dbo:abstract
|
- A la mitologia celta o gal·la, la Dea Matrona ("deessa mare") és la deessa que dóna el seu nom al riu Marne (antic riu Matrŏna) un dels afluents del Sena i un dels rius més llargs de l'antiga Gàl·lia. El teònim Mātr-damunt-ā, en llengua gal·la, significa "gran mare". Per aquest motiu, la deessa del Marne o Matrona ha estat interpretada com una deessa mare. Moltes imatges religioses gal·les, incloent-hi les senzilles figuretes de terracotta produïdes en sèrie per a ser utilitzades als templets dintre de les cases, descriuen deesses mare nodrint criatures o sostenint fruites, altres menjars, o petits gossets. També són representades a les làpides. A moltes zones, aquesta Matronae va ser representada en tríades o grups de tres, encara que de vegades només n'apareixen dues, ben presents a tota l'Europa del nord. Es creu que el nom de la figura mitològica gal·lesa Modron, deessa mare del déu Mabon, deriva de Matrona. Per analogia, la Dea Matrona pot haver estat concebuda pels antics gals com la mare del déu Maponos. Pel fet que el riu Marne travessa la Xampanya i banya les ribes de la vila de Châlons sur Marne, hi ha la possibilitat que aquesta deessa fos important pel poble dels gals Catalauni o catalauns. Segons el Res Gestae (al llibre XV, paràgraf XI), de l'historiador i militar romà Ammià Marcel·lí (IV dC), els gals catelauni i els remi habitaven aquesta zona del Marne, a la Belgica Secunda. (ca)
- Matrona oder Dea Matrona ist der Name einer Flussgöttin, die als Personifizierung des Flusses Marne verstanden wird. Ihre Verehrung wird durch eine Weiheinschrift bezeugt, die 1831 im Quellgebiet des Flusses („La Marnotte“) bei Bellesmes (Département Haute-Marne) in der Nähe von Langres (Andemantunnum in der Gallia Belgica) gefunden wurde: „Successus / Natalis l(ibertus) / maceriem / caementiciam / circa hoc tem/plum de sua pe/cunia Matro/nae ex voto sus/cepto v(otum) s(olvit) l(ibens) m(erito)“ „Successus, [als Sklave] freigelassen von Natalis, ließ zu eigenen Kosten diese äußere Wand aus Bruchsteinen um diesen Tempel bauen zu Ehren der Matrona, seinem Gelübde entsprechend, das er gerne und verdienstvoll erfüllt hat.“ Der römische Feldherr Gaius Iulius Caesar erwähnte in seinem Bericht De bello Gallico (1. Buch, 1) über den Gallischen Krieg (58 bis 51/50 v. Chr.) Matrona als Namen des Flusses Marne, der zusammen mit dem Unterlauf der Sequana (Seine) die Grenze zwischen dem Kernland Gallien und der römischen Provinz Belgica im Norden bildete. Der Name der Göttin wird mit dem Fluss, vor allem seinem Quellgebiet, in Zusammenhang gesehen. Der Name Matrona ist keltischen Ursprungs, abgeleitet vom gallischen mātīr (Mutter) und dem altirischen máthair (Mutter) ähnlich, beide gehen auf das indoeuropäische *mātēr (Mutter) zurück. Als „göttliche Mutter“ bildet Matrona die Einzahlform von Matronae. Für diese Muttergottheiten sind über 800 Weiheinschriften erhalten, teils mit dreigestaltigen Reliefs (siehe Matronen). Im Jahr 1805 waren in La Marnotte bereits die Überreste eines großen gallo-römischen Gebäudes gefunden worden. Einige der zwölf Zimmer waren mit heißen Bädern, Marmorplatten und Freskomalereien ausgestattet. Auch die Initialen des Erbauers (TI. CL. ATT. F.) sowie einige Münzen aus der Zeit der Kaiser Titus (79–81 n. Chr.) und Nero (54–68) wurden gefunden. Der in der Inschrift erwähnte Tempel der Matrona wird als Teil dieses Gebäudes verstanden, das wohl im 1. Jahrhundert errichtet wurde. Mit Matrona wird auch der Name von Modron in Zusammenhang gebracht, einer Muttergöttin und Sagengestalt aus der keltischen Mythologie von Wales im Westen Großbritanniens. (de)
- In Celtic mythology, Dea Matrona ("divine mother goddess") was the goddess who gives her name to the river Marne (ancient Matrŏna) in Gaul. The Gaulish theonym Mātr-on-ā signifies "great mother" and the goddess of the Marne has been interpreted to be a mother goddess. Many Gaulish religious images—including inexpensive terracotta statues mass-produced for use in household shrines—depict mother goddesses nursing babies or holding fruits, other foods, or small dogs in their laps. In many areas, such Matronae were depicted in groups of three (or sometimes two) (see Matres and Matronae for the triads of mother goddesses well attested throughout northern Europe). The name of Welsh mythological figure Modron, mother of Mabon is derived from the same etymon. By analogy, Dea Matrona may conceivably have been considered the mother of the Gaulish Maponos. (en)
- Dea Matrona ("diosa madre divina") en la mitología celta, era la diosa tutelar del río Marne (que era llamada Matrŏna, igual que el río en la Antigua Galia. Su hijo era el dios . El teónimo galo Mātr-on-ā significa "gran madre", y la diosa del Marne ha sido considerada como una diosa madre. Muchas de sus representaciones, se han encontrado como estatuas de terracota de bajo costo producidas en serie para su uso en santuarios hogareños donde aparecen diosas madres amamantando a bebés o llevando frutas, otros alimentos, o pequeños perros en sus regazos. En muchas regiones, esas Matronae eran representadas en (tríadas), o más raramente en grupos de dos. Dentro de esa tríada divina, era conocida como "Deae Matres" o "Deae Matronae" y este tipo de culto está atestiguado en muchos puntos del Norte de Europa (Matres y Matronae) y no sólo en áreas celtas, y era similar a otras figuras religiosas y mitológicas contemporáneas o incluso, posteriores como Moiras, Furias, Nornas o Parcas. (es)
- Dans la mythologie celtique, Dea Matrona était en gaule la déesse de la rivière Marne. Elle pourrait avoir été une Matrone spécifique. (fr)
- Nella mitologia celtica la Dea Matrona ("Dea Madre") era la dea tutelare del fiume Marna nell'antica Gallia, al quale diede il nome (il fiume nell'antichità era chiamato Matrŏna). Una simile divinità, in molte altre aree era adorata come una dea triplice, nota come "Deae Matres" o "Deae Matronae" ("Dee Madri"). Il culto di questa triade divina è ben attestata nel nord Europa (Matres e Matronae), non solo nelle aree celtiche, ed era simile ad altre figure coeve o successive (Moire, , Parche, Furiae, Norne ecc.). (it)
- Matrona var floden Marnes gudinna i keltisk mytologi. Hon dyrkades främst i Gallien. Mātr-on-ā är keltiska och kan översättas till "stor moder". Matrona kan möjligen ha varit mor till , ungdomens gud. (sv)
- Dea Matrona, na mitologia celta, era a deusa do rio Marna, na Gália. O teônimo gaulês Mātr-on-ā significa "grande mãe" e a deusa do Marna foi interpretada como deusa-mãe. Muitas imagens religiosas gaulesas - incluindo estátuas de terracota baratas produzidas em massa para uso em santuários domésticos - retratam deusas mães amamentando bebês ou segurando frutas, outros alimentos ou cachorros pequenos no colo. Em muitas áreas, tais Matronas foram representadas em grupos de três (ou às vezes dois). (pt)
|
rdfs:comment
|
- Dans la mythologie celtique, Dea Matrona était en gaule la déesse de la rivière Marne. Elle pourrait avoir été une Matrone spécifique. (fr)
- Nella mitologia celtica la Dea Matrona ("Dea Madre") era la dea tutelare del fiume Marna nell'antica Gallia, al quale diede il nome (il fiume nell'antichità era chiamato Matrŏna). Una simile divinità, in molte altre aree era adorata come una dea triplice, nota come "Deae Matres" o "Deae Matronae" ("Dee Madri"). Il culto di questa triade divina è ben attestata nel nord Europa (Matres e Matronae), non solo nelle aree celtiche, ed era simile ad altre figure coeve o successive (Moire, , Parche, Furiae, Norne ecc.). (it)
- Matrona var floden Marnes gudinna i keltisk mytologi. Hon dyrkades främst i Gallien. Mātr-on-ā är keltiska och kan översättas till "stor moder". Matrona kan möjligen ha varit mor till , ungdomens gud. (sv)
- Dea Matrona, na mitologia celta, era a deusa do rio Marna, na Gália. O teônimo gaulês Mātr-on-ā significa "grande mãe" e a deusa do Marna foi interpretada como deusa-mãe. Muitas imagens religiosas gaulesas - incluindo estátuas de terracota baratas produzidas em massa para uso em santuários domésticos - retratam deusas mães amamentando bebês ou segurando frutas, outros alimentos ou cachorros pequenos no colo. Em muitas áreas, tais Matronas foram representadas em grupos de três (ou às vezes dois). (pt)
- A la mitologia celta o gal·la, la Dea Matrona ("deessa mare") és la deessa que dóna el seu nom al riu Marne (antic riu Matrŏna) un dels afluents del Sena i un dels rius més llargs de l'antiga Gàl·lia. El teònim Mātr-damunt-ā, en llengua gal·la, significa "gran mare". Per aquest motiu, la deessa del Marne o Matrona ha estat interpretada com una deessa mare. Es creu que el nom de la figura mitològica gal·lesa Modron, deessa mare del déu Mabon, deriva de Matrona. Per analogia, la Dea Matrona pot haver estat concebuda pels antics gals com la mare del déu Maponos. (ca)
- Matrona oder Dea Matrona ist der Name einer Flussgöttin, die als Personifizierung des Flusses Marne verstanden wird. Ihre Verehrung wird durch eine Weiheinschrift bezeugt, die 1831 im Quellgebiet des Flusses („La Marnotte“) bei Bellesmes (Département Haute-Marne) in der Nähe von Langres (Andemantunnum in der Gallia Belgica) gefunden wurde: „Successus / Natalis l(ibertus) / maceriem / caementiciam / circa hoc tem/plum de sua pe/cunia Matro/nae ex voto sus/cepto v(otum) s(olvit) l(ibens) m(erito)“ (de)
- In Celtic mythology, Dea Matrona ("divine mother goddess") was the goddess who gives her name to the river Marne (ancient Matrŏna) in Gaul. The Gaulish theonym Mātr-on-ā signifies "great mother" and the goddess of the Marne has been interpreted to be a mother goddess. The name of Welsh mythological figure Modron, mother of Mabon is derived from the same etymon. By analogy, Dea Matrona may conceivably have been considered the mother of the Gaulish Maponos. (en)
- Dea Matrona ("diosa madre divina") en la mitología celta, era la diosa tutelar del río Marne (que era llamada Matrŏna, igual que el río en la Antigua Galia. Su hijo era el dios . El teónimo galo Mātr-on-ā significa "gran madre", y la diosa del Marne ha sido considerada como una diosa madre. Muchas de sus representaciones, se han encontrado como estatuas de terracota de bajo costo producidas en serie para su uso en santuarios hogareños donde aparecen diosas madres amamantando a bebés o llevando frutas, otros alimentos, o pequeños perros en sus regazos. (es)
|