| dbo:abstract
|
- Gustavs Zemgals (12 d'agost de 1871, - 6 gener de 1939) fou un polític letó i el segon president de Letònia. Zemgals va néixer a Džūkste, Letònia. Va assistir a l'escola primària a la petita parròquia de Saka, i més tard l'educació la continuà a Riga al Nikolai Gymansium. Es va graduar per la Universitat de Moscou el 1899 amb una llicenciatura en Dret. Després va tornar a Letònia i va exercir d'advocat, editor d'un diari i activista polític. El 1904, durant la Guerra Russo-Japonesa, Zemgals va ser mobilitzat i enviat al front, on va passar un any i mig, i on també va ser ascendit al rang de capità. Després del seu retorn a Letònia el 1905, Zemgals va convertir en un dels creadors del nou diari liberal "Jauna diens Lapa" (Nova Pàgina del Dia) i va passar a convertir-se en editor d'aquest diari. També va ser editor del diari que va passar "Jauna diens Lapa" - "musu Laiki" (Our Times). El juliol de 1907, el Tribunal de Districte de Riga Zemgals condemnat a tres mesos d'arrest llarg del seu treball en "musu Laiki". Poc després, Zemgals va crear el Partit Democràtic de Letònia, juntament amb algunes altres activitats polítiques. En el període entre 1912 i 1914 Zemgals també va treballar en una revista "Domas" (pensaments). Quan la Primera Guerra Mundial va començar, Zemgals va ser una vegada més mobilitzats i assignats inicialment a una divisió d'infanteria a la part mitjana de Letònia, però més tard va ser enviat a Finlàndia. Després del seu retorn a Riga, Zemgals va ser elegit com el president de la ciutat el 23 d'abril de 1917. A la tardor de 1917 el Consell Temporal de Riga repetidament Zemgals elegit com el president de la ciutat. En aquest moment, va ser actiu en el partit radical letó-democràtic. Des de 1918, es va convertir en Zemgals actiu en els temporals del , on va treballar en assumptes relacionats amb els territoris ocupats de Letònia. Com a membre del Partit Radical letó-democràtic, es va convertir en el segon vicepresident del president de Taut Padome (Consell Popular), un òrgan de representació (consell) de Letònia partits polítics i organitzacions. La celebració d'aquest càrrec, va presidir el 18 novembre 1918 Reunió de Taut Padome, que va declarar la independència de Letònia. El 3 de desembre de 1918, va ser elegit com el president de l'Ajuntament de Riga. Quan els bolxevics van anar guanyant poder i s'aproximi Letònia, la Padome Taut enviat Jānis Čakste Zemgals ia l'estranger per a representar els interessos de Letònia. Cakste, Zemgals i altres persones del govern es va anar a Copenhaguen en un vaixell de guerra britànic, però Zemgals tornar a Letònia, dos mesos més tard, on va intentar restaurar la Padome Taut, però Zemgals juntament amb un grup de polítics lleials va ser detingut per l'exèrcit alemany. Més tard, va ser membre del Parlament letó (Saeima), del Partit del Centre Democràtic (Demokratiska Centra Partija) i ministre en diversos governs. El 1927, després de la mort de Jānis Čakste va ser elegit president de Letònia. Com el president, que va intervenir molt poc amb el treball del Saeima a la llei, només el retorn d'una llei per a la seva revisió a la Saeima una vegada, però Zemgals utilitzar el seu dret de concedir l'amnistia molt. Durant el seu temps com a president, Zemgals va concedir l'amnistia a 648 persones, 172 dels quals van rebre l'amnistia total. Es va exercir com a president fins a 1930, quan el seu termini de venciment, i es va negar a postular per a un segon mandat, malgrat haver estat convidat per molts per fer-ho. Després de la seva presidència va acabar, Zemgals continuar les seves activitats polítiques i va ser triat en el Saeima quart on va ser un membre de la política exterior i les finances, el comerç i les comissions de la indústria. El 1931 i 1932 va ser també el ministre de Finances. El 1926, Zemgals va ser condecorat amb l'Ordre de tres estrelles (el màxim guardó nacional de Letònia), classe 3 (classe 3, el més baix i la classe 1, el més alt). El 1929, va ser guardonat amb l'Ordre de tres estrelles, classe 1. Durant els anys trenta, Zemgals publicat articles al diari "Jaunākās Ziņas". El 6 de gener de 1939 Zemgals va morir i va ser enterrat a Riga. El 1990, un monument va ser construït en honor de Zemgals a Džūkste, lloc del seu naixement. (ca)
- Gustavs Zemgals (12. srpna 1871 – 6. ledna 1939, Riga) byl lotyšský politik, druhý (v letech 1927–1930). V mládí se živil jako právník a novinář. V roce 1905 založil liberální deník Jaunā Dienas Lapa, později byl šéfredaktorem deníku Mūsu Laiki či časopisu Domas. V roce 1917 byl zvolen starostou Rigy, později v nové republice zastával i ministerské posty (např. ministr financí 1931-1932). Byl spoluzakladatelem Lotyšské demokratické strany, později radikálně-demokratické strany, od roku 1922 byl představitel strany Demokratický střed (Demokrātiskais Centrs). (cs)
- Gustavs Zemgals (* 12. August 1871 in der Landgemeinde Džūkste, heute Tukuma Novads, Kreis Tukums, Lettland; † 6. Januar 1939 in Rīga) war ein lettischer Politiker und der zweite Präsident Lettlands. (de)
- Gustavs Zemgals (12 August 1871, Džūkste parish, Courland Governorate – 6 January 1939) was a Latvian politician and the second President of Latvia. He also was twice the mayor of Riga. Zemgals was born in Džūkste, Latvia. He attended elementary school in a small parish of Saka, and later continued education in Riga Nikolai Gymnasium. He graduated from Moscow University in 1899 with a degree in law. He then returned to Latvia and was a lawyer, a newspaper editor and a political activist. In 1904, during the Russo-Japanese War, Zemgals was mobilised and sent to the front, where he spent a year and a half and was promoted to the rank of captain. After his return to Latvia in 1905, Zemgals became one of the creators of a new liberal newspaper "Jaunā Dienas Lapa" (New Day's Page) and proceeded to become an editor of this paper. He was also an editor in the newspaper that succeeded "Jaunā Dienas Lapa" -"Mūsu Laiki" (Our Times). In July 1907, the Riga district court sentenced Zemgals to a three months long arrest for his work at "Mūsu Laiki". Soon after that, Zemgals created the Latvian democratic party together with some other political activities. In the time period between 1912 and 1914 Zemgals also worked on a magazine "Domas" (Thoughts). When World War I began, Zemgals was once again mobilised and initially assigned to an infantry division in the middle part of Latvia, but later he was sent to Finland. After his return to Riga, Zemgals was elected as the chairman of the city on 23 April 1917. In autumn 1917 the Riga Temporary Council repeatedly elected Zemgals as the chairman of the city. At this time, he was active in the Latvian radical-democratic party. From 1918, Zemgals became active in the Latvian Provisional National Council, where he worked on matters related to occupied Latvian territories. As a member of the Latvian radical-democratic party, he became the second deputy of the chairman of Tautas Padome (People's Council), a representative body (council) of Latvian political parties and organizations. Holding this office, he chaired the 18 November 1918 meeting of Tautas Padome, which declared the independence of Latvia. On 3 December 1918 he was elected as the chair of Riga City Council. When the bolsheviks were gaining power and approaching Latvia, the Tautas Padome sent Jānis Čakste and Zemgals abroad to represent Latvian interests. Cakste, Zemgals and several other people from the government went to Copenhagen on a British warship, but Zemgals returned to Latvia just two months later, where he tried to restore the Tautas Padome, but Zemgals along with a group of loyal politicians was arrested by the German army. Later, he was a member of Latvian parliament (Saeima) from the Democratic Centre and a minister in several governments. In 1927, after the death of Jānis Čakste he was elected the president of Latvia. As the president, he interfered very little with the Saeima's work on laws, only returning a law for review to the Saeima once; Zemgals, however, frequently used his rights to grant amnesty. During his time as president, Zemgals granted amnesty to 648 persons, 172 of which received complete amnesty. He served as president until 1930, when his term expired, and he refused to run for a second term, despite having been asked by many to do so. After his presidency ended, Zemgals continued his political activities and was elected in the fourth Saeima where he was a member of the foreign and finance, trade and industry commissions. From 1931 to 1932 he was also the Minister of Finance. In 1924, the French government awarded Zemgals the Legion of Honour (the highest French order of merit), Commander cross (Commandeur). In 1926, he was awarded the Three Star Order (the highest Latvian national award), Third or "Commander" class (Fifth class being the lowest and First class the highest). In 1929, he was awarded the Three Star Order, First class with chain or "Commander Grand Cross with chain", a distinction only awarded 14 people in the pre-World War II era. During the thirties, Zemgals published articles in the newspaper "Jaunākās Ziņas" (Latest News). On 6 January 1939 Zemgals died and was buried in Riga. In 1990, a monument to Zemgals was constructed in Džūkste, place of his birth. (en)
- Gustavs Zemgals (né le 12 août 1871, Džukste – 6 janvier 1939, Riga) est un homme politique letton, le 2e président de la république de Lettonie. Zemgals est né à Džukste en Lettonie. Il entre à l'école primaire dans la paroisse de Saka, et plus tard, il continue son éducation à Riga au Nikolai Gymnasium. Il effectue alors des études de droit et est diplômé de l'université de Moscou en 1899. Il retourne en Lettonie et il devient avocat, éditeur de journal et militant politique. En 1904, durant la Guerre russo-japonaise, Zemgals est mobilisé et envoyé au front, où il reste un an et demi puis il est promu au rang de capitaine. Arès son retour en 1905, Zemgals est l'un des créateurs d'un journal libéral "Jaunā Dienas Lapa" et il devient l'éditeur du journal. Il est aussi l'éditeur du journal qui succède au Jaunā Dienas Lapa : Mūsu Laiki (Notre Temps). En juillet 1907, il exécute une sentence du tribunal de Riga selon laquelle il doit arrêter de travailler 3 mois pour son travail dans le Mūsu Laiki. Après cela, Zemgals fonde le parti démocrate letton. Entre 1912 et 1914, Zemgals travaille aussi pour le magazine Domas. Quand la Première Guerre mondiale commenea, Zemgals est une nouvelle fois mobilisé et initialement assigné dans une division d'infanterie en Lituanie mais il est ensuite envoyé en Finlande. À son retour à Riga, Zemgals est élu maire de Riga le 23 avril 1917. En automne 1917, le conseil provisoire de Riga l'élit de nouveau maire de la ville. À ce moment-là, il est membre du parti démocrate-radical letton. En 1918, Zemgals participe au conseil national provisoire de Lettonie, où il s'occupe de la question de l'occupation du territoire letton. En tant que membre du parti radical-démocrate letton, il devient le second député du , représentant tous les partis politiques et organisations lettonnes. Durant la réunion du 18 novembre 1918 du Tautas Padome, il déclare l'indépendance de la Lettonie. Le 3 décembre 1918, il est réélu maire de Riga. Quand les bolchéviques s'emparent du pouvoir et envahissent la Lettonie, le Tautas Padome envoie Jānis Čakste et Zemgals à l'étranger pour représenter les intérêts lettons. Čakste, Zemgals et plusieurs autres personnes du gouvernement partent à Copenhague sur un navire de guerre britannique mais Zemgals rentre en Lettonie deux mois plus tard, où il relance le Tautas Padome, mais il est arrêté par l'armée allemande. Plus tard, il devient membre du parlement letton (Saeima) en tant que membre du Parti démocratique du centre (Demokratiska Centra Partija) et il est ministre dans plusieurs gouvernements. En 1927, à la mort de Jānis Čakste, il est élu président de la république de Lettonie. Durant sa présidence, il influe très peu sur l'élaboration des lois par le Saeima. De plus, il amnistie 648 personne pendant sa présidence. En 1930, il ne se représente pas pour un second mandat. Après la présidence, Zemgals continue ses activités politiques et il est élu député au Saeima où il devient membre des commissions des Affaires étrangères, des Finances, et de l'Industrie. Entre 1931 et 1932, il est aussi ministre des Finances. Durant les années 1930, Zemgals publie des articles dans le journal Jaunākās Ziņas. Le 6 janvier 1939, Zemgals meurt à Riga. En 1990, un monument est construit à Džūkste, sa ville natale. (fr)
- 구스타우스 젬갈스(라트비아어: Gustavs Zemgals, 1871년 8월 12일 ~ 1939년 1월 6일)는 라트비아의 정치인으로, 2대 라트비아의 대통령이었다. (ko)
- Gustavs Zemgals (12 agosto 1871 – Riga, 6 gennaio 1939) è stato un politico lettone. È stato il secondo Presidente della Lettonia, in carica dall'agosto 1927 al settembre 1930. (it)
- Gustavs Zemgals (ur. 12 sierpnia 1871 w Džūkste w Kurlandii, zm. 6 stycznia 1939 w Rydze) – łotewski prawnik i dziennikarz, polityk liberalny, prezydent państwa w latach 1927–1930. Po ukończeniu szkoły podstawowej w Saka kształcił się na gimnazjum Świętego Mikołaja w Rydze, następnie studiował prawo na Uniwersytecie Łomonosowa (do 1911 roku). W latach 1904–1905 walczył w wojnie rosyjsko-japońskiej, otrzymał stopień oficera. Wróciwszy na Łotwę, założył liberalną gazetę „Jaunā Dienas Lapa” („Nowy Dziennik”), później wydawał również „Mūsu Laiki” („Nasze czasy”), pisywał do „Domas” („Myśl”). Zainteresowania polityczne zaowocowały założeniem przez Zemgalsa i jego partnerów Łotewskiej Partii Demokratycznej. W czasie I wojny światowej walczył w armii rosyjskiej w piechocie w środkowej Łotwie, później w Finlandii. Po powrocie do Rygi w 1917 roku objął urząd burmistrza miasta. W 1918 roku został członkiem „Tautas Padome” z ramienia radykalnych demokratów, a wkrótce jej wiceprzewodniczącym. W grudniu 1919 roku wybrano go przewodniczącym Rady Miejskiej Rygi. Po wejściu bolszewików na Łotwę w 1919 roku udał się wraz z Jānisem Čakstem do Europy Zachodniej bronić niepodległości młodego państwa. W czasie podróży przez Bałtyk został aresztowany przez armię niemiecką. Po 1920 roku zasiadał w konstytuancie łotewskiej oraz kolejnych sejmach z ramienia centrystów („Demokratiskā Centra Partija”). Po śmierci Jānisa Čakstego w 1927 wybrano go głową państwa – urząd sprawował przez jedną trzyletnią kadencję. Przyjął koncyliacyjny model prezydentury, prawie nie wetował sejmowych ustaw, często korzystał jednak z prawa łaski (ułaskawił 648 skazanych). W 1931 roku ponownie wybrany do sejmu IV kadencji, poza działalnością polityczną zajmował się pisarstwem, publikował w gazecie „Jaunākās Ziņas” („Najnowsze wieści”). Zmarł na krótko przed wybuchem wojny w Rydze, gdzie pochowano go na Cmentarzu Leśnym. W 1990 wystawiono mu pomnik w miejscu urodzenia – Džūkste. (pl)
- Gustavs Zemgals, född 12 augusti 1871 i Tukums, Guvernementet Kurland, Kejsardömet Ryssland, död 6 januari 1939 i Lettland, var en lettisk politiker och Lettlands andra president. (sv)
- Gustavs Zemgals (Província da Curlândia, 12 de agosto de 1871 – Riga, 6 de janeiro de 1939) foi um presidente da Letónia. (pt)
- Ґу́став Зе́мґалс (латис. Gustavs Zemgals; 1871 — 1939) — латвійський державний діяч, 2-й Президент Латвійської Республіки (1927—1930). (uk)
- Гу́став Зе́мгалс (латыш. Gustavs Zemgals, в Российской империи Густав Иванович Земгал, 12 августа 1871 — 6 января 1939) — латвийский политический деятель, второй президент Латвии (1927—1930). (ru)
|
| rdfs:comment
|
- Gustavs Zemgals (12. srpna 1871 – 6. ledna 1939, Riga) byl lotyšský politik, druhý (v letech 1927–1930). V mládí se živil jako právník a novinář. V roce 1905 založil liberální deník Jaunā Dienas Lapa, později byl šéfredaktorem deníku Mūsu Laiki či časopisu Domas. V roce 1917 byl zvolen starostou Rigy, později v nové republice zastával i ministerské posty (např. ministr financí 1931-1932). Byl spoluzakladatelem Lotyšské demokratické strany, později radikálně-demokratické strany, od roku 1922 byl představitel strany Demokratický střed (Demokrātiskais Centrs). (cs)
- Gustavs Zemgals (* 12. August 1871 in der Landgemeinde Džūkste, heute Tukuma Novads, Kreis Tukums, Lettland; † 6. Januar 1939 in Rīga) war ein lettischer Politiker und der zweite Präsident Lettlands. (de)
- 구스타우스 젬갈스(라트비아어: Gustavs Zemgals, 1871년 8월 12일 ~ 1939년 1월 6일)는 라트비아의 정치인으로, 2대 라트비아의 대통령이었다. (ko)
- Gustavs Zemgals (12 agosto 1871 – Riga, 6 gennaio 1939) è stato un politico lettone. È stato il secondo Presidente della Lettonia, in carica dall'agosto 1927 al settembre 1930. (it)
- Gustavs Zemgals, född 12 augusti 1871 i Tukums, Guvernementet Kurland, Kejsardömet Ryssland, död 6 januari 1939 i Lettland, var en lettisk politiker och Lettlands andra president. (sv)
- Gustavs Zemgals (Província da Curlândia, 12 de agosto de 1871 – Riga, 6 de janeiro de 1939) foi um presidente da Letónia. (pt)
- Ґу́став Зе́мґалс (латис. Gustavs Zemgals; 1871 — 1939) — латвійський державний діяч, 2-й Президент Латвійської Республіки (1927—1930). (uk)
- Гу́став Зе́мгалс (латыш. Gustavs Zemgals, в Российской империи Густав Иванович Земгал, 12 августа 1871 — 6 января 1939) — латвийский политический деятель, второй президент Латвии (1927—1930). (ru)
- Gustavs Zemgals (12 d'agost de 1871, - 6 gener de 1939) fou un polític letó i el segon president de Letònia. Zemgals va néixer a Džūkste, Letònia. Va assistir a l'escola primària a la petita parròquia de Saka, i més tard l'educació la continuà a Riga al Nikolai Gymansium. Es va graduar per la Universitat de Moscou el 1899 amb una llicenciatura en Dret. Després va tornar a Letònia i va exercir d'advocat, editor d'un diari i activista polític. Durant els anys trenta, Zemgals publicat articles al diari "Jaunākās Ziņas". (ca)
- Gustavs Zemgals (12 August 1871, Džūkste parish, Courland Governorate – 6 January 1939) was a Latvian politician and the second President of Latvia. He also was twice the mayor of Riga. Zemgals was born in Džūkste, Latvia. He attended elementary school in a small parish of Saka, and later continued education in Riga Nikolai Gymnasium. He graduated from Moscow University in 1899 with a degree in law. He then returned to Latvia and was a lawyer, a newspaper editor and a political activist. During the thirties, Zemgals published articles in the newspaper "Jaunākās Ziņas" (Latest News). (en)
- Gustavs Zemgals (né le 12 août 1871, Džukste – 6 janvier 1939, Riga) est un homme politique letton, le 2e président de la république de Lettonie. Zemgals est né à Džukste en Lettonie. Il entre à l'école primaire dans la paroisse de Saka, et plus tard, il continue son éducation à Riga au Nikolai Gymnasium. Il effectue alors des études de droit et est diplômé de l'université de Moscou en 1899. Il retourne en Lettonie et il devient avocat, éditeur de journal et militant politique. Durant les années 1930, Zemgals publie des articles dans le journal Jaunākās Ziņas. (fr)
- Gustavs Zemgals (ur. 12 sierpnia 1871 w Džūkste w Kurlandii, zm. 6 stycznia 1939 w Rydze) – łotewski prawnik i dziennikarz, polityk liberalny, prezydent państwa w latach 1927–1930. Po ukończeniu szkoły podstawowej w Saka kształcił się na gimnazjum Świętego Mikołaja w Rydze, następnie studiował prawo na Uniwersytecie Łomonosowa (do 1911 roku). W latach 1904–1905 walczył w wojnie rosyjsko-japońskiej, otrzymał stopień oficera. W czasie I wojny światowej walczył w armii rosyjskiej w piechocie w środkowej Łotwie, później w Finlandii. Po powrocie do Rygi w 1917 roku objął urząd burmistrza miasta. (pl)
|
