| dbo:abstract
|
- La tiroïditis de Hashimoto o tiroïditis limfocítica crònica (TLC) és una malaltia autoimmunitària en la qual la glàndula tiroide és destruïda a poc a poc per una varietat de cèl·lules i anticossos que medien en els processos immunes. Fou descrita per primera vegada l'any 1912 pel metge japonès Haraku Hashimoto, qui l'anomenà «goll limfomatós». Va ser la primera malaltia reconeguda com una malaltia autoimmunitària. L'etiologia de la TLC encara no es coneix del tot. A la majoria dels malalts s'observen diferents tipus d'anticossos anti-tiroidals, sent la peroxidasa anti-tiroidal (anti-TPO) la troballa més comuna. Molts també poden presentar positivitat a l'anti-tiroglobulina (anti-Tg) i/o als anticossos bloquejants del receptor de TSH (TBAb o TSBAb). Un petit grup (10-15%) té signes clínics de TLC i les determinacions d'anticossos en sèrum són negatives. Es creu que aquest trastorn és la causa més comuna d'hipotiroïdisme primari a Amèrica del Nord i als països desenvolupats en general. Una mitjana entre 1 i 1,5 de cada 1.000 persones tenen aquesta malaltia, amb més freqüència en dones que en homes (entre 10:1 i 20:1), i amb més freqüència entre els 45 i els 65 anys. És la principal anomalia de la tiroide en nens i joves menors de 18 anys. En els països europeus, una forma atròfica de la tiroïditis autoimmunitària (tiroïditis d'Ord) és més comuna que la tiroïditis de Hashimoto. En la de Hashimoto pot haver-hi creixement de la glàndula i en la d'Ord no és present, encara que la distinció és més acadèmica que pràctica. En definitiva, són manifestacions particulars d'un mateix procés i no dues malalties diferents. La malaltia té una variant nodular, menys comuna que la presentació difusa i amb unes característiques ultrasonogràfiques notablement heterogènies. La majoria d'aquests nòduls són benignes (≈84%) i els criteris de malignitat no són diferents als d'altres patologies nodulars en general. S'ha trobat, però, una associació particular entre la TLC i el carcinoma papil·lar de tiroides (CPT) amb uns mecanismes patogènics encara no aclarits. Alguns especialistes afirmen que la coexistència de TLC i aquest tipus de carcinoma comporta nombres més baixos de metàstasis limfàtiques cervicals i diàmetres tumorals més petits en relació als apreciats en malalts que pateixen un CPT sense aquesta tiroïditis, fet que representa un potencial millor pronòstic pels pacients amb les dues patologies. Els pacients amb TLC tenen un alt risc de desenvolupar un limfoma tiroidal primari (LTP) en relació a la resta de la població, el qual acostuma a aparèixer en el context d'un goll de creixement ràpid. En aquests casos, el LTP sorgeix sobre una tiroïditis limfocítica de llarga evolució i el seu tipus histològic correspon predominantment (≥70%) al d'un limfoma del teixit limfoide associat a mucosa. La concurrència de TLC, CPT i LTP és escassa, però possible. La TLC s'associa moltes vegades amb altres problemes d'autoimmunitat. Per exemple: diabetis mellitus tipus 1, celiaquia, artritis reumatoide, esclerosi múltiple o vitiligen. L'associació de TLC i miastènia gravis és poc freqüent i pot presentar-se de dues maneres, de forma conjunta o un procés precedint a l'altre. Quan coexisteixen ambdues entitats clíniques els símptomes es solapen, dificultant la diagnosi separada de dites malalties. També s'ha descrit en determinats casos l'aparició d'una síndrome d'Adie (un trastorn neurològic caracteritzat per una pupil·la tònica dilatada), amb midriasi i fotofòbia. Amb poca freqüència, es veuen TLCs en les que es produeix una síndrome nefròtica derivada d'una glomerulonefritis membranosa per alteració dels nivells sèrics de les hormones tiroidals. Ocasionalment, la TLC pot cursar amb una forma especial d'encefalitis descrita per primera vegada l'any 1966, que en determinats malalts debuta en forma de psicosis. En altres, poden sorgir crisis epilèptiques refractàries a la medicació antiepilèptica i immunosupressora. Aquesta encefalitis, secundària als efects tòxics de l'hormona alliberadora de tirotropina en el SNC, per regla general acostuma a respondre bé als corticoides. S'ha observat que persones joves amb TLC, però sense anormalitats de la funció glandular (és a dir, en estat d'eutiroïdisme), presenten canvis en les artèries caròtides que indiquen que aquesta tiroïditis podria afavorir una ateroesclerosi precoç i augmentar el risc de problemes cardiovasculars en els individus afectats. Les dones amb la síndrome d'ovari poliquístic són més proclius a desenvolupar una TLC que les que no la pateixen; possiblement per un desequilibri entre estrògens, progesterona i andrògens. També s'ha observat l'existència concurrent de determinats polimorfismes genètics en les dues malalties. De forma gairebé excepcional la TLC s'ha identificat com un trastorn relacionat amb una hemiagenèsia tiroidal (un rara anomalia genètica), acompanyat d'una absència ipsilateral de glàndules paratiroides, sense que a hores d'ara s'hagi aclarit completament el conjunt de mecanismes que lliga aquestes patologies. El paper del dèficit o l'excés de certs nutrients en la gènesi o l'evolució d'aquesta tiroïditis encara no s'ha aclarit completament; per això, els suplements o dietes recomanables a les persones que la pateixen són motiu de controvèrsia. Alguns malalts amb TLC i hipotiroïdisme subclínic recuperen l'estat eutiroidal després d'un tractament amb mioinositol i seleni. Una de les infeccions que els especialistes consideren dins del grup de factors desencadenants de la malaltia és la produïda pel virus de l'herpes simple tipus 1. (ca)
- التهاب الدرقية لهاشيموتو (بالإنجليزية: Hashimoto's thyroiditis) (أو التهاب الغدة الدرقية المزمن) هو مرض مناعي ذاتي في الغدة الدرقية، يتم فيه إنتاج اجسام مضادة لخلايا الغدة الدرقية وهو من أكثر الاسباب شيوعا لقصور الدرقية المزمن (نقص الهرمونات التي تفرزها الغدة الدرقية مثل الثيروكسين). ويعد التهاب الدرقية الهاشيموتي أكثر شيوعا عند الإناث، أول من اكتشفه هو الاخصائي الياباني هاكارو هاشيموتو بعام 1912، فيعتبر هذا المرض أول مرض مناعي ذاتي تم اكتشافه. (ar)
- Hashimotova tyroiditida, také známá jako Hashimotova nemoc či chronická autoimunitní tyroiditida, je orgánově specifické autoimunitní onemocnění, chronický zánět štítné žlázy. Při tomto onemocnění dochází k napadání buněk štítné žlázy vlastním imunitním systémem. Jedná se o multifaktoriální onemocnění, ve kterém mohou hrát roli genetické predispozice, vlivy vnějšího prostředí a další faktory. Prevalence onemocnění v populaci dosahuje 5 %, je to tedy jedno z nejčastějších autoimunitních onemocnění, jedna z nejčastějších příčin hypotyreózy (snížené funkce štítné žlázy) a také nejběžnější endokrinní porucha. Hashimotova tyreoiditida postihuje převážně ženy, které tvoří 5× až 10× více pacientů než muži. (cs)
- Η θυρεοειδίτιδα Χασιμότο είναι πάθηση που ανήκει σε μια μεγάλη κατηγορία νοσημάτων που λέγονται αυτοάνοσα νοσήματα. Η χρόνια λεμφοκυτταρική θυρεοειδίτιδα ή νόσος Χασιμότο αποτελεί την πιο συχνή μορφή μη ειδικής θυρεοειδίτιδας και την πιο συχνή αιτία υποθυρεοειδισμού (2) και βρογχοκήλης (3). Προσβάλει εννέα φορές περισσότερο τις γυναίκες (2) σε όλες τις ηλικίες, με μεγαλύτερη όμως συχνότητα σε γυναίκες μέσης ηλικίας (1). Αρκετά συχνά υπάρχει οικογενής επίπτωση (4). (el)
- Tiroidito de Haŝimoto aŭ kronika limfocita tiroidito estas memimuna malsano. La kaŭzo de tiroidito de Haŝimoto estas, ke la korpo komencas produkti antikorpojn kontraŭ la normala tiroida histo. Tiu malsano estis la unua malsano, kiu estis priskribita kiel memimuna. Unuafoje priskribis ĝin la Japana specialisto "Hakaru Hashimoto" en Germanio en 1912. (eo)
- La tiroiditis de Hashimoto es una enfermedad autoinmune inflamatoria, que se caracteriza por la destrucción de la glándula tiroides, mediada por el aumento autoanticuerpos de anticuerpos tiroideos antiperoxidasa tiroidea (TPO) y antitiroglobulina (Tg). El nombre de la afección proviene del médico japonés Hakaru Hashimoto, que realizó la primera descripción en 1912 y la llamó bocio linfomatoso. La enfermedad causa mayoritariamente bocio e hipotiroidismo, pero también puede manifestarse tanto en personas eutiroideas (niveles de TSH normales) como hipertiroideas, y derivar en Enfermedad de Graves-Basedow. Frecuentemente se presenta junto con otras enfermedades autoinmunes asociadas, principalmente la enfermedad celíaca. (es)
- Die Hashimoto-Thyreoiditis (Synonyme: Hashimoto-Thyroiditis, Struma lymphomatosa Hashimoto, (chronische) lymphozytäre Thyreoiditis, Ord-Thyreoiditis, Hashimoto-Krankheit) ist eine Autoimmunerkrankung, die zu einer chronischen Entzündung der Schilddrüse führt. Bei dieser Erkrankung wird Schilddrüsengewebe infolge eines fehlgeleiteten Immunprozesses durch T-Lymphozyten zerstört. Darüber hinaus ist eine Antikörperbildung gegen schilddrüsenspezifische Antigene nachweisbar. Die Erkrankung führt auf Dauer zu einer Schilddrüsenunterfunktion, wobei sich zu Beginn – bedingt durch die Zerstörung des Schilddrüsengewebes – auch Phasen der Überfunktion zeigen können. Der Krankheitsverlauf ist bei den meisten Erkrankten leicht und bei einigen mittelschwer oder schwer. Die Symptome sind vielfältig und – gerade am Beginn der Erkrankung – schwierig einzuordnen. Die Hashimoto-Thyreoiditis ist derzeit nicht heilbar; sie kann nicht ursächlich behandelt werden. Wenn die Schilddrüse wegen ihrer chronischen Entzündung nicht mehr ausreichend Schilddrüsenhormone herstellen kann, muss die Unterfunktion durch eine Substitution therapiert werden: der Erkrankte nimmt täglich orale Schilddrüsenhormone ein. Die Krankheit wurde nach dem japanischen Arzt Hakaru Hashimoto (1881–1934) benannt, der sie 1912 als Erster beschrieb. Der Charakter als Autoimmunerkrankung wurde 1956 von Deborah Doniach und Ivan Roitt erkannt. (de)
- Hashimoto's thyroiditis, also known as chronic lymphocytic thyroiditis and Hashimoto's disease, is an autoimmune disease in which the thyroid gland is gradually destroyed. Early on, symptoms may not be noticed. Over time, the thyroid may enlarge, forming a painless goiter. Some people eventually develop hypothyroidism with accompanying weight gain, fatigue, constipation, depression, hair loss, and general pains. After many years the thyroid typically shrinks in size. Potential complications include thyroid lymphoma. Furthermore, because it is common for untreated patients of Hashimoto's to develop hypothyroidism, further complications can include, but are not limited to, high cholesterol, heart disease, heart failure, high blood pressure, myxedema, and potential pregnancy problems. Hashimoto's thyroiditis is thought to be due to a combination of genetic and environmental factors. Risk factors include a family history of the condition and having another autoimmune disease. Diagnosis is confirmed with blood tests for TSH, T4, and antithyroid autoantibodies. Other conditions that can produce similar symptoms include Graves' disease and nontoxic nodular goiter. Hashimoto's thyroiditis is typically treated with levothyroxine. If hypothyroidism is not present, some may recommend no treatment, while others may treat to try to reduce the size of the goiter. Those affected should avoid eating large amounts of iodine; however, sufficient iodine is required especially during pregnancy. Surgery is rarely required to treat the goiter. Hashimoto's thyroiditis affects about 5% of Caucasians at some point in their lives. It typically begins between the ages of 30 and 50 and is much more common in women than men. Rates of the disease appear to be increasing. It was first described by the Japanese physician Hakaru Hashimoto in 1912. In 1957, it was recognized as an autoimmune disorder. (en)
- Hashimotoren tiroiditisa gaixotasun autoimmunea da, autoantigorputzen bidez tiroidearen suntsipena ezaugarri duena. Afekzioaren izena mediku japoniarretik dator, 1912an lehen deskribapena egin eta "golo linfomatoso" deitu zuena. Gaixotasunak goloa eta hipotiroidismoa eragin ditzake. Hashimotoren tiroiditisaren tratamendua (edo edozein kausagatiko hipotiroidismoarena) tiroide-hormona lebotiroxina sodikoaren bidez ordeztea da. (eu)
- La thyroïdite de Hashimoto ou thyroïdite chronique lymphocytaire est une thyroïdite chronique auto-immune particulièrement fréquente caractérisée notamment par la présence d'anticorps anti-thyroperoxydase et par une infiltration lymphoïde de la glande thyroïde. Généralement évoqué à l'examen clinique devant un goitre et une hypothyroïdie, le diagnostic de la maladie nécessite la réalisation d'examens complémentaires biologiques et morphologiques. Le traitement de la maladie fait généralement appel à une hormonothérapie substitutive. (fr)
- Tiroiditis Hashimoto, juga dikenal sebagai tiroiditis limfositik kronis dan penyakit Hashimoto, adalah penyakit autoimun yang mana kelenjar tiroid secara bertahap dihancurkan. Gejala bisa saja tidak muncul sejak awal. Seiring waktu, tiroid dapat membesar dan membentuk gondok yang tidak sakit. Beberapa orang akhirnya mengalami hipotiroidisme dengan kenaikan berat badan yang menyertai, merasa lelah, sembelit, depresi, dan nyeri seluruh tubuh. Setelah bertahun-tahun, tiroid biasanya menyusut. Komplikasi potensial termasuk limfoma tiroid . (in)
- 慢性甲状腺炎（まんせいこうじょうせんえん、英: Chronic thyroiditis）あるいは橋本病（はしもとびょう、英: Hashimoto's thyroiditis）は、甲状腺における自己免疫疾患の一種である。この病気は、自己免疫疾患として認識された最初の病気であった。橋本病という呼称は、日本の橋本策が1912年に報告したことにちなむ。 甲状腺に慢性的な炎症が起き、首の腫れによる圧迫感、倦怠感、身体のむくみ、便秘、体重増加といった症状が出る。慢性甲状腺炎は、北アメリカおよび日本における甲状腺機能低下症の原因のなかで最もが高いものと考えられている。女性に多く（男性の10倍から20倍）、また45歳から65歳の年齢層で多くみられる。 (ja)
- La tiroidite di Hashimoto o tiroidite cronica autoimmune, descritta per la prima volta dallo specialista Hakaru Hashimoto nel 1912, è tra le più comuni e frequenti patologie tiroidee, la prima causa di ipotiroidismo primario, specie nelle aree geografiche a scarso apporto iodico, con una prevalenza del 5-15% nelle donne e del 1-5% negli uomini. Qualora si prendano in considerazione anche le forme asintomatiche, definite dall'esclusiva positività anticorpale, esse sembrano costituire in assoluto la più frequente tireopatia, soprattutto se si considerano le aree non iodio-carenti. La malattia è organo-specifica, a patogenesi autoimmune, caratterizzata morfologicamente da una cronica infiltrazione linfocitaria e da frequente evoluzione verso l'ipotiroidismo, con variazione dell'ormone TSH (tireotropina), e di triiodotironina e tiroxina libera.La positività degli autoanticorpi circolanti, anti- (anti-TPO) e anti-tireoglobulina (anti-TG), sottende la patogenesi autoimmune e, al tempo stesso, ha un fondamentale significato diagnostico specie per le forme asintomatiche. I meccanismi del danno d'organo sono complessi e comprendono la partecipazione dell'immunità umorale e di quella cellulo-mediata. La Hashimoto presenta una varietà di sintomi sistemici, che colpiscono diversi apparati, organi e funzioni (sintomi cardiovascolari, cutanei, neurologici, neuropsichiatrici, muscolari, metabolici, linfatici, gastrointestinali, oculari, uditivi). La definizione generale di tiroidite cronica autoimmune comprende le seguenti varianti morfologiche e cliniche:
* tiroidite di Hashimoto propriamente detta, caratterizzata da gozzo diffuso con o senza ipotiroidismo;
* tiroidite autoimmune asintomatica ad impronta atrofica, definita dalla positività autoanticorpale, in assenza di gozzo o di ;
* , che si manifesta con ipotiroidismo conclamato, in assenza di gozzo, con anticorpi spesso negativi. Considerando le tiroiditi autoimmuni nel loro insieme, si può dire che il quadro obiettivo-sintomatologico è assai variabile nei singoli soggetti, dall'assoluta asintomaticità, alla presenza di gozzo di variabili dimensioni, con o senza ipotiroidismo. (it)
- De ziekte van Hashimoto of struma lymphomatosa is een auto-immuunziekte waarbij de schildklier ontstoken raakt. Een gevolg daarvan is uiteindelijk hypothyreoïdie, na aanvankelijk vaak een periode met verhoogde serumwaarden van schildklierhormoon (thyreotoxicose) door celdestructie. De ziekte werd ontdekt door Hakaru Hashimoto. Het begint klinisch vaak met een niet-pijnlijke vergroting van de schildklier of een gezwollen gevoel in de hals. De schildklier voelt rubberachtig, soms knobbelig aan maar is niet gevoelig. Bij ontdekking werkt bij 20% de schildklier te langzaam terwijl bij de overige 80% de schildklier normaal werkt.Bij de ziekte van Hashimoto gaat iets mis in het lichaam zelf: het lichaam maakt namelijk antistoffen aan die tegen de eigen schildklier werken, schildklierautoantistoffen.Deze antistoffen, anti-TPO en anti-TG, kunnen worden aangetoond in een ziekenhuislaboratorium in het bloed om de diagnose te stellen.De ziekte komt vaker voor bij vrouwen dan bij mannen en vooral bij vrouwen tussen de 30 en 50 jaar. De ziekte kan familiair voorkomen, in dat geval gaat hij vaak samen met andere hormonale afwijkingen. Een teveel aan jodium kan hyperthyreoïdie veroorzaken of de ziekte van Hashimoto verergeren. Medicijnen of voedingsmiddelen die jodium bevatten kunnen de ziekte van Hashimoto veroorzaken bij hiervoor gevoelige personen.Zie ook het artikel over bakkerszout. (nl)
- Аутоиммунный тиреоидит (тиреоидит Хашимото, АИТ, хронический аутоиммунный тиреоидит, лимфоцитарный тиреоидит; лат. morbus Hasimoti, thyreoiditis Hasimoti, struma lymphocytaria, struma lymphomatosa, struma autoimmunea, struma Hasimoti) — хроническое воспалительное заболевание щитовидной железы аутоиммунного генеза, при котором в результате хронически прогрессирующей лимфоидной инфильтрации происходит постепенная деструкция паренхимы щитовидной железы с возможным исходом в первичный гипотиреоз. Впервые заболевание было описано японским хирургом Х. Хасимото в 1912 г. Он наблюдал несколько случаев увеличения ЩЖ, обусловленного лимфоидной инфильтрацией (лимфоматозный зоб), в связи с чем термином тиреоидит Хашимото обозначают гипертрофический вариант АИТ, хотя очень часто его распространяют на хронический АИТ в целом. (ru)
- Zapalenie tarczycy Hashimoto, określane także jako przewlekłe limfocytowe zapalenie gruczołu tarczowego, wole limfocytarne, choroba Hashimoto, zapalenie tarczycy autoimmunologiczne, toksykoza Hashimoto (przemijająca), wole limfoidalne, zapalenie tarczycy limfocytarne, wole limfocytowe, przewlekłe autoimmunizacyjne zapalenie tarczycy lub przewlekłe limfocytarne zapalenie tarczycy (ang. autoimmune thyroid disorder (AITD), Hashimoto’s thyroiditis, chronic lymphocytic thyroiditis; łac. thyroiditis Hashimoto, thyroiditis lymphocytica chronica) – najczęstszy rodzaj zapalenia tarczycy i najczęstsza przyczyna pierwotnej niedoczynności gruczołu tarczowego; jest to choroba o podłożu autoimmunologicznym, często współistnieje z innymi chorobami autoimmunologicznymi. Charakteryzuje się rozlanym naciekiem limfatycznym w obrębie gruczołu tarczowego z centrami rozwoju zarodkowego. Następuje zwłóknienie i atrofia miąższu tarczycy, a w niektórych komórkach pęcherzykowych zmiany eozynofilowe tarczycy. Uważa się ją za najczęstszą chorobę autoimmunologiczną, najczęstsze zaburzenie endokrynologiczne, a także najczęstszą przyczynę niedoczynności tarczycy. (pl)
- Tiroidite de Hashimoto é uma doença autoimune em que a glândula tiroide vai sendo gradualmente destruída. No início da doença podem-se não manifestar sintomas. Ao longo do tempo, a tiroide pode ir aumentando de volume, formando um bócio indolor. Algumas pessoas desenvolvem hipotiroidismo, que se manifesta por sintomas como aumento de peso, fadiga, obstipação, depressão e dores generalizadas. Após vários anos, a tiroide geralmente diminui de volume. Entre as possíveis complicações está o linfoma da tiroide. Pensa-se que a tiroidite de Hashimoto se deva a uma combinação de fatores genéticos e ambientais. Entre os fatores de risco estão antecedentes familiares da doença e historial de outras doenças autoimunes. O diagnóstico é confirmado com análises ao sangue para detecção de Hormona estimulante da tiroide, T4 e anticorpos antitiroidianos. Entre outras condições que causam sintomas semelhantes estão a doença de Graves e o . A tiroidite de Hashimoto é geralmente tratada com levotiroxina. Nos casos sem presença de hipotiroidismo, pode ser recomendado que não seja feito qualquer tratamento ou pode ser tentada a diminuição do volume do bócio. As pessoas afetadas devem evitar a ingestão de grandes quantidades de iodo, embora o corpo necessite da quantidade suficiente de iodo, sobretudo durante a gravidez. Só em casos raros é necessária cirurgia para tratar o bócio. A tiroidite de Hashimoto afeta cerca de 5% da população em algum momento da vida. Tem geralmente início entre os 30 e 50 anos de idade e é muito mais comum entre mulheres do que entre homens. A prevalência da doença parece estar a aumentar. A doença foi descrita pela primeira vez em 1912 pelo médico japonês . Em 1957 foi reconhecida como doença autoimune. (pt)
- Hashimotos sjukdom eller kronisk lymfocytär tyreodit är en autoimmun sjukdom som drabbar sköldkörteln. Det bildas antikroppar, TPO-ak, som startar immunologiska processer mot den egna vävnaden, i detta fall sköldkörteln. Detta ställer till med en kronisk inflammation som allt eftersom sköldkörtelvävnad bryts ner av immunförsvaret försämrar sköldkörtelns funktion. Hashimotos sjukdom var den första sjukdomen som blev känd som en autoimmun sjukdom. Sjukdomen upptäcktes av Hakaru Hashimoto från Japan, i början på 1910-talet, vilket gav sjukdomen dess namn. (sv)
- 橋本氏甲状腺炎（Hashimoto's thyroiditis）也称慢性淋巴细胞性甲状腺炎（chronic lymphocytic thyroiditis）、橋本氏病（Hashimoto's disease），是甲状腺被一系列细胞或抗体介导免疫过程攻击，所导致的自體免疫性疾病。 此症初期可能並無徵狀，甲狀腺會漸漸腫大並形成不會疼痛的甲状腺肿（goiter）。某些患者最終會發展成甲狀腺功能減退症，並導致體重增加、倦怠、便秘、情緒低落以及全身疼痛。患病多年後，一般而言甲狀腺的體積會縮小。此症的潛在併發症包括淋巴癌在內。 此症通常認為是先天基因與後天環境因素的共同影響所造成。危險因子包含家族有無此症或是其他自體性免疫疾病的病史。診斷方式則是測試血液中的促甲状腺激素（TSH）、甲状腺激素（T4）以及的數值。其他可能引發類似症狀的疾病包含葛瑞夫茲氏症（Graves' disease）以及（nontoxic nodular goiter）等。 此症通常可用左旋甲狀腺素（Levothyroxine）加以治療，但若患者尚未出現甲狀腺功能減退的症狀時，則可能會建議無需治療或仍可服藥以縮小腺腫。患者應避免攝取大量的碘，但適量的攝取仍有必要，尤其當患者在孕期中時。甲狀腺腫則幾乎不需以手術加以移除。 在美國，有5%的人在一生中的某個時點會受此症，通常始發於30至50歲間，在女性身上遠多於男性，且患病率似乎有上升的趨勢。此症是人类发现的第一种自體免疫性疾病，於1912年由日本醫師在德國首次指明，並於1957年被認定為屬於自體免疫性疾病之一。 (zh)
- Тиреоїди́т Хашимо́то, також аутоіму́нний тиреоїди́т (Хвороба Хашимото, хронічний лімфоцитарний тиреоїдит, лат. morbus Hasimoti, thyreoiditis Hasimoti, struma autoimmunea…) — хронічний запальний процес щитоподібної залози, обумовлений автоімунними порушеннями і характеризується специфічними морфологічними змінами різного ступеня вираженості (від лімфоплазмоцитарної інфільтрації до фіброзного заміщення тканини щитоподібної залози). Патогенетичні механізми аутоімунного тиреоїдиту до кінця не з'ясовані. Причина хвороби — частковий генетичний дефект імунної системи, в результаті чого відбуваються імуна реакція проти тиреоцитів.Розвивається поступово — у міру наростання деструктивних змін тканини щитоподібної залози можливий розвиток гіпотиреозу. (uk)
|
| rdfs:comment
|
- التهاب الدرقية لهاشيموتو (بالإنجليزية: Hashimoto's thyroiditis) (أو التهاب الغدة الدرقية المزمن) هو مرض مناعي ذاتي في الغدة الدرقية، يتم فيه إنتاج اجسام مضادة لخلايا الغدة الدرقية وهو من أكثر الاسباب شيوعا لقصور الدرقية المزمن (نقص الهرمونات التي تفرزها الغدة الدرقية مثل الثيروكسين). ويعد التهاب الدرقية الهاشيموتي أكثر شيوعا عند الإناث، أول من اكتشفه هو الاخصائي الياباني هاكارو هاشيموتو بعام 1912، فيعتبر هذا المرض أول مرض مناعي ذاتي تم اكتشافه. (ar)
- Hashimotova tyroiditida, také známá jako Hashimotova nemoc či chronická autoimunitní tyroiditida, je orgánově specifické autoimunitní onemocnění, chronický zánět štítné žlázy. Při tomto onemocnění dochází k napadání buněk štítné žlázy vlastním imunitním systémem. Jedná se o multifaktoriální onemocnění, ve kterém mohou hrát roli genetické predispozice, vlivy vnějšího prostředí a další faktory. Prevalence onemocnění v populaci dosahuje 5 %, je to tedy jedno z nejčastějších autoimunitních onemocnění, jedna z nejčastějších příčin hypotyreózy (snížené funkce štítné žlázy) a také nejběžnější endokrinní porucha. Hashimotova tyreoiditida postihuje převážně ženy, které tvoří 5× až 10× více pacientů než muži. (cs)
- Η θυρεοειδίτιδα Χασιμότο είναι πάθηση που ανήκει σε μια μεγάλη κατηγορία νοσημάτων που λέγονται αυτοάνοσα νοσήματα. Η χρόνια λεμφοκυτταρική θυρεοειδίτιδα ή νόσος Χασιμότο αποτελεί την πιο συχνή μορφή μη ειδικής θυρεοειδίτιδας και την πιο συχνή αιτία υποθυρεοειδισμού (2) και βρογχοκήλης (3). Προσβάλει εννέα φορές περισσότερο τις γυναίκες (2) σε όλες τις ηλικίες, με μεγαλύτερη όμως συχνότητα σε γυναίκες μέσης ηλικίας (1). Αρκετά συχνά υπάρχει οικογενής επίπτωση (4). (el)
- Tiroidito de Haŝimoto aŭ kronika limfocita tiroidito estas memimuna malsano. La kaŭzo de tiroidito de Haŝimoto estas, ke la korpo komencas produkti antikorpojn kontraŭ la normala tiroida histo. Tiu malsano estis la unua malsano, kiu estis priskribita kiel memimuna. Unuafoje priskribis ĝin la Japana specialisto "Hakaru Hashimoto" en Germanio en 1912. (eo)
- Hashimotoren tiroiditisa gaixotasun autoimmunea da, autoantigorputzen bidez tiroidearen suntsipena ezaugarri duena. Afekzioaren izena mediku japoniarretik dator, 1912an lehen deskribapena egin eta "golo linfomatoso" deitu zuena. Gaixotasunak goloa eta hipotiroidismoa eragin ditzake. Hashimotoren tiroiditisaren tratamendua (edo edozein kausagatiko hipotiroidismoarena) tiroide-hormona lebotiroxina sodikoaren bidez ordeztea da. (eu)
- La thyroïdite de Hashimoto ou thyroïdite chronique lymphocytaire est une thyroïdite chronique auto-immune particulièrement fréquente caractérisée notamment par la présence d'anticorps anti-thyroperoxydase et par une infiltration lymphoïde de la glande thyroïde. Généralement évoqué à l'examen clinique devant un goitre et une hypothyroïdie, le diagnostic de la maladie nécessite la réalisation d'examens complémentaires biologiques et morphologiques. Le traitement de la maladie fait généralement appel à une hormonothérapie substitutive. (fr)
- Tiroiditis Hashimoto, juga dikenal sebagai tiroiditis limfositik kronis dan penyakit Hashimoto, adalah penyakit autoimun yang mana kelenjar tiroid secara bertahap dihancurkan. Gejala bisa saja tidak muncul sejak awal. Seiring waktu, tiroid dapat membesar dan membentuk gondok yang tidak sakit. Beberapa orang akhirnya mengalami hipotiroidisme dengan kenaikan berat badan yang menyertai, merasa lelah, sembelit, depresi, dan nyeri seluruh tubuh. Setelah bertahun-tahun, tiroid biasanya menyusut. Komplikasi potensial termasuk limfoma tiroid . (in)
- 慢性甲状腺炎（まんせいこうじょうせんえん、英: Chronic thyroiditis）あるいは橋本病（はしもとびょう、英: Hashimoto's thyroiditis）は、甲状腺における自己免疫疾患の一種である。この病気は、自己免疫疾患として認識された最初の病気であった。橋本病という呼称は、日本の橋本策が1912年に報告したことにちなむ。 甲状腺に慢性的な炎症が起き、首の腫れによる圧迫感、倦怠感、身体のむくみ、便秘、体重増加といった症状が出る。慢性甲状腺炎は、北アメリカおよび日本における甲状腺機能低下症の原因のなかで最もが高いものと考えられている。女性に多く（男性の10倍から20倍）、また45歳から65歳の年齢層で多くみられる。 (ja)
- Hashimotos sjukdom eller kronisk lymfocytär tyreodit är en autoimmun sjukdom som drabbar sköldkörteln. Det bildas antikroppar, TPO-ak, som startar immunologiska processer mot den egna vävnaden, i detta fall sköldkörteln. Detta ställer till med en kronisk inflammation som allt eftersom sköldkörtelvävnad bryts ner av immunförsvaret försämrar sköldkörtelns funktion. Hashimotos sjukdom var den första sjukdomen som blev känd som en autoimmun sjukdom. Sjukdomen upptäcktes av Hakaru Hashimoto från Japan, i början på 1910-talet, vilket gav sjukdomen dess namn. (sv)
- La tiroïditis de Hashimoto o tiroïditis limfocítica crònica (TLC) és una malaltia autoimmunitària en la qual la glàndula tiroide és destruïda a poc a poc per una varietat de cèl·lules i anticossos que medien en els processos immunes. Fou descrita per primera vegada l'any 1912 pel metge japonès Haraku Hashimoto, qui l'anomenà «goll limfomatós». Va ser la primera malaltia reconeguda com una malaltia autoimmunitària. L'etiologia de la TLC encara no es coneix del tot. A la majoria dels malalts s'observen diferents tipus d'anticossos anti-tiroidals, sent la peroxidasa anti-tiroidal (anti-TPO) la troballa més comuna. Molts també poden presentar positivitat a l'anti-tiroglobulina (anti-Tg) i/o als anticossos bloquejants del receptor de TSH (TBAb o TSBAb). Un petit grup (10-15%) té signes clínics (ca)
- Die Hashimoto-Thyreoiditis (Synonyme: Hashimoto-Thyroiditis, Struma lymphomatosa Hashimoto, (chronische) lymphozytäre Thyreoiditis, Ord-Thyreoiditis, Hashimoto-Krankheit) ist eine Autoimmunerkrankung, die zu einer chronischen Entzündung der Schilddrüse führt. Bei dieser Erkrankung wird Schilddrüsengewebe infolge eines fehlgeleiteten Immunprozesses durch T-Lymphozyten zerstört. Darüber hinaus ist eine Antikörperbildung gegen schilddrüsenspezifische Antigene nachweisbar. Die Erkrankung führt auf Dauer zu einer Schilddrüsenunterfunktion, wobei sich zu Beginn – bedingt durch die Zerstörung des Schilddrüsengewebes – auch Phasen der Überfunktion zeigen können. Der Krankheitsverlauf ist bei den meisten Erkrankten leicht und bei einigen mittelschwer oder schwer. Die Symptome sind vielfältig und – (de)
- Hashimoto's thyroiditis, also known as chronic lymphocytic thyroiditis and Hashimoto's disease, is an autoimmune disease in which the thyroid gland is gradually destroyed. Early on, symptoms may not be noticed. Over time, the thyroid may enlarge, forming a painless goiter. Some people eventually develop hypothyroidism with accompanying weight gain, fatigue, constipation, depression, hair loss, and general pains. After many years the thyroid typically shrinks in size. Potential complications include thyroid lymphoma. Furthermore, because it is common for untreated patients of Hashimoto's to develop hypothyroidism, further complications can include, but are not limited to, high cholesterol, heart disease, heart failure, high blood pressure, myxedema, and potential pregnancy problems. (en)
- La tiroiditis de Hashimoto es una enfermedad autoinmune inflamatoria, que se caracteriza por la destrucción de la glándula tiroides, mediada por el aumento autoanticuerpos de anticuerpos tiroideos antiperoxidasa tiroidea (TPO) y antitiroglobulina (Tg). El nombre de la afección proviene del médico japonés Hakaru Hashimoto, que realizó la primera descripción en 1912 y la llamó bocio linfomatoso. (es)
- La tiroidite di Hashimoto o tiroidite cronica autoimmune, descritta per la prima volta dallo specialista Hakaru Hashimoto nel 1912, è tra le più comuni e frequenti patologie tiroidee, la prima causa di ipotiroidismo primario, specie nelle aree geografiche a scarso apporto iodico, con una prevalenza del 5-15% nelle donne e del 1-5% negli uomini. Qualora si prendano in considerazione anche le forme asintomatiche, definite dall'esclusiva positività anticorpale, esse sembrano costituire in assoluto la più frequente tireopatia, soprattutto se si considerano le aree non iodio-carenti. (it)
- De ziekte van Hashimoto of struma lymphomatosa is een auto-immuunziekte waarbij de schildklier ontstoken raakt. Een gevolg daarvan is uiteindelijk hypothyreoïdie, na aanvankelijk vaak een periode met verhoogde serumwaarden van schildklierhormoon (thyreotoxicose) door celdestructie. De ziekte werd ontdekt door Hakaru Hashimoto. Een teveel aan jodium kan hyperthyreoïdie veroorzaken of de ziekte van Hashimoto verergeren. Medicijnen of voedingsmiddelen die jodium bevatten kunnen de ziekte van Hashimoto veroorzaken bij hiervoor gevoelige personen.Zie ook het artikel over bakkerszout. (nl)
- Tiroidite de Hashimoto é uma doença autoimune em que a glândula tiroide vai sendo gradualmente destruída. No início da doença podem-se não manifestar sintomas. Ao longo do tempo, a tiroide pode ir aumentando de volume, formando um bócio indolor. Algumas pessoas desenvolvem hipotiroidismo, que se manifesta por sintomas como aumento de peso, fadiga, obstipação, depressão e dores generalizadas. Após vários anos, a tiroide geralmente diminui de volume. Entre as possíveis complicações está o linfoma da tiroide. (pt)
- Zapalenie tarczycy Hashimoto, określane także jako przewlekłe limfocytowe zapalenie gruczołu tarczowego, wole limfocytarne, choroba Hashimoto, zapalenie tarczycy autoimmunologiczne, toksykoza Hashimoto (przemijająca), wole limfoidalne, zapalenie tarczycy limfocytarne, wole limfocytowe, przewlekłe autoimmunizacyjne zapalenie tarczycy lub przewlekłe limfocytarne zapalenie tarczycy (ang. autoimmune thyroid disorder (AITD), Hashimoto’s thyroiditis, chronic lymphocytic thyroiditis; łac. thyroiditis Hashimoto, thyroiditis lymphocytica chronica) – najczęstszy rodzaj zapalenia tarczycy i najczęstsza przyczyna pierwotnej niedoczynności gruczołu tarczowego; jest to choroba o podłożu autoimmunologicznym, często współistnieje z innymi chorobami autoimmunologicznymi. Charakteryzuje się rozlanym nacieki (pl)
- Аутоиммунный тиреоидит (тиреоидит Хашимото, АИТ, хронический аутоиммунный тиреоидит, лимфоцитарный тиреоидит; лат. morbus Hasimoti, thyreoiditis Hasimoti, struma lymphocytaria, struma lymphomatosa, struma autoimmunea, struma Hasimoti) — хроническое воспалительное заболевание щитовидной железы аутоиммунного генеза, при котором в результате хронически прогрессирующей лимфоидной инфильтрации происходит постепенная деструкция паренхимы щитовидной железы с возможным исходом в первичный гипотиреоз. Впервые заболевание было описано японским хирургом Х. Хасимото в 1912 г. Он наблюдал несколько случаев увеличения ЩЖ, обусловленного лимфоидной инфильтрацией (лимфоматозный зоб), в связи с чем термином тиреоидит Хашимото обозначают гипертрофический вариант АИТ, хотя очень часто его распространяют на х (ru)
- Тиреоїди́т Хашимо́то, також аутоіму́нний тиреоїди́т (Хвороба Хашимото, хронічний лімфоцитарний тиреоїдит, лат. morbus Hasimoti, thyreoiditis Hasimoti, struma autoimmunea…) — хронічний запальний процес щитоподібної залози, обумовлений автоімунними порушеннями і характеризується специфічними морфологічними змінами різного ступеня вираженості (від лімфоплазмоцитарної інфільтрації до фіброзного заміщення тканини щитоподібної залози). (uk)
- 橋本氏甲状腺炎（Hashimoto's thyroiditis）也称慢性淋巴细胞性甲状腺炎（chronic lymphocytic thyroiditis）、橋本氏病（Hashimoto's disease），是甲状腺被一系列细胞或抗体介导免疫过程攻击，所导致的自體免疫性疾病。 此症初期可能並無徵狀，甲狀腺會漸漸腫大並形成不會疼痛的甲状腺肿（goiter）。某些患者最終會發展成甲狀腺功能減退症，並導致體重增加、倦怠、便秘、情緒低落以及全身疼痛。患病多年後，一般而言甲狀腺的體積會縮小。此症的潛在併發症包括淋巴癌在內。 此症通常認為是先天基因與後天環境因素的共同影響所造成。危險因子包含家族有無此症或是其他自體性免疫疾病的病史。診斷方式則是測試血液中的促甲状腺激素（TSH）、甲状腺激素（T4）以及的數值。其他可能引發類似症狀的疾病包含葛瑞夫茲氏症（Graves' disease）以及（nontoxic nodular goiter）等。 此症通常可用左旋甲狀腺素（Levothyroxine）加以治療，但若患者尚未出現甲狀腺功能減退的症狀時，則可能會建議無需治療或仍可服藥以縮小腺腫。患者應避免攝取大量的碘，但適量的攝取仍有必要，尤其當患者在孕期中時。甲狀腺腫則幾乎不需以手術加以移除。 (zh)
|
