| dbo:abstract
|
- الدودو (الاسم العلمي: Raphus cucullatus)، طائر عاجز عن الطيران منقرض وقد كان مستوطنا في جزيرة موريشيوس، شرق مدغشقر في المحيط الهندي. وأقرب نوع للدودو ومن نفس الفصيلة طائر ناسك رودريغيس، اللذان يشكلان أسرة الرافينيات من فصيلة الحمام. وأقرب طائر له علاقة بطائر الدودو موجود حاليا هو حمام نيكوبار. كان يعتقد فيما مضى أن طائر الدودو الأبيض موجودا على جزيرة قريبة من ريونيون، ولكن تبين أنه طائر أبو منجل ريونيون واللوحات المرسومة هي لطيور الدودو البيضاء. تبين لنا بقايا طائر الدودو أن طوله يقارب المتر الواحد ووزنه ما بين 10.6 - 21.1 كغم. والدليل الوحيد لوجوده هي اللوحات المرسومة في القرن 17. بسبب الاختلافات الكبيرة، وبعض الرسوم التوضيحية المعروف التي أخذت من العينات الحية، فإن حياة طائر الدودو الدقيقة لا تزال مجهولة، ولا يعرف عن سلوكه الكثير. وقد بينت القصص أن طائر الدودو سمين وغبي، لكن تبين أنه قد تكيف بشكل جيد لنظامه البيئي. وقد تم وصفه أن له ريش بني مع الرمادي، وأقدام صفراء، وذيل كخصلة الشعر، ورأس رمادي عاري، ومنقار أسود، أصفر وأخضر. ويستخدم حصاة المعدة للمساعدة في هضم الطعام، ويعتقد أن الموطن الرئيسية له هي غابات المناطق الساحلية الجافة في موريشيوس. ويضع بيضة واحدة فوق الأرض. ويعتقد أن سبب عجز طائر الدودو عن الطيران هو سهولة حصوله على المصادر الغذائية الوفيرة والغياب النسبي للحيوانات المفترسة في موريشيوس. أول سجلات ذكرت طائر الدودو كانت من قبل البحارة الهولنديين في عام 1598. وفي السنوات التالية، تم صيد الطيور من قبل البحارة والأنواع الدخيلة، مما سبب بتدمير بيئتها. وكانت آخر رؤية لانتشار طائر الدودو في عام 1662. ولم يلاحظ بداية انقراضها على الفور، ويعتبره البعض أنه مخلوق أسطوري. في القرن 19، وقد أجريت بعض الأبحاث على بقايا لأربع عينات صغيرة حيث تم إرسالها إلى أوروبا في أوائل القرن 17. ومن بين بقايا الأنسجة اللينة رأس جاف، وهي الوحيدة لطائر الدودو التي لا تزال موجودة حتى اليوم. منذ ذلك الحين، تم جمع كمية كبيرة من المواد بقايا الطائر في موريشيوس، ومعظمها من مستنقع . انقراض طائر الدودو في أقل من قرن من اكتشافه دعا إلى الانتباه إلى مشكلة غير معترف بها سابقا بسبب تورط البشر في اختفاء أنواع بأكملها. حقق طائر الدودو شهرة واسعة النطاق بعد دوره في قصة أليس في بلاد العجائب، ومنذ ذلك الحين أصبح عنصرا أساسيا في الثقافات الشعبية، وكثيرا ما يعتبر رمزا للانقراض والتقادم. (ar)
- El dodo (Raphus cucullatus, anomenat Didus ineptus per Linnaeus) era una espècie d'ocell no volador de 70 cm d'alçada i d'un pes de 13 a 25 kg. Els dodos habitaven a l'illa Maurici, situada a l'oceà Índic. S'alimentaven de fruits. El seu bec, gràcies a la seva forma, els permetia desescorçar els cocos. Feien el niu a terra. Es creu que l'origen evolutiu el tenien en els coloms que migraven entre l'Àfrica i el sud-est asiàtic, per això es tractava d'un peculiar colúmbid relativament àpter, ja que la manca de depredadors va fer que aquest ocell no desenvolupés el seu sistema muscular per al vol. Era un parent proper del Solitari de Rodrigues, un altre ocell de la regió propera a l'illa Maurici que també s'extingí, un segle més tard. L'home arribà al seu hàbitat al segle xvi. Les primeres notícies que a Europa es van tenir de l'ocell semblen datar de l'any 1674; l'any 1681 un conquistador espanyol en portà un exemplar a Europa. Es creu que els descobridors portuguesos anomenaren dodo (de doudo, forma arcaica de doido, "estúpid", en el parlar col·loquial portuguès) l'ocell per la seva poca traça i la facilitat amb què podia ser caçat. En alguns idiomes s'anomena també dront o dronte, possiblement un nom nadiu. L'arribada de l'home portà la propagació de noves espècies per l'illa, com el porc i les rates, l'aparició de noves malalties i la destrucció del bosc, del qual depenia la subsistència del dodo. Com a conseqüència es produí la completa extinció d'aquest ocell un segle després de l'arribada de l'home a l'illa. Es tracta d'un dels exemples de la , provocada per l'ésser humà. (ca)
- Dronte mauricijský (Raphus cucullatus), také známý jako blboun nejapný anebo dodo, je vyhynulý druh nelétavého ptáka, žijícího jako endemit na ostrově Mauricius v Indickém oceánu. Jeho nejbližší příbuzný byl dronte samotářský (Pezophaps solitaria), se kterým tvořili podčeleď drontovití (Raphinae) čeledi holubovití (Columbidae). Vzhledem k tomu, že i dronte samotářský vyhynul, je nejbližším žijícím příbuzným doda holub nikobarský (Caloenas nicobarica). Z ostrova Réunion pocházejí záznamy o bílých drontech, ty jsou však považovány za chybné. Dronte mauricijský měřil asi 1 metr a vážil přes 10 kg. Vzhled drontů mauricijských se dochoval pouze na kresbách, malbách a v popisech ze sedmnáctého století. Vzhledem k tomu, že se jednotlivé údaje značně liší a pouze některé ilustrace byly založeny na živých exemplářích, není známa přesná podoba ptáka ani jeho chování. Dříve byl dronte mauricijský považován za tlustého a pomalého ptáka; nyní ho odborníci považují za ptáka dobře přizpůsobeného ekosystému. Dodo se obyčejně zobrazuje s hnědošedým peřím, žlutými končetinami, chomáčem peří na ocase a šedou neopeřenou hlavou s černým, žlutým nebo zeleným zobákem. K trávení potravy, kterou pravděpodobně tvořilo ovoce, mu pomáhaly gastrolity. Za jeho hlavní biotop se považují lesy v sušších pobřežních oblastech ostrova. Snůška prý činila pouze jediné vejce. Předpokládá se, že dodo se stal nelétavým ptákem kvůli dostupnosti potravních zdrojů a nepřítomnosti predátorů na Mauriciu. První zmínka o drontem pochází z roku 1598 od nizozemských námořníků. V následujících letech začal být loven jak námořníky, tak decimován novými, nepůvodními druhy, zatímco jeho přirozené prostředí bylo ničeno. Poslední pozorování doda pochází zřejmě z roku 1662. Jeho vyhynutí nebylo zaznamenáno okamžitě a někteří lidé jej považovali za mytické stvoření. V 19. století byly prozkoumány pozůstatky čtyř exemplářů, které se dostaly do Evropy na počátku 17. století. Jedním ze vzorků byla i konzervovaná hlava doda, jediná měkká tkáň, která se dochovala dodnes. Od té doby se na Mauriciu našlo množství subfosilních pozůstatků drontů, vyzvednutých většinou z bažiny . Zánik dronta během méně než sta let od jeho objevu poukázal na dříve neznámý problém vymizení celého druhu následkem lidské činnosti. Rozsáhlé pozornosti se mu dostalo od jeho vystoupení v knize Alenka v říši divů a od té doby se stal součástí populární kultury, často jako symbol vyhynutí a zastarávání. (cs)
- Το ντόντο (Raphus cucullatus) ήταν ενδημικό πουλί που ζούσε στον Ινδικό ωκεανό και ειδικότερα στο νησί του Μαυρίκιου. Ήταν συγγενικό είδος με τα περιστέρια. Το ύψος του ανερχόταν περίπου στο ένα μέτρο και το βάρος του περίπου στα 20 κιλά. Τρεφόταν κυρίως με φρούτα που φύτρωναν στο έδαφος. Εξαλείφθηκε εξαιτίας της παρουσίας ανθρώπων στον Μαυρίκιο μεταξύ 1660-1680. (el)
- Dido aŭ dodo (Raphus cucullatus) estas formortinta, neflugkapabla birdo, vivinta sur insulo Maŭricio ĝis la fino de la 17-a jarcento. Ĝi estas unu el la tri specoj, formantaj la familion didedoj (Raphidae aŭ Rafedoj). Oni listigas la dido-familion en la sistematiko plej ofte al ordo de la kolomboformoj (Columbiformes), sed malofte oni apartigas ĝin al memstara ordo (Raphiformes). La du aliaj specioj estis – vivintaj simile sur insuloj de la Hinda Oceano - du ermitkolomboj (R. solitarius kaj Pezophaps solitaria). La birdojn ekrigardis (kaj notis pri tio) unuafoje portugalaj maristoj en ĉirkaŭ 1507 kaj dum 2 jarcentoj ekstermis la birdon la homoj kaj la kunportitaj hejmaj bestoj. La dido formortis en 1681, la reunia ermitkolombo en 1746, la rodriguesa ermitkolombo en ĉirkaŭ 1790. La dido estis pli granda ol meleagro, ĉirkaŭ 23 kg. La plumaro estis blugriza, la kapo granda, la beko nigra, hoka, kun ruĝeta kovraĵo. La flugilo estis eta, senutila, la kruro estas dika, flava kaj pugopinte, starante plumvosto. La Reunia ermitkolombo estis blanka versio de dido. La bruna Rodrigesa ermitkolombo estis pli alta kaj maldika, kun pli malgranda kapo, senhoka beko. Ĉiu restaĵo de dido estas kapo kaj kruro en Oksfordo, kruro en la British Museum, kapo en Kopenhago kaj pliaj en diversaj muzeoj. Oni trovis pluajn ostojn dum la jaro 2006. Ĝi estis simbolo de la senbrida homa agado kontraŭ la medio, formorto de specioj. (eo)
- Der Dodo oder auch die Dronte, seltener Doudo oder Dudu (Raphus cucullatus, „kapuzentragender Nachtvogel“, Syn.: Didus ineptus), war ein etwa einen Meter großer, flugunfähiger Vogel, der ausschließlich auf der Insel Mauritius im Indischen Ozean vorkam. Der Dodo ernährte sich von vergorenen Früchten und nistete auf dem Boden. Die Forschung geht davon aus, dass die Spezies um 1690 ausstarb. Sein nächster Verwandter ist der ebenfalls ausgestorbene Rodrigues-Solitär (Pezophaps solitaria) auf der zu Mauritius gehörenden Maskarenen-Insel Rodrigues. (de)
- The dodo (Raphus cucullatus) is an extinct flightless bird that was endemic to the island of Mauritius, which is east of Madagascar in the Indian Ocean. The dodo's closest genetic relative was the also-extinct Rodrigues solitaire. The two formed the subfamily Raphinae, a clade of extinct flightless birds that were a part of the family which includes pigeons and doves. The closest living relative of the dodo is the Nicobar pigeon. A white dodo was once thought to have existed on the nearby island of Réunion, but it is now believed that this assumption was merely confusion based on the also-extinct Réunion ibis and paintings of white dodos. Subfossil remains show the dodo was about 1 metre (3 ft 3 in) tall and may have weighed 10.6–17.5 kg (23–39 lb) in the wild. The dodo's appearance in life is evidenced only by drawings, paintings, and written accounts from the 17th century. Since these portraits vary considerably, and since only some of the illustrations are known to have been drawn from live specimens, the dodos' exact appearance in life remains unresolved, and little is known about its behaviour. It has been depicted with brownish-grey plumage, yellow feet, a tuft of tail feathers, a grey, naked head, and a black, yellow, and green beak. It used gizzard stones to help digest its food, which is thought to have included fruits, and its main habitat is believed to have been the woods in the drier coastal areas of Mauritius. One account states its clutch consisted of a single egg. It is presumed that the dodo became flightless because of the ready availability of abundant food sources and a relative absence of predators on Mauritius. Though the dodo has historically been portrayed as being fat and clumsy, it is now thought to have been well-adapted for its ecosystem. The first recorded mention of the dodo was by Dutch sailors in 1598. In the following years, the bird was hunted by sailors and invasive species, while its habitat was being destroyed. The last widely accepted sighting of a dodo was in 1662. Its extinction was not immediately noticed, and some considered it to be a myth. In the 19th century, research was conducted on a small quantity of remains of four specimens that had been brought to Europe in the early 17th century. Among these is a dried head, the only soft tissue of the dodo that remains today. Since then, a large amount of subfossil material has been collected on Mauritius, mostly from the Mare aux Songes swamp. The extinction of the dodo within less than a century of its discovery called attention to the previously unrecognised problem of human involvement in the disappearance of entire species. The dodo achieved widespread recognition from its role in the story of Alice's Adventures in Wonderland, and it has since become a fixture in popular culture, often as a symbol of extinction and obsolescence. (en)
- Dodoa (Raphus cucullatus) hegazti ez hegalari bat zen, Maurizio uhartean bizi zena, Madagaskarretik ekialdera, Indiako Ozeanoan. Dodoaren ahaide genetikorik hurbilena zen Pezophaps solitaria ere desagertu zen, biek ere usoen familiako azpifamilia osatzen zutelarik. Gaur egun existitzen den dodoaren ahaiderik hurbilena Caloenas nicobarica da. Antzina, Réunion uhartean dodo zuri bat zegoela uste zen, baina gaur egun Threskiornis solitarius eta dodo zurien pinturetan oinarritutako nahasmena dela uste da. Hondakin subfosilek erakusten dutenez, dodoaren garaiera metro batekoa zen eta basa-egoeran 10,6-17,5 kg pisatzen zituen. Dodo bizien itxura XVII. mendeko marrazki, pintura eta kontakizun idatzien bidez baino ez dugu ezagutzen. Hauek nabarmen aldatzen direnez, eta soilik ilustrazioetako batzuk espezimen bizietatik ateratakoak izan direla dakigunez, bizirik zuten itxura zehatza oraindik argitu gabe dago, eta gutxi dakigu haien portaeraz. Nahiz eta historikoki potolotzat eta baldartzat jo izan den, orain uste da ondo egokitu zela bere ekosistemara. Lumaje grisa, hanka horiak, isatseko lumez osatutako ponpoi moduko bat, buru gris eta biluzi bat eta moko beltza, horia eta berdea zituen. Bere elikagaiak digeritzen laguntzeko erabili zituen, frutak ere hartzen zituztela uste da, eta bere habitat nagusia Maurizioko kostalde lehorrenetako basoak izan zirela uste da. Bere habia arrautza bakarrekoa zela dio kontakizun batek. Dodoak hegan egiteko gaitasuna galdu dela uste da, Maurizion elikagai iturri ugari eta harraparirik ez zegoelako. Dodoaren lehen aipamen erregistratua Herbehereetako marinelek egin zuten 1598an. Hurrengo urteetan, marinelek eta espezie inbaditzaileek harrapatu zuten hegaztia, haien habitata suntsitzen zen bitartean. Dodo baten azken ikuspen guztiz onartua 1662an izan zen. Haren iraungipena ez zen berehalakoan nabaritu, eta batzuek izaki mitikotzat hartu zuten. XIX. mendean, XVII. mendearen hasieran Europara ekarritako lau aleren arrasto gutxi batzuk ikertu zituzten. Horien artean buru lehor bat dago, gaur egun geratzen den dodoaren ehun bigun bakarra. Ordutik, material subfosil ugari bildu da Maurizion, Mare aux Songes urmaelean batik bat. Dodoa aurkitu eta mende bat baino gutxiagoan desagertzeak arreta piztu zuen gizakiak espezie oso bat desagerrarazteko duen gaitasunaren inguruan, ordu arte arte inoiz aztertu gabeko arazoa. Dodoak aitorpen zabala lortu zuen Aliceren abenturak Lurralde Miresgarrian lanean izandako historian izan zuen paperagatik, eta ordutik herri kulturaren elementu finko bihurtu da, askotan ezpezieen iraungipenaren eta ikur gisa. (eu)
- El dodo o dronte (Raphus cucullatus) es una especie extinta de ave columbiforme de la subfamilia Raphinae. Era un ave no voladora endémica de la isla Mauricio, situada en el océano Índico (a 900 km de la isla de Madagascar). El dodo, así como otras aves del océano Índico, estaban relacionadas con los tucanes y pavos, los dodos habían perdido la capacidad de volar para adaptarse a una vida terrestre. El pariente genético más próximo al Dodo es el solitario de Rodrigues (de la isla Rodrigues), otra especie de ave extinta no voladora, ambas especies forman la subfamilia Raphinae. El pariente vivo más próximo al dodo es probablemente la paloma de Nicobar, una especie de paloma endémica de ciertas islas del océano Índico. La extinción del dodo, a finales del siglo XVII, lo ha convertido en el arquetipo de especie extinta por causa de seres humanos (es)
- Éan a bhí gaolmhar leis na colúir, atá imithe in éag. Dúchasach do na foraoisí arda ar Oileán Mhuirís san Aigéan Indiach. Cosúil le turcaí le gob mór is sciatháin bhuntúsacha. Meastar gur imigh na speicis dheireanacha in éag idir 1665 is 1761. (ga)
- Dodo (Raphus cucullatus) adalah burung yang tak dapat terbang yang pernah hidup di Pulau Mauritius. Kerabat burung ini yang paling dekat adalah Fernando Gregorius, yang juga sudah punah. Kerabat terdekat burung ini yang masih lestari adalah Merpati Nicobar. Burung ini memiliki tinggi sekitar satu meter, pemakan buah-buahan, dan bersarang di tanah. Dodo punah antara pertengahan sampai akhir abad ke-17. Kepunahannya sering dijadikan arketipe karena terjadi dalam sejarah manusia dan akibat aktivitas manusia. (in)
- Raphus cucullatus(
Pour les articles homonymes, voir Dodo. ) Raphus cucullatus Reconstitution moderne d'un dodo auMuséum national d'histoire naturelle de Paris. Genre RaphusBrisson, 1760 Espèce Raphus cucullatus(Linnaeus, 1758) Répartition géographique Statut de conservation UICN EX : Éteint Synonymes
* Struthio cucullatus (Linnaeus, 1758)
* Didus ineptus (Linnaeus, 1766) Le Dronte de Maurice (Raphus cucullatus) est une espèce d'oiseaux de l'ordre des Columbiformes, endémique de l'île Maurice, disparue depuis la fin du XVIIe siècle. Il est plus connu sous le nom de dodo, nom vernaculaire également utilisé pour désigner le Solitaire de Bourbon, bien que celui-ci appartienne à un autre ordre. Apparenté au Solitaire de Rodrigues et appartenant comme les pigeons à la famille des Columbidae, ce dronte vivait dans les forêts ou les plaines. Il mesurait environ un mètre pour une masse moyenne de 10,2 kilogrammes. Découvert à la fin du XVIe siècle, il était décrit comme lent, ne fuyant pas l'être humain, gros et presque cubique. Son corps au plumage bleu gris était pourvu d'ailes atrophiées jaune et blanc, ainsi que d'un panache de quatre ou cinq plumes de mêmes couleurs en guise de queue. Ses pattes jaunes comportaient quatre doigts (trois à l'avant et un à l'arrière) terminés par de grands ongles noirs. Son bec crochu avait une tache bleue caractéristique à son extrémité et une rouge sur la mandibule inférieure. Sa tête noire ou grise possédait deux plis importants à la base du bec. Le dodo s'est éteint moins d'un siècle après sa découverte, à la fin du XVIIe siècle avec l'arrivée des Européens. Il est aujourd'hui souvent cité comme un archétype de l'espèce éteinte car sa disparition, survenue à l'époque moderne, est directement imputable à l'activité humaine. (fr)
- ( 다른 뜻에 대해서는 도도 (동음이의) 문서를 참고하십시오.) 도도(dodo)는 마다가스카르 동쪽의 모리셔스 섬에 생식했던 현재는 멸종한 조류이다. 도도과에 속하는 새는 등 1종류가 더 있는데(현재는 모두 멸종되었으며, 박제도 남아있지 않다), 대체로 도도(새)라고 하면 모리셔스 섬의 도도를 지칭한다. 흰색 도도는 레위니옹섬 근처에 존재하는 것으로 잘못 알려진 적이 있었다. 도도의 반화석은 도도의 몸길이가 약 1미터(3.3feet), 몸무게는 약 10.6~21.1킬로그램 정도였을 것이라고 나타내준다. 도도의 생활 모습은 오직 17세기 그림,회화,서적 등에서만 볼 수 있다. 묘사된 모습들이 매우 다양하고, 몇 개의 그림들만 살아있는 도도의 모습을 정확히 그렸기 때문에 도도의 생활 모습은 밝혀지지 않았다. 또한, 도도의 서식지와 행동에 대해서도 정확히 아는 부분은 적다. 회색과 갈색을 섞은 깃털, 노란색의 발, 회색 머리, 검은색,노란색과 초록색의 부리를 가지고 있다고 묘사된다. 을 이용해 과일과 같은 음식을 쉽게 소화할 수 있었고, 주 서식지는 모리셔스의 해안가로 추정된다. 도도는 모리셔스 섬에 천적이 없어서 날개가 퇴화하여 몸체에 비해 매우 작아 날 수 없었다. 날개가 퇴화한 이유는 도도새가 살던 땅에는 도도새를 위협할 만한 맹수가 없었기 때문이다. 그래서 도도새는 포식자가 살지 않는 서식지의 특성에 맞게 새들에게 가장 튼튼한 생존 수단인 날개를 포기한 것이다. 도도새는 날개를 포기한 대신 튼튼한 다리와 구부러진 부리로 철저히 땅 위의 생활에 적응하였다. 초식성으로 과실 등을 주식으로 했다. 9월이 번식기로, 땅 위에 둥지를 지었다. 이 새는 대항해 시대인 1507년 포르투갈인들이 마스카린 제도에서 발견했다. 1598년 네덜란드의 항해사에 의해 첫 번째로 묘사되었다. 사람들이 관심을 가지기 시작한 것은 이상한 나라의 앨리스에서 도도가 나왔을 때 부터이다. 그 당시 도도는 인간, 가축들에 의해 무자비로 포획당했었다. 마스카린 제도가 기항지로 이용된 이후부터 도도는 하늘을 날거나 재빨리 움직이는 것조차 불가능하게 되었고 17세기 초반 네덜란드인 이주자들에 의해 볼거리로 포획되어, 1681년 영국인 벤자민 해리가 목격한 것을 마지막으로 그 모습을 감추었다. 인간의 남획 등으로 발견된 지 180년 만에 완전히 멸종된 사실에서, 동물의 멸종으로 몰아넣은 인간의 잔인한 행동에 대한 이야기를 다룰 때 언급된다. (ko)
- ドードー (dodo) は、マダガスカル沖のモーリシャス島に生息していた絶滅鳥類。 単にドードーといえばモーリシャスドードー (Raphus cucullatus) を指す。ドードー科に属する鳥には他に2種がある。 存在が報告されてから83年で目撃例が途絶え絶滅した。ドードー鳥（ドードーとり・ドードーどり・ドードーちょう）と呼ばれることもある。完全な標本は残っていない。 (ja)
- Il dodo o dronte (Raphus cucullatus Linnaeus, 1758) era un uccello columbiforme della famiglia Columbidae, endemico dell'isola di Mauritius. Era incapace di volare, si nutriva di frutti e nidificava a terra. Si estinse rapidamente nella seconda metà del XVII secolo in seguito all'arrivo sull'isola dei portoghesi e degli olandesi. (it)
- Dodô (português brasileiro) ou dodó (português europeu) (nome científico: Raphus cucullatus) é uma espécie extinta de ave da família dos pombos que era endêmica de Maurício, uma ilha no Oceano Índico a leste de Madagascar. Era incapaz de voar e não tinha medo de seres humanos, pois evoluiu isolado e sem predadores naturais na ilha que habitava. Foi descoberto em 1598 por navegadores holandeses, e totalmente exterminado menos de cem anos mais tarde. A ave era caçada para servir de alimento para os marinheiros, e depois sofreu com o desmatamento e introdução de animais exóticos. Essa trágica história tornou o dodô um verdadeiro ícone da extinção. É considerado o mais famoso animal extinto em tempos históricos, com notável presença na cultura popular. O dodô tinha cerca de um metro de altura e podia pesar mais de 20 kg na natureza. Sua aparência externa é conhecida apenas por pinturas e textos escritos no século XVII, e, por conta da escassez dessas descrições, ainda é um mistério; assim como pouco se sabe sobre seu habitat e comportamento. Foi descrito com plumagem cinza-acastanhada, patas amarelas, um tufo de penas na cauda, cabeça cinza sem penas, e o bico preto, amarelo e verde. A moela ajudava a ave a digerir os alimentos, incluindo frutas, e acredita-se que o principal habitat tenha sido as florestas costeiras nas áreas mais secas da ilha. Presume-se que o dodô tenha deixado de voar devido à facilidade de se obter alimento e a relativa inexistência de predadores em Maurício. As primeiras menções conhecidas de dodôs foram feitas por marinheiros holandeses em 1598. Nos anos seguintes, a ave foi predada pelas tripulações famintas e seus animais domésticos, além de sofrer com a competição com espécies invasoras introduzidas. Estima-se que apenas onze dodôs levados de Maurício chegaram vivos aos seus destinos na Europa e no Oriente. A última ocasião aceita em que a ave foi vista data de 1662. A extinção não foi imediatamente noticiada e houve quem o considerasse uma criatura mítica. Por muito tempo, os únicos restos de dodô conhecidos foram de quatro exemplares incompletos do século XVII, até que a partir de 1860 uma grande quantidade de ossos fósseis começou a ser descoberta em Maurício, a maioria do pântano Mare aux Songes. A extinção do dodô em apenas cerca de um século após seu descobrimento chamou a atenção para um problema previamente desconhecido da humanidade: o desaparecimento por completo de diversas espécies. A ave geneticamente mais próxima do dodô foi o também extinto solitário-de-rodrigues; juntos, eles compõem a subfamília Raphinae, dentro da família Columbidae, que engloba todos os pombos. Seu "primo" vivo mais próximo é o pombo-de-nicobar. Durante algum tempo, pensou-se erroneamente que existisse um dodô branco na vizinha ilha de Reunião, sabe-se hoje que essa ave na verdade é o íbis-terrestre-de-reunião. O dodô ficou amplamente conhecido por ser um dos personagens de Alice no País das Maravilhas. Aparece em animações, séries de TV e filmes, e na cultura popular é frequentemente usado como símbolo de extinção e obsolescência. O dodô virou mascote de Maurício, e sua imagem já estampou moedas locais. (pt)
- De dodo (Raphus cucullatus) is een uitgestorven vogel die behoort tot de duifachtigen (Columbiformes) en de onderfamilie dodo's (Raphinae). De dodo was een gedrongen vogel met kleine vleugels die niet meer geschikt waren om te vliegen. De dodo kon zich alleen lopend verplaatsen. Desondanks was de dodo geen loopvogel maar een lid van de familie duiven. De lichaamskleur was grijs tot bruingrijs, de buikzijde en de vleugels waren lichter van kleur. Het dier was ongeveer een meter hoog en viel op door de lange, naar onderen gekromde snavel. Met de snavel werd het voedsel verkleind, dat bestond uit zaden en vruchten. Daarnaast kon de dodo met zijn grote snavel venijnig van zich af bijten. De dodo had geen natuurlijke vijanden in zijn leefgebied en heeft als gevolg hiervan geleidelijk zijn vermogen tot vliegen verloren. Het vijandbeeld veranderde toen mensen in de vorm van Nederlandse kolonisten arriveerden. Het waren niet de mensen zelf maar voornamelijk de dieren die ze meenamen die een desastreus effect hadden op de dodo. Met name ratten en varkens richtten een ware slachting aan onder de dodo's, in het bijzonder hun eieren en jongen. Er is veel onderzoek gedaan naar de dodo, maar omdat het dier nooit volgens een wetenschappelijke methode is beschreven, zijn er nog veel onduidelijkheden over het uiterlijk en het gedrag. Over de dodo was indertijd veel bekend, maar de meeste informatie is niet eenduidig beschreven of is verloren gegaan. Veel informatie over de dodo is fragmentarisch en sommige waarnemingen spreken andere tegen. Er zijn vele schetsen en tekeningen van de dodo bewaard gebleven maar deze zijn niet zelden gebaseerd op onjuiste modellen waardoor de dodo in de loop der tijd verschillende vormen lijkt te hebben aangenomen. Omdat de dodo een erg klein verspreidingsgebied had, zijn er veel minder overblijfselen gevonden in vergelijking met dieren die al miljoenen jaren geleden zijn uitgestorven zoals verschillende soorten dinosauriërs. De dodo leefde in de bossen op het eiland Mauritius en is waarschijnlijk tussen 1680 en 1690 uitgestorven. De vogel staat symbool voor het verdwijnen van diersoorten als gevolg van de aantasting van de natuur door menselijk handelen. Het is hierdoor een van de bekendste vogels ter wereld, er zijn vele boeken geschreven over het dier. (nl)
- Dront dodo, dodo (Raphus cucullatus) – wymarły gatunek dużego ptaka z rodziny gołębiowatych (Columbidae), podrodziny treronów (Raphinae). Występował endemicznie na wyspie Mauritius. Najprawdopodobniej ostatnie ptaki tego gatunku zabito w 1662. Choć to właśnie dodo jest najczęściej wspominanym wymarłym gatunkiem, niemal nic nie wiadomo o życiu tych ptaków na wolności. (pl)
- Dront (Raphus cucullatus) är en utdöd flygoförmögen fågel som var endemisk för ön Mauritius, öster om Madagaskar i Indiska oceanen. Drontens närmsta släkting var den likaså utdöda rodriguessolitären, och dessa två arter anses nu vara en del av familjen duvor. Den närmaste nu levande släktingen är nikobarduvan. Länge trodde man att det även förekommit en vit dront på den närliggande ön Réunion, men detta bedöms idag härröra från sammanblandningar med solitäribisen tillsammans med målningar av vita dronter. Subfossila lämningar visar att dronten var ungefär en meter hög och kan ha vägt 10-18 kg i vilt tillstånd. Drontens utseende finns bara bevarad i teckningar, målningar och nedskrivna beskrivningar som alla härstammar från 1600-talet. Då dessa varierar kraftigt och bara ett fåtal bedöms ha skapats utifrån levande specimen är fågelns exakta utseende oklart och lite är känt om dess beteende. Även om dronten har beskrivits som fet och klumpig så bedöms den idag ha varit mycket välanpassad till sitt ekosystem. Den har avbildats med gråbrun fjäderdräkt, gula ben, en kort spretig stjärt, med grått fjäderlöst huvud och gulgrönsvart näbb. Den svalde små stenar, så kallade gastroliter för att underlätta matsmältningen och dess föda tros bland annat ha bestått av frukt. Drontens främsta habitat bedöms ha varit skogarna i de torrare kustområdena på Mauritius. En källa hävdar att kullen bara bestod av ett ägg. Dess flygoförmåga tros ha utvecklats genom god tillgång på föda i kombination med få predatorer på ön. Den första skriftliga källa som nämner dronten härstammar från 1598 och holländska sjömän. Under följande år jagades fågeln av sjömän och invasiva arter, samtidigt som dess livsmiljö förstördes. Den sista allmänt accepterade observationen av en dront skedde 1662. Utrotningen uppmärksammades inte omedelbart och vissa ansåg att fågeln var en myt. På 1800-talet genomfördes vetenskapliga studier på en liten mängd kvarlevor från fyra specimen som hade förts till Europa i början av 1600-talet. Bland dessa ett torkat huvud, vilket är den enda kända kvarvarande mjukvävnaden av dront. Sedan dess har en stor mängd subfossiler samlats in på Mauritius, främst från sumpmarken . Drontens utdöende skedde mindre än ett sekel efter dess upptäckt och riktade ett nyfött fokus på människans ansvar i arters försvinnande. Dronten blev än mer känd genom sin roll i berättelsen om "Alice i underlandet" och har sedan dess blivit en fixstjärna inom populärkulturen, ofta som symbol för utrotningshotade arter men även för det förlegade och omoderna. (sv)
- Додо, дронт маврикійський (Raphus cucullatus) — нелітаючий вимерлий птах родини голубоподібних, що був поширений на острові Маврикій. Найближчим родичем був дронт-самітник (Pezophaps solitaria), який також вимер. Цей птах мав близько метра завдовжки та важив близько 20 кг. Вимирання маврикійського дронта вперше сформувало думку, що людина може викликати вимирання тварин. (uk)
- Маврики́йский дронт, или додо́ (лат. Raphus cucullatus), — вымерший вид нелетающей птицы из монотипического рода Raphus подсемейства дронтовых. Являлся эндемиком острова Маврикий. Первое документальное упоминание о дронте появилось благодаря голландским мореплавателям, прибывшим на остров в 1598 году. С появлением человека птица очень часто становилась жертвой как голодных моряков, так и их домашних животных, а также других интродуцированных видов. Последнее широко признанное научным сообществом наблюдение в природе зафиксировано в 1662 году. Исчезновение было замечено не сразу, и многие натуралисты долгое время считали додо мифическим существом, пока в 40-х годах XIX века не было проведено исследование сохранившихся останков особей, привезённых в Европу ещё в начале XVII века. Тогда же было впервые указано на родство дронтов с голубями. С тех пор на острове Маврикий было собрано большое количество субфоссилий птиц — в основном, из района болота Мар-о-Сонж. Ближайшим родственником додо был также вымерший родригесский дронт (Pezophaps solitarius), c которым он объединяется в подсемейство дронтовых, входящее в семейство голубиных. Вымирание этого вида менее чем за столетие с момента открытия обратило внимание научного сообщества на ранее неизвестную проблему причастности человека к исчезновению животных, а широкую известность додо получил благодаря персонажу сказки Льюиса Кэрролла «Алиса в Стране чудес». Птица стала одним из символов государства Маврикий: её изображение является частью герба страны (утверждённого в 1906 году) и широко используется в качестве местного талисмана и сувенира. Внешний вид додо известен только по изображениям и письменным источникам XVII века. Поскольку те единичные эскизы, которые были срисованы с живых экземпляров и сохранились до наших дней, разнятся между собой, точный прижизненный облик птицы остаётся доподлинно неизвестным. Аналогичным образом мало что с уверенностью можно сказать и о её повадках. Полуископаемые останки показывают, что маврикийский дронт был высотой около 1 метра и мог весить 10—18 кг. На картинах изображаемая птица имела коричневато-серое оперение, жёлтые ноги, небольшой пучок хвостовых перьев и серую, неоперённую в лицевой части голову с чёрным, жёлтым или зелёным клювом. Основной средой обитания додо, вероятно, были леса в более сухих, прибрежных районах острова. Предполагается, что маврикийский дронт утратил способность к полёту из-за наличия большого количества источников пищи (в которую, как полагают, входили опавшие фрукты) и отсутствия на острове опасных хищников. (ru)
- 渡渡鳥（學名：Raphus cucullatus）又称毛里求斯愚鸠、愚鸠、孤鸽，是已灭绝的渡渡鸟属的唯一物种，属鸽形目鸠鸽科，仅产于南印度洋马达加斯加岛东侧的模里西斯島上，是一种不会飞的鸟。罗德里格斯渡渡鸟是本属的姐妹群，亦已灭绝。曾有人认为白色的渡渡鳥存在于留尼旺岛上，但之後被判定應為留尼旺孤鴿，且同樣滅絕。现在与本属亲缘关系最近的现生种为綠簑鳩（Caloenas nicobarica）。 这种鸟在1505年被人类发现后，仅仅200年的时间裡，便由于人类的捕杀和人类活动的影响，大量減少。在1660年代前後，彻底灭绝。它是人類歷史上第一個被記錄下來，因人類活動而絕種的生物，是除恐龙之外最著名的已灭绝动物之一。 (zh)
|
| rdfs:comment
|
- Το ντόντο (Raphus cucullatus) ήταν ενδημικό πουλί που ζούσε στον Ινδικό ωκεανό και ειδικότερα στο νησί του Μαυρίκιου. Ήταν συγγενικό είδος με τα περιστέρια. Το ύψος του ανερχόταν περίπου στο ένα μέτρο και το βάρος του περίπου στα 20 κιλά. Τρεφόταν κυρίως με φρούτα που φύτρωναν στο έδαφος. Εξαλείφθηκε εξαιτίας της παρουσίας ανθρώπων στον Μαυρίκιο μεταξύ 1660-1680. (el)
- Der Dodo oder auch die Dronte, seltener Doudo oder Dudu (Raphus cucullatus, „kapuzentragender Nachtvogel“, Syn.: Didus ineptus), war ein etwa einen Meter großer, flugunfähiger Vogel, der ausschließlich auf der Insel Mauritius im Indischen Ozean vorkam. Der Dodo ernährte sich von vergorenen Früchten und nistete auf dem Boden. Die Forschung geht davon aus, dass die Spezies um 1690 ausstarb. Sein nächster Verwandter ist der ebenfalls ausgestorbene Rodrigues-Solitär (Pezophaps solitaria) auf der zu Mauritius gehörenden Maskarenen-Insel Rodrigues. (de)
- Éan a bhí gaolmhar leis na colúir, atá imithe in éag. Dúchasach do na foraoisí arda ar Oileán Mhuirís san Aigéan Indiach. Cosúil le turcaí le gob mór is sciatháin bhuntúsacha. Meastar gur imigh na speicis dheireanacha in éag idir 1665 is 1761. (ga)
- Dodo (Raphus cucullatus) adalah burung yang tak dapat terbang yang pernah hidup di Pulau Mauritius. Kerabat burung ini yang paling dekat adalah Fernando Gregorius, yang juga sudah punah. Kerabat terdekat burung ini yang masih lestari adalah Merpati Nicobar. Burung ini memiliki tinggi sekitar satu meter, pemakan buah-buahan, dan bersarang di tanah. Dodo punah antara pertengahan sampai akhir abad ke-17. Kepunahannya sering dijadikan arketipe karena terjadi dalam sejarah manusia dan akibat aktivitas manusia. (in)
- ドードー (dodo) は、マダガスカル沖のモーリシャス島に生息していた絶滅鳥類。 単にドードーといえばモーリシャスドードー (Raphus cucullatus) を指す。ドードー科に属する鳥には他に2種がある。 存在が報告されてから83年で目撃例が途絶え絶滅した。ドードー鳥（ドードーとり・ドードーどり・ドードーちょう）と呼ばれることもある。完全な標本は残っていない。 (ja)
- Il dodo o dronte (Raphus cucullatus Linnaeus, 1758) era un uccello columbiforme della famiglia Columbidae, endemico dell'isola di Mauritius. Era incapace di volare, si nutriva di frutti e nidificava a terra. Si estinse rapidamente nella seconda metà del XVII secolo in seguito all'arrivo sull'isola dei portoghesi e degli olandesi. (it)
- Dront dodo, dodo (Raphus cucullatus) – wymarły gatunek dużego ptaka z rodziny gołębiowatych (Columbidae), podrodziny treronów (Raphinae). Występował endemicznie na wyspie Mauritius. Najprawdopodobniej ostatnie ptaki tego gatunku zabito w 1662. Choć to właśnie dodo jest najczęściej wspominanym wymarłym gatunkiem, niemal nic nie wiadomo o życiu tych ptaków na wolności. (pl)
- Додо, дронт маврикійський (Raphus cucullatus) — нелітаючий вимерлий птах родини голубоподібних, що був поширений на острові Маврикій. Найближчим родичем був дронт-самітник (Pezophaps solitaria), який також вимер. Цей птах мав близько метра завдовжки та важив близько 20 кг. Вимирання маврикійського дронта вперше сформувало думку, що людина може викликати вимирання тварин. (uk)
- 渡渡鳥（學名：Raphus cucullatus）又称毛里求斯愚鸠、愚鸠、孤鸽，是已灭绝的渡渡鸟属的唯一物种，属鸽形目鸠鸽科，仅产于南印度洋马达加斯加岛东侧的模里西斯島上，是一种不会飞的鸟。罗德里格斯渡渡鸟是本属的姐妹群，亦已灭绝。曾有人认为白色的渡渡鳥存在于留尼旺岛上，但之後被判定應為留尼旺孤鴿，且同樣滅絕。现在与本属亲缘关系最近的现生种为綠簑鳩（Caloenas nicobarica）。 这种鸟在1505年被人类发现后，仅仅200年的时间裡，便由于人类的捕杀和人类活动的影响，大量減少。在1660年代前後，彻底灭绝。它是人類歷史上第一個被記錄下來，因人類活動而絕種的生物，是除恐龙之外最著名的已灭绝动物之一。 (zh)
- الدودو (الاسم العلمي: Raphus cucullatus)، طائر عاجز عن الطيران منقرض وقد كان مستوطنا في جزيرة موريشيوس، شرق مدغشقر في المحيط الهندي. وأقرب نوع للدودو ومن نفس الفصيلة طائر ناسك رودريغيس، اللذان يشكلان أسرة الرافينيات من فصيلة الحمام. وأقرب طائر له علاقة بطائر الدودو موجود حاليا هو حمام نيكوبار. كان يعتقد فيما مضى أن طائر الدودو الأبيض موجودا على جزيرة قريبة من ريونيون، ولكن تبين أنه طائر أبو منجل ريونيون واللوحات المرسومة هي لطيور الدودو البيضاء. (ar)
- El dodo (Raphus cucullatus, anomenat Didus ineptus per Linnaeus) era una espècie d'ocell no volador de 70 cm d'alçada i d'un pes de 13 a 25 kg. Els dodos habitaven a l'illa Maurici, situada a l'oceà Índic. S'alimentaven de fruits. El seu bec, gràcies a la seva forma, els permetia desescorçar els cocos. Feien el niu a terra. (ca)
- Dronte mauricijský (Raphus cucullatus), také známý jako blboun nejapný anebo dodo, je vyhynulý druh nelétavého ptáka, žijícího jako endemit na ostrově Mauricius v Indickém oceánu. Jeho nejbližší příbuzný byl dronte samotářský (Pezophaps solitaria), se kterým tvořili podčeleď drontovití (Raphinae) čeledi holubovití (Columbidae). Vzhledem k tomu, že i dronte samotářský vyhynul, je nejbližším žijícím příbuzným doda holub nikobarský (Caloenas nicobarica). Z ostrova Réunion pocházejí záznamy o bílých drontech, ty jsou však považovány za chybné. (cs)
- Dido aŭ dodo (Raphus cucullatus) estas formortinta, neflugkapabla birdo, vivinta sur insulo Maŭricio ĝis la fino de la 17-a jarcento. Ĝi estas unu el la tri specoj, formantaj la familion didedoj (Raphidae aŭ Rafedoj). Oni listigas la dido-familion en la sistematiko plej ofte al ordo de la kolomboformoj (Columbiformes), sed malofte oni apartigas ĝin al memstara ordo (Raphiformes). La du aliaj specioj estis – vivintaj simile sur insuloj de la Hinda Oceano - du ermitkolomboj (R. solitarius kaj Pezophaps solitaria). Ĝi estis simbolo de la senbrida homa agado kontraŭ la medio, formorto de specioj. (eo)
- The dodo (Raphus cucullatus) is an extinct flightless bird that was endemic to the island of Mauritius, which is east of Madagascar in the Indian Ocean. The dodo's closest genetic relative was the also-extinct Rodrigues solitaire. The two formed the subfamily Raphinae, a clade of extinct flightless birds that were a part of the family which includes pigeons and doves. The closest living relative of the dodo is the Nicobar pigeon. A white dodo was once thought to have existed on the nearby island of Réunion, but it is now believed that this assumption was merely confusion based on the also-extinct Réunion ibis and paintings of white dodos. (en)
- Dodoa (Raphus cucullatus) hegazti ez hegalari bat zen, Maurizio uhartean bizi zena, Madagaskarretik ekialdera, Indiako Ozeanoan. Dodoaren ahaide genetikorik hurbilena zen Pezophaps solitaria ere desagertu zen, biek ere usoen familiako azpifamilia osatzen zutelarik. Gaur egun existitzen den dodoaren ahaiderik hurbilena Caloenas nicobarica da. Antzina, Réunion uhartean dodo zuri bat zegoela uste zen, baina gaur egun Threskiornis solitarius eta dodo zurien pinturetan oinarritutako nahasmena dela uste da. (eu)
- El dodo o dronte (Raphus cucullatus) es una especie extinta de ave columbiforme de la subfamilia Raphinae. Era un ave no voladora endémica de la isla Mauricio, situada en el océano Índico (a 900 km de la isla de Madagascar). El dodo, así como otras aves del océano Índico, estaban relacionadas con los tucanes y pavos, los dodos habían perdido la capacidad de volar para adaptarse a una vida terrestre. El pariente genético más próximo al Dodo es el solitario de Rodrigues (de la isla Rodrigues), otra especie de ave extinta no voladora, ambas especies forman la subfamilia Raphinae. (es)
- Raphus cucullatus(
Pour les articles homonymes, voir Dodo. ) Raphus cucullatus Reconstitution moderne d'un dodo auMuséum national d'histoire naturelle de Paris. Genre RaphusBrisson, 1760 Espèce Raphus cucullatus(Linnaeus, 1758) Répartition géographique Statut de conservation UICN EX : Éteint Synonymes
* Struthio cucullatus (Linnaeus, 1758)
* Didus ineptus (Linnaeus, 1766) (fr)
- ( 다른 뜻에 대해서는 도도 (동음이의) 문서를 참고하십시오.) 도도(dodo)는 마다가스카르 동쪽의 모리셔스 섬에 생식했던 현재는 멸종한 조류이다. 도도과에 속하는 새는 등 1종류가 더 있는데(현재는 모두 멸종되었으며, 박제도 남아있지 않다), 대체로 도도(새)라고 하면 모리셔스 섬의 도도를 지칭한다. 흰색 도도는 레위니옹섬 근처에 존재하는 것으로 잘못 알려진 적이 있었다. 이 새는 대항해 시대인 1507년 포르투갈인들이 마스카린 제도에서 발견했다. 1598년 네덜란드의 항해사에 의해 첫 번째로 묘사되었다. 사람들이 관심을 가지기 시작한 것은 이상한 나라의 앨리스에서 도도가 나왔을 때 부터이다. 그 당시 도도는 인간, 가축들에 의해 무자비로 포획당했었다. 마스카린 제도가 기항지로 이용된 이후부터 도도는 하늘을 날거나 재빨리 움직이는 것조차 불가능하게 되었고 17세기 초반 네덜란드인 이주자들에 의해 볼거리로 포획되어, 1681년 영국인 벤자민 해리가 목격한 것을 마지막으로 그 모습을 감추었다. 인간의 남획 등으로 발견된 지 180년 만에 완전히 멸종된 사실에서, 동물의 멸종으로 몰아넣은 인간의 잔인한 행동에 대한 이야기를 다룰 때 언급된다. (ko)
- De dodo (Raphus cucullatus) is een uitgestorven vogel die behoort tot de duifachtigen (Columbiformes) en de onderfamilie dodo's (Raphinae). De dodo was een gedrongen vogel met kleine vleugels die niet meer geschikt waren om te vliegen. De dodo kon zich alleen lopend verplaatsen. Desondanks was de dodo geen loopvogel maar een lid van de familie duiven. De lichaamskleur was grijs tot bruingrijs, de buikzijde en de vleugels waren lichter van kleur. Het dier was ongeveer een meter hoog en viel op door de lange, naar onderen gekromde snavel. Met de snavel werd het voedsel verkleind, dat bestond uit zaden en vruchten. Daarnaast kon de dodo met zijn grote snavel venijnig van zich af bijten. (nl)
- Dodô (português brasileiro) ou dodó (português europeu) (nome científico: Raphus cucullatus) é uma espécie extinta de ave da família dos pombos que era endêmica de Maurício, uma ilha no Oceano Índico a leste de Madagascar. Era incapaz de voar e não tinha medo de seres humanos, pois evoluiu isolado e sem predadores naturais na ilha que habitava. Foi descoberto em 1598 por navegadores holandeses, e totalmente exterminado menos de cem anos mais tarde. A ave era caçada para servir de alimento para os marinheiros, e depois sofreu com o desmatamento e introdução de animais exóticos. Essa trágica história tornou o dodô um verdadeiro ícone da extinção. É considerado o mais famoso animal extinto em tempos históricos, com notável presença na cultura popular. (pt)
- Маврики́йский дронт, или додо́ (лат. Raphus cucullatus), — вымерший вид нелетающей птицы из монотипического рода Raphus подсемейства дронтовых. Являлся эндемиком острова Маврикий. Первое документальное упоминание о дронте появилось благодаря голландским мореплавателям, прибывшим на остров в 1598 году. С появлением человека птица очень часто становилась жертвой как голодных моряков, так и их домашних животных, а также других интродуцированных видов. Последнее широко признанное научным сообществом наблюдение в природе зафиксировано в 1662 году. Исчезновение было замечено не сразу, и многие натуралисты долгое время считали додо мифическим существом, пока в 40-х годах XIX века не было проведено исследование сохранившихся останков особей, привезённых в Европу ещё в начале XVII века. Тогда же бы (ru)
- Dront (Raphus cucullatus) är en utdöd flygoförmögen fågel som var endemisk för ön Mauritius, öster om Madagaskar i Indiska oceanen. Drontens närmsta släkting var den likaså utdöda rodriguessolitären, och dessa två arter anses nu vara en del av familjen duvor. Den närmaste nu levande släktingen är nikobarduvan. Länge trodde man att det även förekommit en vit dront på den närliggande ön Réunion, men detta bedöms idag härröra från sammanblandningar med solitäribisen tillsammans med målningar av vita dronter. (sv)
|
.jpg){kind=link}
-4042.jpg){kind=link}
.jpg){kind=link}
_(14576727409).jpg){kind=link}
