| dbo:abstract
|
- Hug de Tours (Hug, comte de Tours i duc de l'Alta Alsàcia) (765-837) fou un comte franc de la nissaga dels eticònides, sogre de Lotari I i enemic de Bernat de Septimània. Era germà de Leutard de Sundgau (pare del bisbe Otbert d'Estrasburg assassinat el 913). El 811 Carlemany el va nomenar ambaixador a Constantinoble. El 15 d'octubre del 821 la seva filla Ermengarda de Tours es va casar amb Lotari I, fill i hereu de l'emperador, a Thionville en presència d'altres personalitats de l'època entre les quals el bisbe Adeloc d'Estraburg, preceptor de l'emperador Lluís i trenta-un altres bisbes. El 827 Lluís el Pietós el va enviar a Aquitània per ajudar al seu fill Pipí I d'Aquitània al que havia ordenat marxar amb un exèrcit per ajudar a Bernat de Septimània contra la revolta d'Aissó que comptava amb el suport dels musulmans. Hug partidari de Lotari I i oposat a l'emperadriu Judit de Baviera que pressionava per un nou repartiment de l'imperi que inclogués al seu fill Carles (futur Carles el Calb), no simpatitzava amb Bernat i junt amb l'altre comte encarregat, Matfrid d'Orleans, van marxar cap al territori de la futura Catalunya, centre de la revolta, molt lentament, de manera que els rebels van poder devastar el país i retirar-se amb l'exèrcit musulmà abans de l'arribada de l'exèrcit. Aquesta actitud li va costar la destitució i pèrdua dels seus honors (igual que a Matfrid) en la dieta del febrer del 828, sent conegut llavors Hug el Dropo. El 830 fou un dels caps de la revolució que va enderrocar a Lotari i va recuperar els seus honors i terres, però la contrarevolució el va portar a un nou judici en el que fou condemnat a mort però perdonat per l'emperador, si bé va perdre les seves dignitats i els béns, i fou enviat al desterrament (831). No obstant al cap d'uns mesos va poder retornar i li foren restituïts els béns d'Alsàcia. Vegeu: Revolució a l'imperi carolingi (830) i contrarevolució a l'imperi carolingi (830) El juny del 833 Lluís el Pietós fou fet presoner pels seus fill a Sigolsheim (Camp de la Mentida) prop de Colmar, però l'any següent va recuperar el poder i Lotari es va haver de sotmetre al seu pare a Chouzy-sur-Cisse, prop de Blois. A la dieta de Thionville del febrer del 835 Lotari I, cridat pel seu pare, i hi va anar acompanyat d'Hug que li donava suport. Lotari i Hug van demanar la gràcia que els fou concedida. Hug fou enviat desterrat a Itàlia. Va morir de pesta a Itàlia el 20 d'octubre del 837. La seva esposa Ava li va sobreviure dos anys. El 836 el comte (o la seva filla Ermengarda) va fundar un santuari a Echéry convertit poc després en abadia benedictina dirigida per Blidulf, monjo de l'abadia de Gorze. Foren enterrats ambdós a l'església de Sant Joan Baptista a Monza. També fou benefactor de l'abadia de Sainte-Marie de Niedermunster a la baixa Alsàcia. A la seva mort va llegar part dels seus béns a la capella on fou enterrat. (ca)
- Hugo von Tours (* um 780; † 20. Oktober 837, beigesetzt in Monza) war vermutlich ein Sohn des Grafen Haicho aus dem Haus der Etichonen und damit ein Ururenkel des Herzogs Eticho von Elsass; sicher ist, dass er ein Nachkomme Etichos war. Der Zweig der Familie, an dessen Spitze er steht, wird Liutfriden genannt. Er hatte zunächst vor allem im Elsass Besitz, war dann unter Kaiser Ludwig dem Frommen auch Graf von Tours und vermutlich auch Graf von Sens, und damit im Besitz zweier der wichtigsten Grafschaften des Frankenreichs. Darüber hinaus war er Vogt des Frauenklosters St-Julien-d’Auxerre. 811 war er einer der kaiserlichen Gesandten Karls des Großen in Konstantinopel. 821 heiratete seine Tochter Irmingard Karls Enkel, den späteren Kaiser Lothar I. Seine Bedeutung erschließt sich auch dadurch, dass er 824 im Reichenauer Verbrüderungsbuch als erster Graf aufgeführt wird. Im gleichen Jahr nahm er an einen Feldzug gegen die Bretonen teil. 826 waren er und Graf Matfried von Orléans die Begleiter der Kaiserin Judith bei der Taufe des Dänenkönigs Harald Klak in Ingelheim. 827 führte er das fränkische Entsatzheer auf dem Feldzug gegen die Mauren im Raum Barcelona. Da sein zögerndes Vorgehen (ihm wurde der Beiname „timidus“, der Ängstliche, gegeben) das zu späte Eintreffen dieses Heers mit verschuldete, wurde er 828 auf einem Hoftag in Aachen – ebenso wie Matfried von Orléans – abgesetzt, blieb aber von großem Einfluss in der Umgebung seines Schwiegersohnes Lothar I., den er sogar gegen seinen Vater Ludwig aufgewiegelt haben soll. Nach dem Verlust seiner Güter und Ämter in Gallien trat er, weiterhin in der Gunst Lothars, als einer der wichtigsten fränkischen Adligen in Italien auf, wird sogar nach einem Königsgut, das ihm übereignet wurde, „dux de Locate“ – gemeint ist Locate di Triulzi bei Mailand – genannt. Hugo und seine Frau Ava († um 840) hatten mindestens fünf Kinder:
* Irmingard (* um 805, † 20. März 851) ⚭ 821 Lothar I., König von Lotharingien
* Adelais (Adelheid) († nach 866) ⚭ I Konrad I. Graf im Argen- und Linzgau († 863) (Welfen), ⚭ II Robert der Tapfere (X 866) Graf von Paris (Robertiner)
* Liutfrid I. (* um 800/805, † 865/866) Graf von Tours, Laienabt von Münster-Granfelden ⚭ NN
* Bertha (* um 805, † nach 870), ⚭ 819 Gerhard II. (* 800, † 878/879) Graf von Paris, Graf (dux) von Vienne (Matfriede)
* Hugo († vor 25. Januar 835) begraben in San Ambrogio in Mailand Hugo von Tours wurde in der Kirche zu Monza begraben. (de)
- Hugo de Tours (* circa 780; † 20 de octubre de 837, enterrado en Monza), llamado timidus, miembro de la línea de los Liutfriden, una rama de la familia noble de los Eticónidas, y por lo tanto, tataranieto del duque de Alsacia Eticho (qui erat de stirpe cuiusdam ducis nomine Etih). Hugo era conde de Tours (comes Toronicus),probablemente también conde de Sens (comes Senonum),y por lo tanto estaba en posesión de dos de los condados más importantes del Imperio Franco. Además, probable Vogt del convento de St-Julien-d'Auxerre. (es)
- Hugh (or Hugo) (c. 780 – 837) was the count of Tours and during the reigns of Charlemagne and Louis the Pious, until his disgrace in February 828. Hugh had many possessions in Alsace, as well as the County of Sens. He also held the convent of . He appeared in 811 as an envoy or ambasciator to Constantinople with Haido, Bishop of Basel, and Aio, Duke of Friuli, to renew the Pax Nicephori. In 821, he allied himself by marriage to the royal family; his daughter Ermengard married Louis' son Lothair. In 824, he took part in an expedition in Brittany and, in 826, he accompanied the Empress Judith to the baptism of Harald Klak in Ingelheim. His other daughter, Adelaide, married Conrad I, Count of Auxerre (died 862). She took as her second husband Robert the Strong. She was dead by 886, when Walahfrid Strabo included her epitaph in a poem of his. In 827, Hugh, along with Matfrid of Orléans, was commissioned by Louis to recruit an army with his son Pepin I of Aquitaine and repel the invasion of the Marca Hispanica by the Moslem general Abu Marwan. Hugh and Matfrid delayed until the threat had passed. For this he was given the nickname Timidus or the Timid. Barcelona being the greatest military accomplishment of Louis' career, the Spanish March meant much to him and Hugh and Matfrid found themselves greatly disfavoured at court. They were deposed in February of the next year. He remained very influential as the father-in-law of Lothair. He joined Matfrid in inciting Lothair to rebellion and had all his lands confiscated in Gaul. He remained highly influential in Italy, where Lothair created him "duke of Locate" (dux de Locate). He became a benefactor of the cathedral of Monza. According to the Annales Bertiniani, he and Lambert of Nantes died during an epidemic in Italy in 837. News of their deaths—and that of Wala of Corbie in an earlier Italian epidemic in the fall of the previous year—greatly distressed Louis the Pious, but the opponents of Lothair interpreted it as divine judgement. (en)
- Hugues III, ou Hugo, de Tours et de la Haute Alsace (né selon les sources vers 765-780, mort le 20 octobre 837) était comte de Tours et duc de la Haute Alsace durant les règnes de Charlemagne et Louis le Pieux. (fr)
- Hugues (atau Hugo) (skt. 780 – 837) merupakan seorang dan Sens di masa pemerintahan Charlemagne dan Ludwig yang Saleh, sampai pemecatannya di bulan Februari 828. Hugues memiliki banyak harta di Alsace dan juga di kabupaten Sens. Ia juga memegang biara . Ia muncul pada tahun 811 sebagai seorang utusan atau ambasciator ke Konstantinopel dengan , dan Aio, , untuk memperbaharui . Pada tahun 821, ia bersekutu dengan menikahi salah seorang anggota kerajaan. Putrinya, Irmingard menikah dengan putra Ludwig, Lothair. Pada tahun 824, ia ambil bagian di dalam sebuah ekspedisi di Bretagne dan pada tahun 826, ia menemani Ratu Judith ke upacara baptis di . Putrinya yang lain, , menikah dengan (+862). Ia kadang dikatakan telah mengambil sebagai suami keduanya Robert IV dari Worms. Ia meninggal pada tahun 886, ketika memasukkan tulisan di batu nisannya ke dalam sebuah puisinya. Pada tahun 827, Hugues bersama dengan , ditugaskan oleh Ludwig untuk merekrut tentara dengan putranya, Pippin I dari Aquitaine dan menangkis serangan Marca Hispanica oleh jenderal muslim, . Hugues dan Matfrid menunda sampai ancaman tersebut berlalu. Untuk itu ia diberikan julukan Timidus atau si penakut. Barcelona menjadi prestrasi militer terbesar di dalam karier Ludwig, marca hispanica berarti banyak baginya. Oleh karena itu Hugues dan Matfrid menemukan diri mereka di posisi yang sangat sulit di dalam istana. Mereka dipecat pada bulan Februari pada tahun berikutnya. Ia tetap sangat berpengaruh sebagai ayah mertua Lothair. Ia bergabung dengan Matfrid di dalam menghasut Lothair untuk memberontak dan membuat wilayah-wilayahnya di sita di Galia. Ia tetap sangat berpengaruh di Italia, ketika Lothair menjadikannya sebagai "adipati " (dux de Locate). Ia menjadi seorang dermawan di Katedral Monza. Menurut , ia dan meninggal di dalam sebuah epidemi di Italia yang terjadi pada tahun 837. Berita mengenai kematian mereka dan Wala dari Corbie terdapat di awal epidemi Italia yang terjadi di musim gugur pada tahun sebelumnya, Ludwig yang Saleh sangat tertekan mendengar kabar sedih itu, namun para penentang Lothair menganggapnya sebagai hukuman dari Tuhan. (in)
- ユーグ・ド・トゥール（仏: Hugues de Tours, 独: Hugo von Tours, 780年頃 - 837年）は、トゥール伯、サンス伯。カロリング帝国のカール大帝とルートヴィヒ1世に仕えたが、828年2月に皇帝の不興を買い地位を追われた。 (ja)
- Hugo van Tours (geb. ca. 775 – Ticino, 20 oktober 837), ook Hugo de Angstige, was een belangrijke bestuurder en hoveling onder Lodewijk de Vrome en diens zoon Lotharius I. Hij was zoon van van Sundgouw, kleinzoon van hertog Luitfried van de Elzas. Hugo is begraven in Monza. Hugo had uit zijn familiebezit grote bezittingen in de Elzas. Hij begon zijn loopbaan als graaf van Tours en Sens en voogd van St Julien te Auxerre. In 811 maakte hij met bisschop Haido van Basel en hertog , deel uit van een Frankisch gezantschap naar Constantinopel om daar de Pax Nicephori te bevestigen. In 824 leidt hij een veldtocht naar Bretagne en in 826 begeleidde hij keizerin Judith naar de doop van de Deense koning Harald Klak in Ingelheim. In 827 kreeg Hugo de opdracht om samen met en Pepijn I van Aquitanië een leger te formeren om een inval in de Spaanse Mark onder leiding van de Islamitische generaal af te slaan. Matfried en Hugo talmden net zo lang totdat de dreiging voorbij was. Hieraan dankte hij zijn bijnaam. In februari 828 werden hem daarom op een hofdag in Aken al zijn functies ontnomen. Daarna werd Hugo een van de voornaamste hovelingen van Lotharius I. Hij was een van diegenen die hem aanzetten tot opstand tegen zijn vader. Als straf verloor hij al zijn bezittingen in West-Francië. Om hem daarvoor te compenseren werd hij door Lotharius hertog van Locate (bij Milaan) gemaakt. Hugo kwam in Ticino om bij een aardbeving. Hij liet zijn bezittingen na aan St Johannes de Doper te Monza. (nl)
- Ugo (seconda metà del secolo VIII – Pavia, 20 ottobre 837) fu conte di Tours dall'inizio del IX secolo all'828. (it)
- Hugo I Trwożliwy (zm. 20 października 837) – hrabia Sundgau i Tours, syn Lutfryda II i Hiltrudy. Jego żoną była niejaka Ava, nieznanego bliżej pochodzenia. Jej imię znane jest z testamentu jej zięcia Girarda II z Vienne. Z tego małżeństwa pochodziło sześcioro dzieci:
* Ermengarda (zm. 20 marca 851) – żona cesarza Lotara I,
* Adelajda (zm. po 866) – żona hrabiego Paryża Konrada I,
* Lutfryd III (zm. między 864 a 866),
* Berta (zm. zapewne 6 listopada 877) – żona hrabiego Girarda II z Vienne,
* Hugo (zm. przed 25 stycznia 835),
* Berengar (zm. 838). Hugo I Trwożliwy został pochowany w Monzy. (pl)
- Гуго (Гуго II (III), также Гуго Трусливый или Гуго Боязливый; фр. Hugues le Mefiant (le Peureux); ок. 780 — 20 октября 837) — с 802 года, граф Тура до 828 года. (ru)
- Hugo III de Tours (765 - 20 de outubro de 837) foi conde de Tours e Duque da durante os reinados de Carlos Magno (c. 742 - 28 de janeiro de 814) e Luís I, o Piedoso (778 – 20 de junho de 840). (pt)
|
| rdfs:comment
|
- Hugo de Tours (* circa 780; † 20 de octubre de 837, enterrado en Monza), llamado timidus, miembro de la línea de los Liutfriden, una rama de la familia noble de los Eticónidas, y por lo tanto, tataranieto del duque de Alsacia Eticho (qui erat de stirpe cuiusdam ducis nomine Etih). Hugo era conde de Tours (comes Toronicus),probablemente también conde de Sens (comes Senonum),y por lo tanto estaba en posesión de dos de los condados más importantes del Imperio Franco. Además, probable Vogt del convento de St-Julien-d'Auxerre. (es)
- Hugues III, ou Hugo, de Tours et de la Haute Alsace (né selon les sources vers 765-780, mort le 20 octobre 837) était comte de Tours et duc de la Haute Alsace durant les règnes de Charlemagne et Louis le Pieux. (fr)
- ユーグ・ド・トゥール（仏: Hugues de Tours, 独: Hugo von Tours, 780年頃 - 837年）は、トゥール伯、サンス伯。カロリング帝国のカール大帝とルートヴィヒ1世に仕えたが、828年2月に皇帝の不興を買い地位を追われた。 (ja)
- Ugo (seconda metà del secolo VIII – Pavia, 20 ottobre 837) fu conte di Tours dall'inizio del IX secolo all'828. (it)
- Hugo I Trwożliwy (zm. 20 października 837) – hrabia Sundgau i Tours, syn Lutfryda II i Hiltrudy. Jego żoną była niejaka Ava, nieznanego bliżej pochodzenia. Jej imię znane jest z testamentu jej zięcia Girarda II z Vienne. Z tego małżeństwa pochodziło sześcioro dzieci:
* Ermengarda (zm. 20 marca 851) – żona cesarza Lotara I,
* Adelajda (zm. po 866) – żona hrabiego Paryża Konrada I,
* Lutfryd III (zm. między 864 a 866),
* Berta (zm. zapewne 6 listopada 877) – żona hrabiego Girarda II z Vienne,
* Hugo (zm. przed 25 stycznia 835),
* Berengar (zm. 838). Hugo I Trwożliwy został pochowany w Monzy. (pl)
- Гуго (Гуго II (III), также Гуго Трусливый или Гуго Боязливый; фр. Hugues le Mefiant (le Peureux); ок. 780 — 20 октября 837) — с 802 года, граф Тура до 828 года. (ru)
- Hugo III de Tours (765 - 20 de outubro de 837) foi conde de Tours e Duque da durante os reinados de Carlos Magno (c. 742 - 28 de janeiro de 814) e Luís I, o Piedoso (778 – 20 de junho de 840). (pt)
- Hug de Tours (Hug, comte de Tours i duc de l'Alta Alsàcia) (765-837) fou un comte franc de la nissaga dels eticònides, sogre de Lotari I i enemic de Bernat de Septimània. Era germà de Leutard de Sundgau (pare del bisbe Otbert d'Estrasburg assassinat el 913). El 811 Carlemany el va nomenar ambaixador a Constantinoble. El 15 d'octubre del 821 la seva filla Ermengarda de Tours es va casar amb Lotari I, fill i hereu de l'emperador, a Thionville en presència d'altres personalitats de l'època entre les quals el bisbe Adeloc d'Estraburg, preceptor de l'emperador Lluís i trenta-un altres bisbes. (ca)
- Hugo von Tours (* um 780; † 20. Oktober 837, beigesetzt in Monza) war vermutlich ein Sohn des Grafen Haicho aus dem Haus der Etichonen und damit ein Ururenkel des Herzogs Eticho von Elsass; sicher ist, dass er ein Nachkomme Etichos war. Der Zweig der Familie, an dessen Spitze er steht, wird Liutfriden genannt. Er hatte zunächst vor allem im Elsass Besitz, war dann unter Kaiser Ludwig dem Frommen auch Graf von Tours und vermutlich auch Graf von Sens, und damit im Besitz zweier der wichtigsten Grafschaften des Frankenreichs. Darüber hinaus war er Vogt des Frauenklosters St-Julien-d’Auxerre. (de)
- Hugh (or Hugo) (c. 780 – 837) was the count of Tours and during the reigns of Charlemagne and Louis the Pious, until his disgrace in February 828. Hugh had many possessions in Alsace, as well as the County of Sens. He also held the convent of . He appeared in 811 as an envoy or ambasciator to Constantinople with Haido, Bishop of Basel, and Aio, Duke of Friuli, to renew the Pax Nicephori. In 821, he allied himself by marriage to the royal family; his daughter Ermengard married Louis' son Lothair. In 824, he took part in an expedition in Brittany and, in 826, he accompanied the Empress Judith to the baptism of Harald Klak in Ingelheim. His other daughter, Adelaide, married Conrad I, Count of Auxerre (died 862). She took as her second husband Robert the Strong. She was dead by 886, when Wala (en)
- Hugues (atau Hugo) (skt. 780 – 837) merupakan seorang dan Sens di masa pemerintahan Charlemagne dan Ludwig yang Saleh, sampai pemecatannya di bulan Februari 828. Hugues memiliki banyak harta di Alsace dan juga di kabupaten Sens. Ia juga memegang biara . Ia muncul pada tahun 811 sebagai seorang utusan atau ambasciator ke Konstantinopel dengan , dan Aio, , untuk memperbaharui . Pada tahun 821, ia bersekutu dengan menikahi salah seorang anggota kerajaan. Putrinya, Irmingard menikah dengan putra Ludwig, Lothair. Pada tahun 824, ia ambil bagian di dalam sebuah ekspedisi di Bretagne dan pada tahun 826, ia menemani Ratu Judith ke upacara baptis di . Putrinya yang lain, , menikah dengan (+862). Ia kadang dikatakan telah mengambil sebagai suami keduanya Robert IV dari Worms. Ia meninggal pada ta (in)
- Hugo van Tours (geb. ca. 775 – Ticino, 20 oktober 837), ook Hugo de Angstige, was een belangrijke bestuurder en hoveling onder Lodewijk de Vrome en diens zoon Lotharius I. Hij was zoon van van Sundgouw, kleinzoon van hertog Luitfried van de Elzas. Hugo is begraven in Monza. (nl)
|
