About: Dughlats

An Entity of Type: ethnic group, from Named Graph: http://dbpedia.org, within Data Space: dbpedia.org:8891

The Dughlat clan (Kazakh: Дулат, Dulat, lit. 'ruthless or fierce warrior'; Mongolian: Dolood/sevens, Doloo/seven; Middle Mongolian: Doluga, Dolugad; Dulğat; Chinese: 杜格拉特) was a Mongol (later Turko-Mongol) clan that served the Chagatai khans as hereditary vassal rulers of several cities in western Tarim Basin, in modern Xinjiang, from the 14th century until the 16th century. The most famous member of the clan, Mirza Muhammad Haidar, was a military adventurer, historian, and the ruler of Kashmir (1541–1551). His historical work, the Tarikh-i Rashidi, provides much of the information known about the family.

Property Value
dbo:abstract
  • Dughlat o Duklat foren una tribu mongola, que va emigrar de Mongòlia en temps de Genguis Khan i es van establir al que fou el Kanat de Txagatai. El poder del genguiskhànides al Txagatai (després Moghulistan) va desaparèixer virtualment al segle xiv. El poder real el van començar a exercir després de 1346 els poderosos emirs turcs-mongols com a ulus begs. En aquest temps el clan dughlat havia arribat a ser un dels principals a les regions orientals del kanat exercint influència a Aksu, Kaixgar, Yarkand i Hotan. Apareix un membre de la tribu, Tulik, o potser son germà Buladj, portant al tron genguiskhànida a Aksu a Tughluk Temur. Aquest kan els hi va conferir els anomenats "nou poders" i això va estabilitzar el seu domini a la part occidental de la conca del Tarim. L'historiador Muhammad Haydar Mirza situa aquest fet el 1347/1348 i diu que els dughlats exercien influencia a les regions occidentals de la conca del Tarim i a la vall de Ferganà, cosa que no accepten els moderns historiadors. El nou kan Tughluk Temur no fou un simple titella del seu protector i va exercir un domini efectiu sobre Moghulistan; es va convertir a l'islam i els dughlats van fer el mateix (Tulik ja s'havia convertit secretament amb anterioritat segons Muhammad Haydar Mirza). A la mort de Buladj el poder fou entregat com al seu fill Khudaydad, però se li va oposar un germà de Buladj, Kamar al-Din Dughlat que volia ser Ulug Beg ell mateix. Tughluk Khan li va refusar el càrrec quan li va demanar i quan va morir el kan vers el 1368, es va revoltar contra el seu fill Ilyas Khoja Khan de la mort del qual fou segurament responsable igual que diversos membres de la seva família. Entre 1368 i 1392 el poder al Moghulistan fou exercit per Kamar al-Din Dughlat que va arribar a assolir el títol de kan (únic membre de la família que el va portar) i encara que no va aconseguir el suport de tots els amirs va poder manetnir la seva posició. Inicialment aliat a Tamerlà, es va veure embarcat en una sèrie de guerres contra aquest, que el va obligar a retirar-se cap a l'estepa sense haver estat derrotat de manera decisiva; finalment en una campanya el 1390, Tamerlà el va obligar a fugir cap a l'Irtish a l'Altai (1392). Dos germans seus van passar al servei de Tamerlà. El genguiskhànida Khizr Khoja va recuperar el control de Moghulistan. Un nebot de Kamar, Khudaydad, un partidari de Khizr Khoja, va aconseguir la posició dominant a la cort i va governar el Moghulistan sota la nominal autoritat de kans genguiskhànides després de la mort de Khizr. El 1425 va fer un pacte amb el timúrida Ulug Beg al Semireche, pel qual el Moghulistan es va repartir entre els germans i fills de Khudaydad, ai així va repartir Aksu, Khotan, i Kaixgar i Yarkand entre membres de la seva família sorgint així diversos principats dughlats. El fill gran del Khudaydad, Muhammad Shah, fou nomenat cap de tribu (Ulus Begi) pel kan Wais (vers 1418-1429) amb residència al Semireche. Khudaydad va abandonbar el servei dels kans. Aksu va retornar aviat als kans genguiskhànides. Un fill més petit fou expulsat pels timúrides (el mateix Ulug Beg) de la conca central del Tarim (Kaixgar) i va morir fins i tot abans que el seu pare però el seu fill Sayyid Ali va recuperar Kaixgar i la va dominar 24 anys fins a la seva mort (vers 1433/1434-1457/1458). El van succeir els seus fills Saniz Mirza (1458-1465) i Muhammad Haydar (1465-1480). En temps del segon, Abu Bakr Mirza, fill de Saniz, es va apoderar de Yarkand, Khotan i Kaixgar i va expulsar de la conca occidental del Tarim als seus oncles i al kan Yunus del Moghulistan, establint la seva capital a Yarkand on el 1499 va rebutjar un atac del kan de Moghulistan Ahmad Alak Khan (vers 1487-1503) que va arribar a ocupar per un moment Kaixgar (però no la va poder conservar). Al començament del segle xvi va fer diverses incursions a Ferganà, Badakhxan i Ladakh. Vers 1513/1514 va saquejar Aksu que dominaven els kans. Un nou intent el va fer el 1514 Sultan Said Khan; aquesta vegada Abu Bakr fou finalment eliminat. Sultan Said va entrar a Kaixgar i a punt de perdre Yarkand i Khotan, va abdicar en el seu fill gran Jahangir Mirza i va fugir a Ladakh. Tota la conca occidental del Tarim va passar als genguiskhànides de Moghulistan que les van conservar fins que van arribar els dzungars al segle xvii. Com s'ha vist els Dughlats, a part de la línia principal, van formar diverses línies amb principats menors segons el repartiment del 1425. Aquestos principats menors van estar de vegades enfrontats amb el kanat principal. Muhammad Haydar (avi de l'historiador Muhammad Haydar Mirza) va combatre aliat al kan genguiskhànida Yunus i al timúrida Abu Mirza contra Abu Bakr Mirza; els seus fills Muhammad Husayn Kurkan i Sayyid Muhammad van dubtar contínuament entre els dughlat, els kans genguiskhànides, i els timúrides i el primer per un temps van estar als servei dels uzbeks; precisament l'uzbek Shaybani Khan va fer matar Muhammad Husayn a Herat (1508/1509); Muhammad Haydar Mirza, el seu fill, va servir a Abu Bakr pel que va conquerir Ladakh d'eon fou nomenat governador i com a tal va entrar al servei dels kans de Moghulistan després de la seva conquesta de Kaixgar el 1514. Sultan Said Khan va morir el 1533 i el seu fill Abdur Rashid Khan va fer executar a l'oncle de Haydar Mirza, Sayyid Muhammad. Llavors Haydar Mirza, per no seguir la mateixa sort, va fugir de Ladakh i es va posar als servei dels moguls de l'Índia. Al servei de l'emperador va iniciar la conquesta del Caixmir el 1541 on es va proclamar independent i va regnar durant deu anys. En aquest temps va escriure la Tarikh-i Rashidi, la història dels dughlat. Va morir el 1551 lluitant contra una revolta i el domini dughlat es va acabar. Entre 1515 (eliminació d'Abu Bakr) i 1533 (eliminació de Sayyid Muhammad) els dughlats van perdre tots els seus territoris que van passar als Moghulistan; només localment van conservar un cert poder. (ca)
  • The Dughlat clan (Kazakh: Дулат, Dulat, lit. 'ruthless or fierce warrior'; Mongolian: Dolood/sevens, Doloo/seven; Middle Mongolian: Doluga, Dolugad; Dulğat; Chinese: 杜格拉特) was a Mongol (later Turko-Mongol) clan that served the Chagatai khans as hereditary vassal rulers of several cities in western Tarim Basin, in modern Xinjiang, from the 14th century until the 16th century. The most famous member of the clan, Mirza Muhammad Haidar, was a military adventurer, historian, and the ruler of Kashmir (1541–1551). His historical work, the Tarikh-i Rashidi, provides much of the information known about the family. (en)
  • Les Doulats (kazakh : Дулаттар, parfois kazakh : дулат, ou encore doulou, douglats ou douklats) sont un ancien peuple turc nomade. Ils forment aujourd'hui le plus grand groupe de la Grande jüz du peuple kazakh. Les Doulats vivaient le long de l'Ili, du Tchou et à proximité de Talas, dans la région du cours moyen du Syr-Daria. Selon le recensement de 1906-1912, les Doulats étaient au nombre de 334 000 personnes ; ils représentaient 60 % de la population de Taraz, 40 % de la population de Verny (ville appelée aujourd'hui Almaty), 33 % de la population de Chimkent et 94 % de la population kazakhe de Bichkek. (fr)
  • ドゥグラト(モンゴル語: Doγulad,中国語: 朶豁剌惕)とは、13ー15世紀に活動した遊牧集団の名称。『元朝秘史』では朶豁剌惕、『集史』ではدوقلاتDūqlāt、『』ではدوغلاتDūghlātと記される。日本語の書籍ではドグラトとも表記される。 (ja)
  • 杜格拉特(Dughlat)又译作禿豁剌惕或朵豁剌惕,是察合台汗國的一個大氏族,有大塊封地在楚河與喀什、阿克蘇、拜城。 (zh)
  • Дуглáты, дуклáты, доглáты, дулáты (монг. Долоод, Долоон, среднемонг. Долуган, Долугад) — одно из племён, входивших в нирунскую ветвь монголов. В настоящее время этническая группа в составе некоторых монгольских и тюркских народов. (ru)
dbo:wikiPageExternalLink
dbo:wikiPageID
  • 18837729 (xsd:integer)
dbo:wikiPageLength
  • 10944 (xsd:nonNegativeInteger)
dbo:wikiPageRevisionID
  • 1030538636 (xsd:integer)
dbo:wikiPageWikiLink
dbp:wikiPageUsesTemplate
dcterms:subject
gold:hypernym
rdf:type
rdfs:comment
  • The Dughlat clan (Kazakh: Дулат, Dulat, lit. 'ruthless or fierce warrior'; Mongolian: Dolood/sevens, Doloo/seven; Middle Mongolian: Doluga, Dolugad; Dulğat; Chinese: 杜格拉特) was a Mongol (later Turko-Mongol) clan that served the Chagatai khans as hereditary vassal rulers of several cities in western Tarim Basin, in modern Xinjiang, from the 14th century until the 16th century. The most famous member of the clan, Mirza Muhammad Haidar, was a military adventurer, historian, and the ruler of Kashmir (1541–1551). His historical work, the Tarikh-i Rashidi, provides much of the information known about the family. (en)
  • ドゥグラト(モンゴル語: Doγulad,中国語: 朶豁剌惕)とは、13ー15世紀に活動した遊牧集団の名称。『元朝秘史』では朶豁剌惕、『集史』ではدوقلاتDūqlāt、『』ではدوغلاتDūghlātと記される。日本語の書籍ではドグラトとも表記される。 (ja)
  • 杜格拉特(Dughlat)又译作禿豁剌惕或朵豁剌惕,是察合台汗國的一個大氏族,有大塊封地在楚河與喀什、阿克蘇、拜城。 (zh)
  • Дуглáты, дуклáты, доглáты, дулáты (монг. Долоод, Долоон, среднемонг. Долуган, Долугад) — одно из племён, входивших в нирунскую ветвь монголов. В настоящее время этническая группа в составе некоторых монгольских и тюркских народов. (ru)
  • Dughlat o Duklat foren una tribu mongola, que va emigrar de Mongòlia en temps de Genguis Khan i es van establir al que fou el Kanat de Txagatai. El poder del genguiskhànides al Txagatai (després Moghulistan) va desaparèixer virtualment al segle xiv. El poder real el van començar a exercir després de 1346 els poderosos emirs turcs-mongols com a ulus begs. En aquest temps el clan dughlat havia arribat a ser un dels principals a les regions orientals del kanat exercint influència a Aksu, Kaixgar, Yarkand i Hotan. Apareix un membre de la tribu, Tulik, o potser son germà Buladj, portant al tron genguiskhànida a Aksu a Tughluk Temur. Aquest kan els hi va conferir els anomenats "nou poders" i això va estabilitzar el seu domini a la part occidental de la conca del Tarim. L'historiador Muhammad Hay (ca)
  • Les Doulats (kazakh : Дулаттар, parfois kazakh : дулат, ou encore doulou, douglats ou douklats) sont un ancien peuple turc nomade. Ils forment aujourd'hui le plus grand groupe de la Grande jüz du peuple kazakh. Les Doulats vivaient le long de l'Ili, du Tchou et à proximité de Talas, dans la région du cours moyen du Syr-Daria. (fr)
rdfs:label
  • Dughlats (en)
  • Dughlat (ca)
  • Doulats (fr)
  • ドゥグラト (ja)
  • Дуглаты (ru)
  • 杜格拉特 (zh)
owl:sameAs
prov:wasDerivedFrom
foaf:isPrimaryTopicOf
is dbo:wikiPageRedirects of
is dbo:wikiPageWikiLink of
is foaf:primaryTopic of
Powered by OpenLink Virtuoso    This material is Open Knowledge     W3C Semantic Web Technology     This material is Open Knowledge    Valid XHTML + RDFa
This content was extracted from Wikipedia and is licensed under the Creative Commons Attribution-ShareAlike 3.0 Unported License