| dbo:abstract
|
- La electrohipersensibilitat o síndrome d'hipersensibilitat electromagnètica és un trastorn que pateixen algunes persones per una exposició continuada a les radiacions que emeten certs dispositius, i que els provoca problemes de salut físics i emocionals. L'Organització Mundial de la Salut (OMS), descriu la hipersensibilitat electromagnètica com a «intolerància ambiental idiopàtica amb atribució a camps electromagnètics». El desenvolupament tecnològic recolzat en l'emissió d'ones electromagnètiques, exposa a l'ésser humà, des d'abans del naixement, a camps d'alta i baixa freqüència, els efectes dels quals, a mitjà i llarg termini, certament, són desconeguts. Així, alguns dels camps magnètics, que han estat relacionats directament amb aquesta síndrome, són els constituïts per les radiacions procedents de la telefonia mòbil, les línies d'alta tensió, les xarxes wifi i els electrodomèstics. Les emissions d'aquests dispositius i aparells, que per a la majoria de la població passen totalment desapercebudes, a les persones, afectades per electrohipersensibilitat, els provoquen una sèrie de símptomes físics i, fins i tot, emocionals (tristesa i depressió), que interfereixen en el desenvolupament normal de la seva vida quotidiana. Així, el trastorn d'electrohipersensibilitat, podria provocar fibromiàlgia, forts mals de cap, vòmits, fatiga crònica, insomni, alteració de la concentració, dolor, mareig, sensació de cremada, espasmes o palpitacions. L'any 2005, però, una revisió sistemàtica, duta a terme per Rubin, das Munshi i Wessely, va identificar 31 investigacions científiques que tractaven aquest presumpte síndrome i varen descobrir que, de tot el recull, 24 treballs no havien trobat cap evidència que recolzés l'existència del síndrome, 3 tenien errors estadístics seriosos, 2 no s'havien pogut replicar i els altres dos es contradeien entre si. L'OMS, tot i així, va reconèixer el 2005 que «hi ha persones que diuen patir problemes de salut per la seva exposició als camps electromagnètics i que els símptomes són no específics». Rubin i Wessely van proposar que la electrohipersensibilitat era producte de l'efecte nocebo, la tendència de les persones a sentir-se malament quan pensen que han estat exposades a algun perill. La Comissió Europa va encarregar, a un comitè científic, una avaluació de totes les dades existents i al març de 2015 va publicar un informe en el qual s'indicava que no es tenien proves concloents que l'exposició als camps electromagnètics fos perillosa, tot i que, segons l'informe, calia seguir investigant, sobretot pel que fa a les exposicions a molt llarg termini i als possibles riscos d'exposició a múltiples fonts. La Comissió va indicar que, «encara que aquestes inquietuds són legítimes, de moment no hi ha proves científiques concloents que l'exposició a camps electromagnètics causi cap d'aquests símptomes». L'OMS afirma,de manera semblant, que el problema d'aquest suposat trastorn és que és molt inespecífic, és a dir, els símptomes varien d'individu a individu i, el que és més rellevant, no s'ha trobat una relació significativa amb l'exposició als camps electromagnètics. Tot i així, l'existència de dades inconcluses, contradictòries o incertes i la presència de «sospita fundada» hauria de ser suficient per aplicar el principi de precaució. Treballs posteriors als informes de l'OMS o de la Comissió Europea, com ara, els realitzats per l'oncòleg Dominique Belpomme de la i del grup ARTAC, permeten començar a definir la malaltia després d'estudiar un volum de pacients afectat, de diferents graus, i començar a anomenar «síndrome d'intolerància electromagnètica» a aquest problema. No es tracta d'ignorar les molèsties que pateixen les persones afectades ni de ridiculitzar la seva percepció, sinó de buscar l'origen real del seus mals. En quant el cas del WiFi o els mòbils, les ones que emeten operen en freqüències que es mouen entre els 2,4 i els 5 GHz o, fins i tot, inferiors. Amb aquestes freqüències no és possible causar canvis en les cèl·lules. La física diferència entre radiacions ionitzants i , i les que suposadament causen la electrosensibilitat són clarament del segon grup. Per causar dany en les capes més superficials de la pell farien falta freqüències superiors als 10 GHz. (ca)
- الحساسية المفرطة الكهرومغناطيسية (بالإنجليزية: Electromagnetic hypersensitivity) هي حساسية مزعومة للمجالات الكهرمغنطيسية والتي تعزى إليها الأعراض السلبية بينما ليس لها أساس علمي ولا تشخيص طبي معترف به. تتميز الادعاءات بـ «مجموعة متنوعة من الأعراض غير المحددة التي يعزوها الأفراد إلى التعرض للحقول الكهرومغناطيسية». أولئك الذين وصفوا أنفسهم على أن لديهم حساسية مفرطة من الكهرومغناطيسية، يبلغون عن ردود فعل سلبية عندما يتعرضون لمجالات كهرومغناطيسية ذات كثافة تقل كثيراً عن المستويات القصوى المسموح بها في معايير السلامة من الإشعاعات الدولية. وقد وجدت غالبية تجارب الاستفزاز حتى الآن أن هؤلاء المدعين غير قادرين على التمييز بين التعرض وعدم التعرض للمجالات الكهرمغنطيسية. لم تجد الأبحاث الطبية المنهجية التي أجريت في عام 2011 أي دليل علمي مقنع على الأعراض التي تسببها الحقول الكهرومغناطيسية. منذ ذلك الحين، أظهرت العديد من التجارب المزدوجة التعمية أن الأشخاص الذين يبلغون عن فرط الحساسية الكهرومغناطيسية غير قادرين على اكتشاف وجود حقول كهرومغناطيسية وأنهم أبلغوا عن اعتلال صحتهم حتى تعرضوا لحقول كهرمغنطيسية غير حقيقية، مما يشير إلى أن السبب في هذه الحالات قد يعود إلى تأثير نوسيبو . اعتبارًا من 2005 أوصت منظمة الصحة العالمية بتقييم الأشخاص الذين يشعرون بأن له حساسية ضد الكهرومغناطيسية طبيا لتحديد ما إذا كانت لديهم حالة طبية أخرى هي التي تسبب هذه الأعراض التي يعزوها الشخص إلى الكهرومغناطيسية، وأن يخضعوا لتقييم نفسي، وأن يتم تقييم بيئة الشخص لبحث وجود أي نوع من المؤثرات الأخرى مثل تلوث الهواء أو الضوضاء الذي قد يسبب مشاكل مماثلة. قد يكون العلاج السلوكي المعرفي مفيدًا في شفاء الحالة. (ar)
- Als elektrosensibel werden Menschen bezeichnet, die nach eigenen Angaben elektrische, magnetische oder elektromagnetische Felder (EMF) wahrnehmen können. Solche Felder werden von elektrotechnischen Anlagen erzeugt und umgangssprachlich als Elektrosmog bezeichnet. Quellen der primär technisch genutzten EMF sind zumeist Mobilfunk, Rundfunksender, Radargeräte, DECT-Telefone, WLAN, Mikrowellenherde oder Bluetooth. Andere höherfrequente Strahlungen wie Infrarotstrahlung, sichtbares Licht, Röntgen- und Gammastrahlung werden dabei nicht betrachtet, obwohl diese auch elektromagnetische Felder darstellen. Zu unterscheiden sind die elektromagnetische Sensibilität, also die Fähigkeit eines Lebewesens, EMF körperlich wahrzunehmen, und die elektromagnetische Hypersensitivität, die sich in der Entwicklung von Krankheitssymptomen als Folge der Einwirkung elektrischer bzw. elektromagnetischer Felder zeigen soll. (de)
- Electromagnetic hypersensitivity (EHS) is a claimed sensitivity to electromagnetic fields, to which negative symptoms are attributed. EHS has no scientific basis and is not a recognised medical diagnosis. Claims are characterized by a "variety of non-specific symptoms, which afflicted individuals attribute to exposure to electromagnetic fields". Those who are self-described with EHS report adverse reactions to electromagnetic fields at intensities well below the maximum levels permitted by international radiation safety standards. The majority of provocation trials to date have found that such claimants are unable to distinguish between exposure and non-exposure to electromagnetic fields. A systematic review of medical research in 2011 found no convincing scientific evidence for symptoms being caused by electromagnetic fields. Since then, several double-blind experiments have shown that people who report electromagnetic hypersensitivity are unable to detect the presence of electromagnetic fields and are as likely to report ill health following a sham exposure as they are following exposure to genuine electromagnetic fields, suggesting the cause in these cases to be the nocebo effect. As of 2005 the WHO recommended that claims of EHS be evaluated to determine if a person claiming to be affected by EHS has a medical condition that may be causing the symptoms the person is attributing to EHS, to determine if the person has a psychological condition, and to assess the person's environment for issues like air or noise pollution that may be causing problems. Cognitive behavioral therapy may be helpful in managing the condition. Some people who feel they are sensitive to electromagnetic fields may seek to reduce their exposure or use alternative medicine. Government agencies have enforced false advertising claims against companies selling devices to shield against EM radiation. (en)
- Se llama hipersensibilidad electromagnética o electrohipersensibilidad al padecimiento de una gran variedad de síntomas que los afectados atribuyen a la exposición a campos electromagnéticos de baja intensidad como antenas de telefonía o líneas de alta tensión. Según la OMS, las evidencias científicas parecen indicar que no hay pruebas fehacientes de que la exposición a campos de radiofrecuencia de nivel inferior a los que provocan el calentamiento de los tejidos tenga efectos perjudiciales para la salud, sin que hasta ahora se haya conseguido probar que exista una relación causal entre la exposición a campos electromagnéticos y ciertos síntomas notificados por los propios pacientes. Los pacientes que afirman tener hipersensibilidad electromagnética dicen verse afectados por campos electromagnéticos no ionizantes con intensidades mucho menores de las que causan efectos fisiológicos y menores que las permitidas por los diferentes estándares de seguridad. La mayoría de las pruebas de provocación hasta la fecha han mostrado que los pacientes descritos con hipersensibilidad electromagnética eran incapaces de distinguir entre la exposición a campos electromagnéticos reales o simulados, lo que apuntaría al efecto nocebo como posible causa. Las revisiones sistemáticas efectuadas en el 2005 y 2006 por la incluyeron una evaluación de la efectividad de distintos tipos de tratamiento para la sensibilidad electromagnética y encontraron que la terapia con mejor resultados es la terapia cognitivo-conductual. Desde 2005 la Organización Mundial de la Salud recomienda que la gente que presenta síntomas atribuidos a los campos electromagnéticos sean evaluados para determinar si tienen alguna condición médica, así como una valoración psicológica y una evaluación del entorno por temas como ruido o polución ambiental. (es)
- Smaoineamh gur féidir go bhfuil baol ann ó na réimsí leictreamaighnéadacha a bhaineann le conduchtóirí leictreacha. Nuair a bhíonn sruth ailtéarnach (SA) ag rith i sreanga, tarchuirtear tonnta leictreamaighnéadacha de mhinicíocht an tsrutha ailtéarnaigh san aer mórthimpeall. Bíonn minicíochtaí ó 50 Hz an tsoláthair choitianta suas go dtí meigiheirts is níos mó (i gcás na micreathonn is na dtonnta raidió eile). De bhrí go mbánn na tonnta seo fíocháin na colainne, a bheag nó a mhór, féadfaidh drochthorthaí tarlú má bhíonn déine an réimse leictreamhaighnéadaigh ró-ard. Leagann na húdaráis síos rialacha chun déine na réimsí seo gar do dhaoine a choimeád íseal. (ga)
- La sensibilité électromagnétique (ou syndrome HSE, pour hyper-sensibilité électromagnétique) fait référence à des symptômes fonctionnels divers non spécifiques, souvent attribués par les sujets eux-mêmes à une exposition à des champs électromagnétiques (CEM) ou à des ondes électromagnétiques, sans preuves cliniques ni biologiques. Ce syndrome est à distinguer des effets biologiques des champs électromagnétiques sur l'être humain, en particulier les champs statiques d'extrêmement basse fréquence dont on reconnaît le caractère peut-être cancérogène en cas d'exposition de long terme. On parle aussi parfois d'« intolérance environnementale idiopathique attribuée aux champs électromagnétiques » (IEI-CEM, formulation recommandée par l'organisation mondiale de la santé, OMS), d'électro-sensibilité, d'électro-hypersensibilité, ou de « syndrome d'intolérance aux champs électro-magnétiques » (SICEM). Les personnes qui déclarent souffrir d'hypersensibilité électromagnétique affirment réagir à des intensités bien inférieures aux seuils au-delà desquels sont censés se manifester les effets thermiques connus des champs électromagnétiques sur le corps, seuils qui sont pris en compte dans la définition des normes d'exposition du public. Les symptômes idiopathiques sont reconnus comme réels par l'OMS depuis le Colloque de Prague (oct. 2004) sur l'Électro-Hypersensibilité (EHS) ou Hypersensibilité Électromagnétique. En pratique cela veut dire qu'il existe une reconnaissance d'un mal-être de personnes qui se disent être sensibles. L'existence d'un trouble réel lié aux ondes elles-mêmes n'est pas reconnu. En 2020 en France, ils touchent des femmes dans environ les deux tiers des cas. Les expérimentations en double aveugle montrent que les personnes étudiées ne distinguent pas si elles sont ou non réellement exposées à un champ électromagnétique (CEM) ambiant (ou à un smartphone actif) durant l'expérimentation. Ceci suggère que l'effet nocebo joue un rôle important, sans permettre d'écarter d'autres hypothèses (liées à des effets cumulatifs d'exposition chronique par exemple). L'OMS indique que ces symptômes peuvent parfois être dus à des maladies psychiatriques préexistantes, « ainsi qu'à des réactions de stress résultant de la crainte inspirée par les éventuels effets sur la santé des CEM, plutôt que de l'exposition aux CEM elle-même », ce qui serait alors une phobie (électrophobie ou électromagnétophobie). Dans les cas très sévères, les personnes sont si affectées par ce symptôme qu'elles s'isolent, quittent leur travail et changent leur mode de vie. D'autres personnes rapportent des symptômes moins sévères qui entraînent un évitement de certaines sources de champs électromagnétiques. La Suède reconnaît l'électrohypersensibilité comme un handicap fonctionnel qui implique que l'environnement est le responsable (voir Maladie environnementale). Le point de vue suédois offre aux personnes atteintes de cette déficience une protection juridique, il leur donne le droit d'obtenir des mesures d'accessibilité gratuites, ainsi que des subventions gouvernementales et un soutien économique de la municipalité, ainsi que des médiateurs spéciaux au niveau de la municipalité, de l'UE et de l'ONU. De nombreux articles scientifiques ont été publiés depuis deux décennies sur ce sujet, dont dans une revue scientifique dédiée, Electromagnetic Biology and Medicine. (fr)
- 電磁波過敏症（でんじはかびんしょう、英: electromagnetic hypersensitivity [EHS] ）または電磁場に起因する特発性環境不耐症（でんじばにきいんするとくはつせいかんきょうふたいしょう、英: idiopathic environmental intolerance attributed to electromagnetic fields [IEI-EMF] ）とは、「ある程度の電磁波（＝電磁場）に曝露されると、身体にさまざまな不調が現れる」「電磁場に曝されることによって健康を害する」概念の申告症状とされる。 「症状」を提議する側と、数多くの国際機関や研究機関から出されている「症状」を否定する見解とに割れている。電磁波過敏症については、思い込み等のノセボ効果の影響があるとされる。2018年度の独立行政法人労働者健康安全機構による報告では、 いわゆる電磁過敏症について、WHOをはじめ、欧州科学技術研究協力機構やスイス連邦環境局、ノルウェー公衆衛生研究所等においても、否定的な見解を出していることを紹介している。 (ja)
- L'elettrosensibilità (ES) o elettroipersensibilità (EHS dall'inglese electromagnetic hypersensitivity) è un insieme di sintomi fisici e/o psicologici che un soggetto afferma essere causati da campi magnetici, elettrici o elettromagnetici, a un livello di esposizione tollerato dalle altre persone. L'elettrosensibilità non è riconosciuta come una vera e propria malattia dall'Organizzazione mondiale della sanità e dalla comunità scientifica. La principale obiezione è la mancanza di evidenze scientifiche che forniscano parametri in grado di dimostrare il rapporto di causa-effetto tra sintomi e esposizione. Da quando, nel 2005 una revisione sistematica ha rilevato che non c'è alcuna prova che tali malesseri siano causati dai campi elettromagnetici, molti studi in doppio cieco sono stati pubblicati, ognuno dei quali suggerisce che coloro che affermano di essere malati non riescono a distinguere la presenza del campo elettromagnetico. L'Organizzazione mondiale della sanità (OMS) rileva che studi ben controllati hanno mostrato come i sintomi non sono causati dai campi elettromagnetici e che ci sono alcune indicazioni che tali sintomi sono dovuti a preesistenti condizioni psichiatriche, stress o sono causati dalla stessa paura dei campi elettromagnetici. L'OMS aggiunge che la mancanza di evidenti basi tossicologiche o fisiologiche e di verifiche indipendenti la rendono simile a un'altra condizione patologica: la sensibilità chimica multipla. Tale posizione dell'OMS è contestata dalle associazioni dei malati. (it)
- Met elektrohypersensitiviteit (EHS) of elektroallergie wordt een vermeende overgevoeligheid voor elektromagnetische straling bedoeld die zich uit in ziektesymptomen. Er is geen wetenschappelijk bewijs voor het bestaan van EHS. De elektromagnetische straling die de ziektesymptomen zou veroorzaken wordt dikwijls aangeduid met de term "elektrosmog", die een analogie suggereert met schadelijke luchtvervuiling. Hoogleraar bedrijfskunde Hans de Bruijn noemt de term "elektrosmog" een voorbeeld van framing van het debat, doordat de term 'smog' associaties oproept met gezondheidsrisico's en de overschrijding van normen, nog voordat dit aangetoond is. (nl)
- Med elöverkänslighet (även elallergi, elkänslighet eller bildskärmssjuka) avses en upplevd extra känslighet för elektromagnetiska fält. Symtomen innefattar sömnstörningar, huvudvärk, allmän trötthet, koncentrationssvårigheter, yrsel, irriterad hud samt hjärtklappning. Elöverkänslighet har ej kunnat påvisas i vetenskapliga försök trots omfattande forskning.Elöverkänsliga patienter som i dubbelblinda försök trott sig blivit utsatta för signaler från en mobiltelefon har uppgett sig få kraftig huvudvärk, trots att inget fält har varit påslaget, vilket tyder på att besvären inte orsakas av elektromagnetiska fält, utan har psykologiska orsaker, en så kallad noceboeffekt. Svenska myndigheters linje är att elektromagnetisk strålning under de gränsvärden som Strålsäkerhetsmyndigheten utfärdat inte kan leda till besvär. (sv)
- Электромагнитная сверхчувствительность — нарушение здоровья человека, проявляющееся в физических или психологических симптомах, вызванных или усугубляемых электромагнитными полями искусственного или естественного происхождения. Всемирная организация здравоохранения (ВОЗ) считает, что нет никаких научных доказательств для того, чтобы утверждать, что симптомы, вызываемые электромагнитной сверхчувствительностью, фактически вызваны электромагнитными полями, а не являются симптомами других невротических состояний. (ru)
- Hipersensitividade eletromagnética, ou eletrosensibilidade (EHS em sua sigla inglesa), é um conjunto de sintomas alegadamente causados por campos eletromagnéticos. Um termo mais específico na literatura médica é intolerância ambiental idiopática atribuída a campos magnéticos. Idiopático se refere ao fato de que a causa dos sintomas é desconhecida. Apesar de os efeitos térmicos de campos eletromagnéticos no corpo já estão estabelecidos, pessoas que acreditam ter hipersensitividade eletromagnética relatam que sentem sintomas quando expostos a radiação não ionizante em intensidades muito abaixo dos níveis máximos permitidos pelos padrões internacionais de segurança radioativa. Sintomas relatados incluem dor de cabeça, fatiga, estresse, distúrbios de sono, sintomas na pele como picadas, queimação e assadura, dor muscular e muitos outros problemas de saúde, podendo levar até à morte. Qualquer seja a causa, os sintomas de hipersensitividade eletromagnética são reais e às vezes incapacitante para a pessoa afetada. No entanto, não há fundação científica que liga tais sintomas a exposição a eletromagnetismo. A maioria de testes de provocação observaram que pessoas que se descrevem como hipersensitivas a electromagnetismo são incapazes de distinguir entre a exposição a campos electromagnéticos reais ou falsos, e a condição não é reconhecida como uma condição real pela comunidade médica e científica. Desde uma revisão sistemática em 2005 demonstrando que não há nenhuma evidência científica que mostra uma relação entre os sintomas e a exposição a campos eletromagnéticos, vários experimentos foram publicados, cada um sugerindo que pessoas que relatam terem hipersensitividade eletromagnética são incapazes de detectar a presença de campos eletromagnéticos e são sujeitos a relatarem sintomas após uma falsa exposição a campos eletromagnéticos, sugerindo que a causa da hipersensitividade seja um efeito nocebo. (pt)
- Електромагні́тна надчутли́вість — порушення здоров'я людини, що виявляється в фізичних або психологічних симптомах, які спричинені або посилюються електромагнітними полями штучного або природного походження. Всесвітня організація охорони здоров'я (ВООЗ) вважає, що немає жодних наукових доказів того, що симптоми, які спостерігаються при електромагнітній надчутливості, фактично викликані електромагнітними полями, а не є симптомами інших невротичних станів. (uk)
- 電磁波過敏症（英語：Electromagnetic hypersensitivity、簡稱E.H.S.或E.S.），2006年由世界衛生組織WHO所發佈之新疾病，為由電磁波所引起的各種症狀，目前只有德國承認電磁波過敏症是一種疾患。這種疾病的症狀多種多樣，各人報告並不一致。 自稱還有這種病徵的人，在中，都分不清電磁波的來源到底有沒有啟動。換言之，這些人不能靠症狀分出自己究竟有沒有暴露到電磁波中。世界卫生组织认为，电磁波过敏症，更可能是由于路由、电脑、手机等的荧光闪烁，或者生活压力大、室内空气质量差等原因引起的一种疾病；并且建议，各国政府应该明确表示，目前不存在电磁辐射超敏反应与电磁场暴露之间关联的科学根据。 2016年世界衛生組織發佈了一篇對於電磁波過敏症的研究更新:有一些人報告對電場或磁場“過敏”。他們詢問疼痛，頭痛，抑鬱，嗜睡，睡眠障礙，甚至抽搐和癲癇發作是否可能與在電磁場下暴露有關。幾乎沒有科學證據支持電磁波可能造成過敏反應。斯堪的納維亞最近的研究發現，在適當控制的電磁場暴露條件下，實驗下的被研究者，個人沒有表現出一致的反應。也沒有任何公認的生物學機制來解釋電磁波過敏反應。對於這個問題的研究很困難，因為除了電、磁場本身的直接影響之外，還可能涉及許多其他主觀的反應。關於該主題的更多研究正在繼續當中。 (zh)
|
| rdfs:comment
|
- Smaoineamh gur féidir go bhfuil baol ann ó na réimsí leictreamaighnéadacha a bhaineann le conduchtóirí leictreacha. Nuair a bhíonn sruth ailtéarnach (SA) ag rith i sreanga, tarchuirtear tonnta leictreamaighnéadacha de mhinicíocht an tsrutha ailtéarnaigh san aer mórthimpeall. Bíonn minicíochtaí ó 50 Hz an tsoláthair choitianta suas go dtí meigiheirts is níos mó (i gcás na micreathonn is na dtonnta raidió eile). De bhrí go mbánn na tonnta seo fíocháin na colainne, a bheag nó a mhór, féadfaidh drochthorthaí tarlú má bhíonn déine an réimse leictreamhaighnéadaigh ró-ard. Leagann na húdaráis síos rialacha chun déine na réimsí seo gar do dhaoine a choimeád íseal. (ga)
- 電磁波過敏症（でんじはかびんしょう、英: electromagnetic hypersensitivity [EHS] ）または電磁場に起因する特発性環境不耐症（でんじばにきいんするとくはつせいかんきょうふたいしょう、英: idiopathic environmental intolerance attributed to electromagnetic fields [IEI-EMF] ）とは、「ある程度の電磁波（＝電磁場）に曝露されると、身体にさまざまな不調が現れる」「電磁場に曝されることによって健康を害する」概念の申告症状とされる。 「症状」を提議する側と、数多くの国際機関や研究機関から出されている「症状」を否定する見解とに割れている。電磁波過敏症については、思い込み等のノセボ効果の影響があるとされる。2018年度の独立行政法人労働者健康安全機構による報告では、 いわゆる電磁過敏症について、WHOをはじめ、欧州科学技術研究協力機構やスイス連邦環境局、ノルウェー公衆衛生研究所等においても、否定的な見解を出していることを紹介している。 (ja)
- Электромагнитная сверхчувствительность — нарушение здоровья человека, проявляющееся в физических или психологических симптомах, вызванных или усугубляемых электромагнитными полями искусственного или естественного происхождения. Всемирная организация здравоохранения (ВОЗ) считает, что нет никаких научных доказательств для того, чтобы утверждать, что симптомы, вызываемые электромагнитной сверхчувствительностью, фактически вызваны электромагнитными полями, а не являются симптомами других невротических состояний. (ru)
- Електромагні́тна надчутли́вість — порушення здоров'я людини, що виявляється в фізичних або психологічних симптомах, які спричинені або посилюються електромагнітними полями штучного або природного походження. Всесвітня організація охорони здоров'я (ВООЗ) вважає, що немає жодних наукових доказів того, що симптоми, які спостерігаються при електромагнітній надчутливості, фактично викликані електромагнітними полями, а не є симптомами інших невротичних станів. (uk)
- 電磁波過敏症（英語：Electromagnetic hypersensitivity、簡稱E.H.S.或E.S.），2006年由世界衛生組織WHO所發佈之新疾病，為由電磁波所引起的各種症狀，目前只有德國承認電磁波過敏症是一種疾患。這種疾病的症狀多種多樣，各人報告並不一致。 自稱還有這種病徵的人，在中，都分不清電磁波的來源到底有沒有啟動。換言之，這些人不能靠症狀分出自己究竟有沒有暴露到電磁波中。世界卫生组织认为，电磁波过敏症，更可能是由于路由、电脑、手机等的荧光闪烁，或者生活压力大、室内空气质量差等原因引起的一种疾病；并且建议，各国政府应该明确表示，目前不存在电磁辐射超敏反应与电磁场暴露之间关联的科学根据。 2016年世界衛生組織發佈了一篇對於電磁波過敏症的研究更新:有一些人報告對電場或磁場“過敏”。他們詢問疼痛，頭痛，抑鬱，嗜睡，睡眠障礙，甚至抽搐和癲癇發作是否可能與在電磁場下暴露有關。幾乎沒有科學證據支持電磁波可能造成過敏反應。斯堪的納維亞最近的研究發現，在適當控制的電磁場暴露條件下，實驗下的被研究者，個人沒有表現出一致的反應。也沒有任何公認的生物學機制來解釋電磁波過敏反應。對於這個問題的研究很困難，因為除了電、磁場本身的直接影響之外，還可能涉及許多其他主觀的反應。關於該主題的更多研究正在繼續當中。 (zh)
- الحساسية المفرطة الكهرومغناطيسية (بالإنجليزية: Electromagnetic hypersensitivity) هي حساسية مزعومة للمجالات الكهرمغنطيسية والتي تعزى إليها الأعراض السلبية بينما ليس لها أساس علمي ولا تشخيص طبي معترف به. تتميز الادعاءات بـ «مجموعة متنوعة من الأعراض غير المحددة التي يعزوها الأفراد إلى التعرض للحقول الكهرومغناطيسية». (ar)
- La electrohipersensibilitat o síndrome d'hipersensibilitat electromagnètica és un trastorn que pateixen algunes persones per una exposició continuada a les radiacions que emeten certs dispositius, i que els provoca problemes de salut físics i emocionals. L'Organització Mundial de la Salut (OMS), descriu la hipersensibilitat electromagnètica com a «intolerància ambiental idiopàtica amb atribució a camps electromagnètics». (ca)
- Electromagnetic hypersensitivity (EHS) is a claimed sensitivity to electromagnetic fields, to which negative symptoms are attributed. EHS has no scientific basis and is not a recognised medical diagnosis. Claims are characterized by a "variety of non-specific symptoms, which afflicted individuals attribute to exposure to electromagnetic fields". (en)
- Als elektrosensibel werden Menschen bezeichnet, die nach eigenen Angaben elektrische, magnetische oder elektromagnetische Felder (EMF) wahrnehmen können. Solche Felder werden von elektrotechnischen Anlagen erzeugt und umgangssprachlich als Elektrosmog bezeichnet. Quellen der primär technisch genutzten EMF sind zumeist Mobilfunk, Rundfunksender, Radargeräte, DECT-Telefone, WLAN, Mikrowellenherde oder Bluetooth. Andere höherfrequente Strahlungen wie Infrarotstrahlung, sichtbares Licht, Röntgen- und Gammastrahlung werden dabei nicht betrachtet, obwohl diese auch elektromagnetische Felder darstellen. (de)
- Se llama hipersensibilidad electromagnética o electrohipersensibilidad al padecimiento de una gran variedad de síntomas que los afectados atribuyen a la exposición a campos electromagnéticos de baja intensidad como antenas de telefonía o líneas de alta tensión. Según la OMS, las evidencias científicas parecen indicar que no hay pruebas fehacientes de que la exposición a campos de radiofrecuencia de nivel inferior a los que provocan el calentamiento de los tejidos tenga efectos perjudiciales para la salud, sin que hasta ahora se haya conseguido probar que exista una relación causal entre la exposición a campos electromagnéticos y ciertos síntomas notificados por los propios pacientes. (es)
- La sensibilité électromagnétique (ou syndrome HSE, pour hyper-sensibilité électromagnétique) fait référence à des symptômes fonctionnels divers non spécifiques, souvent attribués par les sujets eux-mêmes à une exposition à des champs électromagnétiques (CEM) ou à des ondes électromagnétiques, sans preuves cliniques ni biologiques. Ce syndrome est à distinguer des effets biologiques des champs électromagnétiques sur l'être humain, en particulier les champs statiques d'extrêmement basse fréquence dont on reconnaît le caractère peut-être cancérogène en cas d'exposition de long terme. (fr)
- L'elettrosensibilità (ES) o elettroipersensibilità (EHS dall'inglese electromagnetic hypersensitivity) è un insieme di sintomi fisici e/o psicologici che un soggetto afferma essere causati da campi magnetici, elettrici o elettromagnetici, a un livello di esposizione tollerato dalle altre persone. (it)
- Met elektrohypersensitiviteit (EHS) of elektroallergie wordt een vermeende overgevoeligheid voor elektromagnetische straling bedoeld die zich uit in ziektesymptomen. Er is geen wetenschappelijk bewijs voor het bestaan van EHS. (nl)
- Hipersensitividade eletromagnética, ou eletrosensibilidade (EHS em sua sigla inglesa), é um conjunto de sintomas alegadamente causados por campos eletromagnéticos. Um termo mais específico na literatura médica é intolerância ambiental idiopática atribuída a campos magnéticos. Idiopático se refere ao fato de que a causa dos sintomas é desconhecida. (pt)
- Med elöverkänslighet (även elallergi, elkänslighet eller bildskärmssjuka) avses en upplevd extra känslighet för elektromagnetiska fält. Symtomen innefattar sömnstörningar, huvudvärk, allmän trötthet, koncentrationssvårigheter, yrsel, irriterad hud samt hjärtklappning. Elöverkänslighet har ej kunnat påvisas i vetenskapliga försök trots omfattande forskning.Elöverkänsliga patienter som i dubbelblinda försök trott sig blivit utsatta för signaler från en mobiltelefon har uppgett sig få kraftig huvudvärk, trots att inget fält har varit påslaget, vilket tyder på att besvären inte orsakas av elektromagnetiska fält, utan har psykologiska orsaker, en så kallad noceboeffekt. Svenska myndigheters linje är att elektromagnetisk strålning under de gränsvärden som Strålsäkerhetsmyndigheten utfärdat inte (sv)
|
