史学家。1828—1829年任政府首脑期间使国王查理十世放弃其温和政策。 马蒂尼亚克出生于波尔多，1798年曾任革命领袖埃马纽埃尔-约瑟夫·西哀士的秘书。在军队中服役一段时间后，他转向文学领域，写过一次作品。拿破仑一世统治时期（1808—1814），在波尔多任律师，参加极端保王派的秘密团体信仰骑士社。1818年他成为皇家检察长（advocate-general），1819年任利摩日总检察长（procureur-général）。1821年选为众议院马芒德（Marmande）地区议员，支持维莱尔伯爵的政策。1822年他被任命军机大臣（councillor of state），1823年他作为民事代表陪同昂古莱姆公爵（duc d'Angouléme）到西班牙。1824年被封为子爵，担任注册总监（director-general of registration）。 (zh)
|
